Relat d'un viatge a Irlanda del Nord i el nord d'Irlanda

Sortim de l'aeroport de Reus al migdia (actualment encara no s'ha de pagar pàrquing) i arribarem a Dublín cap a les 3 de la tarda.

Temps de recollir el cotxe i fer els 55 kms que ens duran a Slane on hem reservat allotjament a l'agradable granja de Slane Farm. A aquesta època l'alberg està tancat i ens allotgem en un dels apartaments que tenen habitació, cuina i sala d'estar. El preu per nit és de 50 euros. Pot semblar car però Irlanda té uns preus una mica abusius. Dormint amb llocs amb dret a cuina podrem fer-nos el menjar nosaltres mateixos. Sopem en un dels pocs pubs del poble.

De bon matí visitem el Hill of Slane, una església abandonada que és el cementiri del poble i que té bones vistes del comtat de Meath que és on estem. D'aquí ens dirigirem al Brú na Bóinne, un dels llocs més visitats d'Irlanda, que és una necròpolis neolítica més antiga que les piràmides d'Egipte. De les tres tombes de la zona que la està oberta a aquesta època de l'any és la que es coneix com a Newgrange (5,8 €). Entrar fins al cor d'un túmul de 80 mts de diàmetre i 13 d'alçada és una experiència molt interessant, tot i que els voltants hagin estat restaurats. La cambra interior de funcionalitat desconeguda presenta dibuixos escarpats a la pedra molt bonics.

Sortint del Newgranje ens dirigim a Monasterboice (comtat de Louth), on tres creus impressionats i una de les torres rodones més altes d'Irlanda (30 mts) ens transporten als primers segles del cristianisme a Irlanda. Les creus són exemples de l'art celta i tenien segurament una funcionalitat didàctica ensenyant els evangelis. La West Cross té una alçada de 6,5mts, sent una de les més altes del país.

Abans de tornar a Slane, passem per l'històric Hill of Tara, prop de Navan, envoltat per les seves llegendes i folklore, que no deixa de ser una extensió de terreny tumultuós i molt ventat.

Mimetisme

Dia de transició per anar cap al comtat de Donegal, al nord oest del país.

Prenem direcció a Kell i després passem pels Cairns de Loughcrew (Sliabh na Caillighe), un lloc similar al Brú na Bóinne però sense ser tant turístic ni lloc protegit per la UNESCO.

Caminant 30 minuts des del pàrquing arribem al Cairnbane East, amb molt bones vistes i molt interessant de veure. És probablement molt més real que el Newgrange al no estar reconstruït.

Abans d'arribar a Enniskillen, a Irlanda del Nord i entre el llac Erne superior i inferior, parem als boscos de Killykeen (comtat de Cavan) per dinar.

Dormim al modern alberg de Enniskillen, al centre del poble (Bridges Youth Hostel, £28 l'habitació doble). Estem totalment sols en tot l'edifici.

Avui visitarem el llac Lower Erne i tots els seus voltants, que ens amaguen diverses sorpreses.

Primerament i des de terra ferma divisem la propera illa de Devenish amb la seva abadia i torre circular. A aquesta època de l'any el ferri que du a l'illa no funciona. A l'illa de Boa, accessible amb el cotxe pels seus dos ponts, visitem el misteriós cementiri de Caldragh, amb dues misterioses figures paganes de més de 2000 anys d'antiguitat i conegudes com a Janus Stone i Lusy Man, que representen uns caps humans tot grotescos.

Abans de seguir rumb nord, anem a fer la ruta forestal del bosc del Lough Navar Forest Park, on uns altius penya-segats de Magho ens ofereixen esplèndides vistes dels voltants i dels arcs de sant Martí que apareixen i desapareixen constantment als nostres voltants.

Passem per l'activa ciutat de Donegal (comtat de Donegal) i anem a dormir al Ritz (50 € l'habitació doble), un bon alberg (sembla un hotel) del centre de Killybegs, el port pescador més important d'Irlanda i on es pot comprar peix fresc al mateix port.

Slieve League

Farem una ruta circular i tornarem a dormir a Killybegs. Els albergs de més cap al nord on voldríem anar a dormir estan tancats a aquesta època de l'any. La nostra intenció era anar a dormir a Gweedore.

La primera cosa que visitem, i definitivament la més espectacular del dia, són els penya-segats més alts d'Europa, amb 600 metres d'alçada, a les muntanyes de Slieve League. No tant verticals com els Cliffs de Moher, molt més al sud, la remotesa del lloc ens impressiona i no ens deixa indiferents. El vent, la solitud, la boira i el paisatge que ens envolta és típicament irlandès, com tots els panells informatius que trobem, on els textos amb anglès han estat sovint esborrats.

Seguim direcció oest fins a Glencolumbcille travessant diversos torberes actives on el carbó vegetal que se n'extreu és el combustible utilitzat de la majoria de llars de foc del país. D'aquí prenem direcció Ardara, petita població on encara avui dia molts irlandesos hi van a comprar llana i jerseis per tot l'hivern. Creuem el remot i solitari coll de Glengesh on amb bon temps es poden fer bones excursions. Des d'Ardara seguim fins a Glenties de poca importància abans de retornar cap a Killybegs per la N56.

