Guia i relat de viatge a l'illa de la Reunió

A primera hora de la tarda vam embarcar en un vol directe de la companyia Air France des de l'aeroport de Barcelona/El Prat amb destinació a l'aeroport Charles de Gaulle de París (Paris CDG). Aquest vol va tenir una durada total d'1 hora i 40 minuts, recorrent una distància aproximada de 820 km.

Un retard en la sortida d'aquest vol ens va consumir una bona part del marge de seguretat en temps que teníem calculat abans de prendre el següent, de manera que només aterrar a París vam haver de començar a córrer, ja que el fet de no ser una connexió inclosa en el mateix bitllet suposa que hem d'anar a recollir l'equipatge facturat en el vol precedent i buscar el taulell de facturació del següent, amb Air Austral, per a facturar-lo novament (les targetes d'embarcament ja les teníem).

Per sort nostra el personal de terra d'Air Austral va ser molt amable i comprensiu amb la nostra situació. Gràcies a això vam poder facturar l'equipatge amb el taulell ja tancat i ens va acompanyar una persona de la companyia a través dels diferents controls de seguretat fins a la mateixa porta d'embarcament.

Per cert, a l'aeroport Charles de Gaulle de París hi ha wifi gratis, sense límits de temps. Només cal registrar-se en un senzill formulari i ja està.

El nostre vol d'Air Austral a la Reunió, en un Boeing 737-600, s'enlaira de París a les 19:45. Ara tenim per endavant un llarg viatge de 9.400 km i 10,5 hores de vol. El servei a bord, inclòs el menjar, és dels millors que recordem. Això, a més del dormir unes hores i les pel·lícules, jocs i música del sistema d'entreteniment a bord de l'avió, ens fan passar ràpidament les hores.

Vam aterrar a l'aeroport Roland Garros, situat en la costa nord de l'illa de la Reunió, a les 8:20 del matí. Recollim l'equipatge i sortim de la terminal d'arribades sense passar ni un sol control de passaports, ja que tot i haver volat gairebé 10.000 km continuem estant en territori francès (i de la Unió Europea).

A la terminal d'arribades hi ha una oficina d'informació turística on recollim alguns mapes i fulletons turístics de l'illa.

A continuació sortim a l'exterior a buscar la parada de la navette Aérobus, un autobús que comunica l'aeroport amb el centre de Saint- Denis, la capital de l'illa. Aquest trajecte costa 4 € i suposa un temps de 20 minuts.

Una de les mansions colonials de Saint-Denis

L'autobús ens deixa al costat de l'Hôtel de Ville (Ajuntament) de Saint-Denis i a només 200 metres de l'hotel que tenim reservat. Després de deixar les coses a l'hotel dediquem aquest primer dia a la Reunió a visitar tranquil·lament la capital (sota els efectes del cansament del viatge i del jet-lag).

Saint-Denis és la capital i ciutat més gran de l'illa, amb una població d'uns 158.000 habitants . Tot i que no és el principal atractiu de l'illa pensem que mereix sobradament una visita d'almenys mig dia.

Val la pena recórrer la Rue de Paris, la Rue Pasteur, l'Avinguda de la Victoire o la Rue Jean Chatel per a veure els principals monuments colonials i criolls, així com alguns edificis religiosos.

Entre els primers destaquem l'Antic Ajuntament, els Antics Magatzems Aubinais, la Prefectura, el Palau Rontaunay, la Maison Deramond-Bairre, el Museu Léon Dierx o la Maison Kichenin. Entre els edificis religiosos està la mesquita Noor E Islam, la catedral de St. Denis, la pagoda xinesa Guang Di o un temple tamil.

També vam gaudir del bonic i relaxant Jardin de l'État, al final de la Rue de Paris, amb nombrosos exemplars d'arbres i plantes tropicals.

Le Barachois, passeig marítim sobre l'Índic

I finalment destaquem Le Barachois, el passeig marítim de St. Denis. Aquí trobem alguns canons i una estàtua del famós aviador local Roland Garros.

Per pura casualitat, el diumenge que vam estar a St. Denis es celebrava l'anomenada Fête de la Musique, amb multitud de concerts de música gratuïts per tot el centre de la ciutat, a càrrec de grups reunionesos i amb estils musicals d'allò més variats: jazz, electro, reggae, rock, séga, maloya, o música urbana amb instruments tradicionals de l'illa.

Des de les 4 de la tarda fins a mitjanit, a més dels concerts, hi havia nombrosos xiringuitos de menjar i beguda als carrers del centre, motiu pel qual no ens sorprèn l'èxit de públic que té aquesta iniciativa cultural.

A primera hora del matí tornem a l'aeroport Roland Garros amb l'Aérobus perquè allà recollirem el cotxe de lloguer que tenim reservat a través del portal de reserves Booking.com. A l'oficina de l'empresa local Rent-a-car, situada a l'exterior, davant de la terminal d'arribades, fem la paperassa i ens donen les claus d'un Peugeot 208 dièsel que està a l'aparcament adjacent.

Sortir amb el cotxe del recinte aeroportuari i prenem l'autovia N2 en direcció a Saint-André. El nostre primer destí a l'illa és Hell-bourg, al cor del circ de Salazie.

Vista de Hell-bourg i el circ de Salazie des Bé Maho

Uns quilòmetres després de deixar enrere Saint-André ens desviem cap a l'interior per la carretera D48. Al cap de poc ja ens veiem immersos en un preciós paisatge de muntanyes i salts d'aigua que cauen per tot arreu. Estem entrant en l'anomenat Circ de Salazie, avui dia una caldera volcànica.

