Del 25 de setembre al 8 d'octubre de 2014.
Dia 1: Barcelona - Amsterdam - La Habana
Dia 2: La Habana
Dia 3: La Habana - Viñales
Dia 4: Viñales - Cayo Jutías - Viñales
Dia 5: Viñales - Ciénaga de Zapata
Dia 6: Ciénaga de Zapata - Cienfuegos
Dia 7: Cienfuegos - El Nicho - Trinidad
Dia 8: Trinidad - Topes de Collante - Trinidad
Dia 9: Trinidad - Valle de los Ingenios - Playa Ancón - Trinidad
Dia 10: Trinidad - Santa Clara - Cayo Santa Maria
Díes 11-12: Cayo Santa María
Dia 13: Cayo Santa Maria - La Habana
Dia 14: La Habana - Paris - Barcelona
A Cuba encara funcionen amb doble moneda: el pes cubà convertible (CUC) i el pes cubà (CUP), la moneda nacional.
Els turistes pràcticament utilitzem per a tot els CUC, només en algunes botigues de queviures i en certs ambients permeten que el turista pagui en CUP. Un CUC són 25 CUP, així que imagineu l'estalvi que suposaria poder pagar amb la moneda nacional.
Però Cuba està orientada a treure-li el màxim suc al turista i els preus estan clarament diferenciats... En alguns museus el turista paga 8 CUC per l'entrada i el nacional 8 CUP... és a dir 25 vegades menys...
La moneda es pot canviar a les Cadecas, controlades per l'estat i amb preus fixes, o en els hotels (amb pitjor canvi).
+ 590 € (vols Barcelona - Amsterdam - La Habana - París - Barcelona)
+ 42 € (visat i impost de sortida del país)
+ 410 € (allotjaments i menjar)
+ 252 € (lloguer cotxe)
+ 89 € (despeses transport: gasolina, aparcament, taxis)
+ 52 € (entrades)
+ 8 € (regals)
= 1.452 € (total per persona)
Per a entrar al país és necessita un visat. Es pot obtenir al Consolat de Cuba a Barcelona o a través del web Online Tours, des d'on te l'envien a casa en unes 72 hores i és molt còmode. El visat costa 22 € i a més cal reservar 25 CUC per a l'impost de sortida del país.
Cuba és un país molt segur, sobretot si es compara amb altres països de l'Amèrica Central, tristament famosos per l'alta taxa de violència. Tot i així, els/les anomenats jineter@s són un autèntic problema, sobretot a La Habana, perquè, tot i que saps que venen a vendre't milongues i te'ls intentis treure de sobre amb amabilitat, se t'enganxen com lapes i et porten on vulguis... Una de les millors opcions és fer-se el suec i fer com si no entenguessis ni espanyol ni anglès ni francès, però és difícil si no fas 180 cm d'alçada i ets ros i amb ulls blaus...
Per arribar fins a Cuba, diverses companyies ofereixen vols no massa cars (tot i que en preu és impossible competir amb els touroperadors que ofereixen packs de vol + resort tot inclòs). No hi ha vols directes a L'Havana des de Barcelona. Air Europa ofereix vols passant per Madrid, però nosaltres vam optar per Air France per qualitat i preu molt similar.
Un cop a Cuba hi ha tres opcions per moure's per l'illa: el transport públic (o més aviat els autobusos per a turistes), com els de l'empresa Viazul; els xofers que et porten d'un lloc a l'altre en el seu cotxe privat; o el lloguer d'un cotxe.
Aquesta última opció és la més cara, ja que ni el lloguer en sí ni l'assegurança ni la gasolina són barates a Cuba, però et dóna una llibertat a la qual no podíem deixar de renunciar.
Per a llogar un cotxe a Cuba només necessites el carnet de conduir vigent a Espanya i molta paciència. Tot i que pots fer una reserva per Internet (nosaltres ho vam fer a través del web Cuba Travel Network), tots els tràmits és fan allà i intenten colar-te no se quantes assegurances opcionals i algunes coses més, però es qüestió de no entrar en el joc.
Un cop tens el cotxe no pots esperar massa. Els cotxes acostumen a ser vells i estan mal cuidats, però tenen aire condicionat i et porten als llocs. Les carreteres no tenen un manteniment massa exigent i, fins i tot a l'autopista, has d'anar amb quatre ulls perquè se't pot creuar qualsevol al mig del camí amb un carro, a vendre't formatge o a oferir-te la casa del seu cosí per a dormir. Però, com tot a Cuba, és part de l'encant...
