logo QR VIatgeaddictes
The website with practical and useful information for independent travellers
Bandera d'Equador

EQUADOR

Relat d'un viatge a Equador i les illes Galàpagos

Jordi Rodríguez i Marta Colomer
Published on Travel date: 2005 | Published on 13/03/2007
2.6 de 5 (214 votes)

Introducció

Equador és un petit país situat en el nord-oest d'Amèrica del Sud. Tot i les seves dimensions ofereix una varietat increïble de paisatges per qui tingui el temps necessari per a descobrir-lo: els volcans més alts a l'Amazònia, cultura inca i mercats coloristes, ciutats colonials i platges del Pacífic. I per descomptat un tresor biològic i natural únic al món: les illes Galàpagos a 1.000 quilòmetres de distància de la costa.

Equador té una superfície aproximada de 283.560 km2 i la seva població és de 14 milions d'habitants. Està situat sobre l'equador geogràfic i això fa que tingui un clima suau i poc canviant. La capital és Quito que es troba a 2.850 metres, en l'anomenada per Humboldt al 1.802 Avinguda dels volcans. Es podria dir que el país es troba dividit en tres regions: una regió volcànica i d'altiplà (amb cims com el Chimborazo de 6.310 metres), la zona de la selva amazònica i una regió costanera amb platges del Pacífic. Si afegim les peculiaritats de les illes Galàpagos fan d'Equador un país molt variat paisatgísticament parlant.

Pel que fa al clima al continent ens podem trobar dues estacions: la humida i la seca. Tot i això és difícil definir-ho ja que les regions són molt diferents i en un mateix dia podem passar de la calor al fred i a l'inrevés. Així doncs cal anar vestit a l'estil ceba tenint en compte que no passarem calors extremes.

Les illes Galàpagos mereixen un capítol a part ja que depenen de les corrents marines. Ens podem trobar la temporada calorosa i plujosa de gener a juny i seca de juny a desembre. Hi afecta directament el fenomen del Niño cada 2 i 7 anys, que escalfa la temperatura de l'aigua i origina tempestes que desequilibren el fràgil ecosistema de l'illa. Pel que fa a la vida animal i vegetal podem trobar diferents espècies d'animals diferents a cada illa. D'animals terrestres bàsicament hi veurem rèptils (iguanes marines i terrestres, sargantanes, tortugues (marines i terrestres) i molts tipus diferents d'ocells (fragates, falcons, piquers...)). La vida marina és molt abundant (peixos tropicals, pingüins, lleons marins, tintoreres, rajades...). La vegetació ens ajuda a identificar les diferents zones de les illes (sec i humit). Podem trobar-hi entre 700 i 800 tipus de plantes de les quals 250 són endèmiques. A les zones àrides hi ha chumberes, opunties, acàcies, palo santo... i a les parts altes i més humides escalèsies i micònies i falgueres a les de més alçada.

La formació de les illes ens ajuda a entendre el desplaçament de les plaques tectòniques. Les tretze illes principals, les sis de petites i els innombrables illots de l'arxipèlag es varen formar a partir d'un punt calent. Les plaques amb el seu moviment han fet que aquest punt calent anés formant illes diferents seguint un traçat d'arc. Això vol dir que totes són d'origen volcànic i per tant podem observar fenòmens geològics com volcans apagats, diferents tipus de laves, bussejar dins cràters mig submergits, tubs de lava i recents erupcions a l'illa d'Isabela o Fernandina.

Les illes tenen una història marcada per la presència de bucaners i caçadors de balenes que les feien servir per aprovisionar-se, des del seu descobriment el 1535. Les cinc setmanes d'estada del naturalista Charles Darwin al 1835 les va inscriure en la història gràcies a les proves que va poder aportar per al desenvolupament de la teoria de l'evolució. No és fins 1832 que Equador les reclama i al 1959 es converteixen oficialment en Parc nacional.


Fitxa tècnica del viatge

Itinerario

mapa
Dia 1: Barcelona - Madrid - Quito
Dia 2: Quito - Riobamba
Dia 3: Riobamba - Alausí - Ingapirca - Cuenca
Dia 4: Cuenca - Guayaquil
Dia 5: Guayaquil - Illa Baltra - Puerto Ayora
Dia 6: Puerto Ayora - Illa Rábida - Illa Bartolomé
Dia 7: Illa Bartolomé - Caleta Tortuga Negra
Dia 8: Illa Seymour Norte - Illa Plazas
Dia 9: Illa San Cristóbal
Dia 10: Illa Española
Dia 11: Illa Floreana - Puerto Ayora
Dia 12: Puerto Ayora - Illa Baltra - Guayaquil - Quito
Dia 13: Quito - Barcelona
Dia 14: Barcelona

Data del viatge

El viatge el vàrem dur a terme entre el 27 de desembre de 2004 i el 8 de gener de 2005. Donat que són unes dates molt demanades pels equatorians residents al nostre país i que tornen a casa de visita, vàrem haver de buscar el vol amb molta antelació per aconseguir una tarifa el més econòmica possible i poder aprofitar al màxim les dates en les que disposàvem de vacances. Vàrem volar amb la companyia Santa Bàrbara via Caracas i Bogotà.

Estil de viatge

En els pocs dies de vacances que disposàvem la intenció principal era visitar les illes Galàpagos. Aprofitant l'entrada per Quito, i sabent el dia que havíem d'estar a l'aeroport de Guayaquil des d'on marxaríem cap a les illes, se'ns van plantejar alguns dubtes. Podíem quedar-nos pels voltants de Quito (Otavalo, el Centro del mundo...) i després contractar un vol que ens portés a Guayaquil o bé travessar el país per l'avinguda dels volcans i així, encara que amb rapidesa, intentar conèixer una mica més la seva cultura. Vàrem optar per la segona opció i pel transport en autobús que és el més utilitzat i conegut del país.

En la segona part del viatge un cop ja a les illes ja teníem tots els serveis contractats des de casa així que no ens vàrem preocupar de res. Una altra opció és allotjar-se a les illes que tenen prou infraestructura i contractar excursions diàries amb barques dels locals o a alguna agència d'allà que ens organitzi tot el paquet (amb immersions, allotjament...). Aquesta forma ens apropa a la vida local de les illes però no ens permet visitar totes les zones ni les illes més llunyanes. A les principals poblacions podem aconseguir uns fulletons turístics amb mapes i propostes de visita.

