Guia i relat d'un viatge per lliure a Filipines

Com arribar-hi

Vam iniciar aquest viatge amb un vol de la companyia Lufthansa de Barcelona a Munic (1 hora i 20 minuts). Teníem una espera de 2,5 hores fins al següent vol, però afortunadament l'aeroport de Munic és dels més agradables d'entre tots els grans aeroports europeus: és ordenat i silenciós. I els cafès, tes i diaris són gratuïts.

El nostre següent vol era amb la companyia Qatar Airways per a cobrir el trajecte entre Munic i Doha, de 4.500 km. El servei a bord, el menjar i la selecció de pel·lícules, TV i jocs per a l'entreteniment personal van ser excel·lents.

Vam aterrar en l'aeroport de Doha després de 5,5 hores de viatge i d'haver passat la nit en ruta. Vam avançar 1 hora el nostre rellotge per a adaptar-nos a l'hora local de Qatar.

Volant amb la companyia aèria qatariana l'aturada a Doha és obligatòria, ja que tots els seus vols tenen el seu aeroport com origen o destinació, circumstància que vam voler aprofitar per a visitar aquella ciutat.

Per això, tot i que podíem haver enllaçat amb un vol a Manila gairebé 3 hores després de la nostra arribada a Doha, voluntàriament vam escollir un altre vol Doha-Manila que ens deixava un marge de 18 hores per a visitar Doha.

Finalitzada la visita a Doha, el nostre vol a Manila, també amb Qatar Airways, va sortir de Doha a mitjanit. El vol va resultar ser d'allò més agradable, la qual cosa ens reafirmà en la nostra excel·lent opinió sobre el servei a bord d'aquesta companyia.

Vam aterrar en l'aeroport Ninoy Aquino International Airport (NAIA) de Manila després de 8,5 hores de vol. Passat el control d'immigració (ja que la nostra estada a Filipines era de de 21 dies, no vam pagar res pel visat filipí) i recuperar l'equipatge vam canviar una quantitat mínima d'euros a pesos filipins en un dels diversos quiosquets de canvi que hi havia.

Les diferències de canvi entre ells era mínim, però n'hi havia, pel que convé mirar-ne uns quants abans de decidir-se per un d'ells. Per altra banda, el canvi ofert en aquestes oficines era lleugerament inferior del que s'obtenia en el centre de Manila.

Sortint de la terminal vam trobar una oficina de prepagament per als taxis a la ciutat (NAIA Transport Queueing System), on es pagava una quantitat fixa segons la zona de Manila a la que volem anar. Per exemple, anar a la zona de Malate/Ermita, la nostra destinació, costava 440 P.

Es pagava en aquesta oficina i allà ens donaven un comprovant que donàvem després al taxista que hi hagi esperant en la cua. El taxi no era gens barat, però era l'opció més ràpida i còmoda, sobretot tenint en compte que arrossegàvem el cansament d'un vol transcontinental.

No obstant això, hi havia la possibilitat de sortir caminant de la zona de l'aeroport i trobar un transport local, entre els milions que recorren els carrers de Manila, que ens portés a la nostra destinació. Però no és una opció fàcil ni còmode.

Dormir i menjar

En la Natividad Pension (M. H. del Pilar, 1690 - barri de Malate, Manila) vam pagar 1.200 P per una habitació doble, amb bany i A/C (amb ventilador costava 900 P). Es tracta d'un lloc bastant senzill, però amb una bona relació qualitat/preu. Té un agradable pati exterior on llegir, descansar o parlar amb altres viatgers.

A més és bastant tranquil (cosa important a Manila) ja que les habitacions estan allunyades del soroll del carrer, i suficientment cèntric com per a poder anar a peu a molts llocs. I sense oblidar que el personal de recepció és molt amable i disposat a ajudar. Molt recomanable, doncs, si no tenim grans pretensions.

Per altra banda, s'havia de pagar 100 P per una tovallola, però és un dipòsit que recuperàvem al retornar la tovallola. Un esmorzar continental costava 70 P i era correcte.

Per a trobar la pensió una bona referència és el luxós Manila Diamond Hotel, situat només a 50 metres.

Per a menjar un excel·lent i agradable lloc, però una mica car, és el Cafè Adriatico Premiere (M. Adriatico, 1790 - Malate, Manila), un restaurant que forma part d'una cadena de bars i restaurants fashion a Manila i altres ciutats filipines.

També està bastant bé el Bistro Remedios, a l'altre costat de Remedios Circle. Per a prendre alguna cosa o esmorzar, també a Malate, hi ha un cafè de la franquícia Gloria Jean's, situat en un petit centre comercial al costat del Pan Pacific Hotel. Tots ells estan a prop de Natividad Pension.

En el carrer M. Adriatico de Malate hi ha un munt de llocs on canviar diners, amb petites diferències de preu entre elles, però sensiblement millor que l'obtingut en l'aeroport.

Coses a veure i fer

MANILA. És la capital de Filipines i amb altres 16 municipis més forma l'anomenada Metro Manila, una gran zona metropolitana de 636 km² on viuen més de 12 milions de persones.

Fou fundada pel conquistador espanyol Miguel López de Legazpi l'any 1571. Del seu ric patrimoni arquitectònic d'aquesta època no queda gran cosa, ja que els terratrèmols, incendis i guerres, especialment durant la II Guerra Mundial, han provocat la pèrdua de gran part d'ell.

Però tot i així, Manila té diversos punts d'interès que ens poden tenir entretinguts durant almenys un parell de dies.

Per a moure's per Manila es pot anar a peu en les zones més cèntriques i per a la resta el millor i més barat són els sempre cridaners jeepneys, tot i que estan subjectes als embussos circulatoris de la ciutat.

Per a escapar del caos en el tràfic (i de la calor, ja que els vagons tenen A/C) res millor que el MRT i el LRT, dos sistemes de ferrocarril urbà que conten amb una xarxa bastant limitada, però molt útil segons quina sigui la nostra destinació.

El preu del trajecte en MRT o en LRT depèn del nº d'estacions que recorrem de principi a final del trajecte.

Malate

En el barri de Malate de la ciutat de Manila no hi ha gran cosa a veure, però aquí podreu trobar una gran varietat d'hotels i restaurants de tots els pressupostos.

Però posats a visitar llocs a Malate podem citar l'església de Malate, en la cantonada de MH del Pilar i Remedios. L'edifici actual és del s. XIX i conté una imatge de la Verge molt venerada.

A només 100 metres a l'oest de l'església està la gran avinguda de Roxas Boulevard, ja al costat del mar, motiu pel que des de la mateixa vorera d'aquesta avinguda podem gaudir del famós capvespre de la badia de Manila.

Tornant a l'església i continuant 200 metres més a l'est vam arribar a Remedios Circle, l'epicentre d'una zona amb nombrosos restaurants i bars. Val la pena recórrer aquesta zona a la nit per a veure el gran ambient nocturn que es concentra aquí.

Rizal Park

Vam començar la nostra visita a Manila pròpiament dita partint a peu del nostre hotel, en la zona de Malate, cap al nord pel carrer Mabini fins a arribar al Rizal Park.

Pel camí vam creuar la zona d'Ermita, veient un paisatge de grans contrastos, amb altíssims edificis d'hotels o oficines al costat de llocs realment cutres i paupèrrims.

I això per no parlar de l'increíble entramat de cables elèctrics i telefònics que creuen els carrers per dalt en totes les direccions possibles. No volem ni imaginar com se les han de veure els tècnics quan hagin de solucionar una avaria en aquest embolic !!

El parc Rizal, per la seva banda, és bastant bonic i està ben cuidat.

El dia que el vam visitar era diumenge i hi havia molta gent passejant per ell. El nom del parc honora a José Rizal, patriota filipí i considerat l'heroi nacional de les Filipines, el qual fou executat en aquest lloc a finals de 1896 per les autoritats espanyoles durant l'època colonial.

Un altre heroi filipí del qual trobareu una gran estàtua en aquest parc és Lapu-Lapu, un cap tribal de Mactan (illa de Cebu) que és conegut com el primer nadiu filipí a resistir la colonització espanyola. Amb uns quants dels seus homes va acabar amb la vida del capità portuguès Fernão de Magalhães, el qual liderava un grup de soldats espanyols que van desembarcar a Mactan al 1521.

Per a visitar els llocs més emblemàtics del parc Rizal vam seguir l'útil recorregut que proposava la guia Lonely Planet:

• • el monument a Rizal,
• • el lloc de l'execució de Rizal,
• • el gegantí mapa en relleu de Filipines,
• • el monument de Lapu-Lapu,
• • el jardí Xinès,
• • el jardí Japonès,
• • la Plaça dels Escacs, etc.

Una altra visita molt recomanable en aquesta zona és al luxós i històric Manila Hotel, un hotel amb caràcter situat entre el parc Rizal i la badia de Manila.

Fou construït al 1912 i per ell han passat il·lustres hostes, com caps d'estat, figures polítiques o celebritats mundials.

És un d'aquests hotels històrics amb classe i pedigrí que hi ha escampats pel continent asiàtic, per la seva arquitectura d'estil colonial o interiors i mobiliari una mica decadents. Val la pena entrar-hi i asseure's en els còmodes sofàs que hi ha en el lobby i mirar al voltant.

També aquest hotel pot ser un lloc fantàstic per a contemplar la posta de sol sobre la badia de Manila.

Intramuros

El barri d'Intramuros, situat al costat de la ribera sud del riu Pasig, fou erigit per López de Legazpi al 1571, al principi de l'etapa colonial espanyola a Filipines, i per tant és el barri més antic de Manila.

Tal com el seu nom indica es tracta d'una ciutat envoltada de fossars i alts i gruixuts murs, amb carrers amb llambordes, edificis colonials d'estil espanyol, esglésies, baluards i ponts llevadíssos que evoquen els 300 anys d'ocupació espanyola de la zona de Manila.

Intramuros ha sofert, a més dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, molts tifons i terratrèmols que van reduir la ciutat a ruïnes en nombroses ocasions, tot i que gràcies a alguna que altra restauració s'ha aconseguit preservar una part d'aquest ric patrimoni.

Malgrat ser l'únic vestigi històric d'aquesta època en la ciutat de Manila són pocs els viatgers que l'inclouen en la seva visita a Filipines, la qual cosa és una llàstima perquè val la pena dedicar-li almenys mig dia.

Al costat de la porta sud-est que dóna accés a Intramuros hi ha un camp de golf, construït sobre l'antic fossat de la fortalesa.

A partir d'aquí, seguint el carrer General Luna es poden veure unes poques, però boniques cases d'estil colonial i així fins a arribar a l'església de San Agustín, la més antiga de Filipines i l'únic edifici que va quedar intacte després de la destrucció d'Intramuros.

La visita a aquesta aquesta església, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1993 al costat d'altres tres esglésies barroques de les Filipines, ens va resultar interessant per la bellesa de la seva façana i el seu interior. Al costat de l'església hi ha un museu que nosaltres no vam visitar.

Just a l'altre costat del carrer està la magnífica Casa Manila, una casa reconstruïda per a reproduir fidelment l'estil colonial espanyol i l'opulent forma de vida d'una família noble en el s. XIX. L'entrada costava 50 P i val molt la pena per la construcció en si, però també pel mobiliari i decoració de l'època.

Vam continuar per General Luna cap al nord i així vam arribar a la Plaza de Roma (antigament hi havia aquí una plaça de toros). En un costat de la plaça destaca la Catedral de Manila, construïda en 1951 en estil clàssic després de ser destruïda l'anterior.

I només uns 50 metres més al nord està l'entrada al Fort Santiago, el qual fou utilitzat com a caserna general en diferents èpoques pels espanyols, britànics, americans i japonesos.

L'entrada al recinte costava 50 P i permet veure les restes dels baluards de San Francisco i de San Miguel, que protegien l'entrada al riu Pasig des del mar.

També mereix una visita el santuari de José Rizal, heroi nacional filipí que va estar pres aquí els últims dies de la seva vida abans de ser executat al desembre de 1896.

Binondo, Santa Cruz i Quiapo

Acabada la visita al Fort Santiago vam anar cap a l'est pel carrer Duana i després pel Moll del Riu, enganxat al riu Pasig, fins al pont Jones.

El vam creuar per a endinsar-nos en els barris de Binondo i Santa Cruz, on es troba el bulliciós Chinatown de Manila.

Pel carrer Dasmariñas vam arribar a la Plaza de Santa Cruz, amb una font d'estil europeu en el centre i la reconstruïda església de Santa Cruz en un costat.

L'enorme enrenou de gent (molta d'origen xinès) i el caos de vehicles ens recorda constantment que estem en una ciutat asiàtica.

A l'altre costat de la plaça es troben els Goodwill Arches, una gran porta d'estil xinès que marca l'inici del carrer Ongpin, el cor d'aquest Chinatown, amb una gran varietat de negocis i botigues xineses.

Tornant a la plaça de Santa Ana vam seguir pel carrer Carriedo per a endinsar-nos en el barri de Quiapo. Era cap de setmana i en aquest carrer vam trobar un mercat colorista a l'aire lliure amb moltíssima gent d'aquí cap enllà. Per un moment semblava que tot Manila s'havia concentrat aquí.

En aquest mercat es pot trobar tot l'imaginable. Ens va sorprendre veure moltes parades amb remeis naturals per a malalties que desconeixíem (!).

Passant entre la gentada vam poder entrar en l'església de Quiapo o Basílica menor del Nazareno Negre, en la que s'estava oficiant una missa en aquell moment.

Tanta gent assistia a l'ofici religiós que no cabia ningú més a l'interior de l'església i la gent s'escampava per l'exterior.

En aquesta església es troba el famós Nazareno Negre, una imatge de Crist a grandària real a la qual se li suposen propietats miraculoses i que és treta en una gran processó pels carrers de Manila dues vegades a l'any.