Nosaltres vam optar per dormir en cases particulars i també en alguns hotels (a La Habana, la Ciénaga de Zapata i el Cayo Santa María).
Sense cap dubte, tornaríem a triar les cases particulars com a allotjament, hi ha una excel·lent qualitat preu, tant per menjar com per a dormir, els propietaris són molt amables i t'ajuden a gestionar qualsevol excursió o sortida que vulguis fer i l'ambient és francament bo. A més, en gairebé totes les cases on vam estar esmorzàvem i sopàvem. La quantitat, i sobretot la qualitat, és molt bona i els preus són més ajustats que als restaurants o paladares.
Aquestes són les cases i els hotels que nosaltres vam triar en aquest viatge:
• A La Habana: Hotel Boutique Beltrán Santa Cruz.
• A Viñales: Villa El Mojito.
• A Ciénaga de Zapata: Horizontes Villa Guamà.
• A Cienfuegos: Hostal La Lolita.
• A Trinidad: Casa del Dr. Lara y la Sra. Yuda.
• A Cayo Santa María: Meliá Cayo Santa María.
El vol amb KLM de Barcelona a La Habana passant per Amsterdam transcorre sense cap incident. Marxem d'hora de casa, però arribem al migdia a La Habana de manera que podrem aprofitar la tarda.
Un cop a l'aeroport de La Habana canviem moneda i agafem un taxi fins al centre de la ciutat. Ens diuen que el viatge costarà 25 CUC, però, quina casualitat, el taxista no té canvi, així que acaben sent 30 ...
L'hotel que hem triat està a un pas de la Plaza Vieja, així que ens canviem de roba i comencem a passejar.
El centre històric de La Habana està tot restaurat i és peatonal. No es massa gran i es pot fer tot a peu.
Al centre cal visitar les quetre places: Plaza Vieja, Plaza de Armas, Plaza San Francisco de Asís i Plaza de la Catedral.
També recomanem passejar pels carrers Obispo i Mercaderes i acostar-se fins al Malecón quan es pon el sol.
El segon dia a La Habana vam optar per agafar un bus turístic. Surten del Parque Central, davant del Capitolio, i per 5 CUC pots pujar i baixar tantes vegades com vulguis.
Va bé per a visitar els barris de La Habana Centro, Vedado i Miramar que queden allunyats del centre històric, però que també tenen molt per veure.
Des de l'autobús contemplem els Hotels Nacional i Habana Libre, la Plaza de la Revolución, el Memorial a Jose Martí i la Necrópolis Cristobal Colón.
També podem apreciar zones de La Habana molt més senyorials que el centre, amb casetes cuidades i agradables.
La tarda la reservem per anar al Museo de la Revolución (entrada 8 CUC) i passejar pel Malecón, des d'on es veu el Parque Histórico Militar Morro-Cabaña.
A primera hora del matí recollim el cotxe de lloguer a l'Hotel Sevilla i agafem l'autopista Habana-Pinar del Río cap a Viñales. Són uns 250 km però, tot i que la carretera no és una meravella, no es fa massa pesat, perquè ja sortint de La Habana el paisatge comença a canviar i s'intueix el que ens espera a Viñales.
Un cop a Viñales, un poblet petit però amb encant i amb una oferta turística impressionant, Juanito, el propietari de la casa particular on ens allotgem, ens organitza una excursió a cavall per la Vall de Viñales.
Per un preu de 25 CUC per persona tens la possibilitat de passejar a cavall per la vall durant 4 hores, visitar un assecador de tabac i banyar-te en una cova amb un riu interior amb aigua la mar de fresqueta.
A priori pot semblar una trampa per a turistes però ho recomanem fermament, permet veure la vall, que és preciosa, el recorregut amb el guia es agradable i enriquidor i a més, ajudes a l'economia local.
Al vespre, amb el cul adolorit per l'excursió, sopem a la casa (un dels millors sopars que hem fet a Cuba) i anem a dormir d'hora.
Des de Viñales a Cayo Jutías hi ha una hora en cotxe (al poble també hi ha múltiples taxistes que s'ofereixen a portar-te) i val molt la pena acostar-s'hi.
Cayo Jutías en sí no és massa gran i només te un restaurant i una zona de dutxes/lavabos, però la platja és espectacular i no hi ha massa gent.
Sembla ser que en temporada alta cal pagar 5 CUC per l'entrada, però a nosaltres només ens van cobrar 2 CUC per l'aparcament, així que val la pena.