Moneda

Des de l'any 2000 la moneda oficial és el dòlar americà (abans era l'anomenat Sucre) (la cotització va a la par). Els agraden els bitllets sense marques ni excessivament vells, així que els podeu rebutjar si us els ofereixen. Es pot aconseguir canvi a l'aeroport, als hotels... però també podeu anar amb la moneda adquirida des d'aquí. Acostumen a carregar un percentatge d'impostos i servei al final de la factura. Deixar propina ja és una qüestió personal després de l'obligatòria ja marcada.

Pressupost

Equador no és un país tan econòmic com algun dels seus veïns i el transport es paga a preu de turista. El cost del nostre viatge el podem dividir així (suposant 1.20$ = 1 €):

+ 1173'64 € (Vols Barcelona-Quito-Barcelona)
+ 367'16 € (Vols Guayaquil-Galàpagos-Quito)
+ 100'00 € (Entrades al Parc Nacional Galàpagos)
+ 690'00 € (Vaixell recorregut tot inclòs)
+ 40'50 € (Transports al continent)
+ 48'50 € (Allotjament al continent)
+ 55'92 € (Alimentació al continent)
+ 13'80 € (Entrades al continent)
= 2.270'20 € (Total)

Requeriments d'entrada

No hi ha cap requeriment especial a l'entrada. Només cal disposar del passaport amb validesa per sis mesos.

Salut

Depenent de les zones que es visitin d'Equador cal tenir al dia algunes vacunacions i la profilaxi de la malària. En no endinsar-nos a l'Amazònia nosaltres no vàrem haver de vacunar-nos abans de marxar. Només cal tenir al dia el tètanus i el tifus. A Galàpagos no és necessària cap vacuna.

Un cop allà cal ser prudent amb els menjars crus, molt picants... sobretot si fa molta calor i un és sensible a patir-ne les conseqüències. També es poden travessar zones a molta alçada i tenir una mica de sensació de mareig, vòmit... símptomes normals del mal d'alçada. Si visiteu les illes cal portar força crema protectora i algun tipus de medicació pel mareig per si es troba mala mar. Si teniu problemes amb els llocs petits o claustrofòbia cal comunicar-ho abans ja que els camarots solen ser molt petits (dependrà del vaixell que trieu) així com problemes amb l'esnorquel. Cal assegurar abans que amb el preu del vaixell ja hi van incloses les aletes i les ulleres per bussejar.

Seguretat

Cal anar amb totes les precaucions de sentit comú, tenint especial atenció en llocs molt concorreguts com els mercats i les terminals d'autobusos que són els espais preferits pels carteristes al continent. Hi ha zones a les grans ciutats, anomenades vermelles, que no s'hi recomana el pas ni tan sols de dia. No estan marcades en cap mapa, però qualsevol habitant us en farà l'avís. De nit no es recomana sortir en cap situació.

Recollir la motxilla a l'autobús es pot convertir en un caos desorientador en qüestió de segons. Si s'arriba de nit, tothom es posa davant les bosses i se les comencen a passar per sota les cames val més posar un ciri perquè ningú li faci gràcia la teva. Per suposat totes les pertinences de valor cal portar-les a sobre. Hi ha molts viatgers que porten unes malles de ferro protegint la motxilla perquè és habitual que les obrin amb una navalla per a veure què en cau.

Transport

En general el sistema de transport més utilitzat és l'autobús. Són força moderns i tothom té un seient (al menys ens els trajectes més concorreguts i cèntrics). La càrrega normalment va als compartiments inferiors (però pots escollir no separar-te'n). La música, de vegades, està exageradament alta i en comptes de sentir-te al país fa que te n'aïllis.

Els boletos es compren directament a les terminales segons amb la companyia que es viatgi moments abans de marxar. A les destinacions més concorregudes hi ha diferents horaris i companyies que s'encarreguen de cobrir el trajecte. Si es volen fer els desplaçaments més llargs amb avió no espereu excessiva puntualitat. La facturació pot ser caòtica ja que estan acostumats a viatjar amb molt equipatge i segurament la bossa que es quedarà a terra serà la més petita (que és la vostra). Tot i això es pot contactar amb la companyia Tame, que ofereix bons preus, o amb Aerogal per arribar a les illes Galàpagos.

Pel que fa als taxis sempre cal pactar el preu abans de pujar. També poden oferir preus per temps transcorregut.

En tot cas el turista sempre pagarà el bitllet de transport més car que l'equatorià. Val més fer-se a la idea perquè la diferència és notable.

Gastronomia

Es pot gaudir de la cuina equatoriana en qualsevol moment. Sembla que mengin a qualsevol hora sense tenir en compte si és un àpat de primera hora del matí o mitja tarda. Sempre es pot aconseguir humitas (tamales de blat de moro dolç), seco de pollo (estofat), cebiche (gambes i peix adobat amb llimona, ceba...), locro (sopa espessa), llapingachos (truita de patata i formatge) o altres especialitats com el cuy al forn (conill d'índies) en qualsevol moment. També es pot aconseguir amb facilitat fruita (naranjillas, pinya, frutilla...) i productes fregits que ajuden a suportar els trajectes més llargs. Per beure no falten els refrescos típics del país i molta cervesa.

Allotjament

Principalment a través d'hostals i motels. Mirar sempre l'habitació i la utilització dels banys abans de pagar. Hi ha establiments que surten a la guia i que sempre estan plens. Vam trobar alguns allotjaments millors als recomanats a la Lonely Planet que han baixat els preus precisament pel fet de no figurar-hi. Cal trucar per reservar habitació sobretot a Quito.

Activitats a l'aire lliure

Hi ha moltes possibilitats d'excursions (a peu, en bicicleta...) per la zona dels volcans. A les illes Galàpagos farem caminades (no gaire llargues ni dificultoses) increïbles i molt esnorquel que ens permetrà gaudir de la fauna marina de les illes. També es poden contractar immersions a profunditat.

Fotografia

Com a la majoria de països cal portar el material fotogràfic des de casa, especialment si es vol anar a les Galàpagos, ja que allà és difícil trobar material als vaixells i la seva qualitat deixa molt que desitjar. Recomanem portar una càmera submarina (hi ha diferents marques al mercat d'un sol ús).

COmpres

Artesania típica feta amb llana de xai o de llama: jerseis, dibuixos, peücs, gorros... La majoria però també es pot trobar en els mercats artesanals de Catalunya així que depenent de l'estil de viatge no cal anar excessivament carregat. El típic barret de fibra de Panamà és més difícil de trobar però tot un art i una preuada peça que pot un adquirir valors de col·leccionista. Més assequible és l'anomenat marfil vegetal o Tagua que és la llavor d'una palmera i de la que se'n fan moltes figuretes.

Diferència horària

A l'Equador ens trobarem amb sis hores menys que a Catalunya i a les illes Galàpagos amb set hores de diferència horària.