Filipines és un país molt creient i on encara l'església catòlica té un paper preponderant.

Al llarg d'aquest viatge vam veure sovint esglésies plenes a vessar de fidels per tota la geografia filipina.

Macati

Aquesta ciutat, situada en el Gran Manila, és la zona financera, de negocis i del glamour del país, amb alts edificis d'oficines, luxosos hotels i centres comercials i d'oci.

Qualsevol semblança amb la resta de l'àrea metropolitana és pura coincidència i és que Makati City és el màxim exponent de la modernitat filipina.

Al costat de l'estació Ayala del MRT es troba l'anomenat Ayala Center, un enorme complex comercial i d'oci format en realitat per diversos centres comercials, com Glorietta, Greenbelt, SM Makati o The Landmark entre molts altres.

Aquí vam viure, per cert, una situació curiosa i divertida: estàvem descansant sobre l'herba d'una zona enjardinada que hi ha en el Greenbelt mentre a escassos metres se celebrava una missa multitudinària en una moderna església a l'aire lliure i just al costat. en diversos bars de la zona, centenars de persones celebraven cada nova cistella del partit de bàsquet de la lliga filipina que es retransmetia en directe en grans pantalles de televisió.

D'aquesta manera es barrejaven els crits d'eufòria dels afeccionats amb les oracions i càntics de la missa. En fi, això només podia passar a Filipines.

Per a arribar a l'Ayala Center des dels barris Quiapo o Ermita de la ciutat de Manila, per exemple, es pot agafar un jeepney que vagi a Pasay i baixar-se al costat de l'estació EDSA del LRT, a l'avinguda Taft, per a continuació agafar el LRT fins a l'estació Ayala (10 P), la qual té accés directe a l'Ayala Center.

Com arribar-hi

Per anar des de la ciutat de Manila fins a la població de Banaue, situada uns 385 km al nord, vam agafar un autobús nocturn de la companyia AutoBus (tel. 735-8096) que va sortir de Manila a les 22:00 i arribà a Banaue a les 5:30 de l'endemà.

La terminal d'aquesta companyia a Manila es troba en la cantonada d'Av. Espanya amb Tolentino ( Sampaloc) i per a arribar-hi des de Malate vam pujar a un jeepney amb el rètol Cubao-UST en el carrer Mabini (10 P) i vam baixar abans d'arribar a la Universitat de Santo Tomás (UST), en un punt que ens van indicar amablement altres passatgers del jeepney, a només 100 metres de la terminal.

El bitllet a banaue costava 416 P i, a suggeriment del recepcionista de Natividad Pension, vam fer la reserva el matí anterior trucant per telèfon a la terminal (gestió que ens va fer amablement ell mateix).

Per al viatge ens va tocar un autobús vell, sense comoditats ni molt espai per a les cames, però el pitjor era el fred provocat per l'A/C a tota potència. Després vam entendre perquè els passatgers filipins anaven carregats amb flassades, capells, guants, ... i és que ens van comentar posteriorment que aquest autobús era conegut com «the freezer» (la nevera) i no podem estar-hi més d'acord amb el sobrenom!!.

La terminal d'aquesta companyia a Banaue estava ubicada a 1 km del centre del poble, on es pot arribar en taxi o bé amb un agradable passeig a peu.

Hi havia una altra empresa, Florida Bus Line (tel. 731-5358), que també feia el trajecte entre Manila i Banaue (el bus sortia a les 22:45) i, segons ens van dir, els autobusos eren millors, amb l'A/C a la temperatura correcta, seients més amplis i un lavabo dintre, tot i que no podem confirmar-ho.

Dormir i menjar

En el Banaue View Inn (Banaue; tel. 3864078) vam pagar 600 P per una habitació doble amb bany privat. Era senzilla, però molt correcta, i disposàvem d'una terrassa amb unes vistes fantàstiques sobre Banaue, així com sobre la vall i algunes terrasses d'arròs i sobre les muntanyes circumdants.

I és que aquest hotel està ubicat en una casa aïllada en la part alta de Banaue, però a només cinc minuts del centre. L'esmorzar aquí costava 65 P. A la nit, en el jardí que hi ha davant de la casa, teníem l'oportunitat de veure nombroses cuques de llum que unien els seus punts lluminosos a la munió d'estrelles que brillaven en el cel.

Prèviament havíem mirat també en el cèntric Greenview Lodge (Banaue; tel. 386 4021), però ens van demanar 1.200 P per una habitació que no ens va convèncer.

Per a menjar res millor que el restaurant del Sanafe Lodge (també és hotel), el qual disposava d'una carta variada, s'hi menjava bé i tenia una terrassa exterior amb unes bones vistes. Un encert. Es troba al costat de l'entrada del mercat de Banaue.

A Banaue i voltants no hi havia, en principi, llocs on canviar diners. Per tant, seria recomanable portar suficients diners canviats. Una altra recomanació per a Banaue (i qualsevol altra petita població) és la de dur una llanterna, ja que quan es fa fosc no sempre hi ha llum en els carrers.

Coses a veure i fer

BANAUE. Aquesta petita població és una de les onze que formen la província d'Ifugao, al nord de l'illa de Luzon, en l'anomenada regió de la Cordillera. Si per alguna cosa és mundialment famós el nom de Banaue és per les seves extraordinàries terrasses d'arròs.

Per a organitzar la visita a la zona es pot recórrer al Tourist Information Center, situada en la plaça del mercat, per a poder aconseguir guies o transport privat, tot i que els preus no eren gens barats.

Terrasses d'arròs de la província d'Ifugao. Van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1995, essent el primer bé que es va incloure en la categoria de paisatge cultural de la llista dels Patrimonis.

En realitat hi estan inclosos cinc llocs diferents: les terrasses d'arròs de Batad i de Bangaan (les dues estan a Banaue), de Mayoyao, de Hungduan, i de Nagacadan (ubicades a Kiangan). Totes aquestes terrasses d'arròs es troben dins dels límits de la província d'Ifugao.

Considerades per alguns com la Vuitena Meravella del Món, aquests camps d'arròs són un dels símbols emblemàtics de Filipines, els quals ocupen una superfície total de 20.000 Ha. i són obra del poble Ifugao.

Degut a les dificultats del terreny, les tribus de la Cordillera han estat esculpint la muntanya des de fa segles per a crear jardins verticals amb mètodes primitius, però havent sabut canalitzar intel·ligentment l'aigua dels rierols i fonts que descendeixen per la muntanya amb la finalitat de regar les terrasses d'arròs, petits dics amb parets de pedra que s'enfilen pel vessant de la muntanya fins a arribar al cel.

En l'actualitat, alguns desastres naturals, l'abandonament del cultiu de l'arròs, l'ús de materials de construcció moderns i d'altres amenaces han portat a que aquestes terrasses es trobin en perill de desaparició, motiu pel qual la UNESCO les va incloure fa temps en la llista d'espais amenaçats.

De terrasses d'arròs n'hi ha en molts llocs del sud-est asiàtic, però possiblement cap d'elles són tan espectaculars com aquestes a causa de la rugositat de les muntanyes en aquesta zona de Luzon.

Tot i que nosaltres hem pogut veure en els nostres viatges altres terrasses d'arròs també espectaculars, com les de terrasses d'arròs de Ping'an (en la província xinesa de Guangxi) o les terrasses d'arròs d'Ubud (en l'illa de Bali), la veritat és que les terrasses d'arròs d'Ifugao són realment extraordinàries.

De totes maneres, el millor és veure-les totes i gaudir-les com si fossin úniques perquè cadascuna d'elles és realment única.

Terrasses d'arròs de Bangaan

Per a veure les terrasses d'arròs de Bangaan el millor és pujar fins al mirador superior que hi ha a uns 8 km de Banaue seguint la carretera a Bontoc i, des d'aquí, anar baixant per la carretera per a anar gaudint de noves vistes sobre les terrasses des d'altres tres miradors. La nostra recomanació és fer aquesta visita a partir del migdia per la posició del sol.

Per anar al mirador superior es pot llogar un tricicle d'anada i tornada (200 P era el preu oficial, tot i que es podia aconseguir per menys), però nosaltres recomanem esperar en la carretera que passi un autobús en direcció a Bontoc (tot i que no són molt freqüents) i indicar-li al conductor que ens deixi en l'últim mirador (viewpoint).

Aquest trajecte de 15 minuts en teoria costava 20 P cadascun, tot i que a nosaltres el conductor no ens van cobrar res (?).

Els 8 km de la tornada a Banaue des del mirador superior els vam fer baixant tranquil·lament a peu per la carretera i gaudint dels paisatges i de la gent que anàvem trobant.

El mirador superior, el més elevat, està al costat de diverses botigues de records (on trobareu coses realment boniques) i és el que té les vistes més impressionants, amb terrasses d'arròs en gairebé totes les direccions que mireu i amb una varietat cromàtica de verds increïble. Imprescindible, de debò.

En el mirador hi havia tres àvies vestides a la manera tradicional Ifugao per a deixar-se fer fotos, previ pagament. Però, per a la seva desgràcia, nosaltres no paguem mai a ningú per a fer-li fotos i en aquell moment no hi havia més visitants.

Des d'aquest mirador vam iniciar la tornada a Banaue tot seguint la carretera. Pel camí, a més de saludar a multitud de nens i adults en les seves cases, ens vam aturar en altres miradors des dels que vam gaudir de noves i meravelloses perspectives sobre les terrasses.

Al costat del penúltim mirador abans d'arribar a Banaue es pot veure de prop una casa tradicional Ifugao, amb desenes de calaveres d'animals en les seves parets per a allunyar els esperits dolents.

Terrasses d'arròs de Batad

Les espectaculars terrasses d'arròs de Batad tenen forma d'amfiteatre i envolten el petit nucli de Batad, aïllat entre les muntanyes. Hi ha qui diu que són les terrasses d'arròs més impactants del món. I la veritat és que no és una exageració.

Per a arribar fins a Batad des de Banaue s'havia de recórrer uns 12 km de pista infernal fins a la cruïlla de Batad (Batad Junction), més altres 3 km de pista costeruda i no menys infernal fins a l'anomenada sella (en anglès saddle) i des d'aquí caminar cap avall per un camí durant uns 45 minuts fins arribar al poblet de Batad.

L'excursió a Batad des de Banaue es pot fer perfectament en un dia complet, però si es disposa de més temps recomanem passar almenys una nit en un lloc tan fantàstic com aquest, ja que a més ens permetrà fer interessants excursions pels voltants. Nosaltres no ha vam poder fer.

Les alternatives de transport a Batad des de Banaue eren, de més a menys comoditat:

• (1) Contractar un jeepney en l'Oficina de Turisme de Banaue que ens dugui fins al saddle i ens esperi allí per a la tornada a Banaue. Costava 2.000 P i sortia a compte si es compartia el cost amb altres viatgers.
• (2) Contractar un tricicle en l'Oficina de Turisme que ens dugui fins a la Batad Junction i ens esperi allí, ja que un tricicle és incapaç d'afrontar el dur pendent de la pista que puja cap al saddle. En aquest cas costava 650 P.
• (3) Pujar a un jeepney de transport públic que ens deixi en la Batad Junction, però eren tan poc freqüents que és inviable per a fer-ho en un sol dia. Lògicament aquesta era l'opció més econòmica.

En les opcions (2) i (3) s'ha de fer a peu la dura pujada des de la Batad Junction fins al saddle i en totes elles s'ha de fer a peu el camí de baixada des del saddle fins a Batad pròpiament dit.

Nosaltres vam escollir l'opció (2), perquè no vam trobar viatgers a Banaue per a poder compartir el cost del jeepney privat. Però vam tenir la fortuna de que poc després d'iniciar la pujada a peu cap al saddle es va aturar un jeepney que pujava amb unes viatgeres taiwaneses i ens van convidar a pujar, estalviant-nos bona part de la pujada.

El camí des de Banaue fins a la cruïlla de Batad suposava gairebé una hora de trajecte pel pèssim estat de la pista.

Des de la cruïlla fins al saddle cal contar un mínim de 30 minuts en jeepney i bastant més si aneu a peu.

Un cop s'arriba al saddle el paisatge que s'obre davant nostre és senzillament meravellós.

El camí de baixada cap a Batad és preciós i fàcil de seguir, tot i que en arribar a la zona de restaurants i pensions, sobre l'amfiteatre, la cosa es complicava pel desnivell i perquè es perdia la pista del camí bo, tot i que era impossible perdre's.

En aquest punt hi havia un petit quiosquet on havíem de registrar-nos i deixar un donatiu per a la conservació de les terrasses. I l'última part del camí fins a Batad eren graons de pedra que castigaven bastant les cames.

El poble de Batad en si no val gran cosa vist de prop, però l'entorn en el que es troba és d'aquells que no s'obliden mai. La millor vista sobre l'amfiteatre, format pels camps d'arròs que s'enfilen pels vessants de les muntanyes, s'obté des de la zona on es troben la major part de pensions de Batad.

D'entre tots els allotjaments de Batad, per als interessats en fer-hi nit, recomanem Ramon's Homestay, situada sota la Batad Pension, i formada per dues cabanyes tradicionals Ifugao i un improvisat restaurant.

El propi Ramon, el propietari, és una persona encantadora i preocupada per mantenir la cultura local, amenaçada ja llavors per una incipient i possiblement equivocada idea de comercialització turística del lloc.

Tant de bo es trobés la fórmula d'equilibri entre el turisme i la preservació d'un lloc tan extraordinari.

Si es disposa de temps, des del propi Batad es poden fer interessants excursions, com la qual ens duu en 40 minuts a les cascades Tappia o la que en una mica més de 2 hores ens condueix fins al poble de Bangaan caminant a través de les terrasses d'arròs.

Per a la tornada a Banaue des de Batad nosaltres vam fer el mateix camí que a l'anada, fent a peu el camí de pujada fins al saddle i després el camí de baixada fins a la cruïlla de Batad, on ens esperava el nostre tricicle.

