Relat d'un viatge de 45 dies: de Panamà a Guatemala

Data del viatge

Del 15 de Juliol al 29 d'agost de 2013 (total: 45 dies).

Itinerari

Despeses del viatge

+ 1.078 € (vols Barcelona - Ciutat de Panamà - Ciutat de Guatemala - Barcelona)
+ 91 € (vol Ciutat de Panamà - Bocas del Toro)
+ 150 € (vol Tortuguero - Drake)
+ 42 € (lloguer moto Ometepe)
+ 261 € (altre transport)
+ 11 € (ESTA, autorització electrònica de viatge a EE.UU.)
+ 21 € (taxes frontereres)
+ 568 € (menjar i beguda)
+ 509 € (allotjament, 44 nits a una mitja de 23 €/nit l'habitació doble)
+ 191 € (serveis turístics excursions)
+ 131 € (entrades a 32 llocs)
+ 69 € (compres)
+ 30 € (varis)
= 3.160 € (total viatge per persona)

Transport: vols

• Vol intercontinental: amb les companyies aèries Delta Airlines i KLM des de Barcelona via Atlanta. Entrada per Ciutat de Panamà (Panamà) i sortida per Ciutat de Guatemala (Guatemala). El preu d'aquest trajecte d'anada i tornada fou de 1.075 €, més els 11 € de tramitar l'autorització electrònica de viatge als Estats Units (ESTA), necessària per passar per terres de la mare de totes les potències. L'equipatge es factura directament a destí.

• Vols interns: vam comprar-ne dos abans de sortir, ambdós per internet i directament al web de les respectives companyies aèries. Un de Ciutat de Panamà a Bocas del Toro i un altre de Tortuguero a Drake. El primer d'ells pot ser substituït per un bus nocturn.

Seguretat

Malauradament, i a diferència, per exemple, del sud-est asiàtic, aquest és un dels temes fonamentals en tot viatge a aquesta zona.

El Salvador i Hondures, segons l'ONU, encapçalen la relació de països més violents del món, seguits de Costa d'Ivori, Jamaica i Veneçuela. Però un cop sobre el terreny, prenent les mesures habituals basades en el sentit comú i preguntant a la gent del país, no vam tenir cap problema al respecte i en cap moment tinguérem sensació d'inseguretat.

A El Salvador la policia turística, molt amable, acompanya als turistes a fer alguns recorreguts.

Comentaris sobre la ruta, país a país

• De Panamà només vam visitar la capital, Ciutat de Panamà, amb molt la més agradable de totes les capitals centreamericanes. Té un parell de bons dies, amb la visita del canal a Miraflores inclosa. D'aquí volàrem a Bocas del Toro. El poble és agradable i prou, però l'entorn mereix estar-s'hi uns dies. Nosaltres amb dos i mig ens vam quedar satisfets.

Val la pena anar a Cayo Zapatillas, platja Estrella (vam anar-hi en bici, però cal estar en forma, ja que les bicis no tenen marxes i hi ha alguna pujadeta), donar la volta caminant a l'illa que hi ha davant de Bocas del Toro, etc. Descartàrem anar a les illes de San Blas pel tema de l'organització de la ruta i, sobretot, per trobar els seus preus desorbitats (avió, allotjament, ...), ja que qualsevol altra opció implicava dedicar-hi uns dies que no teníem.

• A Costa Rica li dedicàrem una mica més de dues setmanes en total. Començaré dient que crec que és una destinació sobrevalorada en els fòrums. És cert que els seus habitants són educats i encantadors -com els salvadorencs-, i que el país en conjunt és un gran parc natural d'extraordinària bellesa. Però la seva oferta es limita a natura i més natura (aclareixo que m'encanta la natura i ens hem fet un fart de caminar pels seus parcs naturals, memorables. Però el país no ofereix ni un poble ni una ciutat amb un mínim d'encant.

I la gastronomia, zona costanera al marge, és un homenatge continuat a l'avorrit gallopinto. Hi ha molt turisme ianqui i, de fet, el país està bastant orientat a aquest tipus de turisme i als seus gustos. Està ple de tirolines i tot tipus d'"activities" a un preu desorbitat. A Costa Rica sempre tens la impressió que pagues més del que mereix pel que t'estan oferint.

A nosaltres ens ha semblat un país molt bonic, però massa "parc temàtic", explotant la natura al màxim i a preus massa alts. És una opinió. Ah, i a més ens va caure tota la pluja del món. Anàvem avisats (tinc amics costa-riquenys que ens havien avisat), però després d'un munt de visites a Àsia en època de monsons creia que ja ho havia vist tot en aigua, però no. Com el diluvi!.

• De Nicaragua vam fer la ruta clàssica. Obviem San Juan del Sur per excés de surfers i el seu ambient tipus Lloret que no és del nostre gust. Vam gaudir molt llogant una moto i donant voltes per l'illa d'Ometepe, sota els seus volcans (no perdre's l'Ojo de Agua i el parc Charco Verde). El lloguer de la moto surt bastant car (uns 30/40 US$/dia), però fer l'illa d'una altra manera sembla molt difícil (amb bicicleta potser, però quan el sol pica, pica de veritat ...).

Obviàrem les illes del Maíz i el canó de Somoto. Granada, Masaya i León, amb els seus volcans, excel·lents, agradables i amb molt aire fresc i menys turisme que a Costa Rica, molt menys, tot i que estan creixent i Nicaragua corre el perill d'esdevenir Costa Rica 2.

Un cop creuada la frontera entre Costa Rica i Nicaragua, i durant la resta del viatge, la pluja va ser anecdòtica i no afectà per a res el nostre recorregut.

• El Salvador va ser la sorpresa del viatge. Com he comentat abans, la gent és una meravella i el que es veu no desmereix per a res l'oferta dels altres països de la zona. Molt poc turisme i les mateixes facilitats per a desplaçar-se que en qualsevol altre país de la zona. Vam estar-hi molt a gust.

• D'Hondures només vam veure una petita part del país. Tampoc crec que sigui un país que ofereixi molt al visitant,amb l'excepció de les illes de Roatán. Santa Rosa i Gràcias van ser llocs més que bonics, agradables, on vam gaudir de la seva tranquil·litat i de l'absència de turistes.

Les ruïnes de Copán, encara que no són del nivell de les que es troben a Guatemala o Belize, més al nord, tenen un parell d'hores de gran visita, que, amb l'hora i mitja dedicada al seu excel·lent museu, fan que sigui en conjunt una etapa molt recomanable.

• Guatemala. I tal com ja he dit al principi, de l'hondurenya Copán saltàrem a la ciutat guatemalenca d'Antigua, per a passar tranquil·lament els dos últims dies del periple.