La carretera va guanyant alçada fins arribar a la població de Salazie, però continuem uns quilòmetres més fins arribar al petit poble de Hell -bourg, el nostre destí final d'avui.

Hell-bourg és el principal nucli habitat dins el circ de Salazie i està situat a una altitud de 1.344 metres. En el passat va viure una època de prosperitat com a balneari quan l'any 1830 les autoritats colonials van descobrir una font termal al costat del poble. La primera carretera per a carruatges va arribar a Hell-bourg en l'any 1890.

Avui dia Hell-bourg és el lloc natural ideal per a gaudir del circ de Salazie, així com el lloc d'inici de molts senders que recorren el circ de Salazie o s'endinsen en els circs veïns de Mafate o Cilaos. També és interessant per les seves boniques cases criolles, construïdes durant l'època de prosperitat d'aquesta població.

Per menjar a Hell-bourg al migdia recomanem el restaurant P'tit Koin-Creol, a la Rue du Général de Gaulle. Aquest minúscul restaurant, ubicat en una casa criolla, és un bon lloc per provar l'autèntica gastronomia reunionesa, com el gratinat de chouchous o un saborós curri.

El Piton d'Enchaing entre núvols

A la tarda anem caminant, seguint un camí indicat, fins als antics banys termals de Hell-bourg. No queda gran cosa dels edificis i instal·lacions que van albergar els banys termals, però el lloc en si és bonic, en una zona boscosa i al costat d'un petit riu, i vam poder contemplar precioses i acolorides flors tropicals. Es troben als afores del poble, uns 10 minuts caminant.

Després agafem el cotxe i seguim la carretera en direcció a Ilet-a-Vidot. Passem aquest minúscul poble i seguim uns 2 km més per una carretera molt estreta fins arribar a un aparcament des d'on parteix un camí que baixa fins al riu Rivière du Mat. Des d'aquest aparcament s'albira un preciós paisatge, amb l'imponent Piton d'Enchaing en primer terme (la paraula francesa piton fa referència al cim punxegut d'una muntanya).

De retorn a Hell-bourg fem un volta pel poble per a veure algunes de les boniques cases d'estil crioll.

Comencem el dia gaudint d'unes estupendes vistes sobre les muntanyes des de la nostra habitació.

Després d'esmorzar alguna cosa en una cafeteria del carrer principal, i abans d'abandonar Hell-bourg, donem un altre passeig pel poble per a veure més cases d'estil crioll, com la interessant i bonica Maison Folio (entrada: 5 €).

Cascades Le voile de la aariée (Salazie)

Amb el cotxe sortim del poble en direcció a Be Maho, a 3 km.

Seguim una estreta carretera que ascendeix ràpidament i al cap d'uns 2 km trobem una zona de pícnic, al costat de la carretera, des d'on hi ha unes vistes inigualables sobre el circ de Salazie. Molt recomanable pujar fins aquest mirador.

Desfem el camí fins Hell-bourg i marxem en direcció a Salazie.

Aproximadament 1 km abans d'arribar a Salazie ens aturem per gaudir de l'espectacle format per les cascades El vel de la núvia (Le voile de la Mariée). En realitat es tracta de desenes de petites cascades que formen fils d'aigua blancs que cauen per la paret gairebé vertical d'una muntanya. Molt bonic.

Continuem en direcció a Saint-André, però pel camí ens aturem diverses vegades per a poder fotografies altres cascades impressionants. Aquesta preciosa carretera, la D48, segueix l'únic camí d'entrada possible al circ de Salazie.

Poc abans d'arribar a Saint-André connectem amb la carretera N2 i la prenem en direcció sud.

Poc després, a mig camí entre Bras-Panon i Saint-Benoit, ens desviem a la dreta per agafar la D53 en direcció a Takamaka.

Aquesta carretera puja i puja durant uns 15 km fins arribar als 763 metres d'altura, a un lloc on acaba la carretera i on trobem una central hidroelèctrica d'EDF.

Espectacular vista des del mirador de Takamaka

Aquí es troba el mirador de Takamaka, amb vistes sobre la vall del mateix nom i que passa per ser un dels llocs més plujosos del món.

Les vistes des del mirador són senzillament espectaculars (veure vídeo), pel que val molt la pena desviar-se i recórrer aquests 30 km d'anada i tornada. En dies clars, cosa que sembla difícil de tenir aquí, es pot veure en la llunyania la part central del Piton des Neiges i les muralles del circ de Mafate.

Des del mirador surt el llarg sender de Takamaka que baixa fins al riu Marsouins i continua fins al Bosc de Bebour.

De tornada al cotxe desfem el camí fins a la N2 i continuem cap al sud. En arribar a Sainte-Anne ens aturem per a veure la curiosa església de Sainte-Anne. Aquesta església va ser reconstruïda pel Pare Daubenberger, i entre 1926 i 1950, amb l'ajuda dels seus feligresos, va decorar la capella i la façana de l'església amb tota mena de motius, sobretot flors i fruites, que incrustà en el ciment de les parets.

Pocs quilòmetres més enllà, abans d'arribar a Sainte-Rose, ens aturem novament per visitar el bonic pont suspès sobre el riu de l'Est (pont suspendu de la Rivière de l'Est). Avui dia aquest pont és només de vianants. Amb una longitud de 152 metres va ser el pont més llarg del món en les dates de la seva construcció, el 1894.

