Informació pràctica per a viatjar a Equador

Biodiversitat

La geografia única d'Equador va acompanyada d'una varietat molt gran d'ecosistemes i per tant també d'espècies vegetals i animals: s'hi poden veure còndors, colibrís, lloros, micos, tapirs, balenes, dofins (d'aigua salada i rosats d'aigua dolça a l'Amazònia), papallones, etc. Forma part del grup de països amb més espècies naturals del món.

Parcs Naturals i Zones d'especial interès natural

N'hi ha d'espectaculars per a les tres grans regions en què es divideix el país, només per citar-ne alguns, el del Cotopaxi, el del Sangay, Cotacachi-Cayapas als Andes; el Cuyabeno i el Yasuní a l'Amazònia; el Parc Machalilla (on fins i tot es pot anar a l'illa de la Plata i veure-hi balenes), i els manglars de San Lorenzo a la Costa.

I es clar, Galàpagos (per al viatger amb força temps hi ha maneres una mica més barates d'anar-hi).

Mindo és una zona de bosc subtropical humit especialment interessant per la gran biodiversitat que té, un paradís per als ornitòlegs.

Andinisme

Hi ha més de 10 cims andins per sobre els 5.000 metres, alguns força accessibles, i alguns volcans actius.

Els més alts són el Chimborazo (6300 m.) i el Cotopaxi (5900 m.), volcà d'un con perfecte. Cap dels dos té gran dificultat si s'hi va amb guia i s'està adaptat a l'altura (ara, els preus d'agència són una mica alts). Podríeu intentar apuntar-vos a alguna sortida del club d'andi-nisme de la universitat Catòlica de Quito (normalment per a la resta de volcans).

Un bon cim per començar per lliure és l'Imbabura, de 4600 m. d'altura.

Documentació

Només cal portar passaport (vigent, clar). El carnet d'estudiant ISIC pot ser útil per abaratir l'entrada als museus.

Diners i moneda

Des del gener del 2000 la moneda és el dòlar USA (US$). Amb el canvi actual és millor canviar a Europa, perquè els bancs equatorians són més abusius. Podríeu portar la meitat dels diners en xecs de viatger, que podeu canviar amb seguretat a les ciutats grans com Quito, Guayaquil i Cuenca.

Preus

Tot i que els preus s'han encarit considerablement des de la dolarització, precisament els elements bàsics per al viatger, menjar als restaurants, allotjament i transport s'han mantingut força i són relativament barats.

Salut

Calen les vacunes típiques per als països tropicals; en general mínim un mes abans caldrà que us vacuneu -si no n'esteu ja- en algun centre de medicines tropicals de febre groga, tifoidea, hepatitis B; en principi, també haureu de portar pastilles contra la malària, les quals depenent del tipus de medicació les haureu de prendre amb més o menys antelació i depenent del pla de viatge (si comenceu per Amazònia o Costa) potser haureu de medicar-vos ja dies abans d'iniciar el viatge.

Seguretat

Dintre de Sudamèrica, Equador és un país tranquil. L'excepció son Guayaquil o Esmeraldas, on cal anar amb precaució al centre i de cap manera als barris marginals. En canvi Quito és força tranquil·la i no hi ha cap problema prenent les precaucions pertinents (bàsicament quan sigui de nit no anar a zones verdes ni a parts del centre històric (com al Marin) o a l'avinguda Amazonas, no anar al Panecillo a peu, portar la bossa davant en els concorreguts mercats de carrer i el Trolebus).

Transport

Recomanem absolutament els autobusos públics, son molt típics i barats i una part important de la vida del país. A més arriben quasi a tot arreu (en cas contrari sempre hi ha una manera alternativa d'arribar als llocs: pregunteu). Llogar camionetes (pick-ups) també és senzill. Com a atractiu, encara es pot agafar l'històric tren d'Eloy Alfaro en alguns trams, com ara per anar al Cotopaxi (5900 m.) o a la Nariz del Diablo. Mai no hem tingut problema en guardar les coses a l'autobús. Per baixar de l'autobús cal dir Gracias! . Actualment els preus són de més o menys 1 US$ per hora de viatge, de manera que a Cuenca (unes 10 hores) costa 10 US$.