Guies de viatge

Ecuador y las islas Galápagos de Lonely Planet. Nosaltres vàrem utilitzar aquesta guia, ja que ens oferia informació pràctica i era en castellà, però en l'edició del 2003 vàrem trobar diferents errades sobre adreces, preus... que vàrem comunicar a l'editorial. Si penseu estar més dies pel país potser seria convenient contrastar la informació de diferents guies i aconseguir el màxim de dades d'internet ja que n'assegurareu l'actualització en un país molt canviant.

Per tenir una visió global del país i de les illes Galàpagos:
Ecuador (Amazònia, Los Andes i Islas Galápagos). Altaïr. Núm. 22. Barcelona, Grup 62.
Galápagos. Islas de Fuego. De Roy, Tui. Quito, Libri Mundi, 1998.
National Geographic. Volum 4, número 4, abril 1999.

Per aprofundir en la fauna, flora i ubicació de les illes:
Galápagos wildlife. A visitor's guide. Horwell, D; Oxford, P. Bradt, 2002.
Birds, mammals and reptiles of the Galápagos islands. Swash, A; Still, R. Wildguides, 2000.

Per a conèixer el treball de Charles Darwin:
Teoria de la evolución. Darwin, C. Península, 2001.


DIARI DE VIATGE

6 mesos abans

Ja hem trobat el vol que ens portarà al nostre somni de les Galàpagos. Ara només ens queda trobar una companyia que ofereixi vaixells que facin el recorregut que ens agrada i, com no, a un preu assequible.


27 de desembre

Sortim un dia fred de Barcelona per anar a buscar la connexió amb el vol de la companyia Santa Bárbara a Madrid. Viatgem a màxima capacitat de l'avió. La majoria són equatorians que van de visita al seu país i les maletes fan por de veure de grans que són. Triguem aproximadament 8 hores en arribar a l'aeroport Maiquitia de Caracas, on ens guien fins una zona acordonada i no ens deixen sortir només que per embarcar. Un altre tram i arribem de nit a Quito on es produeix un altre histerisme per agafar les macrobosses. Pel que ens diuen sembla un miracle que hagin arribat les nostres motxilletes.

Agafem un taxi (4 $) que ens porta fins l'hotel Holiday Inn que està molt a prop d'on hem de fer les gestions l'endemà i que resulta que no té lloc. A 25 metres trobem l'hotel Buenaventura (14 $ i que no figura a la guia), on ens quedem a passar la nit, força correcte. Pel carrer no hi ha ningú... només policia a cada cantonada, així que se'ns treuen les ganes de sortir. Estem al barri més modern, el Mariscal Sucre.


28 de desembre

Trobem l'oficina de l'agència Tierra de Fuego, on tenim reservat el vaixell a Galàpagos i on hem de recollir els vouchers per al vaixell que hem contractat per internet. Acabem de fer els tràmits sense cap problema. Hem pogut triar sortir amb el vol des de Quito o Guayaquil. Com que tenim uns dies de marge decidim arribar a Guayaquil per terra i així veure una mica de país.

Comencem visitant la part antiga de Quito: el centre històric, les vistes des del Panecillo... i acabem a la terminal d'autobusos on mengem alguna cosa i comprem els boletos pel sucre que ens portarà a Riobamba (3.75 $ per persona) amb música esgotadora i personatges variats.

Pel camí a Riobamba veiem l'altiplà amb moltes muntanyes totalment desforestades i conreades. Es combinen zones amb molts conreus amb eucaliptus, atzavares... i sempre un volcà al costat d'un altre: el Cotopaxi, el Corazón, el Tungurahua amb la seva fumera, i el Chimborazo, de 6.310 m, la muntanya més alta del país, abans d'arribar a Riobamba.

Un cop a Riobamba anem a l'estació d'autobusos per treure els bitllets per al famós tren de la Nariz del Diablo. Ens diuen que tot està ple per sortir de Riobamba, però que ens poden portar fins Alausí i comprar allà els bitllets pel segon torn (7.80 $ per persona). El tren ja no és el mític tren de vapor del Ferrocarril Transandino que cobria la línia entre Guayaquil i Quito. La falta de manteniment i les últimes pluges torrencials del Niño han fet que el camí no sigui segur i molts ponts no aguantin el seu pes. La falta d'inversió del país en el transport fa que quedi en decadència i s'hagin habilitat un parell de màquines vermelles, tipus autobús, que treuen part de l'encant al viatge encara que també es pot anar dalt del sostre.


29 de desembre

A les 6 del matí ja rondem pel poble, admirant la vista nevada que hi ha del volcà Chimborazo. A 2/4 de 7 pugem a l'autobús ple de turistes que ens portarà al poble d'Alausí (6 $ per persona). Hi arribem a les 9 del matí després de recórrer baixades de vertigen. Fem una cua immensa per treure els bitllets i ens fan esperar que arribi el tren. Quan arriba carregat amb la gent que fa el viatge des de Riobamba hem d'esperar que acabi el recorregut i torni al poble. Bé, ens passem mig matí recorrent Alausí i fent amics. Passades les 12 del migdia fem aquest famós i abandonat recorregut entre atzavares i paisatges erms. La seva anomenada radica principalment en que, en la seva construcció, que va començar a Guayaquil el 1899, per a vèncer el desnivell de Sibambe a Alausí van haver d'excavar a la roca una sistema de vies que permet al tren superar el desnivell de 1.000 metres i continuar el camí fins a Quito on va arribar per primera vegada el 1908.

A les 2 de la tarda agafem un bus cap a Cuenca (6 $ per persona), però aconseguim que faci una curta parada a les runes d'Ingapirca (entrada 3 $ per persona) que tenim la sort de veure amb el sol força baix. Són les runes inques més grans del país i ens agraden molt ja que les podem visitar lliurement entre les llames. Continuem el recorregut i arribem a Cuenca sobre les set de la tarda, quan ja és fosc.

Ens dirigim a l'hotel Milan, tal com recomana la guia, i està tot ple. Sortim al carrer i trobem just a davant l'hotel Ali Tallia que ens ofereix molt millor tracte i habitacions amb vistes a la plaça (22 $ amb esmorzar inclòs i vistes esplèndides). Quan sortim encara hi ha turistes que fan cua a l'altre hotel (com que surt a la Lonely...)


30 de desembre

És dijous i hi ha mercat local. A més a més s'acosta el cap d'any i està ple de paradetes que venen petards i material per a fer els Año Viejo, uns ninos amb els que munten diferents composicions parodiant situacions de l'any i a les que hi adjunten els testamentos que a mitja nit cremaran. Així, doncs, sortim a la plaça plena de caretes i roba embotida amb tot el que és imaginable. Passegem per la bonica ciutat colonial que té placetes i carrers de llambordes i el riu... passa refrescant els parcs. Hi coneixem l'Alberto, un mestre barreter que ens ensenya la seva tècnica mentre li comprem un dels seus famosos barrets de panamà.