Lava solidificada a les portes de Notre-Dame-des-Laves

A Sainte-Rose vam visitar la coneguda església de Notre-Dame-des-Laves, anomenada així perquè en la devastadora erupció del volcà Piton de la Fournaise d'abril de 1977 la colada de lava va envair parcialment l'església (va arribar a entrar a l'interior per la porta), però no la va destruir i va sobreviure miraculosament. Curiosa de veure.

Més endavant ens desviem a l'esquerra per una carretera que en 2 km ens porta a l'Anse des cascades, un preciós lloc natural al costat del mar, amb una platja de roques volcàniques, nombroses cascades i una zona de cocoters. És un lloc molt apreciat per la població local, de manera que hi ha una zona de picnic. Nosaltres vam aprofitar per dinar al restaurant Anse des Cascades, una bona opció per dinar en un entorn idíl·lic.

Després d'un agradable passeig per Anse des Cascades tornem al cotxe i reprenem la N2 cap al sud (aquesta carretera, la Route Nationale 2, voreja tota la costa oriental i part de la sud, des de Saint-Denis fins a Saint-Pierre).

El següent lloc d'interès a la costa oriental de l'illa és la zona anomenada Grand Brûlé. Es tracta d'una àmplia zona coberta per nombroses colades de lava que han baixat pel flanc oriental del volcà Piton de la Fournaise en diferents erupcions. De fet les últimes erupcions han estat tan potents que els corrents de lava han arribat fins al mar i han fet que l'illa creixi diverses hectàrees.

Cráter sobre la zona Grand Brûlé

Per motius obvis aquesta zona és la menys poblada de l'illa, amb la carretera RN2 que la creua com a únic vestigi humà. Per cert, aquesta carretera ha estat reconstruïda cada vegada que una colada de lava ha passat per sobre d'ella. Aquesta zona limita al nord amb la muralla boscosa de Bois-Blanc i al sud amb Le Tremblet.

Les diferents colades estan senyalitzades amb l'any en què van tenir lloc i val la pena aturar-se en diversos punts de la RN2 per admirar les curioses formes que pot adoptar la lava en solidificar-se, algunes d'elles molt artístiques, com la Pointe de la Table i el seu arc de lava petrificada. També sorprèn la rapidesa amb què creix la vegetació sobre la lava encara calenta.

Arribem així al sud de l'illa i creuem Saint-Phillipe. Passem d'anar gairebé sols per la carretera a veure força trànsit. Ens aturem breument a Saint-Joseph, però ens va semblar una ciutat bastant caòtica i sense cap interès, de manera que ràpidament vam continuar ruta cap a Saint-Pierre, la nostra destinació final d'avui.

En arribar a Saint-Pierre anem directament a l'oficina de turisme (al Boulevard Hubert Delisle, situada al costat del port) per a obtenir informació i mapes de la zona. Busquem hotel pels voltants i un cop resolt l'allotjament sortim a fer una volta per Saint-Pierre, caminant per l'agradable Boulevard Hubert Delisle i després per la Rue du Port fins arribar a l'Ajuntament, ubicat en un preciós edifici.

Avui el nostre objectiu inicial era la visita al volcà Piton de la Fournaise, potser el principal punt d'interès d'aquest viatge. Per això ens vam aixecar molt aviat, ja que les possibilitats de trobar bon temps i visibilitat a la zona del volcà són més grans al matí, encara que tampoc és segur.

Agafem el cotxe i sortim de Saint-Pierre fins a connectar amb la carretera RN3 que creua l'illa per l'interior, de sud-oest a nord-est. Després de creuar la interminable zona urbana de Le Tampon, lenta de creuar pels semàfors i trànsit dens, la carretera puja fins a l'anomenada La Plaine des Cafres i pocs quilòmetres després arribem a Bourg-Murat, a 25 km del centre de Saint-Pierre, on prenem el desviament a la dreta indicat com Le Volcan.

Vista, amb arc de Saint Martí inclòs, des de Nez de Boeuf

Al cap de poc aquesta carretera local, la Route forestière du Volcan, comença a pujar i pujar entre boscos de criptomèria, donant lloc a uns paisatges realment preciosos i molt verds. Les nombroses vaques pasturant per aquí i allà li donen a la zona un curiós aspecte alpí.

Ens aturem en un mirador anomenat Nez de Boeuf, situat a 2.136 metres d'altitud, des d'on s'albiren unes vistes espectaculars sobre una vall encaixonada entre les altes parets del massís del Piton de la Fournaise. Ja només per aquestes vistes val la pena venir fins aquí. La climatologia canviant de la zona ens obsequia amb un bonic arc de Saint Martí sobre aquesta vall.

Continuem per la mateixa carretera i al poc comença a ploure i trobem boira que no ens deixa veure més enllà dels 50 metres. Uns quilòmetres més enllà deixem l'asfalt i continuem per una pista que creua la Plaine des Sables, un altiplà completament cobert d'escòria volcànica. El paisatge s'intueix com d'un altre món, però la boira i la pluja no ens deixen veure gran cosa.

Tot i així recorrem els 5 km de pista fins al final d'aquesta, en l'aparcament que hi ha al Pas de la Bellecombe, un coll que hi ha al costat de la caldera del volcà Piton de la Fournaise, a una altitud de 2.311 metres.