No oblideu reservar 25 US$ per a pagar la quota de l'aeroport a la sortida del país.

Allotjament

Tot el país te una bona infraestructura hotelera. No tindreu problema per trobar hotels prou bons i nets per un preu entre 4 i 8 US$ la nit. Recomanem el turisme comunitari.

Equipatge

En ser tan variat el país en tots sentits cal portar roba de tot tipus. Roba lleugera de màniga llarga (millor de colors clars, els foscos atreuen els mosquits) per a l'Amazònia i roba abrigada per a l'estada als Andes; a l'Equador, de tota manera, menys sabates tamany europeu es pot comprar de tot i bo. També ponxo per a la pluja, sabates per a fer caminades, i lot. El repel·lent contra mosquits i crema de protecció solar es poden comprar a Equador.

Clima

És molt variat, com el país. Hi ha dues grans èpoques que varien d'un lloc a l'altre, hivern i estiu, paraules que en aquest cas volen dir l'època de pluges i la seca. Hi ha molts microclimes. En un mateix dia el clima canvia molt ràpidament, de manera que als Andes, es pot començar el dia amb maniga curta i amb molt de sol i tenir una tarda ennuvolada i freda, depenent de l'època amb tempestes. A la Costa i l'Amazònia no hi arriba mai a fer fred, però el temps també canvia molt en un dia.

Una bona època per viatjar a l'Equador són precisament els mesos típics de vacances aquí: juliol, agost i setembre, ja que en aquests mesos sol donar-se un estiu molt llarg als Andes. El sol és sempre molt fort (i la llum molt intensa, com els colors). Cal posar-se protector solar.

Gastronomia

El menjar és molt variat, amb ingredients ben diversos elaborats normalment sense gaire sofisticació. A la Sierra, plats típics son la fritada, el llapingachu, el cuy. A la costa, els tapaos de peix, el marisc, i la cuina dels negres d'Esmeraldas, amb els encocaos.

Hi ha sempre l'opció de menú (la més barata, però no tan variada). El plat anomenat desayuno, almuerzo o merienda. Això sí, un bon equatorià no menja sense un bon acompanyament d'arròs. Igualment sempre se serveix una salsa picant d'aji (a base de bitxo) a taula. El preu del menú oscil.la entre 1 i 2'5 US$.

Recomanem especialment tota l'extensa gamma de sucs de les diverses fruites del país. Beveu millor cervesa Pilsener que Biela, que és pitjor i a més els seus propietaris, els oligarques Isaias, la van fer robant els diners dels equatorians.

Sobretot els primers dies, per a tenir un viatge sense molèsties en el possible, vigilar que la cuina on es prenen els sucs i es menja sigui neta i evitar de menjar massa arròs, ja que quan no s'hi esta acostumat a diari, a vegades provoca restrenyiment. Els primers dies també recomanem d'evitar les amanides i durant tot el viatge l'enciam. No us espanteu, en realitat no n'hi ha per tant, i sobretot quan hi aneu tampoc estigueu massa preocupats. Gaudiu del menjar i del viatge!

Diferència horària

-7 hores a l'estiu i -6 a l'hivern (a Galápagos -8 i -7 respectivament).

Bibliografia relacionada

Andinisme:

Climbing and Hiking in Ecuador de Rob Rachoweicki i Mark Thurber, Bradt 1997 (4ª edició). La guia més completa i actualitzada d'escalada a l'Equador.

Montañas Del Sol de Serrano, Rojas y Landázuri. Campo Abierto, 1994. Guia de muntanyisme i escalada en castellà.

Literatura:

Sueño de Lobos, el llibre de Quito, o bé qualsevol llibre d'Abdón Ubídia.

Polvo y Ceniza, d'Eliécer Cardenas. Biblioteca de la Literatura equatoriana, editorial Conejo 1982. La vida del mític bandoler de Loja Naún Briones. L'autor entra a fons en la persona del bandoler i en la idiosincràsia del camp equatorià.

Entre Marx y una mujer desnuda, de Jorge Enrique Adoum, l'escriptor equatorià actual mes conegut.