Com arribar-hi

Ens havien informat que diàriament, a les 8:40 des de davant del mercat de Banaue, hi havia un jeepney que feia el trajecte entre Banaue i Bontoc, on s'havia de canviar a un altre amb destinació Sagada.

Però el dia de la nostra partida de Banaue el vell jeepney que anava a Bontoc no va sortir. A l'hora que havia de sortir nosaltres érem els únics passatgers i el conductor ens va dir que sortiríem només si li pagàvem tot el passatge, al que lògicament ens vam negar.

Així que vam pujar fins a la carretera i vam esperar gairebé una hora fins que passà un minibús que ens va oferir anar a Bontoc per 150 P cadascun. Vam acceptar i així vam gaudir d'un còmode viatge en un trajecte de 46 km en el que vam emprar dues hores degut al mal estat de la carretera. Hi havia bastants trams d'aquest trajecte que eren pista o estaven en obres, a més d'algunes esllavissades de terres a causa de les pluges.

De totes maneres aquest trajecte és molt bonic, amb una pronunciada pujada fins a un port de muntanya i després la corresponent baixada fins a la vall on està Bontoc. El minibús ens deixà en el lloc d'on sortien els jeepneys cap a Sagada. Vam agafar el primer que va sortir, pagant 35 P per un trajecte de 19 km que ens va suposar una hora més de viatge.

Dormir i menjar

A Sagada ens vam allotjar en la Sagada Guesthouse (tel. 0919 3002763), on vam pagar 700 P per una habitació doble amb bany privat. És bastant correcta, molt cèntrica i tranquil·la.

Abans havíem mirat en el St. Joseph's Resthouse, però ens demanaven 1.500 P per un cottage molt simple que, en la nostra opinió, no s'ho mereixia.

Molt proper a la Sagada Guesthouse està el restaurant de l'hotel Alfredo's Inn, molt recomanable, ja que és acollidor i s'hi menja bé, tot i que el personal pot ser una mica indolent si en la TV emeten un culebrot del seu interès.

També recomanable el restaurant Masferre's Inn, on a més de menjar bé (esmorzar un magnífic pancake era una bona forma de començar el dia), es podien admirar una galeria de fotos d'època molt interessants d'Eduardo Masferre, un fotògraf local d'ascendència gironina i pare del que llavors era el propietari del restaurant.

Poc més enllà, en la mateixa carretera, es podien provar els iogurts locals en la Yoghourt House, bons tot i que amb un gust fort. No ens va deixar de sorprendre la quantitat de bons llocs on menjar que hi ha a Sagada malgrat la seva escassa grandària.

Coses a veure i fer

SAGADA. Aquest petit i tranquil poblet de la Cordillera és bastant popular entre els viatgers pels seus paisatges, pel seu aïllament i pel relax que s'hi respira. A més ofereix una gran varietat d' activitats a realitzar: excursions pels voltants, explorar coves i cascades, practicar l'espeleologia o el rappel, visitar llocs històrics, o participar en celebracions de les tribus de les muntanyes.

Per a obtenir informació sobre totes aquestes activitats, així com per a contractar guies o transport (hi havia una llista amb els preus), la Tourist Information Center, situada enfront de l'Alfredo's B&B, era el lloc adequat.

I com a dada curiosa, des d'abans de les 9 de la nit ja no hi havia res obert ni ningú en els carrers de Sagada, tal com ja ens va havia avisat el propietari del nostre allotjament.

L'Echo Valley i els sarcòfags penjants

Si per alguna cosa és conegut Sagada és pels seus sarcòfags penjants, una forma tradicional d'enterrar als morts en el passat. Això sí, per a ser enterrat així era imprescindible estar casat, tenir néts i també els diners suficients per a pagar els animals que havien de ser sacrificats per acontentar als déus.

El millor lloc per a veure aquesta curiosa i única forma d'enterrament és en les altes parets de pedra calcària que hi ha al voltant de l'Echo Valley, motiu pel que aquesta excursió és de les més populars a Sagada.

Per fer aquesta excursió no és necessari estrictament un guia (tot i que això dependrà de la ruta que vulguem seguir, perquè no és difícil perdre's).

Per a la ruta que us proposem cal seguir el camí que passa pel costat de l'església St. Mary's Episcopal Church i continuar cap al cementiri.

En arribar davant el cementiri cal vorejar-lo pel seu costat esquerre fins arribar a la vora del precipici que hi ha sobre la vall Echo. Aquí hi ha un mirador sobre una part de la vall i algunes coves. Des d'aquest mirador podeu cridar i entendreu el perquè del nom de la vall.

Vorejant el precipici cap al sud s'arriba fins a un mirador amb una vista fantàstica sobre els famosos sarcòfags penjants que es troben a mitja alçada en una alta paret de roca. Una mica més allà hi ha altre mirador amb una nova perspectiva des de la qual podem veure sarcòfags pintats de color blau. Impressionant.

Al costat del mirador vam veure una placa en memòria d'un turista italià que havia mort allà mesos abans en relliscar i caure pel penya-segat al fons de la vall.

I és que les fulles dels pins que hi havia a terra feien que aquest fos molt relliscós i que no sempre es veiés bé on es posava el peu. Per tant, convé extremar les precaucions si us acosteu a la vora del penya-segat.

Des d'aquí vam tornar al punt d'inici d'aquesta ruta creuant pel cementiri. En aquest vam veure que en la majoria de làpides els noms i cognoms que hi figuraven eren d'origen espanyol.

Cova-cementiri de Lumiang

Una altra visita imprescindible als voltants de Sagada és la cova-cementiri de Lumiang, la qual acull uns 100 antics taüts, apilats els uns sobre els altres. S'ha estimat que els taüts més antics tenen uns 500 anys.

La tradició d'enterrar els morts a les coves segueix viva avui entre el poble Applai, un subgrup de l'ètnia Igorot, la qual és responsable dels sarcòfags penjants de Sagada.

Els taüts es col·locaven a l'entrada de la cova per a protegir-los dels elements, però també perquè poguessin rebre la llum del dia que allunyés els mals esperits que podrien pertorbar el descans etern d'aquestes ànimes.

Per arribar fins a ella cal seguir la carretera que va a Ambasing, cap al sud. Al cap d'1 km vam trobar a l'esquerra el Right Turn Cafe i passat aquest cafè podrem veure, sobre la paret de roca, els sarcòfags penjants de Sugong.

Vam continuar caminant uns altres 200 metres i quan s'acabà la carretera encimentada vam agafar un desviament a l'esquerra durant uns 250 metres, fins a trobar una entrada de ciment que dóna accés a un camí pel bosc.

Seguint el camí de baixada (també relliscós en alguns punts) vam arribar fins a una porta metàl·lica tancada que impedia el pas, però es podia obrir el passador ficant el braç entre els barrots (vam tancar de nou després de passar).

Uns 100 metres més enllà vam trobar l'entrada a Lumiang, una cova bastant gran amb desenes de sarcòfags apilats al costat de les parets, no molt lluny de l'entrada. Certament es tracta d'un lloc bastant intrigant.

Acabada la visita a la cova de Lumiang vam tornar pel mateix camí entre el bosc fins arribar a l'entrada de ciment, des d'on es pot continuar caminant per la carretera un altre quilòmetre cap al sud per a visitar la gran cova Sumaguing.

Nosaltres no ho vam perquè ja era tard i vam tornar a Segada abans de que es fes fosc.

Per arribar fins a la cova de Lumiang no és necessari un guia, però pot ser imprescindible si es pretén visitar la cova de Sumaguing.

També hi ha l'opció, per als més valents i valentes, d'endinsar-se cap a l'interior de la cova de Lumiang i arribar fins a la cova de Sumaguing, però es tracta d'una excursió d'espeleologia de dues a quatre hores que requereix estar en forma i d'una certa experiència, ja que s'ha de fer escalada i ràpel, navegar per piscines subterrànies i passar per estretes obertures verticals i horitzontals.

En qualsevol cas, en aquesta excursió és imprescindible comptar amb un bon guia.

Altres activitats a Sagada

A Sagada i voltants hi ha moltes altres coses a veure o fer. Una d'elles, i que nosaltres vam poder fer, és l'agradable i relaxant passeig des de Sagada tot seguint la carretera cap a Bontoc durant uns 2 km i que passa pel costat de la cova Latang i per la botiga/taller Sagada Weaving.

En aquesta botiga vam poder veure com la gent local teixia bonics moneders, bosses, etc. amb els colors i patrons típics de la regió i que després es posen a la venda, tot i que els preus no són gens barats.

Com arribar-hi

Per a arribar a la ciutat de Baguio des de Sagada vam agafar un autobús de l'empresa GL Lizardo que va sortir a les 10:00 des d'una parada molt propera al mercat de Sagada. Vam pagar 220 P per un trajecte de 140 km que és molt escènic i que val la pena per la bellesa dels paisatges, sent uns dels més bonics que es poden fer en tota l'illa de Luzon.

La primera part del trajecte transcorre paral·lela al riu Chico fins a enllaçar amb l'anomenada Halsema Hwy, una carretera que puja fins als 2.220 metres d'altura per unes rampes que posen els pèls de punta. Aquest pas de muntanya és el punt més alt en la xarxa de carreteres de Filipines.

Aquesta ruta passa per alguns petits pobles i des de l'altura vam poder admirar boniques terrasses on es plantaven hortalisses. Les primeres 2/3 parts de la ruta eren de pista, on vam trobar nombroses zones que estaven en obres i d'altres afectades per esllavissades de terra a causa de les pluges.

Després d'algunes parades en ruta, finalment vam arribar a la Dangwa Bus Terminal de Baguio a les 16:45.

La primera impressió que vam tenir de Baguio fou la d'un lloc enormement caòtic, però també és cert que veníem d'uns dies gaudint de l'idílica tranquil·litat dels pobles de la Cordillera.

Dormir i menjar

En el Wood's Nymph (Military Cut Off Rd, 38 - Baguio; tel. +63 74 442 4641) vam pagar 1.200 P per una estupenda habitació doble amb bany privat i TV. I, a més, era tranquil·la i amb bones vistes perquè la vam demanar en la part posterior de l'edifici.

En aquest lloc abans estava el Wood's Inn (segons la guia LP), però pel que sembla ara és propietat d'una empresa coreana que a més de canviar el nom també ha obert aquí un restaurant de menjar coreà bastant famós a Baguio.

Abans també havíem mirat l'hotel Benguet Pines Tourist Inn (Shanum St, 82, al costat de Burnham Park, en el centre de Baguio) i el Iggy's Inn (South Drive, al costat del John Hay Camp), però el primer el vam desestimar perquè era massa bàsic i el segon perquè l'única habitació lliure que quedava donava a la carretera i era sorollosa, tot i que l'hotel estava bé, d'estil rústic i en una zona envoltada d'arbres als afores de Baguio.

Coses a veure i fer

BAGUIO. Aquesta ciutat, ubicada en la meitat nord de l'illa de Luzon, gaudeix d'un clima fresc i d'un entorn verd a causa de la seva alçada (1.470 metres). De fet, rep el sobrenom de «la capital d'estiu de les Filipines».

Per tant, Baguio és una important destinació turística per a la població filipina que vol escapar del sufocant calor de les terres baixes o del bullici de la ciutat i és per això que té una gran oferta d'allotjament. Però per al visitant estranger no té massa interès, fora de l'animació i la vida nocturna en la zona centre de la ciutat.

Per a moure's per la ciutat, les distàncies poden arribar a ser grans i el millor és agafar un taxi, ja que són barats (el seu preu rarament superava els 50 P).

Per a nosaltres Baguio fou solament una etapa intermèdia en el llarg viatge per terra entre Sagada, en la Cordillera, i Vigan, en la costa occidental.

A causa de la nostra curta estada a Baguio, només vam poder constatar la gran oferta de restaurants i el gran ambient que hi havia en l'enorme SM City Baguio, el major centre comercial de la ciutat, situat sobre Burnham Park.

Quan tancava el centre comercial, a les 21 hores, l'ambient es traslladava a l'animat carrer Session i voltants.

Vam anar també al Cafe By The Ruins, molt popular entre els visitants de Manila. Es tracta d'un lloc agradable on menjar o prendre alguna cosa. Ocupa la que fou la residència del governador de la província de Benguet abans de la II Guerra Mundial i que va quedar en ruïnes a conseqüència de la guerra.

Com arribar-hi

Per al trajecte de Baguio a Vigan vam agafar un autobús de la companyia Partas que va sortir a les 9:00 de la terminal d'aquesta companyia a la ciutat de Baguio (Governor Park Rd, al costat del centre comercial SM Mall).

Vam pagar 284 P pel trajecte de Baguio a Vigan que vam fer en un autobús modern i còmode. Vam arribar a la terminal de la companyia Partas de Vigan després de 5 hores i mitja de viatge, incloent algunes parades pel camí.

Per exemple, l'autobús va aturar-se breument en les poblacions de San Fernando (La Unión) i en la de Santa María, on vam poder veure l'exterior de la preciosa església de Nuestra Señora de la Asunción (data de l'any 1769), una de les esglésies barroques de Filipines que figura en la llista de Patrimonis de la Humanitat.

Dormir i menjar

En Villa Angela (Quirino Blvd. 26 - Vigan) vam pagar 1.400 P per una enorme habitació d'uns 60 m², amb un grandiós llit de 2,60 x 2 metres (amb dosser i mosquitera), bany privat, A/C, TV i esmorzar inclòs.

Hi havia tres tarifes diferents segons l'època de l'any i la nostra corresponia a temporada baixa.

Es tracta d'una mansió senyorial construïda l'any 1870, amb mobiliari d'època i terres de fusta. En el moment de la nostra visita tenia només sis habitacions de diferents grandàries i cadascuna amb el seu propi nom.