Un cop a l'aparcament estem una bona estona dins del cotxe a l'espera que el temps millori, però ni la boira ni la pluja semblen voler anar-se'n avui. Així que decidim canviar de plans per avui i provar sort amb el volcà un altre dia.

Així doncs desfem el camí fins a Bourg-Murat i reprenem la RN-3 cap al nord. En arribar a Saint-Benoit, ja a la costa nord-oriental, vam buscar un lloc per a dinar. El cel continuava molt ennuvolat, però ja no plovia.

Després vam continuar ruta fins a Bras-Panon, a 6 km, i busquem la Cooperativa Agrícola de la Vainilla, on volem veure el procés d'obtenció de la vainilla, un producte que forma part del patrimoni d'aquesta illa.

Planta de la vainilla Bourbon

La visita guiada de 45 minuts (+ 15 minuts d'una filmació sobre la història i l'elaboració de la vainilla a la Reunió) a aquesta cooperativa costa 5 €/persona i val molt la pena, tenint en compte que la varietat de la vainilla de la Reunió, la vainilla Bourbon, és de les millors del món. Ens expliquen detalladament tot el procés d'obtenció de la vainilla, des de la curiosa pol·linització de la flor fins a l'envasament per al consum final. En acabar la visita guiada vam comprar a la botiga de la cooperativa diverses especialitats amb vainilla. Molt interessant.

Acabada la visita tornem cap a Saint-Pierre per la mateixa ruta RN-3. La carretera puja des de la costa fins al port de Bellevue (1.606 metres d'altura) i poc després ens aturem a Plaine des Palmistes per poder veure la bonica casa criolla del Domaine des Tourelles.

En arribar a Saint-Pierre la pluja que ens ha acompanyat també durant bona part del camí de tornada ja ha deixat pas al sol (ja hem dit que en aquesta illa la climatologia és molt canviant). Ens aturem al costat de la platja per a gaudir de la posta de sol, les onades, els surfers i dels nombrosos practicants de vol nàutic (parasailing).

Donem una volta pel centre de Saint-Pierre, veient per fora alguna de les boniques cases criolles i edificis esmentats a la guia, però un cop tanquen les oficines i el comerç, a les 18:30, es queda tot mort.

Tornem doncs al Boulevard Hubert Delisle, que és on hi ha més ambient i on veiem una animada i multitudinària sessió d'aeròbic. Per a sopar escollim el restaurant Be Lounge, un lloc modern que ofereix un bufet lliure per 20 €.

Avui comencem el dia fent una passejada per la bonica platja de Saint-Pierre, plena de pedretes i trossos de corall sobre la sorra. Després anem al preciós mercat cobert de Saint-Pierre, el lloc idoni per a comprar records de l'illa. Molt recomanable.

Botiga de begudes a Saint-Pierre

El nostre destí d'avui és Cilaos, població situada al centre de l'illa, a l'interior del circ de Cilaos i en el costat sud del massís del Piton des Neiges. La distància entre Saint-Pierre i Cilaos és d'uns 45 km.

Sortim de Saint-Pierre cap a l'oest per una carretera que voreja la costa fins a connectar amb la RN-1.

Agafem la RN-1 durant uns pocs quilòmetres fins arribar a l'altura de Saint-Louis, on ens desviem per tal d'agafar la RN-5 cap a Cialos.

La RN-5 és una carretera estreta i molt virada (té més de 400 corbes) que transcorre durant bona part del seu trajecte penjada del vessant d'una muntanya i sobre una profunda vall per la qual transcorre el riu Bras de Cilaos.

La carretera passa per un parell o tres de túnels molt estrets, de manera que abans d'entrar al túnel convé veure si ja ha entrat un altre vehicle per l'altre extrem, sobretot si és un autobús.

Precisament a la sortida d'un d'aquests túnels hi ha un mirador (coordenada GPS: 21°09'42.3"S 55°28'08.4"E) on és imprescindible aturar-se per a gaudir de l'extraordinària vista sobre el circ de Cilaos.

Vista del circ de Cilaos des del mirador sobre la RN5

Quan arribem a Cilaos ens dirigim a l'Oficina de Turisme per a informar-nos sobre activitats en la zona. Aprofitem per dinar en un restaurant situat al costat de Le Platane, on donem compte d'un bon plat de pollastre amb curri a la vainilla, acompanyat d'arròs i llenties de la zona.

Després de deixar l'equipatge a l'hotel, agafem el cotxe i ens anem fins a un lloc anomenat La Roche Marveilleuse, un lloc natural situat a uns 2,3 km de Cilaos i a una altura de 1.435 metres. En ell hi ha un mirador que ofereix unes vistes extraordinàries sobre la part nord del circ de Cilaos.

Després de gaudir de les vistes recorrem a peu l'anomenat Sender Botànic, el qual transcorre per l'interior d'un bonic bosc en el qual hi ha panells amb un text poètic explicatiu de nombrosos arbres i arbustos presents. Vam trigar una hora a completar aquest sender circular.

A continuació agafem el cotxe i anem cap a Ilet à Cordes, un petit llogaret situat en un altiplà aïllat a l'oest de Cilaos, a 11 km de distància per una estreta i virada carretera que transcorre pel vessant de la muntanya, de vegades creuada per l'aigua d'alguna improvisada cascada que cau pel vessant.

La ubicació de la vila d'Ilet à Cordes és realment extraordinària i sembla que estigui situada a la fi del món.

