Relat d'un viatge d'escalada a l'Equador

Escalada

En primer lloc cal tenir molt en compte l'alçada. És recomanable aclimatar-se molt bé per poder gaudir després al màxim. Es pot començar per pujar primer un petit pic de 4.200 m. com el Fuja Fuja (es pot combinar amb el mercat de Otavalo). Després es pot continuar amb uns pics anomenats Ilinizas, d'uns 5.000 m. aproximadament. L'Ilinizas Nord no té cap dificultat, mentre que el Sud és el mes difícil del país. I ja per acabar... el Cotopaxi. La dificultat del pic es fàcil (sempre que hom estigui acostumat a caminar amb granpons, piolet i encordada).

L'itinerari per pujar al Cotopaxi és més o menys el següent: A 30/60 minuts des del cotxe s'arriba al refugi (s'ha de pendre amb molta calma perquè en poques hores es fa un desnivell de més de 2.000 m). És millor arribar al migdia per aclimatar-se i veure una mica l'itinerari a fer. L'endemà a les 12 de la nit se surt del refugi per arribar al cim just al despuntar el dia. El primer tram es una pedrera marcada d'uns 300 m. (segons l'any pot haver-hi neu, la qual cosa és d'agrair). Després s'arriba al glaciar, on es necessari encordar-se, no ja per la dificultat tècnica, sinó pel risc de caure en alguna esquerda no visible. Per últim, s'entra en una pala d'uns 300 m. i d'uns 45/50º que ens porta directament al cràter del cim. Cal baixar de seguida per a evitar la calor del dia (per la nit fa molt fred: uns 10/20ºC sota zero), podent estar al refugi de tornada entre les 10 i les 12 hores del mati. Descansar unes hores i baixar fins als cotxes.

Es pot demanar informació sobre la situació del glaciar o, en general, turística i de muntanya al guia Eduardo Agama d'Expediciones Eduardo Agama (al c/ Venezuela de Quito).

Preus

Al gener de 1997 el canvi era de 3.615 sucres per US$. El preu d'un hotel de 3 estrelles com l'Hotel Vega (al c/ Venezuela, en ple Quito colonial) era de 20.000 sucres, mentre que un dinar/sopar costava uns 6.000 sucres i un esmorzar 3.000 sucres.

Transport

Taxi sempre amb taxímetre (si un no vol un, ja voldrà un altre).
L'auto-stop és una bona manera de viatjar (es paga i cal negociar abans el preu).

Gastronomia

Cal provar el chancho (tocino que es menja als mercats i pel carrer, i que ha estat tota la nit al forn de fang). Es menja amb els dits i en plats on han menjat abans que nosaltres un bon nombre d'equatorians. També cal provar el cuy (conill d'índies). És francament molt bo. El ceviche és el plat més apreciat pels equatorians (és repugnant i es menja cru, cagaleres garantides!). La fruita cal provar-la tota, en estat natural o en suc (mirar que no hi fiquin aigua). És boníssima ¡ n'hi ha a tot arreu. A tots els menjars hi fiquen una espècia anomenada julandra (igual que el julivert, però no tan bona). A Quito hi ha restaurants occidentals.