Nosaltres vam tenir la sort de poder allotjar-nos en la principal, anomenada «Cuarto del Señor», que havíem reservat per correu electrònic el dia anterior, tot i que quan vam arribar a la casa ens vam trobar amb l'agradable sorpresa de que érem els únics hostes i així vam poder gaudir de tota la casa per a nosaltres sols.

El lloc té un encant fora de tot dubte, de debò, pel que el preu de l'habitació era realment un xollo. Per si fos poc, l'esmorzar era espectacular i més podent-lo prendre en l'antic menjador senyorial de la casa, al costat de la nostra habitació, en un entorn de museu.

A més, l'amable i atenta encarregada de la casa ens va fer un tour per les diferents estances de la casa, explicant-nos la interessant història de la família propietària.

La veritat és que vam escollir aquest lloc perquè ens l'havien recomanat diversos amics i hem de dir que va cobrir sobradament totes les expectatives. És cert que la casa ja necessitava algunes reformes, però, si algun dia les fan, esperem que no siguin en detriment de la seva encisadora personalitat.

Si aneu a Vigan no perdeu l'oportunitat d'allotjar-vos en aquesta fantàstica mansió de pel·lícula.

I mai millor dit, perquè en aquesta casa plena d'història s'hi han filmat diverses pel·lícules i sèries locals. I si sou mitòmans (no és el nostre cas), heu de saber que en la nostra mateixa habitació s'hi havia allotjat el cèlebre actor nord-americà Tom Cruise durant el rodatge de la pel·lícula Nacido el 4 de julio, l'any 1989, tal com ho corrobora una foto de Tom Cruise amb la llavors propietària de la casa.

En el capítol de restaurants de Vigan recomanem el Cafe Leona (Mena Crisólogo St, 1 - Vigan) per la seva varietat i qualitat de la carta i la calidesa del lloc, tot i que no era barat. Gairebé enfront d'ell estava el restaurant Max, el qual forma part d'una cadena, on el menjar estava bé, tot i que no és comparable a l'anterior (tampoc el preu).

Per a connectar-se a Internet una bona opció era SNP Cyberzone (en la cantonada dels carrers Bonifacio i Jacinto), amb connexions ràpides i preus molt assequibles (20 P/hora).

Coses a veure i fer

VIGAN. És la capital de la província d'Ilocos Sur i està situada en la costa oest de Luzon, enfront del Mar de la Xina Meridional, i en realitat es tracta d'una illa separada de l'illa principal per tres rius, l'Abra, el Mestizos i el Govantes.

Per al viatger el seu principal interès radica en el fet que és el millor i major exemple de ciutat colonial de les Filipines (i fins i tot, de tot Àsia), sent l'única on sobreviu la trama urbana i els edificis d'arquitectura colonial espanyola del s. XVI.

El destí va voler que Vigan evités en l'últim moment la destrucció de les bombes en la II Guerra Mundial al marxar de la ciutat les tropes japoneses poc abans de l'arribada dels bombarders americans.

Quant a l'origen del nom de la ciutat s'explica l'anècdota de que un espanyol va trobar a un nadiu al costat del riu Mestizos i li va preguntar com anomenaven ells a aquest lloc. El nadiu no entenia ni una paraula d'espanyol, però al veure que l'espanyol apuntava amb el dit a una planta anomenada Bigaa Apo en llengua ilocana (correspon a l'Alocasia Macrorrhiza) llavors va respondre amb aquest nom i així va ser com del nom Bigaa va derivar el nom actual de Vigan.

Ciutat històrica de Vigan

La Ciutat històrica de Vigan fou inscrita en la llista dels Patrimonis de la Humanitat per la UNESCO l'any 1999.

Atresora un gran nombre de punts d'interès a visitar, tot i que afortunadament la zona és molt compacta i es pot recórrer a peu perfectament, però també és possible fer-ho en una calesa.

La calesa és un carruatge de dues rodes tirat per cavalls i fou el principal mitjà de transport durant l'època colonial espanyola de les Filipines. A principis del s. XX el seu ús va declinar i ara, en gran part, només sobreviuen com a atraccions turístiques.

Vigan és una de les poques ciutats filipines on encara es poden trobar fàcilment recorrent els seus carrers.

Es pot començar la visita al centre històric de Vigan passejant pels carrers de l'anomenat Distrito Mestizo, sobretot pel seu eix principal, el carrer Crisólogo.

En aquesta zona podem admirar precioses cases que foren construïdes majorment per comerciants xinesos amb una barreja d'estils arquitectònics locals, asiàtics i espanyols.

Algunes d'aquestes mansions són magnífiques, tot i que n'hi ha d'altres necessitades d'arranjaments importants.

Els cinèfils podran reconèixer alguns d'aquests carrers en el film Nacido el 4 de Julio, del director Oliver Stone, i que ja hem comentat anteriorment.

Un altre punt d'interès és la Catedral de San Pablo, construïda l'any 1790 amb un estil únic i amb la finalitat de minimitzar els efectes dels terratrèmols (conegut com barroc terratrèmol).

Així el campanar, de forma octogonal (reflectint influències del fengshui xinès), es troba separat a una certa distància de la nau de la catedral per a evitar que col·lapsés sobre aquesta en cas d'un terratrèmol.

Al costat de la Catedral està la Residencia del Arzobispo, la qual data de l'època colonial espanyola i és la més antiga encara en ús a les Filipines. En la Plaza Salcedo, a l'oest de la catedral, hi ha un monument de Juan de Salcedo, el conquistador espanyol que va prendre possessió d'aquest port l'any 1572.

La Plaza Burgos, situada al costat de l'anterior, és la preferida pels locals per a deixar-se veure, així com per a fer-hi esdeveniments públic. També s'hi instal·len les paradetes que venen menjar ràpid local, com la famosa empanada.

El Museo Crisólogo, en el carrer Liberation Blvd, ocupa la que fou casa del congressista Floro Crisologo i la seva esposa Carmeling, governadora d'Ilocos Sur a mitjans del s. XX.

El museu conté molts objectes de la família i permet conèixer millor a aquesta important dinastia política de Vigan. L'entrada costava un donatiu de 10 P.

Fins i tot en aquest museu hi ha una part gore, amb l'exposició dels pantalons ensangonats que duia el congressista en el moment del seu assassinat o algunes fotos preses en l'escenari del crim.

Un altre lloc interessant és la Casa-Museo del Padre Burgos (entrada 10 P), on es mostren objectes de la regió o interessants diorames que expliquen importants esdeveniments de la història d'Ilocos Sur. Darrera del museu està la Presó Provincial de Ilocos Sur, construïda l'any 1657.

Terrisseries de Vigan

A Vigan també val la pena visitar alguna de les seves nombroses terrisseries, una indústria que van iniciar els primers colons xinesos que van arribar a aquestes terres, abans fins i tot de l'ocupació espanyola.

Aquestes terrisseries utilitzen un antic mètode centenari, anomenat Burnay, per a produir recipients d'argila.

Els pots Burnay estan fets a mà per terrissers locals que dominen l'art de pastar, modelar i coure fang juntament amb aigua i sorra per formar el producte acabat.

Nosaltres vam visitar la de RG Jar, en el carrer Gómez, en funcionament des de 1823 i que pot contenir fins a 1.000 recipients d'argila.

Val la pena contemplar les seves instal·lacions i, a més, els centenars de recipients de terrissa alineats són molt fotogènics.

Com arribar-hi

El llarg camí, de més de 1.200 km, entre Vigan ( illa de Luzon) i Tagbilaran ( illa de Bohol) s'inicià, en el nostre cas, agafant un tricicle en el centre de Vigan cap a la terminal de l'empresa Partas (20 P), on vam esperar a que arribés des de Laoag l'autobús de luxe que anava cap a Manila.

Vam comprar els passatges en el mateix autobús. El trajecte entre Vigan i Manila costava 705 P, però era un autobús gran amb només 28 seients, havent-ho molt espai i essent més còmode que els normals. En el preu anava inclòs un ambient glacial gràcies a l'A/C i un pack de pel·lícules de l'incombustible actor Steven Seagal.

Vam sortir a les 21:10 de Vigan i vam arribar a Manila a les 4:30 de la matinada, concretament a la terminal de Partas en el barri de Cubao. No vam entendre perquè el conductor de l'autobús anava a tanta velocitat per a després acabar arribant a Manila a una hora tan intempestiva, però, en fi, les seves raons tindria...

Després de recuperar-nos una mica i esperar a que es fes clar vam agafar un tricicle fins a la propera estació Araneta Station de l'LRT, on vam pujar al primer tren que passà i fins a l'estació Ayala (14 P) de Makati.

En aquesta moderna zona comercial vam buscar un lloc agradable on esmorzar i descansar una estona, i el vam trobar en el cafè The Coffee Bean & Tea Leaf (Greenbelt nº 3, en l'Ayala Center), un acollidor lloc amb còmodes butaques a l'estil Starbucks.

Ja més descansats vam tornar a l'estació Ayala del LRT i aquesta vegada vam anar fins a l'estació Taft Av (10 P). Vam baixar des de l'estació elevada fins al carrer, on hi havia un veritable formiguer caòtic de gent i vehicles, però vam aconseguir un taxi amb taxímetre que per 60 P ens portà fins a la terminal de vols domèstics de l'aeroport de Manila.

En el moment de fer el check-in del vol vam haver de pagar 200 P de taxes d'aeroport. A les 13:50 va sortir puntualment el nostre vol de la companyia Cebu Pacific cap a l'illa de Cebu.

Aquest vol, alhora que un altre des de Cebu a Puerto Princesa, els havíem comprat el dia anterior en l'agència de viatges Abbex de Vigan (situada al costat de l'edifici del Arzobispado, enfront de la plaça V. Singson), pagant per ambdós un total de 4.093 P per persona.

Només una hora després de sortir de Manila vam aterrar en l'aeroport Mactan-Cebu, situat en l'illa de Mactan, enganxada a l'illa de Cebu. En la sala d'equipatges d'aquest aeroport hi havia una Oficina de Turisme on vam aconseguir mapes i informació de la zona.

A nosaltres aquesta informació ens va resultar molt pràctica, ja que per exemple ens van ensenyar un truc per a no pagar un preu abusiu per un taxi a Cebu City. El truc consistia en passar de llarg la filera de taxis que trobàvem només sortir de la terminal i pujar unes escales fins arribar a un carrer d'accés on hi havia altres taxis.

La diferència entre uns i altres estava en que en el primer cas no solien acceptar posar el taxímetre i cobraven una tarifa fixa de 375 P per anar fins a Cebu City, mentre que en el segon cas vam poder aconseguir un taxi que ens va costar només 140 P amb taxímetre fins a la terminal de ferris d'Ocean Jet en el port de Cebu City.

Vam trigar uns 30 minuts en cobrir el trajecte entre l'aeroport Mactan-Cebu i el port de Cebu City, passant pel llarg pont que uneix les illes de Mactan i Cebu.

Un cop en la terminal d'OceanJet, en el Pier 1 del port (bastant cutre, per cert), vam comprar els passatges d'anada i tornada en el ferri ràpid a Tagbilaran, la principal població de l'illa de Bohol, per 580 P per persona (si es comprava individualment cada trajecte sortia per 380 P). El bitllet de tornada era obert i valia per a una setmana.

El nostre ferri havia de sortir a les 18:20, però ho va fer amb 20 minuts de retard. Dins de la cabina del ferri feia un fred glacial, com ja venia sent costum, i essent un ferri ràpid no era possible sortir fora.

Vam arribar al port de Tagbilaran a les 20:20. Sortint de la terminal del port hi havia un munt de tricicles disposats a dur-nos a on fos. Un d'ells ens portà fins a l'hotel per 10 P.

Dormir i menjar

La primera nit a Tagbilaran ens vam allotjar en l'hotel La Roca (Graham Av - Tagbilaran). Vam pagar 815 P per una habitació doble amb bany privat, A/C i TV. La veritat és que l'hotel està una mica lluny del centre, a 1,5 km, i l'habitació no era molt acollidora, però estàvem tan cansats després del llarg viatge des de Vigan que no vam voler buscar més.

La resta de nits a Tagbilaran ens vam allotjar en l'hotel Sun Avenue Tourist Inn (Gallares St - Tagbilaran), molt recomanable. Les seves instal·lacions eren molt noves, de fet només tenia un any quan vam estar allotjats en ell, i el seu personal va tenir una extrema atenció cap a nosaltres.

Aquí vam pagar 1.150 P per una estupenda habitació amb bany privat, A/C, TV i esmorzar inclòs, molt complet. De fet, es podia esmorzar en la cafeteria de l'hotel, encara que no fossis hoste de l'hotel, per només 85 P. És millor demanar una habitació en la part posterior de l'edifici, ja que són més tranquil·les i tenen vistes sobre el mar i l'illa de Panglao.

Per a menjar a Tagbilaran recomanem un restaurant a l'aire lliure que està a uns 50 metres al nord de l'Everglory Lodge. També estava bastant bé el restaurant Leopoldo's, a Gallares St. i a només 50 metres de l'hotel Sun Avenue Tourist Inn.

Un restaurant molt agradable era el Shang Manou Garden, amb una terrassa exterior. Finalment, en el centre comercial Bohol Quality Mall (Carlos P. Garcia Av) hi havia uns quants restaurants on triar, així com un lloc on connectar-se a Internet (30 P/hora).

Coses a veure i fer

ILLA DE BOHOL. Aquesta illa pertany al grup de les illes Visayas i està situada uns 803 km al sud de Manila i 79 km a l'est de Cebu, sent la desena illa de les Filipines en extensió. Juntament amb altres 73 petites illes adjacents, com Panglao i Lapinig, conforma la província de Bohol, dins la regió de les Visayas Centrals.