Camps de llenties de Cilaos a Ilet à Cordes

Des d'aquí tindreu vistes sensacionals sobre l'entorn natural del circ de Cilaos, però des d'un punt de vista molt diferent de l'obtingut des de Cilaos poble.

A més, a l'entrada del poble hi ha nombrosos camps dedicats en exclusiva al cultiu de la petita i famosa llentia de Cilaos. Aquest lloc és una visita imprescindible si aneu a la Reunió.

De tornada a Cilaos, i abans que es faci fosc, anem fins al petit llac que hi ha a l'est del centre del poble.

A continuació tornem al carrer principal de Cilaos per a buscar un restaurant on sopar, ja que els pocs que hi ha oberts en aquesta època tanquen molt aviat i si no t'espaviles et quedes sense sopar. Finalment ens vam quedar al restaurant Le Platane.

Després d'un esmorzar pantagruèlic, amb una gran varietat i quantitat d'aliments deliciosos, ja estem preparats per a l'excursió d'avui a la cascada de Bras Rouge.

Sortim de Cilaos amb el cotxe per la D241 en direcció a Ilet à Cordes i aparquem el cotxe a l'àrea de pícnic de Bras Rouge, a poc més de 5 km de Cilaos, ja que la nostra idea inicial era que la nostra excursió comencés i acabés aquí (veure quadre adjunt).

Des del fons de l'àrea de pic-nic surt el sender GR R1 que condueix a la cascada de Bras Rouge, segons el rètol que es pot veure a l'inici.

El sender comença a baixar i va creuant alguns rierols, uns amb aigua i altres secs. El camí és un veritable puja i baixa, però ofereix extraordinàries vistes sobre part del circ de Cilaos.

Vista sobre les muntanyes de Cilaos des del sender

A partir d'un punt donat el sender comença a baixar decididament fins arribar al riu Bras Rouge, el qual flueix pel fons d'una vall en forma de canó.

Arribem a l'alçada del riu, situat en un preciós lloc on hi ha una petita cascada entre enormes pedres, després d'unes 2 hores d'excursió des de l'inici, en part perquè fem nombroses parades per gaudir de l'extraordinari paisatge.

En el camí de baixada trobem algun tram que fa una mica de por perquè està format per un estret camí de terra penjat sobre el canó i qualsevol descuit pot ser fatal.

Per al retorn vam decidir no tornar pel mateix camí, fins a l'aparcament on deixàrem el cotxe. En comptes d'això vam agafar un altre camí que des del riu puja i puja fins a desembocar en el poble de Cilaos. Però per agafar aquest camí vam haver de creuar el riu, havent-nos de mullar els peus i les cames en una aigua gèlida.

Plat de llenties de Cilaos i cervesa Bourbon de la Reunió

Creuat el riu connectem amb el sender GRR2 que porta a Cilaos, el qual és més fàcil de fer que l'anterior. Al cap d'una hora, més o menys, aquest sender desemboca a la carretera de Cilaos a Ilet à Cordes, a poc més d'1 km del nucli de Cilaos. Seguim caminant per la carretera uns 200 metres en direcció a Cilaos i connectem de nou amb el GRR2 anterior que surt cap a la dreta.

I en menys de 15 minuts ja estem en Cilaos, perquè el GRR2 desemboca en un aparcament que hi ha entre l'església i l'oficina de turisme. Estem una mica cansats després de 4,5 hores d'excursió, però molt contents per tot el viscut.

Aquesta excursió, de dificultat mitjana, és una de les moltes que hi ha per la zona, des de molt fàcils a les molt exigents. A l'Oficina de Turisme de Cilaos us poden informar sobre totes elles. I convé informar-se perquè en certes èpoques de l'any, sobretot en la temporada ciclònica, algunes rutes estan del tot desaconsellades.

A Cilaos agafem el següent autobús cap a Ilet à Cordes (preu 1,80 €/persona i hi ha diversos al dia) i vam baixar a la parada Sentier Marla, just al costat de l'aparcament on havíem deixat el cotxe a primera hora del matí.

De tornada a Cilaos amb el cotxe, després de menjar alguna cosa i fer algunes compres (les botigues tanquen a les 17 h), ens anem cap a Bras-sec, població situada a 6 km de Cilaos per la carretera D241.

El volcà Piton des Neiges (3.070 m.) emergeix sobre els núvols

Si Ilet à Cordes es troba en l'extrem occidental del circ de Cilaos, Bras-sec està en e costat oposat, a l'est de Cilaos.

Tot i que Bras-sec també ofereix algunes vistes panoràmiques i val la pena fer-hi camí, el cert és que no pot competir amb l'extraordinària situació d'Ilet à Cordes.

De retorn a Cilaos encara ens dóna temps de visitar la Maison des Vins du chai de Cilaos, una cooperativa vinícola que és l'única productora de vi de la Reunió.

Al final de la visita fem un tast de vins de la regió mentre contemplem en la llunyania la silueta de l'imponent Piton des Neiges.

Avui, per sopar, tornem a triar el restaurant Le Platane, tal com ja vam fer el dia anterior. Ens va agradar i la veritat és que no hi havia molt on triar.

Després d'un altre opípar esmorzar deixem amb pena el nostre fantàstic allotjament a Cilaos i marxem amb el cotxe per la R5 en direcció al sud de l'illa. El nostre objectiu d'avui és intentar de nou la visita al volcà Piton de la Fournaise.