Potser no és la típica platja del Carib, amb cocoters i palmeres, que surt a les pel·lícules, però l'ambient que s'hi respira i la tranquil·litat de les seves aigües fan que no ens penedíssim de la visita ni un moment.
De Viñales a la Ciénaga de Zapata hi ha 354 km, tant si es va per l'autopista Este-Oeste com si es va per la carretera de la costa de Pinar del Rio, però l'autopista és més ràpida.
En aquesta zona es pot visitar el poble de Playa Larga, on hi ha molta oferta d'allotjament, però poca cosa més.
També la Laguna del Tesoro i les granges de cocodrils que hi ha al voltant (nosaltres no hi vam arribar a entrar).
O el poble de Playa Girón, a la famosa Bahía de Cochinos, un dels punts més emblemàtics de la propaganda castrista i que, a més, té platges cristal·lines amb coves i racons preciosos per practicar submarinisme.
Nosaltres ens vam allotjar en un hotel a la Laguna del Tesoro, però si hi tornéssim a anar triaríem una casa particular a Playa Larga. No val la pena pagar un hotel a la zona, inflen els preus i els serveis són pèssims.
Des de la Laguna del Tesoro fins a Cienfuegos hi ha 105 km per l'autopista. Un cop arribes allà te n'adones que Cuba no és una sinó moltes.
Cienfuegos es veu una ciutat més moderna, cosmopolita, molt més cuidada i amb un ambient que no té res a veure amb el de La Habana.
El centre històric, d'herència francesa, està totalment restaurat i és com si s'hagués aturat el temps a finals del segle XIX o principis del XX. Passejant pels carrers del centre s'arriba des de pràcticament tot arreu a la Plaza Jose Martí, franquejada per la Catedral de la Purísima Concepción i el Palacio de Gobierno.
Cap al vespre també es recomanable acostar-se al Malecón i a la zona de Punta Gorda, on hi ha cases senyorials dels anys 20 i palaus que, abans de la revolució, eren els clubs de camp dels americans rics que passaven les vacances a Cuba. Ara gairebé tots són hotels del govern.
Des de Cienfuegos ens dirigim cap a Trinidad, però abans passarem per la Sierra del Escambray per a visitar les cascades El Nicho.
La carretera que arriba fins allà és ferragosa i s'ha de vigilar perquè et pots quedar clavat en algunes de les zones que no estan asfaltades, però la visita paga la pena.
Des de Cienfuegos també hi ha molts particulars que s'ofereixen a portar-t'hi en taxi privat o col·lectiu.
L'entrada al parc de les cascades El Nicho costa 8 CUC per persona i, tot i que no és barat tenint en compte que la zona no és molt gran, en el nostre cas va ser un preu molt ben pagat.
El fet de visitar la zona en temporada baixa i d'haver-nos llevat molt d'hora per arribar a l'hora que obrien ens va permetre gaudir de les piscines naturals per a nosaltres sols durant gairebé dues hores.
L'aigua és cristal·lina, les vistes de la serra des dels miradors espectaculars i el bany a les piscines naturals una experiència que recomanem sense cap dubte.
Un cop fresquets i relaxats ens dirigim cap a Trinidad. Per arribar-hi hi ha dues vies: travessar el Topes de Collantes (cosa poc recomanable tenint en compte que ni el nostre cotxe ni les carreteres no eren cap meravella) o tornar enrere en direcció a Cienfuegos i agafar la carretera nº 12 seguint la costa fins a Trinidad (106 km).
Arribem a Trinidad a mitja tarda i tornem a retrocedir en el temps fins a l'època colonial espanyola.
Aquesta és una mena de ciutat museu, està totalment restaurada i el centre es peatonal, així que es conserva tot en excel·lent estat.
La zona històrica de Trinidad és petita i el més important és passejar-hi i viure l'ambient als voltants de la Plaza Mayor, però es pot visitar el Museo Histórico Municipal, la Iglesia Parroquial de la Santísima Trinidad o l'Ermita de Nuestra Senyora de la Candelaria de la Popa.
També recomanem anar a visitar el Museo Nacional de la Lucha Contra los Bandidos. El museu en si no deixa de ser un acte de propaganda política, però per 1 CUC que costa l'entrada es pot pujar a la torre de l'antic convent que hi havia a l'edifici i tenir vistes espectaculars de Trinidad, la Sierra del Escambray i el Valle de los Ingenios.
Des de Trinidad fins al punt central del parc de Topes de Collante no hi ha massa més d'una hora en cotxe. A Trinidad s'ofereixen moltíssimes excursions a la zona.