És una destinació turística bastant popular per les seves platges, però especialment pel curiós paisatge que formen els Turons de Xocolata (Chocolate Hills), tot i que la veritat és que té molts altres punts d'interès, com les seves nombroses i boniques esglésies colonials o el tarser de les Filipines, considerat el segon primat més petit del món i autòcton de l'illa.

El 15 d'octubre de 2013, sis anys després d'aquest viatge, va tenir lloc un fort terratrèmol de magnitud 7.2 que va tenir com a epicentre la pròpia illa de Bohol. Com a conseqüència d'ell van morir més de 200 persones i quasi un miler van resultar ferides, a més de produir-se la destrucció de milers d'edificis i infraestructures. Algunes de les esglésies històriques que esmentem en la ruta per l'illa van resultar greument afectades pel moviment sísmic.

Tagbilaran City

La ciutat de Tagbilaran (o Tagbilaran City) és la capital de la província de Bohol, sent la seva principal porta d'entrada.

La ciutat en si no té interès per al viatger, però és un bon lloc per a pernoctar, amb varietat d'allotjaments econòmics, i també per a organitzar la visita a la resta de l'illa o a les altres illes de la província.

A part de passejar pels carrers del centre de Tagbilaran l'única visita que vam fer en aquesta ciutat fou a l'agradable Catedral de San José. Visita amb anècdota inclosa, ja que en el moment que vam entrar a l'església s'estava a punt d'oficiar el funeral per un resident blanc d'origen nord-americà i al veure'ns entrar algú es va adreçar a nosaltres per a preguntar-nos si érem familiars o amics (!).

Ruta per l'illa de Bohol

Per a recórrer l'illa de Bohol al nostre aire vam optar per llogar una moto en l'agència Bohol Adventures Tours (117 Gallares St - Tagbilaran). Vam pagar 600 P/dia per una moto bastant nova que vam tenir durant dos dies sencers i amb la qual vam recórrer un total de 245 km. Omplir el dipòsit de benzina de la moto costava uns 120 P, a raó de 41,2 P/litre.

A continuació detallem la ruta que vam fer en moto per l'illa de Bohol, amb inici i final en la ciutat de Tagbilaran:

Vam iniciar la ruta a Tagbilaran i al cap d'uns 3 km cap al sud-est vam arribar a Bool, un barri (barangay en tagal) de la capital, on a la dreta de la carretera vam trobar un monument anomenat Bohol Blood Compact Site.

Aquest monument escenifica el pacte de sang (sanduguan) que van realitzar l'any 1565 el conquistador espanyol Miguel López de Legazpi i el cap de Bohol Rajah Sikatuna, essent un homenatge a un fet molt important en la història de Filipines.

Uns 3 km més enllà vam arribar al poble de Baclayon, conegut per la seva bonica església de la Purísima Concepción de la Virgen María, la qual fou construïda en l'any 1727 i és una de les més antigues de Filipines. És notable el fet que va ser construïda amb pedra coral·lina extreta del mar (fixeu-vos en els murs).

Al costat de la carretera, al seu pas per la població de Baclayon, es poden veure altres interessants edificis històrics.

En la següent població, Alburquerque, vam trobar la magnífica església de Santa Mónica de Alburquerque, construïda l'any 1886, i que està unida a un convent de grans dimensions.

En les dates de la nostra visita semblava abandonada i una part de la teulada s'havia enfonsat, però sembla que l'any 2010 es van iniciar importants treballs de restauració i que, afortunadament, els danys provocats pel terratrèmol de 2013 sobre l'església van ser mínims.

Vam continuar per la carretera que voreja la costa fins arribar a Loay, on vam trobar la bonica i elegant Casa Clarin, que actualment és un museu on s'exposen objectes d'aquesta rica família, la dinastia política més important de l'illa de Bohol.

La Casa Ancestral Clarin data de l'any 1844, amb un estil filipí-espanyol, amb teulades cobertes per fulles de nipa i fonaments de pedra de corall. L'entrada valia llavors 20 P i la visita resultà força interessant.

A Loay vam agafar la carretera que va cap a l'interior de l'illa fins arribar a Loboc, amb una església remarcable i un convent de tres plantes d'altura on ara hi ha un museu.

Per aquí passa el preciós riu Loboc, d'aigües verdes i entorn selvàtic. Es podia fer un creuer pel riu en una barca gran, per 250 P/pax, o llogar una barca petita per 600 P.

En algunes botigues de records o restaurants de Loboc vam veure que tenien tarsers engabiats amb la intenció d'atreure turistes.

Si us plau, absteniu-vos d'entrar en elles a fotografiar-los i contribuir a aquest llastimós espectacle. Tindreu ocasió de veure al tarser de les Filipines en el centre del que parlarem a continuació.

Des de Loboc vam anar enllaçant trams de carretera i pista en direcció oest i que passen per idíl·lics paisatges de camps d'arròs i petits pobles fins arribar a la població de Corella.

Una mica més enllà, en el Barangay Canapnapan, hi ha un desviament d'on surt una pista de 500 metres de longitud que condueix fins al Philippine Tarsier Sanctuary, el qual està obert de 9 a 16 hores.

Aquest centre és un gran bosc dedicat a la protecció dels tarsers de Filipines, una espècie en greu perill d'extinció, ja que molts tarsers eren tractats com a mascotes per particulars en entorns no propicis per a la seva forma de viure i supervivència.

Per tant, aquest és el lloc on es pot veure l'hàbitat natural dels tarsers i on aquests poden viure en espais semi-salvatges essent protegits, respectats i cuidats.

El tarser filipí mesura uns 15 cm d'altura i no pesa més enllà de 140 grams. La grandària dels seus ulls és desproporcionada respecte al cos i això el fa aparèixer en el llibre Guinness com els ulls de mamífer més grans que hi ha en relació al seu cos.

La nostra visita a aquest centre de conservació va incloure un passeig per un petit tros de bosc tancat, acompanyats del responsable del centre, per a poder veure alguns tarsers adults sobre les branques dels arbres. Recomanem veure a més els panells explicatius i fotos que hi ha en l'edifici adjacent i deixar-hi un donatiu abans de marxar.

És possible veure'ls de molt prop perquè ni s'immuten davant la nostra presència, però convé no estressar-los. És un animal realment molt curiós, amb un aspecte semblat a una barreja de gremlin i mestre Ioda!!. En resum, aquesta és una visita del tot imprescindible si aneu a l'illa de Bohol.

La nostra ruta va continuar cap a l'est tornant fins a Loboc, on vam agafar la carretera que va cap a Bilar, la qual comença a ascendir fins a creuar el Rajah Sikatuna National Park, la major zona forestal que queda a Bohol.

Durant uns 2 km la carretera transcorre sota un túnel natural format per altíssims i frondosos arbres que no deixen passar la llum. Increïble. Passat Batuan es comencen a veure, a peu de carretera, alguns dels turons de les Chocolate Hills, amb camps d'arròs als seus peus. La postal és realment preciosa.

Les Chocolate Hills són possiblement l'atracció turística més coneguda de Bohol i no és per a menys. En uns 50 km² es concentren més de 1.268 turons que van dels 30 als 120 metres d'altura.

Es tracta d'una curiosa i inusual formació geològica ja que cada turó té una forma cònica perfecta. Aquests turons estan coberts d'herba verda que es torna marró durant l'època seca i d'aquí el nom que tenen. En les dates de la nostra visita, en època de pluges, el color dels turons era força més verd que marró.

Uns 4 km abans d'arribar a Carmen vam trobar un desviament a la dreta que conduïa a un complex situat damunt d'un turó i que és el mirador oficial de les Chocolate Hills. Al principi d'aquest desviament s'havia de pagar l'entrada (10 P) al complex. Després de recórrer 1,2 km de pujada s'arriba a l'aparcament que hi ha en la part alta del turó, tot i que el mirador està encara més amunt, pujant 250 graons o un camí en zig-zag.

Des d'aquest mirador hi ha una vista extraordinària dels turons, davant la qual ens vam quedar embadalits una bona estona mirant en totes les direccions per assimilar aquesta meravella de la natura. I des de la terrassa posterior del lleig hotel que hi ha al costat de l'aparcament es pot veure la vista dels turons cap a l'altra banda.

Acabada aquesta visita vam continuar per la carretera que va cap a Carmen, on vam agafar un desviament a l'esquerra en direcció a Sagbayan.

Uns 3 km més enllà de Sagbayan en direcció a Clarin vam agafar un desviament a l'esquerra per a pujar fins al cim del Sagbayan Peak, on hi havia un resort i complex recreatiu, així com un mirador amb unes vistes fantàstiques sobre els turons de les Chocotate Hills.

Des d'aquest mirador hi ha una perspectiva diferent de la que s'obté des del mirador de Carmen, ja que està separat uns quants quilòmetres d'ell. Des d'aquest punt es veu fins i tot el mar com a rerefons dels turons. L'entrada al complex valia 10 P.

Després de baixar del Sagbayan Peak vam continuar la nostra ruta fins arribar a Clarin, seguint la carretera que voreja la costa occidental de l'illa en direcció sud. En arribar a Tubigon ens vam desviar per una carretera en direcció a Catigbian, de nou en l'interior de l'illa. Aquesta ruta és potser la més curta per a arribar a Tagbilaran, però ens vam trobar amb 14 km de pista que en algun tram era infernal a causa del fang.

Passada la petita població de Catigbian vam tornar a la comoditat de la carretera de ciment, però al cap de poc ens adonàrem de que la roda del darrere de la moto estava punxada, probablement a causa del nostre pes (anàvem dos en la mateixa moto) i dels còdols que hi havia en la pista que havíem deixat enrere.

Per sort, 1 km més enllà vam trobar un petit taller improvisat on ens van reparar la punxada mitjançant la tècnica de la vulcanització (vulcanizing en anglès), en la qual els filipins són uns experts a tenor de la quantitat de tallers que reparen els pneumàtics així.

Amb la roda reparada vam continuar viatge amb la moto uns altres 18 km, passant per les poblacions de Balilihan i Cortes, abans d'arribar a Tagbiraran City, donant així per finalitzada aquesta ruta al nostre aire per l'illa de Bohol.

Ruta per l'illa de Panglao

L'illa de Panglao està situada al sud-oest de Tagbilaran i està unida a la de Bohol per dos ponts, ja que ambdues illes estan separades només per un estret canal que no té més de 450 metres d'ample.

Panglao és coneguda per tenir llocs per al busseig de primera divisió mundial, figurant habitualment en la llista dels 10 millors llocs per al busseig de tot el món. També és un bon lloc per a l'albirament de balenes i dofins.

Al voltant de la seva costa es poden trobar alguns resorts turístics més o menys luxosos, tot i que la major part de la infraestructura turística de l'illa es concentra en la platja d'Alona, amb molts d'hotels, centres de busseig, restaurants i bars.

Nosaltres ens havíem plantejat la possibilitat de passar alguna nit a Alona, però quan vam visitar el lloc no ens va acabar d'agradar, ja que a més de ser el típic lloc turístic de platja estava bastant apagat en aquelles dates, cosa lògica si tenim en compte que era temporada baixa i no feia temps de platja.

La platja d'Alona ens va semblar força bonica, de sorra blanca i aigües transparents,però a causa del monsó d'aquelles dates la platja estava plena d'algues i d'altres restes naturals dipositades pel fort onatge.

Amb la moto vam fer tota la volta a l'illa de Panglao per una carretera que creua petits nuclis de població i que ens va permetre gaudir de bonics paisatges rurals i marins, així com de la bonica església de Dauis, amb una curiosa barreja d'estils bizantí i romànic. I al costat d'aquesta església hi ha la fotogènica torre de guaita de Dauis.

Com arribar-hi

Des del centre de Tagbilaran vam agafar un tricicle per anar fins al port (16 P). A les 11:50 vam deixar enrere l'illa de Bohol en el ferri ràpid d'Ocean Jet que anava a Cebu City. Només vam pagar 11,25 P cadascun en concepte de taxes d'embarcament, ja que havíem comprat un bitllet d'anada i tornada dies enrere.

Després d'una hora i cinquanta minuts de navegació vam arribar al port de Cebu City, on vam agafar un taxi per anar fins al centre de Cebu (60 P).

Aprofitem per a comentar que en aquesta ciutat fou l'únic lloc de Filipines on vam tenir problemes amb taxistes que fingien no haver entès bé la destinació per a poder inflar el preu de la carrera, però ja estàvem alerta i anàvem seguint el recorregut sobre un mapa per a detectar rutes inadequades.

Dormir i menjar

En l'hotel Le Carmen (Juana Osmeña, 21 - Cebu) vam pagar 1.100 P per una estupenda habitació doble, amb bany privat, TV i A/C. L'habitació semblava acabada d'estrenar. Abans havíem anat a l'hotel Casa del Rosario (R Aboitiz, 101 - Cebu), però només hi havia disponible una habitació que no ens va agradar i per la qual ens havíen demanat 1.300 P.

Just enfront de l'hotel hi havia el restaurant Sideline Garden, molt recomanable, el qual estava a l'aire lliure, però cobert per una carpa per a protegir del sol i de la pluja.

El restaurant The WineShop (Gorordo, 51 - Cebu), de propietari espanyol, era una bona alternativa per a canviar i gaudir de sabors coneguts, com les tapes o el vi de Valdepeñas. Estava molt bé, tot i que era car, i llavors semblava estar de moda, almenys entre la colònia coreana de la ciutat. Un taxi des del centre fins a aquest restaurant costava uns 45 P.

Finalment, en el centre comercial Robinson's Cybergate Cebu (Fuente Osmeña Circle) hi havia diversos restaurants i també on connectar-se a Internet i canviar diners a bon preu.

Coses a veure i fer

CEBU (Cebu City). Aquesta ciutat, ubicada en la costa oriental de l'illa de Cebu, fou el primer assentament espanyol a Filipines l'any 1565. Actualment és la capital de la província de Cebu i la segona ciutat més important de Filipines, a més de ser el principal centre portuari de tràfic domèstic. El seu aeroport és, després del de Manila, el més important del país en vols internacionals.