Abans de sortir de Cilaos vam consultar a Internet el web La Réunion: météo et clima i les seves previsions per avui a la zona del volcà (indicada en el mapa com Gîte de Bellecombe) són bones, amb un dia assolellat, però veient el dia ennuvolat que tenim a Cilaos ens resulta difícil de creure.

Tot i així vam decidir provar sort. Agafem la RN5 fins arribar a La Rivière, des d'on connectem a través de carreteres locals amb la RN3 a l'alçada de Le Tampon.

Paisatge volcànic sobre la Plaine des Sables

Pel camí el temps continua molt ennuvolat i fins i tot plou lleugerament en algun punt. Quan arribem a Bourg-Murat ens desviem per agafar la carretera cap al volcà, l'anomenada Route forestière du Volcan.

Per cert, si voleu consultar en tot moment les darreres notícies i l'estat actual del volcà (incloent una webcam) podeu consultar el web Fournaise.info.

Ens aturem en el mirador Belvedere Nez de Boeuf, però la boira no ens permet veure res (sort que en l'anterior ocasió, tres dies abans, havíem aconseguit gaudir de les extraordinàries vistes des d'aquest mirador).

Continuem pujant cap al volcà i anem trobant alguns bancs de boira, però ja fa estona que no plou. Per alegria nostra el cel es va obrint i per a quan arribem al mirador del Pas des Sables la visibilitat ja és prou bona.

Realment val la pena aturar-se al mirador Pas des Sables, situat a una alçada de 2.350 metres, per gaudir d'una panoràmica única sobre un paisatge marcià format per un altiplà anomenat Plaine des Sables.

Deixem l'asfalt i comencem a rodar per una pista fins arribar a l'aparcament del Pas de Bellecombe, un coll situat a 2.311 metres d'altura. El sol ja llueix amb tot el seu esplendor i el cel està net de núvols. Qui ho havia de dir poques hores abans! (això dóna una idea de la variabilitat del clima en aquesta illa).

Deixem aquí el cotxe i, després de calçar-nos les botes de muntanya i abrigar-nos bé (no cal oblidar l'altura a la que ens trobem, motiu pel qual l'aire pot ser molt fred), vam començar per anar al mirador que hi ha sobre l'Enclos Fouqué, l'última caldera formada pel volcà Piton de la Fournaise.

A continuació baixem a l'enorme cràter per un camí format per 527 graons que descendeix uns 150 metres cap a la caldera. Un cop a baix seguim un sender abalisat amb taques de pintura blanca que transcorre sobre un mar de lava solidificada i comencem per veure de prop, fins i tot entrant al seu interior, el fotogènic cràter Formica Leo, un petit con volcànic que es va formar en la violenta erupció de l'any 1753.

Després seguim pel sender fins arribar a la Chapelle Rosemont, una curiosa formació rocosa en forma de túmul i situada als peus del con del volcà Piton de la Fournaise. Es pot entrar al seu interior per una entrada lateral i contemplar diferents tipus de laves solidificades formant un increïble ventall de formes i colors.

Interior de la Chapelle Rosemont

A partir d'aquí el sender comença a pujar cap al cim del cràter Dolomieu, el major i més important dels nombrosos cràters que formen el con eruptiu del volcà Piton de la Fournaise, el qual té una altura màxima actual de 2.632 metres.

El sender finalitza en un punt d'observació sobre el costat est del cràter Dolomieu, després que en l'erupció d'abril de 2007 s'enfonsés 300 metres una gran part del cràter.

Però nosaltres no vam continuar fins al cim del volcà perquè el camí és llarg i costós en temps i no teníem previst fer-hora.

En qualsevol cas la visita a l'Enclos Fouqué és una experiència extraordinària i molt molt recomanable. Hi ha altres senders per l'interior de l'Enclos Fouqué, però qualsevol d'ells pot ser tancat puntualment en funció de les possibles erupcions en la zona.

Caminant per l'Enclos Fouqué vam tenir l'oportunitat de veure curiosíssimes figures formades per la lava en solidificar. Aquest és un més dels nombrosos al·licients de la visita. I per a finalitzar una recomanació: convé portar un calçat adequat per caminar per la irregular i tallant superfície de lava solidificada.

Després de més de quatre hora de pausada visita a l'Enclos Fouqué desfem el camí de tornada a l'aparcament del Pas de Bellecombe. En el trajecte de retorn per la Route Forestière du Volcan vam fer nombroses parades per a gaudir del paisatge i fer fotos, comptant amb l'ajuda d'un sol radiant.

Formes de la lava solidificada a l'Enclos Fouqué

Quan arribem a Bourg-Murat agafem la RN3 cap al sud i poc abans d'arribar a Saint-Pierre connectem amb la RN1 cap a l'oest. Continuem per l'autovia fins arribar a l'alçada de Saint-Paul, on ens desviem per la D5 primer i la D4 després fins arribar a l'hotel d'aquesta nit, situat al nucli de Bois de Nèfles, un barri de Saint-Paul que es troba muntanya amunt, a uns 500 metres d'altura sobre el nivell del mar.

A la nit baixem fins al centre de Saint-Paul, ja a nivell de mar, i busquem un lloc on sopar.

Finalment ens quedem en una zona del Quai Gilbert, al costat de la platja, on hi ha nombrosos xiringuitos que preparen menjar per emportar o per menjar in situ. És dissabte a la nit i hi ha molt ambient de famílies i gent jove.