Un cop a la zona central del parc (oficina d'informació Carpeta Central) es pot deixar el cotxe aparcat (per uns 2 CUC) i fer excursions per la zona.
Nosaltres vam optar per fer l'excursió que porta fins el Salto del Caburní (entrada 8 CUC), una de les més turístiques i assequibles que hia en aquest parc.
És una caminada de 5 km (de baixada al principi, però després cal pujar-los...) que arriba a la cascada del Salto del Caburní, de 62 metres d'alçada.
Allà també hi ha una piscina natural on poder banyar-se i descansar abans de tornar a pujar els 5 km de tornada (això sí, si a mig camí notes que et defalleixen les cames, apareixen de no se sap on uns burros o cavalls molt convenients que per un preu tirant a alt et porten fins al cotxe...).
Al vespre, ja de tornada a Trinidad, anem a sopar al Restaurant San José, que ens han recomanat els propietaris de la casa i que és un dels millors llocs on hem menjat a Cuba (exceptuant la casa de Viñales). A més els preus estan molt ajustats i tenen aire condicionat.
Avui el reservem per a una excursió al Valle de los Ingenios (Patrimoni de la Unesco). Les excursions a aquesta zona es poden fer a cavall, en tren turístic o en cotxe/taxi i s'hi arriba en uns 30 minuts des de Trinidad.
Al Valle cal visitar la zona de Manaca Iznaga, on hi ha una torre de 44 metres que permet veure tota la vall després de pujar unes 200 escales (entrada 1 CUC). També es pot visitar la premsa de sucre i la mansió colonial que hi ha al darrera.
A 3 km de Manaca hi ha la Casa Guachinango, una antiga hacienda que també té un restaurant i a uns 6 km a l'est de Trinidad, hi ha el Mirador de la Loma del Puerto que permet tenir vistes de tota la vall.
A la tarda, un cop de tornada a Trinidad, ens fiquem el banyador i ens acostem a la Península de Ancón, que presumeix de tenir les millors platges al sud de l'illa.
La platja més turística de la zona és Playa Ancón, però després de veure els mastodòntics hotels que hi ha als voltants, nosaltres preferim quedar-nos a la Playa María Aguilar, potser no tan espectacular, però molt més tranquil·la, on el vigilant de l'aparcament també fa de cambrer i massatgista i on ens passen les hores sense adonar-nos-en.
Avui deixem Trinidad per dirigir-nos a la Cuba més turística, la dels resorts de polsereta.
Abans, però, passarem per Santa Clara (a 118 km de Trinidad) per a visitar els emblemàtics Monumento a la Toma del Tren Blindado (entrada 1.5 CUC) i Monumento Ernesto Che Guevara (entrada gratuïta), on es troba el mausoleu del Che.
Des d'allà cap al Cayo Santa Maria, a on s'arriba a través d'El Pedraplén, un pas elevat de 48 km que creua la Badia de Buenavista des de Caibarén.
Al Cayo Santa María en allotjarem a l'hotel Melià Cayo Santa Maria en règim de tot-inclòs. Només queda descansar.
Els dos dies següents també els passem en aquesta illa, amb l'allotjament i el dolce fare niente a l'hotel.
Un cop previstos de bon esmorzar al buffet de l'hotel (i agafar alguna cosa per dinar pel camí...) deixem el Cayo Santa Maria per per tornar cap a La Habana (391 km), on finalitzarem el nostre viatge.
És una estona llarga de camí, però ara estem molt més acostumats a les carreteres cubanes que quan vam començar la ruta i pràcticament tot es fa per autopista, així que no es fa massa pesat.
La tarda vespre la reservem per fer les darreres compres i passejar per l'Habana Vieja.
El matí l'acabem de passar a La Habana. Ens acostem fins a la Casa Museo José Martí i la zona de la Estación Central que no havíem pogut visitar a l'inici del viatge.
Al migdia dinem una mica i aconseguim un taxi que ens porta a l'aeroport per 20 CUC.
Un taxista agradable i conversador que ens explica coses de la seva vida a Cuba. Mai sabrem si són del tot veritat, però el que si sabem és que s'ha acabat el viatge a Cuba.
Mesos després de tornar sentim a les notícies que s'ha establert un acord entre Cuba i Estats Units per a iniciar un procés de desbloqueig i de relacions comercials i econòmiques més cordials. Ens n'adonem que potser hem tingut la sort de veure les acaballes de la Cuba comunista... es veurà en els propers anys...