Agafem l'autobús de les 15:00, perquè el de les 14:20 va ple (8 $ per persona). Anem en direcció a Guayaquil i per això hem de travessar el parc nacional de Cajas, amb paisatges per sobre els 4.000 metres. Quan arribem a Guayaquil ja fosqueja. El taxista no sap recomanar-nos cap lloc per a dormir i fem diferents intents, però les opcions que trobem no ens agraden. Al final ens deixa al centre (6 $) i trobem l'hotel Indira, que està prop de l'ambient i és força correcte (20 $). Sortim a passejar fins el Malecón.


31 de desembre

Últim dia de l'any. Esmorzem molt d'hora davant l'hotel. A primera hora ja tenim el dilema de demanar entre: camarón apanado o reventado, corvina apanada o frita, caldo de torrejas, locro de alberja, seco de carne, guatita, chupe de pescado, humitas... al final fem una barreja (1.30 $ per persona). L'aeroport resulta estar ben comunicat i no triguem gaire (contràriament al que deia la guia).

Ruta Galàpagos
Ruta Galàpagos

Abans d'embarcar cap a Galàpagos passem un control on es revisa l'equipatge: que no es porti menjar, llavors... Sortim puntuals cap a l'illa de Baltra, que des de l'aire ja ens provoca emoció. Quan arribem hem de descomptar una hora del rellotge. El vol ha durat una hora i mitja.

Un cop a terra, havent passat els controls i pagat la quota d'ingrés al parc (100 $ per persona) comencem a conèixer gent del grup del nostre vaixell (portem una enganxina amb el nom del vaixell que rebrà gent internacional i motxillera) mentre esperem l'autobús que travessa la petita illa. Se'ns presenta el guia que ens dóna dues opcions de visita pel dia. Després travessem l'impressionant canal d'Itabarca amb una barca (on ens sembla que, amb la imatge de les aigües verdes i els pelicans sobrevolant-nos, hem retrocedit al juràssic) i comencem el recorregut per l'illa de Santa Cruz fins a Puerto Ayora que és on ens espera el vaixell.

Decidim visitar el centre de l'illa amb la seva vegetació exuberant d'escalèsies i comencem a trobar els primers ocells. Podem veure la formació dels Gemelos que són fruit de l'ensorrament de dues càmeres magmàtiques paral·leles amb el Cerro Crocker (864 m) com a punt més alt de l'illa al davant i el Túnel del Mirador, un tub de lava enorme i fabulós amb totes les marques de lava a les parets.

Continuem fins arribar al port d'aigües turqueses de Puerto Ayora on hi ha molt pocs vaixells. La gent està preparant la festa de cap d'any i embarquem i ens acomodem fins que, a mitja tarda, ens acosten al poble amb la panga (petita embarcació que es fa servir per desembarcar a les illes) i quedem una hora després de mitja nit per salpar en direcció a l'illa de Rábida. Al final salpem més tard del previst, perquè el guia naturista no es presenta i decidim marxar sense ell amb el compromís de l'empresa que s'afegirà un parell de dies més tard. Això és Equador i en qualsevol moment poden sorgir imprevistos!!.


1 de gener de 2005

Finalment sortim gairebé de matí de Puerto Ayora, però la campana del vaixell que marcarà el ritme dels propers dies sona igualment a les 7 del matí. Després d'esmorzar ens instal·lem a coberta tot mirant el dia grisós i l'illa Pinzón que deixem enrere. No arribem a Rábida fins les onze del matí. Desembarquem amb la panga en una platja vermella de sorra volcànica. El primer que trobem als nostres peus són unes cries de lleó marí a les que ens podem acostar tant com volem i no s'espanten. Aviat descobrim crancs entre les roques i una iguana. Estem molt emocionats... Els animals se'ns acosten encuriosits i som nosaltres els que hem d'apartar-nos per no tocar-los. És un paradís vivent, una imatge que mai s'esborrarà del nostre record. Passem molta estona en aquesta platja que ens sembla el paradís. El capità, que ha viscut tota la vida a les illes, ens fa de guia i nosaltres ho traduïm a la resta de companys. Potser les informacions no són tan científiques, però intimem amb ell i ens explica moltes pecularietats i històries d'aquest paradís terrenal.

Fem una caminada per uns senders marcats on hi trobem arbrespalo santo, opunties i espuelas de gallo entre les roques. Com que les pluges s'han endarrerit, per sort nostra, encara no han pogut florir i semblen secs. Les illes tenen un ecosistema molt fràgil que depèn de les nombroses corrents d'aigua calenta i freda que hi circulen i de la pluviositat, així com dels efectes del temut Niño que afavoreix als animals terrestres i que tantes baixes provoca en els marins per l'augment de temperatura de l'aigua i la reducció de l'aliment.

En acabar la caminada i tornar a la platja trobem un lleó marí acabat de néixer a la llacuna dels flamencs. La placenta està a terra i ella busca els mugrons de la mare. Quedem embadalits davant el cicle de la natura que transcorre davant nostre.

A la platja ens recull la panga i arribem al vaixell a l'hora de dinar, encara en estat de xoc per les emocions. El cuiner, tot i tenir una cuina minúscula, ens prepara uns plats força elaborats: sopa, pollastre amb verdures i frutilla (maduixes).

Després de dinar el vaixell es posa en marxa cap a la petita illa Sombrero Chino. Ancorem en el canal que separa Sombrero Chino de Santiago, on no hi ha cap més vaixell (només hi poden ancorar els més petits). Estem totalment sols quan fem esnorquel en aquest canal de poca fondària i d'un verd intens i variant. Només entrar a l'aigua les cries i femelles dels lleons marins venen a jugar amb nosaltres. Veiem tortugues marines, peixos tropicals, mantes, taurons tintoreres... És una sensació indescriptible i les emocions es succeeixen. Cal garantir que el vaixell té aletes i ulleres amb tub per tots o bé portar el material de casa perquè les immersions són uns dels millors records. Una càmera fotogràfica submarina (de les d'un sol ús) ens permetrà immortalitzar molts moments màgics.