Després d'un esmorzar molt consistent en la preciosa terrassa exterior del nostre allotjament (el millor de la casa) ens disposem avui a recórrer la costa oest de l'illa, des Saint-Paul fins L'Étang-Salé-les-Bains.

Comencem per baixar novament fins Saint-Paul, seguint la ruta D4, i recorrem tot el seu front marí pel Boulevard du Front de Mer, Quai Gilbert i la Rue de la Biae fins a arribar al fotogènic Cementiri Marí, situat al costat d'una platja de sorra negra en l'extrem sud de Saint-Paul.

Roques volcàniques a la costa occidental de la Reunió

Es tracta d'un cementiri molt pintoresc i ubicat en un bonic lloc. En ell reposen les restes de nombrosos pirates, com Olivier Levasseur (anomenat tambéLa Buse), que van solcar l'oceà Índic al segle XVIII. En ell també trobem poetes, pintors i polítics locals, així com els nàufrags del veler Ker-Anna que es va enfonsar davant d'aquestes costes a finals del s. XIX.

Continuem cap al sud per la carretera que voreja el mar fins arribar a Boucan Canot.

Aparquem el cotxe i donem una volta pel petit passeig que hi ha al costat de la platja. També vam passejar per la bonica platja de sorra clara d'aquest petit nucli.

A continuació seguim amb el cotxe cap al sud per la ruta N1A fins arribar a L'Ermitage-les-Bains, on avui diumenge hi ha un mercat dominical. Aparquem al costat de l'Avenue de Bourbon. El mercat està ubicat al carrer de vianants Mail de Rodrigues i voltants, al costat del supermercat Score, i en ell trobem nombroses parades amb bonica artesania de l'illa. És un bon lloc on comprar records de la Reunió.

Després de dinar en una boulangerie de la zona i de fer una passejada per la platja tornem al cotxe i seguim per la carretera que va per la costa, la Route de Saint-Pierre, fins arribar a Saline-les-Bains, on ens aturem breument, per continuar més cap al sud, cap a Saint Leu.

Església de Notre-Dame de la Salette (Saint-Leu)

En arribar a Saint-Leu aparquem el cotxe al costat del petit port i ens disposem a visitar aquest enclavament de la costa occidental.

Tot i que no era el motiu de la nostra visita, cal dir que Saint-Leu és una mena de meca per als amants d'activitats a l'aire lliure com el parapent, el surf o el submarinisme.

En qualsevol cas Saint-Leu té un agradable passeig marítim (i el seu parc adjacent), molt animat els caps de setmana. També val la pena veure alguns dels edificis de pedra que es van construir durant l'època colonial francesa, com l'Ajuntament o l'església Notre-Dame de la Salette.

Seguim cap al sud per la carretera que voreja el mar. Parem diverses vegades pel camí per fer fotos, ja que el contrast de l'escuma blanca de les onades en trencar sobre les roques volcàniques negres ens crida molt l'atenció.

Quan arribem a Étang-Salé-les-Bains anem a una preciosa i enorme platja de sorra negra situada al costat del carrer Octave Benard, a prop del càmping municipal. Asseguts sobre la sorra assistim a la posta de sol sobre el mar.

Des d'Étang-Salé-les-Bains tornem cap al nord per la RN1 fins arribar a Saint-Gilles-les-Bains, el centre turístic de la costa oest de la Reunió. Aquí fem una passejada pel seu petit passeig marítim i pel port esportiu, ja que tampoc dóna per a molt més.

Aprofitem per sopar en el restaurant Le Grilladin, de menjar crioll, que hi ha a la plaça Paul Julius Bénard, una placeta al costat de l'Oficina de Turisme i el mercat. Després de sopar tornem, via Saint-Paul, al nostre allotjament a Bois de Nèfles.

Avís de taurons a la platja d'Étang-Salé-les-Bains

Per cert, a les platges de la costa occidental de la Reunió és freqüent veure senyals que avisen de la presència de taurons (Danger Requin en francès).

I tot això perquè en els últims anys s'han multiplicat els atacs de taurons a banyistes a l'illa, amb uns 18 atacs comptabilitzats entre 2011 i 2015, amb el resultat de 7 morts i 10 ferits (entre 1990 i 2011 s'havien produït un total de 24 atacs de taurons).

Per sort hi ha zones segures de bany, ja sigui platges protegides per la barrera de corall que hi ha en alguns trams de la costa reunionesa o bé per xarxes artificials per a evitar el pas dels esquals a la zona de bany.

Les platges de Boucan Canot o de Saint-Pierre són, en principi, aptes per al bany, entre d'altres, però en qualsevol cas cal seguir les indicacions de les banderes en les zones de bany, del personal de vigilància o bé fixar-se en el que fan els locals. A Boucan Canot hi ha, a més, una piscina natural ideal per a que s'hi banyin els nens (i qualsevol) amb total seguretat.

Després del sopar tornem al nostre allotjament passant novament per Saint-Paul abans de pujar a la zona on es troba Bois de Nefles.

Després d'esmorzar i recollir el nostre equipatge abandonem l'allotjament d'aquests últims dies i posem rumb cap a Le Maïdo. Per cert, en el moment de recollir les nostres pertinences ens trobem amb un petit escorpí al terra de l'habitació. Posteriorment ens vam assabentar que es tracta de la varietat Isometrus maculatus, molt comú en la Reunió (i molts altres llocs del món), i que la seva picada no és mortal, encara que sí bastant dolorosa.