En qualsevol cas Cebu és una gran ciutat, amb els seus avantatges i inconvenients. Per a moure's per la ciutat el millor són els jeepneys i els taxis, tot i que amb aquests darrers cal estar alerta per no pagar un sobrepreu.

La ciutat de Cebu

Cebu fou per a nosaltres, sobretot, un lloc de pas, tot i que té algunes coses interessants per a veure i visitar.

Vam començar la visita a Cebu anant des de la part alta de la ciutat, al voltant de la rotonda Fuente Osmeña, fins a la part baixa, molt més vella i empobrida que l'anterior. De fet, són gairebé com dues ciutats diferents. Un trajecte en jeepney des de Fuente Osmeña fins a la plaça Independencia, en la part baixa, costava 6 P.

El Fort San Pedro (l'entrada costava 20 P) fou construït l'any 1565 i el seu únic interès avui dia és el bonic i relaxant jardí que hi ha en el seu interior.

Uns 500 metres cap a l'est hi ha la Creu de Magallanes, una gran creu de fusta situada sota un pavelló de pedra i que, pel que sembla, conté algunes estelles de la creu que el navegant portuguès Fernão de Magalhães va clavar en la costa de Cebu quan va arribar-hi l'any 1521.

Just darrere de la creu està la Basílica Minore del Santo Niño, la més sagrada de totes les esglésies cebuanes per l'existència d'una petita imatge del nen Jesús i que data de l'època de Magalhães. La pròpia església va ser construïda l'any 1565, tot i que ja s'ha cremat tres cops.

A més de veure tan venerada imatge, tot i que vam poder comprovar que les cues per a veure-la són quilomètriques, també paga la pena admirar els frescos del sostre de l'església. I una vegada més, també vam tenir l'oportunitat de constatar la tremenda religiositat del poble filipí, així com la gran quantitat de llocs de venda de tot tipus d'objectes de caire religiós al voltant de l'església, des de ciris fins a figures, estampes i tot l'imaginable.

Anant cap al nord-oest uns 400 metres des d'aquí vam arribar a la Calle Colón, la més antiga de Filipines. I de tornada en la part alta de la ciutat val la pena fer un volt al voltant de la gran rotonda Fuente Osmeña.

I això és tot el que va donar de sí aquesta curta visita a la ciutat de Cebu.

Com arribar-hi

Un taxi, amb taxímetre, des del centre de Cebu City fins a l'aeroport Mactan-Cebu ens va costar 170 P i vam trigar uns 45 minuts en el trajecte a causa d'un monumental embús.

Després de pagar els 200 P de taxes d'aeroport vam embarcar en el vol de Cebu Pacific cap a Puerto Princesa, a l'illa de Palawan. Després d'una hora de vol vam aterrar en el petit aeroport de Puerto Princesa.

Alhora que recollíem l'equipatge en la mini-terminal d'arribades de l'aeroport de Puerto Princesa també vam aconseguir un mapa en l'oficina de turisme que hi havia allà mateix. També ens vam haver de registrar en una taula on un policia va anotar les dades dels nostres passaports.

Un tricicle des de l'aeroport fins a l'hotel Casa Linda, a 1,5 km, costava 40 P, però aquest era el preu oficial d'aeroport. Caminant només 100 metres des de la terminal fins a l'avinguda Rizal es podia agafar un tricicle i pagar només 12 P.

Dormir i menjar

A Puerto Princesa ens vam allotjar en el Casa Linda Inn (Trinidad Rd, Rizal Av. - Puerto Princesa), on vam pagar 850 P per una habitació estàndard, amb dos llits, bany privat (sense aigua calenta) i A/C. El lloc estava més o menys bé, tot i que la nostra habitació estava molt envellida i amb una mica d'humitat. L'esmorzar en l'hotel costava 85 P.

Hi ha moltes alternatives per a menjar a Puerto Princesa. En el restaurant Dang Maria's Dos (Rizal Av), per exemple, es menjava bé, però no era barat. Un altre lloc era el Kinabuch Grill & Bar, amb taules a l'aire lliure en un ambient modern i a preus raonables, sent molt popular entre la població local pija. Per a connectar-se a Internet una bona opció era el 2610 Computer Centre (Rizal Av), a 25 P/hora i amb una connexió ràpida.

Veure més informació sobre allotjaments i restaurants de Puerto Princesa en l'apartat Puerto Princesa (II).

Coses a veure i fer

ILLA DE PALAWAN. És l'illa més gran de la província de Palawan, formada també per moltes altres petites illes que envolten a la principal. L'illa té una llargada de 450 km i una amplada de 50 km. Es troba en la part sud-occidental de les Filipines i limita gairebé amb l'illa de Borneo al sud.

Es considera que Palawan és l'única zona de Filipines encara poc tocada des del punta de vista ecològic: és l'última frontera. L'illa té boscos verges, platges increïbles, muntanyes, coves, i una rica fauna marina. L'illa de Palawan ha estat triada diverses vegades com l'« illa més bella del món» en votacions dels lectors de conegudes publicacions de viatges.

I per si tot això no fos suficient, cal afegir que té inscrits dos llocs en la llista de Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO: el Parc Nacional del riu subterrani de Puerto Princesa i el Parc marí de l'Escull de Tubbataha.

La nostra idea inicial era anar fins a Sabang per a visitar el Parc Nacional del riu subterrani i després continuar viatge cap al nord de l'illa, fins arribar a El Nido, però finalment aquesta segona etapa no va poder ser a causa de les pluges del monsó, el qual ens va obligar a abandonar l'illa de Palawan abans del que teníem previst.

En fi, aquesta és una bona excusa per a tornar-hi un altre dia a la fantàstica illa de Palawan.

Com arribar-hi

Per al trajecte des de Puerto Princesa fins a Sabang vam començar agafant un tricicle des de l'avinguda Rizal fins a la terminal d'autobusos de San José (45 P), des d'on sortien els jeepneys cap a Sabang. Quan vam arribar a la terminal ens van dir que el jeepney a Sabang sortiria a les 9 del matí, però finalment ho va fer cap a les 13:00, quan es va omplir.

La distància per carretera des de Puerto Princesa fins a Sabang és de 75 km, dels quals 42 km eren d'asfalt i la resta de pista infernal. Vam trigar una mica més de 3 hores a realitzar aquest trajecte.

A mig camí va començar a ploure torrencialment i el jeepney va anar recollint a tothom que trobava al seu pas, i així vam acabar tots apinyats, gairebé incrustats els uns en els altres per tal d'aprofitar l'espai disponible dins del bus i anar a cobert de la pluja que queia per tot arreu.

Després de tants viatges ja hem vist i viscut de tot, però aquest trajecte en jeepney no l'oblidarem fàcilment. Teníem la sensació d'estar en la cabina dels germans Marx, en la genial escena de la pel·lícula Una nit a l'òpera.

Una altra forma de fer el trajecte entre Puerto Princesa i Sabang, més ràpida i còmoda, era contractant un transport privat a través de l'hotel o d'una agència de Puerto Princesa.

Dormir i menjar

A Sabang ens vam allotjar en el Dabdab Tourist Inn, situat uns 100 metres al sud del embarcador. Està format per uns quants cottages de fusta (estil nadiu) situats entre la vegetació i al costat de la platja, en un entorn molt bonic i salvatge. Estan aixecats del terra per a evitar la humitat.

Vam pagar 500 P per un cottage bastant bufó, però bàsic, amb bany privat i sense aigua calenta (tot i que aquí no la vam trobar a faltar). Les parets tenien moltes obertures, tot i que estaven cobertes amb tela mosquitera.

La nit que vam dormir aquí un tifó es va abatre sobre la zona, amb vents molt forts i pluges torrencials durant hores. En algun moment vam témer perquè l'aigua i/o el vent s'emportessin la nostra cabana mentre dormíem en ella (o, com a mínim, això intentàvem), però va aguantar prou bé.

Es podia esmorzar en el propi restaurant de l'allotjament, però no era gens barat (120 P/pax).

Realment Sabang era un lloc molt petit i les alternatives per a allotjar-se o de restaurants llavors eren poques i totes eren d'un estil i nivell molt semblants. Però durant la nostra estada a Sabang vam conèixer a una parella mixta filipino-alemanya que estava ultimant les obres per a obrir un hotel que semblava d'un nivell superior a la resta i qu estaria situat més o menys en la meitat nord de la badia. Desconeixem si el projecte va arribar a bon port.

Per a menjar a Sabang, en el restaurant Tribal, enfront de la platja, es menjava bé i es podia provar, entre altres especialitats, el bistec de tauró. Un altre lloc era el restaurant del Robert's Lodge.

A tot Sabang només hi havia electricitat entre les 17:30 i les 21:30. Per tant, portar una lot era una bona idea.

Coses a veure i fer

SABANG. És una minúscula i remota població pesquera, ubicada sobre la costa occidental de l'illa de Palawan, i que en les dates d'aquest viatge comptava amb una infraestructura turística molt bàsica.

És coneguda per la seva proximitat al riu subterrani de Puerto Princesa, tot i que l'atractiu real d'aquest lloc és precisament la seva situació i aïllament, amb precioses platges verges dominades per alts penya-segats i muntanyes cobertes de selva, a més de l'enorme tranquil·litat que s'hi respira.

La major part dels visitants del riu subterrani arribaven aquí en una excursió organitzada d'un dia, anada i tornada, des de Puerto Princesa. Però nosaltres recomanem pernoctar almenys un dia en aquest preciós i tranquil lloc, ja que, si el temps ho permet, hi ha altres interessants activitats a fer, a més de visitar el seu famós riu subterrani.

El riu subterrani de Puerto Princesa

Parc Nacional del riu subterrani de Puerto Princesa. Aquest parc, inscrit en la llista de Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO l'any 1999 i votat com una de les Noves 7 Meravelles Naturals, compte amb un espectacular paisatge muntanyenc càrstic de pedra calcària i un riu subterrani de 8,2 km de llargada.

La cova del riu subterrani, anomenada St. Pauls, té una llargada de més de 24 km de llarg i conté una secció subterrània de 8,2 quilòmetres del riu Cabayugan. Aquest riu serpenteja a través de la cova abans de desembocar directament al mar i és navegable amb vaixell al llarg de 4,3 km des del mar.

Aquest riu subterrani estava catalogat com el més llarg del món fins el descobriment, l'any 2007, d'un altre més llarg en la península de Yucatan, a Mèxic. Un tret distintiu d'aquest riu és que flueix a través d'una cova abans de desembocar directament en el mar i que els seus darrers 6 km estan subjectes a la influència de les marees.

El riu subterrani transcorre per enormes càmeres amb curioses formacions d'estalactites i estalagmites. La zona també és un important hàbitat per a la conservació de la biodiversitat i representa un ecosistema complet de muntanya a mar, amb alguns dels boscos més importants d'Àsia.

Per arribar fins a l'entrada del riu subterrani de Puerto Princesa des de Sabang hi ha dues opcions:

• Per mar amb una bangka des de Sabang. Anar i tornar en bangka costava 700 P, però aquest preu podia ser compartit per fins a quatre passatgers, i s'havia de contractar en l'Oficina de Turisme de Sabang. Per a l'accés al parc i l'excursió amb barca pel riu subterrani s'havien de pagar 200 P addicionals per persona.

Estalactites de formes curioses en la cova del riu subterrani (Sabang, Palawan)

• Per terra a través d'un parell de camins a través de la selva des de Sabang, coneguts com el Monkey Trail i el Jungle Trail. Ambdós tenen una longitud d'uns 5 km i cal contar entre 1,5 i 2 hores per cada sentit.

  Sembla que el primer d'aquests camins és més fàcil de fer perquè està més senyalitzat i va seguint la costa, mentre que el segon va més per l'interior i pot ser més complicat de seguir, sobretot en època de pluges.

Nosaltres vam escollir l'opció d'anar en bangka perquè aquells dies plovia de forma intermitent i no ens venia de gust caminar una estona sota la pluja. Per sort, la barca estava semi-coberta i ens vam estalviar mullar-nos.

El trajecte amb barca des de l'embarcador de Sabang fins a la platja d'accés al riu subterrani suposà uns 15 minuts de navegació i el paisatge era absolutament fascinant.

Des de la platja hi havia un camí amb terra de fusta que creuava la selva durant 100 metres fins arribar a un lloc on ens van equipar amb una armilla salvavides i un casc i ens van assignar un guia i una barca més petita per a la navegació pel riu subterrani en l'interior de la cova.

Vam pujar a la barca i el nostre conductor/guia s'encarregava de remar, d'explicar coses sobre el lloc i d'il·luminar amb un potent focus les coses a veure dins la cova, ja que la foscor era absoluta. La cova per la qual transcorre el riu estava plena de ratpenats.

L'aigua i els processos geològics s'han encarregat de modelar figures molt curioses sobre les roques de la cova, batejades algunes amb noms com Sagrada Família, suposem que per les seves formes gaudinianes.

En alguns llocs l'aigua es filtrava pel sostre de la cova i queia a raig sobre el riu subterrani (o bé sobre els nostres caps).

En total vam recórrer uns 3,5 km del riu subterrani, cova endins, fins arribar a una enorme sala amb el sostre a 65 metres d'altura.

En aquest punt vam donar la volta i, ara amb el corrent a favor, vam tornar a la sortida per on havíem entrat.

L'excursió amb barca per l'interior de la cova va durar uns 45 minuts. Una experiència única i molt recomanable.

Com arribar-hi

Per a tornar des de Sabang fins a Puerto Princesa, i després de la dura experiència del trajecte d'anada, vam acordar amb una viatgera filipina compartir un transport privat en una nova i còmoda furgoneta, pagant 900 P entre els tres.