Donegal

La pluja no ens deixarà en quasi tot el dia. Tot i voler visitar alguns llocs de costa i la península de Rosguill, decidim tan sols conduir pel bonic Parc Nacional de Glenveagh, que travessem per la impressionant i solitària R-254 des de Doocharry. El trajecte és 100% recomanable, independentment del temps. Amb bon temps es pot visitar el castell de Glenveagh, a les ribes del llac Beagh, que nosaltres només veiem de lluny.

Sota una constant pluja arribem a la sovint tristament coneguda ciutat de Derry, o com diuen els anglesos, Londonderry, de nou a Irlanda del Nord. El famós Bloody Sunday va succeir en aquesta ciutat el 1972, amb l'assassinat de 14 persones durant una manifestació contra l'empresonament sense judici.

Dormim al restaurat alberg de Derry City Independent Hostel (£32 l'habitació doble), que té dues cases, una d'elles més moderna i en un carrer més tranquil.

Mural de Derry

Comencem el dia visitant les muralles de Derry, restaurades i ben conservades, així com els espectaculars i reivindicatius murals pintats a les façanes de diverses cases del carrer Rossville entre el 1997 i el 2001 pels coneguts Artistes del Bogside. Commemoren fets claus passats a la ciutat, com la batalla del Bogside, el Bloody Sunday o la vaga de fam del 1981. No us els perdeu.

Tot seguit fem una ruta circular per la península de Inishowen, de nou al comtat de Donegal, passejant-nos per les platges de Dunree, travessant el coll de Gap of Mamore i anant a veure el Malin Head, el punt més septentrional d'Irlanda.

Volíem anar a dormir a l'alberg de Downhill, a la costa del comtat de Antrim, però quan hi arribem ens trobem que precisament aquell dia està tancat per motius que ens quedem amb les ganes de saber. Hem de desfer els 40 quilòmetres que ens separen de Derry, i tornem a dormir al mateix alberg que la nit anterior.

Giant-s Causeway

Teníem moltes ganes de veure la Giant's Causeway (calçada del gegant), i no ens ha decepcionat pas. A més a més el sol ens ha acompanyat, i a aquesta època hi ha molts pocs turistes. La Calçada del Gegant és una extensió de columnes de pedra basàltica, hexagonals i una al costat de l'altra que segurament heu vist en moltes fotografies, sota uns penya-segats i banyades per les constants ones del mar.

La mitologia diu que el gegant Irlandès Finn MacCool va crear la calçada (carretera) per poder anar a lluitar contra el gegant escocès Benandonner. Aquest, per protegir-se la va destrossar i només en van quedar els dos extrems, un el d'Irlanda, i l'altre el de l'illa de Staffa a Escòcia, amb formacions rocoses semblants.

Des de la calçada es pot fer una petita excursió circular fins a veure la formació coneguda com l'Orgue, l'Arpa i les Xemeneies, tot retornant per sobre els penya-segats i tenint unes bones vistes de la calçada des de sobre. Amb més temps a la zona hi ha d'altres excursions més llargues a fer.

Prop d'aquí, i com a curiositat, hi ha el punt on un vaixell de l'armada Invencible, de nom Girona, va embarrancar.

Dinem al petit poble de Bushmills, on hi ha una famosa i antiga destil·leria de whisky, i resseguim la costa fins a Ballycastle on passem la tarda vespre. Dormirem a l'alberg Sheep Island View, £22 en una habitació de 4 llits) de Ballintoy.

El dia s'aixeca esplèndid i aprofitem per fer una excursió fins al Fair Head. El camí, molt moll i enfangat no ens fa desistir i la recompensa és tan esplèndida com el dia. Tardem uns 45 minuts en arribar al Fair Head on uns penya-segats de 180 metres cauen totalment verticals sobre un mar tranquil. Gaudim d'unes bones vistes de l'illa de Rathlin així com de les muntanyoses costes escoceses, que tan sols estan uns 80 quilòmetres en direcció est.

Agafem direcció Belfast remuntant la vall de Glenariff, una de les 9 que formen els Glens (valls) d'Antrim, per la A-43. Arribem a la bonica ciutat de Belfast cap a les 13:00 hores, que és quan obren les botigues del centre en diumenge. Visitem el centre de la ciutat així com alguns murals del carrer Divis, on hi ha la seu del partit Sinn Féin. Us recomanem que visiteu la ciutat amb més temps, doncs hi ha força coses interessants que haurem de deixar per a una propera vegada.

Comença a fosquejar quan agafem el cotxe per tornar al punt de partida del viatge. Tornem a dormir a Slane com les 2 primeres nits.

L'avió marxa a les 10:00 del matí i per tant hem de matinar. Amb poc més de 45 minuts arribem a l'aeroport des de Slane, retornem el cotxe i cap a casa falta gent.