Sortim a la carretera D4 i l'agafem en direcció a Trois Bassins. Als pocs quilòmetres seguim la indicació Le Maïdo i continuem per la D3 (carretera Hubert Delisle). Més endavant, en una rotonda, seguim per una carretera local anomenada Route du Maido.

Vista boirosa del circ de Mafate des de Le Maïdo

La carretera puja i puja fins arribar al cim del Piton Maïdo, més conegut com Le Maïdo, i situat a una alçada de 2.190 metres.

Aquí trobem un aparcament i una zona de miradors sobre el circ de Mafate, essent aquest un dels miradors més espectaculars que podem trobar a l'illa de la Reunió.

Des d'aquí podem gaudir, si el dia és prou clar, sense pluja i/o boira, d'unes vistes panoràmiques sense igual sobre el circ de Mafate, així com de la costa oest de l'illa.

A vista d'ocell podrem admirar una natura gairebé verge, només interrompuda per alguns minúsculs poblets aïllats on els seus habitants viuen gairebé en autarquia, ja que la zona de Mafate només és accessible a peu (o en helicòpter en casos d'emergències o esdeveniments especials).

Hi ha més possibilitats de trobar bona visibilitat a Le Maïdo si anem al matí, tot i que això tampoc és garantia de res. En el nostre cas, ja en la ruta cap a Le Maïdo vam trobar bancs de boira i plugims ocasionals. Tot i que en arribar als miradors vam tenir la sort que no plovia i que, a estones, els núvols es retiraven i ens permetien veure vistes parcials del circ, però no tot en el seu conjunt. La visibilitat no va ser tan bona com ens hagués agradat, però tot i així va valer molt la pena arribar fins aquí.

Acabada la visita a Le Maïdo vam agafar la mateixa carretera per la qual havíem vingut i iniciem el descens. Aquesta ruta transcorre per uns bonics paisatges i abans d'arribar a Le Maïdo creua per un bosc de tamarius amb zones de pícnic.

Una altra vista del circ de Mafate des de Le Maïdo

En arribar gairebé a la costa connectem amb la RN1 i l'agafem en direcció nord. I quan arribem a l'altura de Le Port ens desviem en una rotonda a La Possession per agafar la carretera D1 en direcció a Dos d'Ane.

El nostre objectiu és anar a un altre mirador des del qual veure el circ de Mafate amb una perspectiva diferent de l'obtinguda des de Le Maïdo.

La carretera D1 comença a ascendir ràpidament i al cap de 13 km arribem al poble de Dos d'Ane, el creuem i al poc veiem una indicació a la dreta que posa Cap Noir. La seguim i al cap de 2 km la carretera finalitza en un pàrquing, on deixem el cotxe.

Ens trobem a una alçada de 1.142 metrios sobre el nivell del mar i a mesura que hem anat pujant per la carretera els núvols s'han anat fent més i més compactes, començant a caure una pluja fina. Tot i així comencem a caminar pel sender que condueix als punts Cap Noir i Roche Verre Bouteille. Es tracta d'un recorregut circular de 3 km i 250 metres de desnivell de pujada i de baixada.

Però al poc d'iniciar el camí a peu desistim perquè amb la pluja l'estret sender s'ha tornat molt relliscós i aquest transcorre per la vora d'un precipici de centenars de metres de caiguda. Per això vam decidir que no valia la pena arriscar-se a un accident fatal, sobretot tenint en compte que, a més, la visibilitat era molt dolenta, de manera que la possibilitat de veure alguna cosa des dels miradors era gairebé nul·la.

Estàtua de l'aviador local Roland Garros (Saint-Denis)

Tornem al cotxe i iniciem la baixada a la costa per la mateixa carretera D1. En arribar a la població de La Possession connectem novament amb la N1 i l'agafem en direcció a Saint-Denis. Aquesta carretera fins a Saint-Denis transcorre entre el mar i uns penya-segats.

Un cop a Saint-Denis aparquem el cotxe i anem a dinar al restaurant Roland Garros. No és gens barat, però la seva situació és molt bona, el servei molt atent i la veritat és que vam menjar molt bé. Recomanable.

Després de dinar anem fins al Grand Marché (cantonada dels carrers Maréchal Leclerc i Lucien Gasparin) per a comprar els últims records de l'illa. En aquest mercat hi ha una gran varietat d'objectes artesanals i a preus molt raonables. Ja només tenim temps de tornar al cotxe per anar cap a l'aeroport.

Sortint de Saint-Denis la climatologia, força adversa en el dia d'avui, ens obsequia amb un preciós arc de Saint Martí doble sobre la ciutat com a comiat.

Quan arribem a l'aeroport Roland Garros tornem el cotxe de lloguer, facturem ràpidament en la petita terminal de sortides i, després d'una espera no molt llarga, embarquem en un Boeing 777-300 de la companyia Air Austral que surt puntualment a les 20:15 cap a París. Adéu, illa de la Reunió !!!.

Després d'un plàcid vol nocturn vam aterrar a l'aeroport Charles de Gaulle de París a les 5:30 del matí. Avui tenim temps més que suficient per a recollir el nostre equipatge, canviar de terminal, i esperar que obrin els taulells de facturació del nostre vol a Barcelona.

A continuació el nostre vol de Vueling s'enlaira de París a les 10 del matí i arriba a Barcelona a les 11:40. Aquí acaba aquest viatge a la Reunió, curt però molt intens.