Després de més de dues hores emocionants dins l'aigua desembarquem al capvespre a la platja de l'illa Sombrero Chino. Descobrim una platja de sorra blanca plena de femelles i cries de lleó marí on el mascle patrulla dins l'aigua. En un curt tram de 350 metres trobem moltes iguanes marines i podem estar molta estona observant el seu comportament i com expulsen la sal marina per les foses nasals. Són molt negres i formen petits grups apilats orientats estratègicament a aprofitar els rajos solars i l'escalfor dels seus cossos.

Veiem molts tubs i formacions de lava que descendeixen del con volcànic amb forma de barret xinès que dóna nom a l'illa. Estem molta estona passejant pel litoral marí contemplant als lleons marins com paren el sol. Una parella de cries juguen tranquil·lament als nostres peus sortint de l'aigua i queden ben arrebossades de sorra. Tornem al vaixell per veure la posta de sol sobre les illes mentre naveguem fins l'illa Bartolomé. Ha estat una manera formidable de començar l'any!


2 de gener

Ens llevem abans de les set i després d'esmorzar sortim amb la panga per recórrer el litoral de l'illa Bartolomé. Estem agafant pràctica a pujar i baixar d'aquesta embarcació i posar-nos l'arnés salvavides. Dins la panga cabem els setze turistes que a toc de campana no triguem gaire en estar a punt (l'edat, estil de viatge i interessos coincideixen tot i els diferents països d'origen).

La costa de Bartolomé es mostra agresta amb diferents colades volcàniques. Camuflada entre les esquerdes podem observar fauna marina.

Desembarquen en un embarcador sense mullar-nos i emprenem una caminada senyalitzada que transcorre per sobre una passarel·la de fusta per a preservar el delicat ecosistema volcànic. Hi ha zones que comencem a ser colonitzades per petites mates grisoses, es poden veure les bombes volcàniques pràcticament al mateix lloc on van caure, els túnels de lava que baixen de la muntanya, cactus de lava... fins arribar al cim. Tot està intacte, tan calmat, tan quiet... que sembla impossible que l'illa sorgís després d'erupcions volcàniques i explosions incontrolables. Com pot ser tan bonica la destrucció? O és creació?

Illa Bartolomé
Illa Bartolomé

Arribem al cim de l'illa (114 m), on ens espera la imatge més famosa de les illes amb cons volcànics i el pinacle davant nostre. Cada un té el seu color i la seva forma. Entre les illes el mar blau acaba de moldejar la composició. Davant nostre Sombrero Chino, Rábida, Santiago...

Des de dalt veiem les dues platges davant el pinacle de l'illa que després visitarem. Mentre esperem la panga una parella de lleons marins festeja sobre el moll. Tornem al vaixell on ens canviem per fer esnorquel. Aviat som una altra vegada a la panga (no es pot perdre temps!) i desembarquem en una platja on primer fem una petita caminada per arribar a la platja de l'altra banda de l'illa, on ens esperem desenes de taurons tintoreres que es passegen entre les nostres cames. L'aigua té un color sorrenc, en part pel seu moviment, però les aletes sobresurten. També podem veure els nius dels pelicans sobre els manglars que hi ha a la platja, així com altres espècies d'ocells que comparteixen amb nosaltres el moment. Quan ja tenim prou descarregada l'adrenalina ens tornem a desplaçar a la platja on hem desembarcat per a fer esnorquel durant més de dues hores.

Aquí ens banyem entre lleons marins juganers (un té un pal a la boca i no deixa de provocar-nos), iguanes marines que es desplacen ràpides sobre l'aigua i pingüins dels que, quan es fiquen a l'aigua, només en veiem bombolles de la velocitat que agafen. Prop de la zona del pinacle es poden observar les formes recargolades de les laves submarines en prendre contacte amb l'aigua.

Dinem sopa amb vedella, verdures i meló i naveguem cap a l'illa Seymour Norte acompanyats de dofins i fragates.

Pel camí visitem Caleta Tortuga Negra a l'illa de Santa Cruz. És una badia molt especial plena de manglars negres, blancs i vermells que només es pot visitar en barca i on ens hem de moure amb els rems. No veiem moltes tortugues, però sí mantes desplaçant-se en formació.

Aquí s'ha incorporat el nostre guia, que el primer que fa en pujar al vaixell és preguntar-nos per la nostra experiència i una llarga xerrada sobre la fauna i la formació de les illes.

Cada dia a mitja tarda, després de les visites, farem l'anomenat briefing, que és on parlarem del que hem vist i es prepararà les visites del dia següent. Dins el grup no hi ha ningú de parla espanyola, així que s'expressa en anglès tot i que després nosaltres aclarim els dubtes que ens queden, ja que és equatorià.

Hi ha estones molt relaxades al vaixell: quan naveguem al capvespre tot mirant la posta de sol, després de dinar, durant els àpats... Aquest vespre sopem peix, pèsols, pastís de patata i puding. Les taules són de quatre i anem canviant de companys. A la pissarra ja hi trobem escrita la planificació de l'endemà. A les 9 del vespre ja estem dormint esgotats. Dormim plans, però remoguts.


3 de gener

Passem la nit a recer de l'illa Bartolomé i abans d'esmorzar engeguen els motors per aproximar-nos a l'illa Seymour Norte. Nosaltres dormim en un minúscul camarot amb una llitera, uns petits prestatges de fusta i un lavabo amb dutxa. Tenim dues petites finestretes una mica més altes que el nivell de l'aigua i aire condicionat. L'espai és minúscul i ressegueix la forma del casc. En aquesta zona hi ha quatre habitacions amb lliteres per dues persones a les quals s'accedeix per una escala de fusta que baixa directe del menjador. No és apte per a claustrofòbics. Hi ha quatre habitacions més, distribuïdes entre la part de darrera del vaixell i la cabina de comandament. Són àmplies i ben condicionades, així que recomanem que, en el contracte amb el vaixell es digui quina habitació s'ocuparà, ja que sinó els més ràpids decidiran per vosaltres (i pel que hem vist no és una qüestió de preu).

El pla del dia és:

- 7:00 Esmorzar. Visita de l'illa Seymour Norte: fragates, piquers de potets blaves, lleons marins, iguanes de terra, iguanes marines i gavines de cua bifurcada.
- 9:00 Tornem al vaixell. Esnorquel amb la panga.
- 12:00 Dinar
- 16:00 Desembarcament sec. Illa Plazas: iguanes de terra, colònies de lleons marins i bosc de cactus.
- 18:30 Briefing.
- 19:00 Sopar.

Amb un pla així de seguida ens posem les piles i a les 7:40 ja som a l'illa. El desembarcament ha sigut sec. Des del vaixell vèiem Punta Mosquera al fons, que és la única part que ha quedat de la unió entre Baltra i Seymour Norte quan un col·lapse la va enfonsar.