Aquest transport privat el vam gestionar a través de l'oficina de turisme que hi havia a l'embarcador de Sabang.

Aquesta vegada vam trigar només dues hores en arribar a Puerto Princesa, malgrat el dolentíssim estat de la pista a causa de l'aigua i el fang, però aquesta vegada anàvem molt còmodes pel fet de tenir tota la furgoneta només per a nosaltres tres. La furgoneta-taxi ens va deixar en el lloc que li vam indicar.

Si haguéssim volgut tornar a Puerto Princesa amb transport públic es podia agafar un jeepney que, al menys en teoria, sortia de Sabang a les 7 del matí.

Dormir i menjar

En aquesta nova estada a Puerto Princesa ens vam allotjar en el Badjao Inn (Rizal Av, 350 - Puerto Princesa), just al costat del Casa Linda Inn. Vam pagar 950 P per una habitació doble deluxe, amb bany privat, aigua calenta, TV i A/C. Aquesta habitació només costava 100 P més que l'estàndard, però la diferència qualitativa era notòria, pel que valia la pena quedar-se l'habitació superior. Per a l'esmorzar l'hotel tenia un pati interior.

Després de provar els dos, el Casa Linda Inn i el Badjao Inn, a nosaltres ens va convèncer i agradar més el segon, tot i que no hi havia grans diferències. En el Badjao l'esmorzar, bastant complet, costava 93 P.

A la llista de restaurants esmentats en l'apartat Puerto Princesa (I) hi sumem el Cafe Itoy (Rizal Av.), un bon lloc per a esmorzar o berenar (aquí el cafè era realment exprés). I el restaurant Sari's Baryo (Rizal Av, 375) no estava malament.

I per acabar aquest apartat una recomanació molt especial: el restaurant Kalui (Rizal Av, 369). Tant el menjar com el lloc i l'ambient eren magnífics. De fet tenia tant èxit que convenia reservar abans. Nosaltres vam provar el menú Kalui's special, un combinat de diferents verdures, peixos i mariscs, així com les postres, tot molt ben presentat. Costava 355 P, però era per a dues persones. La beguda es pagava apart. Extraordinari!.

Coses a veure i fer

PUERTO PRINCESA. La ciutat de Puerto Princesa és la capital de la província de Palawan i la ciutat més gran de l'illa de Palawan. És, a més, la ciutat més extensa en territori de tot Filipines, amb 2.400 km², i s'enorgullia de ser també la ciutat més neta del país.

En el nostre cas Puerto Princesa fou el lloc d'entrada i de sortida de l'illa de Palawan, així com la ciutat des de la que vam fer les excursions al riu subterrani de Puerto Princesa i a Honda Bay.

La ciutat de Puerto Princesa

A Puerto Princesa no hi ha gran cosa a veure, però si teniu unes poques hores lliures en aquesta ciutat podeu acostar-vos fins al port i al passeig marítim que hi ha a la dreta dels molls, a la Catedral de la Immaculada Concepció, o a un lloc anomenat Plaza Cuartel i que ara és un jardí públic.

Excursió a Honda Bay

Honda Bay és una gran badia, situada al nord-est de Puerto Princesa, que compta amb nombrosos illots i esculls poc profunds que voregen precioses platges on és possible banyar-se o bussejar en un entorn paradisíac.

És una interessant excursió d'un dia des de Puerto Princesa. L'accés a la badia es fa des de l'embarcador de Sta. Lourdes Tagbanua, 12 km al nord del centre de Puerto Princesa, i per a arribar-hi es pot agafar un multicab (minibús) amb la inscripció Sta. Lourdes en la cruïlla de la carretera principal amb l'avinguda Rizal (costava 20 P).

Un cop a l'embarcador s'havia d'anar a l'oficina de turisme Hobbai-Puerto Princesa City Tourist Information Center que hi havia allà i contractar una bangka per a fer un recorregut per les illes de la badia Honda.

Hi havia unes tarifes prefixades i la mínima era de 1.180 P per a un recorregut d'un màxim de tres illes a escollir. També s'havien de pagar 18 P de taxes de port. També s'ha de tenir en compte que en algunes de les illes s'havia de pagar, en teoria, una entrada per desembarcar i romandre a l'illa (25 P en l'illa de Pandan o 40 P en la d'Starfish, per exemple), tot i que nosaltres no vam arribar a pagar en cap de les dues.

Nosaltres vam fer el recorregut de tres illes i, seguint els consells del personal de l'Oficina de Turisme, vam escollir les illes de Pandan, Snake i Starfish. Se'ns va assignar una bangka i vam iniciar l'excursió per la badia.

Després de 30 minuts de plàcida navegació vam desembarcar a l'illa Pandan. La platja a on vam arribar era la més bonica de l'illa, amb una fantàstica sorra blanca, aigües cristal·lines i palmeres sobre la platja. Vam donar la volta a peu a tota l'illa, trobant una zona de manglars, unes poques cases de pescadors i d'altres platges no tan netes ni boniques.

Després de visitar l'illa vam embarcar de nou en la bangka i ens vam dirigir cap a l'illa Snake, anomenada així per la seva forma sinuosa. Aquí la platja estava immaculada i era més gran que la de Pandan.

L'aigua tenia un color increïble i hi havia una gran abundància de peixos i una zona de corall on es podia bussejar. Amb la marea baixa hi havia una zona de manglars i sorra que quedava a la vista.

Ens hi vam banyar una bona estona i vam aprofitar per a menjar algunes coses que havíem comprat en botigues de l'embarcador de Sta. Lourdes.

L'última illa que vam visitar és l'illa Starfish, per al nostre gust la menys bonica de totes a causa d'un edifici força lleig que hi havia sobre la platja.

Però, tot i així, la platja també era bonica i s'hi podien veure nombroses estrelles de mar en l'aigua (d'aquí el nom de l'illa), així com unes que havien deixat uns nens sobre la sorra (veure foto).

Amb la visita a aquesta illa vam donar per acabada el nostre recorregut per Honda Bay i vam tornar amb la bangka a l'embarcador de Sta. Lourdes. Era possible esperar en el mateix embarcador a que arribés algun jeepney que anés de tornada cap a Puerto Princesa, tot i que no semblaven ser molt freqüents.

A nosaltres ens venia de gust passejar i vam anar caminant 1 km fins a la carretera principal. Allí vam esperar que passar un jeepney, però els pocs que ho feien anaven plens.

Així que vam acabar negociant amb un tricicle perquè ens portés per 30 P al New Market, un mercat al costat de la terminal de San José, on vam agafar un multicab fins a l'Av. Rizal (indicació Bayan en el lateral del vehicle), en el centre de Puerto Princesa (10 P).

Per a finalitzar amb Honda Bay, esmentar que al maig de 2001 la milícia islàmica del grup Abu Sayyaf va segrestar a 20 hostes del Dos Palmas Resort, un complex turístic de luxe en una illa privada de Honda Bay. Però la combinació de presència militar i l'activa vigilància de la zona han fet que no hi hagi hagut nous incidents d'aquest tipus des de llavors.

Tal com ja hem explicat anteriorment, les pluges del monsó que van afectar l'illa de Palawan, coincidint amb la nostra visita, ens van fer canviar els nostres plans inicials. I tot ho vam fer sobre la marxa.

Com que no ens era possible continuar viatge cap a El Nido, en el nord de Palawan, vam buscar altres llocs del país no tan afectats pel monsó per a passar els pocs dies que ens quedaven de viatge. Finalment vam escollir la zona sud de l'illa de Luzon i el nord de l'illa de Mindoro, començant per la població de Tagaytay.

Com arribar-hi

El llarg viatge des de Puerto Princesa a Tagaytay, en el sud de l'illa de Luzon, va començar davant de l'hotel Badjao Inn, on vam agafar un tricicle fins a l'aeroport de Puerto Princesa(12 P).

A l'aeroport vam embarcar en un vol de Cebu Pacific amb destinació a Manila després de pagar 80 P de taxes. El vol va sortir puntualment a les 10:00 i vam arribar a la terminal de vols domèstics de Manila una hora després.

Aquest vol de Puerto Princesa a Manila l'havíem comprat el dia anterior directament en l'oficina que tenia aquesta companyia en l'aeroport de Puerto Princesa, ja que va ser impossible adquirir-lo en la seva pàgina web a causa de problemes tècnics i l'oficina de Cebu Pacific en el centre de Puerto Princesa estava tancada per ser cap de setmana. Ens va costar 1.930 P per persona i el vam pagar en efectiu, obtenint així un millor preu.

Fora de la terminal de vols domèstics de l'aeroport de Manila vam agafar un taxi amb taxímetre que per 52 P ens va portar fins a un punt a Roxas Blvd d'on sortien els autobusos cap a diversos punts al sud de Manila.

Vam esperar uns pocs minuts fins que va passar un autobús i el conductor ens confirmà que anava cap a Tagaytay. Era un autobús de l'empresa San Agustín i vam pagar 72 P per un trajecte de 56 km en el que vam trigar 1,5 hores, malgrat el caos circulatori que hi havia a la sortida de Manila. L'autobús ens va deixar en la plaça Olivarez de Tagaytay.

Dormir i menjar

A Tagaytay ens vam allotjar en el Keni Po Rooms (Calamba Rd, 110 - Sungay West), on vam pagar 1.200 P per una habitació doble una mica petita, però amb bany privat, aigua calenta, A/C i TV per satèl·lit. El lloc estava bé i era tranquil. Es troba a 3,5 km del centre de Tagaytay, seguint la carretera que voreja la cresta de la muntanya sobre el llac Taal.

El Tagaytay Econo Inn (a Calamba Rd, uns 500 metres a l'oest del Keni Po) era un bon lloc per a esmorzar (també era hotel). La seva terrassa té unes magnífiques vistes sobre el llac Taal.

En el Java Coffee, just al costat de l'hotel, feien cafès molt bons. Per a variar el menú recomanem el restaurant grec Manos (Calamba Rd), propietat d'un simpàtic grec que es va casar amb una dona filipina a Grècia i fa alguns anys es van venir a viure a Tagaytay, des d'on propaguen la cuina grega autèntica.

A uns 2 km del centre de Tagaytay, en la carretera que va en direcció a Nasugbu, hi ha una important zona d'oci anomenada Magallanes Square, amb bars, restaurants, etc. Aquí recomanem el restaurant The Grill, del mateix propietari que l'arxifamós i reputat restaurant Antonio's, no molt lluny d'aquí. I també el Cafe Figaro, un lloc molt acollidor on assaborir un cafè tot llegint la premsa local i nacional. Com era d'esperar, però, els restaurants de Magallanes Square no són barats.

Per a connectar-se a Internet una bona opció era Raja Internet (50 P/hora), a Magallanes Square. I per a canviar diners un bon lloc era RMM Money Changer, al costat de la carretera i a només 50 metres de la plaça Olivarez de Tagaytay.

Coses a veure i fer

TAGAYTAY. Es tracta d'una important ciutat turística situada a uns 55 km al sud de Manila, sobre la cresta d'una muntanya, a 640 metres d'altura, amb unes vistes espectaculars sobre el llac i el volcà Taal.

A més, a causa de el seu clima benigne i la seva proximitat al gran Manila (Metro Manila), Tagaytay és una de les destinacions turístiques més populars entre els propis filipins, sobretot a l'estiu i d'aquí la seva popularitat per a activitats esportives, pic-nics, conferències, llunes de mel, segones residències i retirs espirituals.

La veritat és que és un lloc molt agradable per a estar, tot i que fora de les vistes sobre el llac i el volcà Taal no hi ha molt més que visitar en la pròpia ciutat, a part de passejar per la zona de la plaça Olivarez.

El llac Taal i el volcà Taal

Llac i volcà Taal. Del volcà Taal es diu que és el volcà actiu més petit del món i forma una illa sobre el llac Taal, el qual al seu torn està dintre d'una gran caldera formada per una enorme erupció en el passat. Però, a més, el propi con del volcà té un petit llac en el seu interior, formant així una mena de matrioixca volcànica.

El volcà Taal té un llarg historial de violentes erupcions. La darrera erupció violenta fou al 1977, però en els darrers anys ha entrat en erupció diverses vegades.

El llac Taal i el seu entorn compten amb nombroses espècies animals endèmiques, com la Tawilis i la rara serp de mar del llac Taal, l'única sardina i serp marina, respectivament, d'aigua dolça del món.

Des de diversos punts de Tagaytay hi ha impactants vistes sobre el llac i el volcà Taal, però potser un dels millors miradors és el que hi ha darrera de l'Starbuck's Cofee en el complex d'oci Magallanes Square, a 2 km del centre de Tagaytay.

I si no us conformeu amb veure'l des de la distància, a Tagaytay es poden contractar excursions en bangka per anar fins a l'illa volcà si el nivell d'alerta vulcanològica ho permet.

La població de Taal (Batangas)

Taal. És una petita i històrica població situada en la província de Batangas (no confondre amb el Taal de la veïna província de Cavite), uns 43 km al sud de Tagaytay. És la segona ciutat en patrimoni de les Filipines, després de Vigan.

Fou fundada al 1572 pels espanyols i durant uns anys del s. XVIII va ser la capital provincial de Batangas, fins que diverses erupcions del proper volcà Taal la van devastar i la capitalitat es va moure a la ciutat de Batangas, més allunyada del volcà.

En el centre històric de Taal vam visitar la interessant basílica de San Martín de Tours, l'església colonial més gran del sud-est d'Àsia.

Passejant pels carrers al voltant del Taal Park vam trobar nombrosos exemples de boniques cases colonials, moltes d'elles en un estat bastant precari. Però Taal conserva centenars d'edificis de l'època colonial espanyola.