Atlas Mitológico del Ecuador, de Ruth Moya. Introducció a la bella mitologia de les diferents cultures del país.

Viajes por los Andes del Ecuador, d'Edward Whymper, 1891. Narracions de l'expedició de 1880 que va escalar per primer cop el nevat més alt d'Ecuador, a més d'altres set primeres ascensions.

Cien años de Soledad, de Gabriel García Márquez, on Macondo és en realitat l'Equador.

Un viejo que leía novelas de amor, de Luís Sepúlveda.

Assaig:

Els shuar, caçadors de somnis, diari d'un antropòleg entre els shuar, de Josep M. Fericgla.

Historia del pueblo quechua, d'Ileana Almeida. Un dels llibres més exhaustius sobre el poble quítxua, escrit per una persona molt vinculada al creixement del moviment indígena equatorià. El llibre analitza i descriu l'evolució del poble quítxua en tot el seu territori.

Creo en el hombre y en la comunidad, de Mn. Leonidas Proaño, el obispo de los indios, bisbe equatorià que fou un insigne membre de la teologia de l'alliberament.

Dios o el oro en las Indias, siglo XVI, de Mn. Gustavo Gutiérrez, Instituto Bartolomé de las Casas-Rimac. Llibre sobre la teologia de Fray Bartolomé de Las Casas. L'autor és un destacat intel.lectual de la teologia de l'alliberament.

La deuda eterna, d'Alberto Acosta, gran economista equatorià. Un dels millors sobre el deute extern, amè, amb quadres històrics i anecdòtics i molt ben documentat.

Crudo amazónico, de Judith Kimberley. Llibre d'investigació i denúncia que explica documentadament els desastres de l'explotació petrolera de la TEXACO durant 20 anys al nord de l'Amazònia equatoriana.

Las venas abiertas de America latina, d'Eduardo Galeano. Llibre de butxaca enciclopèdic, exhaustiu, absolutament bàsic, del gran poeta uruguaià, que narra l'expoliació del "Nou continent" en els diversos països i al llarg de la història fins a les portes de l'època de la globalització. És gairebé imprescindible per anar per Llatinoamèrica amb els ulls oberts.

De l'economía ecològica a l'ecologisme popular, del Dr. Joan Martínez Alier.

Idioma: Quítxua

Parlar una mica l'idioma és bàsic per a multiplicar les possibilitats de qualsevol viatge. Ens facilita la comunicació, es comprenen moltes coses. En el cas de llengües i cultures menystingudes mostra un interès que és molt agraït i ben rebut... El quítxua es l'idioma amerindi amb més parlants i actualment es parla en 5 països diferents: Equador, Perú, Bolívia, una mica a Xile i una mica a Argentina. En total són uns 10 milions de parlants. El quítxua era la llengua oficial del Tawantinsuyu, i la seva relació amb les llengües dels pobles que els inques anaven conquerint va ocasionar els diferents dialectes. La variant del quítxua que es parla a l'Equador (chinchaysuyu inca) el parlen uns 3 milions de persones i es caracteritza perquè només té tres vocals: a, i, u. La pronúncia dels mots en quítxua sempre és plana; la ll es pronuncia diferent segons el dialecte, al Nord (Imbabura) es pronuncia l, al Sud (Chimborazo), ix i a l'Amazònia ll):

Com estàs? (Imanalla?), Bon dia! (Alli punja!*), Bona tarda! (Alli chishi!*), Bona nit! (Alli tuta!), Sí (Ari o Inda (a l'Amazònia)), No (Mana (normal) o Ama (prohibició)), Gràcies (Pagui)

1 (xuc), 2 (iixcai), 3 (quimsa), 4 (txuscu), 5 (pitxca), 6 (sucta), 7 (cangis), 8 (pussac), 9 (iscun), 10 (txunga), 11 (txunga xuc), 12 (txunga iixcai), 20 (iixcai txunga), 21 (iixcay txunga xuc), 100 (patsac)

(*) Són traduccions literals, de fet ells no es desitgen bon dia en quítxua sinó que o bé ho diuen en castellà o més aviat es pregunten vius? dient "Causanguichu?" per saludar-se, o bé "Imanalla?".