Per a desembarcar hem de fer fora els lleons marins del moll. Hi ha moltes cries i l'illa es presenta plena de lava prop del mar, sorra i fòssils coral·lins als centre. Aquesta illa és una de les més visitades, ja que permet fer la visita en un sol dia des de Santa Cruz. De totes maneres, a l'hora que hi anem no hi ha ningú més i podem fer el recorregut plàcidament. El guia aprofita per a explicar-nos molts aspectes sobre els corrents marins, la formació de les illes, les plaques tectòniques. Aquesta illa es va crear per un aixecament marí al igual que Plazas i Espanyola, així que no hi trobarem cap volcà.

La vegetació està composta per boscos de palosantos i espuelas de gallo que són l'hàbitat ideal per fer els nius. No triguem gaire a contemplar les enormes fragates festejant amb els paps inflats de color vermell intens, nius amb petites cries (posen un ou cada vegada), femelles volant... Hi ha dues espècies de fragates que allà podem distingir perfectament: la magnificient i la grey. Estem molta estona davant d'una parella que el mascle passa l'ala per sobre la femella. És un ocell d'una envergadura considerable, amb molta força i habilitat per a prendre el menjar als altres ocells a l'aire, ja que no es pot submergir a l'aigua.

Veiem alguna sargantana de lava i una iguana de terra que es mostra esquiva, ja que és reintroduïda (originàriament estaven a Baltra, però els nord-americans hi tenien una base i les perseguien per a menjar-se-les i per tant van aprendre a fugir dels humans).

Les gavines de cua bifurcades s'han especialitzat en la pesca nocturna. És un ocell delicat amb bona visibilitat nocturna per a defensar-se de les fragates que els prenien les captures.

Piquers de pota blava
Piquers de pota blava

Per primera vegada ens hem acostat als piquers de potes blaves. Crien de març a abril, quan l'aigua està molt freda, encara que podem veure el ritual de festeig per les baixes temperatures que encara té l'aigua. No es sap el motiu cert del blau turquesa de les potes, però es creu que és un factor clau en l'aparellament. Mascle i femella fan un so diferenciat en el ritual. També trobem moltes cries mortes, ja que els adults es van veure obligats a abandonar el niu a l'octubre quan les cries tenien 5 mesos i moltes encara no es podien alimentar per elles soles. Les Galàpagos i el seu ecosistema estan regulades per un cicle de la natura que, de voltes, es presenta capritxós, però que en la seva saviesa manté un equilibri constant en totes les illes.

Tornem més tard del previst al vaixell perquè hem trigat més de dues hores en recórrer el quilòmetre i mig del sender marcat de l'illa. Després hem anat a fer esnorquel prop de l'illa. Hi ha una fondària considerable quan ens allunyem de la costa, però sempre tenim a l'aguait el guia amb la panga per anar recollint a la gent quan es cansa. Quan fem esnorquel des de la panga ens deixen sempre en punts estratègics on només hem de seguir el corrent i gaudir de l'espectacle. A prop d'un grup de femelles de lleó marí hi ha un mascle, amb una gran protuberància al nas i moltes ferides, que neda al voltant d'elles encara que alguna de tant en tant ens ve a buscar.

Quan hem tornat al vaixell, i abans de dinar, hem tingut el temps just per dutxar-nos mentre emprenem el camí cap a Baltra per a prendre provisions de combustible (no hem pogut sortir a coberta i hem aprofitat per descansar). Després de dinar hem navegat cap a les illes Plaza. Ens col·loquem a la popa del vaixell, mirem les illes que deixem enrere, el mar... i llegim L'evolució de les espècies de Charles Darwin en aquest marc incomparable, mentre observem aquestes illes que ell també va recórrer en la seva joventut.

Fa un dia fabulós i hem de vigilar que el sol només ens llepi la pell de les cames. De fet fem esnorquel amb la samarreta posada per a evitar cremades indesitjables, ja que les cremes solars aviat deixen de fer efecte.

En aquesta part del vaixell veiem al maquinista entrar i sortir i tothom té alguna cosa a dir. Arribem a les illes Plaza abans del pensat. Hi ha el Yolita i el Guantanamera amarrats (el nostre iot es diu Amigo). Desembarquem a l'illa, que es presenta petita, amb un bon bosc de cactus opuntia enormes i molts lleons marins. La passejada resulta ventosa i encantadora. Podem veure l'illa de costa a costa. No tenim presa i gaudim d'allò més observant els animals. Veiem una zona de nidificació d'iguanes terrestres on es queden de 2 a 3 dies per a posar els ous i triguen de 2 a 3 mesos en fer eclosió. Ens creuem amb iguanes marines i terrestres sense necessitat de sortir del camí marcat i en podem apreciar clarament les diferències (ungles, forma de la cua, dimensions, presència de dents... totes elles fruits de l'adaptació i evolució al seu entorn).

El sender senyalitzat dóna la volta a l'illa. A la zona nord és molt agresta, amb penyasegats plens de gavines de cua bifurcada i el mar embravit. La zona sud té una badia amb la protecció d'illes properes i amb plaques de roca arran de mar. Veiem com els piquers es llencen en picat en formació per a pescar i agafen el peix quan tornen a la superfície i els peixos ja s'han tornat a reagrupar.

En finalitzar el recorregut trobem moltes moltes iguanes terrestres de tons taronjats i marronosos menjant fulles de cactus i marcant el seu territori movent el cap. No tenen por de nosaltres i estem molta estona observant com voltegen les fulles dels cactus per treure'n les punxes.

Estem tot el temps possible en aquesta illa preciosa i àrida tan plena de vida. A les sis de la tarda hem de marxar ja que és l'hora fixada pel parc perquè les illes quedin buides. Som l'únic vaixell que queda i després d'abrigar-nos (quan el sol es comença a pondre refresca) fem la xerrada del dia abans de sopar i descansar després d'un dia ple de descobertes.


4 de gener

Pla de dia:

- 6:00 León dormido. No desembarquem.
- 7:00 Esmorzar.
- 7:30 Desembarcament sec a San Cristóbal. Isla Lobos: fragates, lleons marins i piquers de potes blaves.
- 9:00 Tornem al vaixell. Esnorquel des de la panga amb lleons marins.
- 12:00 Dinar.
- 14:30 Desembarcament sec a Puerto Baquerizo Moreno. Centre d'interpretació, el Junto i Galapaguera.
- 18:30 Briefing.
- 19:00 Sopar.
- 20:00 Discoteca.