Però Taal també és famós per la quantitat de velles cases ancestrals que hi trobem. Les cases ancestrals de les Filipines són residències posseïdes i conservades per la mateixa família durant diverses generacions com a part de la llarga tradició dels filipins de venerar avantpassats i ancians. Aquestes residències poden anar d'una simple casa a una mansió. A Taal podem trobar, per exemple, les cases ancestrals de Felipe Agoncillo, de Marcela Agoncillo, de Ylagan-de la Rosa, i unes quantes més.

En el carrer M.H. del Pilar vam poder veure nombroses botigues de brodats típics.

Per casualitat vam trobar la Casa Punzalan, en la cantonada dels carrers Punzalan i Ilaga. És una preciosa casa històrica d'una família acomodada de Taal que ha estat restaurada i reconvertida en un senzill però bonic hotel, l'únic de Taal en les dates del nostre viatge.

Una amable senyora ens convidà a entrar i visitar la casa i hotel, on una habitació, amb bany compartit, costava entre 600 i 1.000 P.

Per a menjar a Taal recomanem el restaurant Palasyong Pinoy, en el carrer M.H. del Pilar, on vam tastar sabrosos plats de cuina típica filipina.

Arribar a Taal en transport públic des de Tagaytay no fou fàcil ni ràpid (sempre cal preguntar per Taal Batangas para no donar lloc a confusió amb Taal Cavite).

Primerament, prop de la plaça Olivarez de Tagaytay vam agafar un autobús amb destinació a Nasugbu, però vam haver de baixar en un lloc anomenat Boundary (la frontera entre les províncies de Cavite i Batangas, a 15 km de Tagaytay, 25 P). Allà vam esperar que un jeepney sortís amb destinació a Lemery (30 P), a 30 km d'aquest punt.

Aquest viatge se'ns va fer inacabable, ja que quan la carretera feia baixada el jeepney baixava en punt mort i, quan no, no passava igualment de 20 km/h, tot i que això ens va permetre veure quelcom surrealista en aquests paratges: un gran castell de Disney construït al costat de la carretera, en una mena de parc temàtic anomenat Fantasy World.

En la caòtica població de Lemery vam canviar a un altre jeepney que, en un curt recorregut de 3 km (7 P), ens va deixar en la plaça Rizal Park del centre històric de Taal.

Nosaltres vam tornar en el mateix dia cap a Tagaytay, seguint el mateix camí que a l'anada, però es pot contemplar la visita a Taal com una parada en el camí a la ciutat de Batangas si ens dirigim cap a allà, ja que Taal ve gairebé de camí.

Com arribar-hi

El llarg viatge d'uns 100 km entre Tagaytay i Puerto Galera, en l'illa de Mindoro, començà agafant un jeepney davant del nostre hotel fins a la plaça Olivarez de Tagaytay (7 P).

Aquí vam esperar que passés l'autobús de les 9:30 amb destinació a Nasugbu, tot i que nosaltres vam baixar de l'autobús en un lloc anomenat Boundary (25 P), lloc fronterer entre les províncies de Cavite i Batangas i lloc on la carretera es bifurca, amb una branca que va cap a Nasugbu i l'altra cap a Batangas.

En aquest punt vam agafar un altre jeepney que va sortir quan es va omplir i que ens portà fins a Lemery (30 P), en un trajecte de bonics paisatges però que se'ns va fer llarg. Un cop a Lemery vam haver de caminar uns 200 metres fins al lloc d'on sortien els jeepneys cap a Batangas (25 P).

Vam agafar el primer que va sortir i ens va deixar en una cruïlla sota un viaducte i prop del port de Batangas, ja que aquesta era la destinació que havíem indicat al conductor. El trajecte entre Lemery i Batangas és curt en distància, però també se'ns va fer molt llarg per culpa dels nombrosos embussos i caos circulatori que hi havia.

En la cruïlla on ens va deixar el jeepney hi havia multitud de tricicles esperant viatgers que arribaven en els autobusos o jeepneys, però ens demanaven de 60 a 100 P per a recórrer els 3 km fins a la terminal d'embarcament del port. Però al poc va passar un autobús que vam agafar i ens va deixar just a la porta de la terminal i només vam pagar 8 P.

Ja dins de la terminal del port de Batangas vam mirar les diferents companyies i destinacions cap a l'illa de Mindoro. Finalment vam decidir anar a White Beach triant la companyia M/B Golden Dragon, ja que era la primera que sortia cap allà, a les 13:05.

Vam pagar 200 P (+ 10 P en concepte de taxes de port) per un trajecte en una gran bangka que finalitzava el seu trajecte en el port de Puerto Galera després d'una hora de travessa. En baixar de la bangka ens van reunir a tots els passatgers que anàvem a White Beach i ens van assignar una mini-furgoneta que gratuïtament ens va dur fins allà, a uns 8 km a l'oest de Puerto Galera.

Quan vam arribar a White Beach la veritat és que ens va decebre bastant, ja que la platja era bonica, però els nombrosos hotels, bars, restaurants i quiosquets que hi havia en la primera línia de platja feien malbé l'encant del lloc.

Tot i així vam preguntar preus en diversos hotels: St Francis Place (bonic, però car), Summer Connection (tirant a cutre) i el Coco Aroma (millor, però tampoc ens va convèncer perquè les habitacions eren molt bàsiques).

Així que, com no vam trobar el que buscàvem (i segurament influenciats per la mala impressió que ens havia causat el lloc) vam decidir tornar cap a Puerto Galera, ja que la primera impressió que vam rebre en arribar-hi havia estat bona. Vam agafar un tricicle que per 50 P ens portà fins al moll de Puerto Galera.

Finalment, el trajecte des de Tagaytay fins aquí ens havia suposat set hores de viatge en les quals havíem pujat en vuit transports diferents. Tota una aventura... i això que només eren 100 km !!.

Dormir i menjar

Per a la primera nit a Puerto Galera ens vam allotjar en l'hotel Badladz, ubicat en el costat est del moll de Puerto Galera, on vam pagar 900 P per una habitació doble amb bany privat, aigua calenta, TV i A/C. Era bastant bàsic i una mica cutre, però estàvem tan cansats que ens hi vam quedar. La seva situació, almenys, sí que era excel·lent i des de la balconada d'entrada a l'habitació hi havia una bona vista sobre el petit port i la bonica badia.

La nit següent ens vam allotjar en el Tanawin Bay Resort (ara s'anomena Utopia Resort & Spa), en el qual vam pagar 1.900 P per un bonic cottage d'estil nadiu, amb mosquitera sobre el llit, bany, TV, ventilador i balconada privada. Però el millor de tot era el seu entorn idíl·lic, un preciós i cuidat jardí que envoltava els cottages, situats sobre un lloc elevat amb vistes a la platja d'Encenada i a Varadero Bay d'una banda i a la badia de Puerto Galera per l'altre.

Tal com ens venia passant en la major part d'hotels durant aquest viatge, aquí també érem els únics hostes i això ens va permetre poder regatejar el preu inicial. Per altra banda, un tricicle des del Tanawin fins a Puerto Galera costava 7 P.

Abans de decidir-nos pel Tanawin també havíem mirat el Kalaw Place, no molt lluny d'ell. També gaudia d'una situació magnífica, l'habitació estava bé i el seu propietari ens la deixava per 1.550 P, però la llàstima és que el lloc donava la sensació d'estar abandonat. El jardí, per exemple, era una selva plena de mosquits.

Una altra molt bona alternativa que vam descobrir després fou el Dolphin Bay Beach Resort, obert des de principis de 2007 al costat de la preciosa platja d'Encenada. Tenia piscina i les seves habitacions llavors eren molt noves i oferien una relació qualitat-preu excel·lent (els preus eren de 1.750 P l'habitació estàndard i 2.500 la VIP).

Per a menjar a Puerto Galera, de tots els restaurants que hi ha enfront del port, recomanem sense cap dubte el Harbour Point, el nostre favorit. I per a canviar diners un bon lloc, si no l'únic, era John & Jayne's, una botiga en el carrer d'accés al port.

Coses a veure i fer

PUERTO GALERA . Es una petita ciutat situada en l'extrem nord-est de l'illa de Mindoro i de la província de Mindoro Oriental. Compta amb un port natural excepcional i, segons diuen, és dels més bonics de Filipines.

La zona costanera que envolta Puerto Galera té fama mundial per les seves magnífiques platges, esculls de corall, o excel·lents llocs per a bussejar, i així no sorprèn que en el seu port es puguin veure amarrats velers i iots de tot el món.

També es diu que aquesta zona és una excel·lent alternativa a les platges de l'illa de Boracay, situada uns 180 km en línia recta al sud-est de Puerto Galera, però no us podem dir quina és millor perquè no hem anat a Boracay.

Puerto Galera i voltants

A Puerto Galera pròpiament dit no hi ha gran cosa a fer, a part d'anar al capvespre a prendre alguna beguda als petits bars que hi ha davant del port. Aquesta era l'única zona amb una certa animació, tot i que passades les 8 de la tarda ja quedava poca cosa oberta.

Però això no vol dir que ens avorrirem, ja que hi ha moltes coses a fer en els voltants de Puerto Galera. Es pot, per exemple, gaudir de precioses platges properes a Puerto Galera, com la platja d'Encenada.

Però també es pot anar a les cataractes de Tamaraw, un conjunt de cascades i piscines situat a 14 km al sud-est de Puerto Galera, en les que és possible banyar-se (tot i que l'aigua està bastant freda) i fer pic-nic, pel que són un lloc bastant popular. Per a arribar a elles es pot agafar un jeepney que vagi a Calapan.

Una altra possibilitat és realitzar caminades per les muntanyes de la zona, alguns d'elles molt exigents, com l'ascensió al mont Halcon, de 2.586 metres d'altura, o la no menys complicada visita al remot Mt. Iglit-Baco National Park, situat en el centre de l'illa de Mindoro i que és un dels últims santuaris del tamaraw, l'amenaçat búfal salvatge de Filipines.

De totes maneres, per a molts visitants, sobretot estrangers, Puerto Galera és només un lloc de passada a on arriba o d'on parteix el ferri a Batangas, ja que la seva destinació final solen ser els propers nuclis de Sabang Beach o White Beach. Arribar fins a ells és fàcil, ja que es pot triar entre el jeepney, el tricicle o la bangka.

White Beach, situada uns 8 km a l'oest de Puerto Galera, té una platja bastant bonica, però la llàstima, almenys per al nostre gust, és la quantitat de bars, restaurants i hotels que hi ha sobre la mateixa línia de platja, els quals trenquen l'indubtable encant natural del lloc i dóna la sensació de ser un tòpic i típic lloc turístic de platja. Per contra, si algú busca un lloc amb allotjament barat i certa animació aquest és el lloc ideal.

Sabang Beach (no confondre amb la població de mateix nom a Palawan), per la seva banda, és el paradís per als bussejadors, tant si són experimentats com principiants, no només per la bellesa del paisatge submarí, sinó també perquè la majoria de punts d'immersió estan a menys de 10 minuts amb barca des de la costa i s'aprofita millor el temps real d'immersió. Sabang es troba a només 5 km al nord-est de Puerto Galera.

Com arribar-hi

El final del viatge s'acostava i havíem de retornar a Manila per agafar el vol de tornada capa a casa.

Vam salpar de Puerto Galera en un vaixell/bangka de la companyia M/B Golden Dragon amb destinació a Batangas. Aquesta vegada vam pagar 180 P i el trajecte fins al port de Batangas ens suposà 50 minuts de navegació.

Un cop a Batangas, en sortir de la terminal del port vam ser abordats per una multitud de persones que ens oferien tot tipus de transport, però vam passar de llarg i vam arribar a un aparcament enfront de la terminal on hi havia un munt autobusos estacionats.

D'ells, n'hi havia uns quants amb destinació a Manila, però vam triar un de l'empresa Star Express en que la seva destinació final era la zona de Pasay, a Manila. Vam pagar 147 P per un trajecte de 3 hores fins a Manila, patint a estones la molt baixa temperatura de l'A/C imposada pel conductor de l'autobús.

Al final del trajecte vam baixar de l'autobús en la cruïlla de les avingudes Taft i Presidente Quiroga de Manila, des d'on vam agafar un taxi fins a l'hotel.

Dormir i menjar

Per a la nostra última nit a Filipines vam tornar a escollir Natividad Pension (M.H. del Pilar, 1690 - barri de Malate, Manila), tal com ja havíem fet al principi del viatge (veure Manila (I).

Abans, però, havíem mirat el Bianca's Garden (M Adriatico St, 2139 - Malate, Manila), recomanat per la guia Lonely Planet, però no hi havia cap habitació per sota de 2.000 P i l'hotel, almenys vist per fora, no valia aquest preu.

Coses a veure i fer

Veure la descripció de coses a veure i fer a Manila en l'apartat Manila (I) d'aquesta mateixa guia.

I el viatge s'acaba ...

Per anar fins a l'aeroport internacional de Manila vam agafar un taxi enfront del nostre hotel en el barri de Malate que ens hi va portar per 150 P, trigant només uns 30 minuts en arribar-hi.

Abans de passar per immigració vam pagar 750 P en concepte de taxes de sortida. Al costat del lloc on s'abonava aquesta taxa hi havia una oficina de canvi on era possible canviar els pesos filipins sobrants.

Vam començar la llarga tornada a casa amb un vol de Manila a Doha de la companyia Qatar Airways, el qual va trigar 8 hores i 45 minuts en recórrer els 7.300 km de distància.

En l'aeroport de Doha (Qatar) vam fer una escala de 4 hores fins al següent vol de Doha a Munic (Alemanya), també amb la mateixa companyia. En aquest cas van ser 6 hores de vol per a cobrir els 4.500 km de distància.

En l'aeroport Franz Joseph Strauss de Munic vam esperar un parell d'hores fins a embarcar en el vol de Lufthansa a Barcelona (1 hora i 45 minuts de vol), la nostra destinació final. I aquí s'acaba un gran viatge!!.