Naveguem a partir de les dotze de la nit cap a l'illa de Sant Cristóbal. Ho fem a través de mar obert i notem les onades i la mar brava, que diu el capità, però ja ens hem acostumat a la vida al vaixell i la sensació estranya la tenim quan som a terra. A les 6 del matí el capità toca la campana per sortir a coberta i veure la formació del León Dormido, que és espectacular amb el sol sortint per l'horitzó. És una formació de cendra volcànica que vista des de la llunyania sembla un lleó marí dormint. Mesura més de 135 metres sobre el mar i és un lloc ideal per a la nidificació de moltes espècies, encara que pateix molta erosió. Com que som un vaixell petit podem passar entre mig d'un canal molt estret amb les dues parets verticals a tocar (el voltant marí és molt profund). Espectacular!.

Després d'esmorzar visitem Isla Lobos, on fem una passejada d'un quilòmetre vorejant l'illa de Sant Cristòbal entre pedres volcàniques i molta vegetació de palosanto i cotó de les Galàpagos i com no, lleons marins que fan la seva primera remullada del dia.

Ens canviem de roba al vaixell i tornem a la costa per a banyar-nos amb femelles i cries de lleons marins. L'indret és fabulós. El litoral és negre i l'aigua té uns reflexes verds i turqueses fabulosos. És una zona recollida amb molt poca fondària i no ens cansem d'estar a prop d'elles. Juguen amb nosaltres, són molt curioses, neden donant voltes, ens passen pel costat, per sota, es queden a pocs centímetres de les nostres cares i treuen bombolles... Ha sigut una de les millors experiències amb lleons marins. En arribar al vaixell després de l'esnorquel el cuiner sempre ens té a punt alguna llaminadura: crispetes, galetones amb tonyina, pinyuelitos de chocro, jugos, ...

Després d'una estona de navegació i de dinar ens plantegem la visita de Puerto Baquerizo Moreno i el centre d'interpretació. És la capital de les Galàpagos. El 97% de l'arxipèlag està protegit de la presència humana ja que aquesta aporta problemes en l'equilibri biològic de les diferents espècies. Una part de l'illa és la més antiga, amb més de 5 milions d'anys i una altra part només té 400.000 anys.

Tortugues gegants a la Galapaguera
Tortugues gegants a la Galapaguera

Nosaltres ens plantegem visitar la Galapaguera en un taxi, ja que el guia no ens hi vol portar i ens desmotiva una mica dient que no veurem tortugues. Com que tenim temps emprenem el recorregut en un 4x4 que ens permet visitar l'interior verd de l'illa. En arribar a la Galapaguera no hi ha ningú, només tortugues gegants!! Ens acompanya el mateix xofer i podem veure el centre d'interpretació on parla de les subespècies i l'evolució de les tortugues i el procés actual. La Galapaguera és una gran zona on les tortugues estan en semillibertat. Fa dos anys que funciona i faciliten tot allò que les tortugues necessiten per a viure amb comoditat, però elles poden anar i venir quan volen. El recorregut és molt llarg i només fem un petit tram que ens permet trobar-nos amb onze galàpagos gegantins endèmics de l'illa. Les veiem menjant, banyant-se, passejant... Ens impressionen molt... són les primeres que veiem!.

De tornada parem per visitar la Laguna Junco, l'únic llac d'aigua dolça de les illes. Està situat dins un con volcànic de 300 metres de diàmetre i té sis metres de fondària. El voltant és molt humit i hi trobem boira, encara que podem distingir la llacuna, les falgueres i exemplars de micònia, a més a més d'algun mussol que deixa que ens acostem fins a tocar i alguna petita au més que pesca al llac.

En acabar el recorregut ens dirigim al centre d'interpretació, on trobem la resta del grup que ja torna. Visitem aquest centre inaugurat pel príncep Felip, on hi ha un resum de totes les problemàtiques de les illes, característiques de la fauna, la història de les illes...

A la capital hem de comprar una altra càmera aquàtica, perquè tantes experiències aquàtiques han acabat amb la que teníem. Fem un gelat mentre mirem la posta de sol i la panga com s'acosta per a recollir-nos i tornar-nos al vaixell.


5 de gener

Espanyola o Hood

- 7:00 Desembarcament humit. Badia Gadner: Lleons marins, sorra blanca, hood mocking birds, esnorquel des de la platja.
- 10:00 Tornem a bord.
- 10:15 Esnorquel des de la panga.
- 12:00 Dinar.
- 14:30 Desembarcament sec. Punta Suárez: Iguanes marines, piquers emmascarats, piquers de potes blaves, albatros, bufadors...
- 18:30 Briefing.
- 19:00 Sopar.

Tenim una altra nit moguda de recorregut fins arribar a l'illa Espanyola. Arribem a les 6 del matí i en llevar-nos estem davant d'una platja de sorra blanca plena de lleons marins. Al fons es veu una roca amb forma de tortuga, que és on farem esnorquel més endavant.

Desembarquem a la platja de Badia Gadner amb l'equip d'esnorquel a punt. Estem sols com habitualment. A la badia només hi ha el nostre vaixell. Caminem per la llarga platja (més de dos quilòmetres) de sorra blanca. Ens dirigim al final de la platja, on hi ha una zona amb tortugues marines. Només ficar-nos a l'aigua ja en veiem una que seguim una bona estona mentre s'enfonsa, busca menjar, neda tranquil·lament... Estem un parell d'hores gaudint de la banyada i la platja fins que tornem al vaixell per anar a Isla Tortuga i tornar a fer esnorquel pel voltant d'aquest antic cràter i després entrar a la part interior amb aigües de fons sorrencs, poc profundes i de tons verdosos, on veiem molts peixos tropicals, estrelles de mar, mantes rajades...

Iguanes marines
Iguanes marines

En tornar al vaixell ens dutxem i dinem. Després salpem vorejant l'illa cap a la part occidental, on després d'una hora desembarquem prop d'una petita platja de sorra.

Només tocar terra a Punta Suárez comencem a veure un espectacle amb grans iguanes marines amb el mateix verd de l'aigua, vermell i negre. Els mascles llueixen els seus colors ja que estan en època reproductiva. Des de la petita platja veiem una parella de tortugues jugar dins l'aigua, iguanes marines nedant i parant el sol, lleons marins, crancs vermells i blaus... En el recorregut circular de dos quilòmetres i mig tenim l'ocasió de veure les zones de nidificació de les iguanes, així com els piquers emmascarats amb les seves cries i d'altres ocells com els pinçons de Darwin, ocells de Hood... En una zona de penya-segats podem veure uns bufadors que aixequen partícules d'aigua a gran alçada. D'abril a desembre podem trobar una gran colònia d'albatros.

En arribar a bord el cuiner ens tenia a punt un biquini calentó amb mostassa. Fem una cervesa abans de la xerrada que ens prepararà per a l'aventura de demà. Sopem arròs amb camarons i salsa d'api i uns postres fets amb naranjilla. Després de mirar els estels a coberta ens n'anem a dormir molt cansats.


6 de gener

Visa a Floreana/ Charles/ Santa Maria.

- 7:00 Esmorzar.
- 7:30 Desembarcament humit a Punta Cormorant: Llacuna de flamencs, sorra verda, sorra blanca, tortugues marines.
- 9:30 Tornem a bord.
- 9:45 Esnorquel des de la barca. Devil's crown.
- 10:45 Tornem a bord.
- 11:30 Desembarcament humit. Post Office Bay i tubs de lava.
- 13:00 Dinar. Tornem a Puerto Ayora.
- 19:00 Sopar.

Ens llevem com sempre a punt per l'aventura. Avui serà el nostre últim dia complet al vaixell i cal aprofitar-ho des de primera hora. Primer desembarquem amb la panga en una platja de sorra marró plena de cristalls d'oliví. Hi ha vuit vaixells a Punta Cormorant (el primer dia que trobem gent!).

Entrem a la llacuna que es reomple d'aigua marina quan les marees pugen. Presenta zones rosades i els flamencs van menjant els nutrients de l'aigua i el fang amb els seus becs. Fem un petit recorregut tot travessant l'illa fins arribar a una altra platja on hi ha manglars vermells i on no ens podem banyar. Veiem alguna tortuga que treu el cap, però l'aigua està molt tèrbola. La pujada a la panga per tornar al vaixell és espectacular.

Al vaixell ens posem el banyador per anar a la Corona del Diable per a fer esnorquel. Ens tirem des de la panga per nedar pel voltant d'aquest cràter seguint el corrent. L'exterior té molta profunditat, ja que és un cràter submarí i s'hi passegen taurons i mantes. Quan entrem dins el terra és de roca volcànica, no hi ha corrents i podem veure molts peixos de colors, pops, estrelles blaves, coralls... i una colònia de lleons marins instal·lats en una petita platgeta de sorres blanques. Acabem el segon rodet de la màquina submergible perquè aquesta és l'última immersió que farem a les Galàpagos.

Tornem al vaixell i tenim el temps just per fer una ràpida dutxa abans de tornar a desembarcar a la Badia de Post Office (Correus), on hi ha una rèplica del barril que feien servir els balleners, bucaners i pirates per a la correspondència el 1793.

Un cop a terra i sols a la llarga platja de color marró ens expliquen la llegenda de la desaparició de la baronessa i tota la història de la colonització de l'illa que avui en dia només té 100 habitants, tot i ser la primera illa en ser habitada i tenir aigua potable.

Seguim caminant, endinsant-nos a l'interior de l'illa fins que trobem l'entrada d'un túnel de lava que desemboca al mar. Tot i el difícil accés baixem per a fer l'exploració amb les lots. Després de tanta emoció tornem a dinar al vaixell.

Emprenem el camí cap a Puerto Ayora. Ens passem l'estona descansant, xerrant, llegint... Arribem a Puerto Ayora quan el sol es va ponent i hi trobem moltes embarcacions, res semblant al que havíem trobat el dia que vam marxar!.

Després de la xerrada del guia i el còctel d'acomiadament fem un sopar de gala, però estem massa esgotats per anar de marxa.


7 de gener

Ens llevem a dos quarts de sis per a poder fer les dues visites que ens falten abans d'agafar l'avió que ens portarà a Quito. Ens acomiadem de tota la tripulació que ens acompanya amb la panga fins l'embarcador de l'estació científica Charles Darwin on, després de passar pel centre d'interpretació i veure els programes que porten a terme per a la conservació de la fauna, el control i erradicació dels animals introduïts per l'home, comencem la visita. Podem visitar diferents zones a través d'unes passeres de fusta. Hem vist el Lone Sone George, l'única tortuga supervivent de l'illa Pinta, exemplars de l'Española... De les 14 espècies de tortugues de les illes tres ja estan extinguides, per l'acció de l'home i els volcans, i d'altres estan recuperant-se de l'època en la que els vaixells les capturaven, ja que representaven una font de carn fresca durant la travessa.

Acabem la visita a les vuit del matí i tot travessant l'illa de Santa Cruz per dirigir-nos a l'aeroport prenem una desviació per a visitar la finca del Chato, on es poden observar les tortugues en el seu hàbitat natural a través d'un recorregut per aquesta finca.

En arribar a l'aeroport passem una inspecció d'equipatge rutinària ja que no es pot agafar res de les illes. Embarquem en un vol de la companyia Aerogal i contemplem aquestes fantàstiques illes que ens han robat el cor durant una setmana per última vegada des de l'aire. Fem escala a Guayaquil i ens dirigim a Quito, a on arribem a les 16:30 (mitja hora de vol des de Guayaquil). Ens allotgem en un petit alberg, el Nassau (14 $), senzill però amb un tracte molt amable. Aprofitem la poca estona que ens queda per a visitar la llibreria Libri Mundi i sopar en un restaurant típic (17'5 $). A les vuit del vespre estem tan esgotats que ens n'anem a dormir.


8 de gener

Ens llevem a les 4 del matí i ens recull un taxi (5 $) que ja havíem pactat el dia abans amb l'amo de l'hotel. Ens deixa a la terminal internacional, on fem cua al mostrador d'Avianca. El vol surt puntual, però un cop dalt descobrim que hem de parar a Bogotà i després tornar a fer escala a Caracas per a canviar de companyia. Les bosses s'han quedat a Bogotà i la companyia no ens atén. Descobrim que Santa Bàrbara no es farà càrrec de l'equipatge ni ens embarcarà si no aconseguim fer un reclamo de equipage amb Avianca. Després de cinc hores de tensió ens deixen embarcar. Les motxilles arriben una setmana més tard. Ha sigut una experiència inoblidable!


Ruta solidària por Ecuador - Conxita Tarruell [2006]
Diario de un viajero en autobús por Ecuador - José María Rodríguez de Cepeda [2005]
Relato de un viaje con niños a Ecuador - Manel Cristóbal [2004]
Relato de un viaje al Ecuador - Oscar Oliver [1997]
Información práctica de Ecuador - Amazònia - Assemblea de Solidaritat
Ecuador Travel Information - Web del Ministerio de Turismo de l'Equador.
Exploring Ecuador - Guia online de l'Equador i les illes Galàpagos.
• Agències que gestionen vaixells per les illes Galàpagos:
Equator Information | Surtrek | Planet Ecuador | Tierra Verde | Amazon Travel | Sierra Nevada Trek