Relat i guia d'un viatge de 23 dies a Sri Lanka

Per anar des de l'aeroport a la ciutat de Colombo hi ha uns autobusos que van per l'autopista (el camí més ràpid) i que triguen 45 minuts. S'ha de sortir fora de la terminal del vestíbul d'arribades, a la part esquerra.

L'autobús costa uns 130 LKR per persona i és la línia 187-E3. Surten, més o menys cada mitja hora i et deixen al costat de Colombo Fort, la principal estació de tren de la ciutat.

Des d'allà, depenent d'on tingueu l'allotjament, podeu agafar un tuk-tuk ja que és la millor opció.

Colombo, la capìtal d'Sri Lanka, no és gaire turística, però com a començament de viatge no està malament per tal d'acostumar-se al menjar picant i al caos controlat. La recomano a l'inici del viatge.

Alguns llocs imprescindibles per visitar a Colombo:

• Els barris de Fort i Pettah. Són els dos barris més antics de la ciutat i en ells podem trobar algun edifici de l'època holandesa, com l'Antic Hospital holandès i un rellotge anomenat Old Galle Buck).

També hi trobem una stupa anomenada Sambodhi Chaitiya. Són interesants el temples hindús de Pettah, però en aquest barri el millor és el mercat de Pettah, format per carrers i carrers on es poden comprar un munt de coses i que estan plens de gent comprant, de menjar, de roba, i de qualsevol producte. Hi ha molta gent i caos.

Cada carrer d'aquest mercat està especialitzat en mercaderies diverses. L'edifici més icònic en el mercat de Pettah és la mesquita Jami Ul-Alfar, també coneguda com a Red Masjid pel seu color vermell. La majoria dels comerços a Pettah són de comerciants musulmans, especialitzats en botigues d'or i joies.

• Manning Market: mercat de fruites i verdures a l'engròs, obert de 06:00 a 14:00 h. Petit, però bulliciós, on hi podreu veure tot tipus de fruites i verdures.

• Galle Face Green: Façana de gespa (sobre el paper al menys, però que esta feta malbé) que dóna al mar. No té platja, ja que l'oceà Índic trenca contra les roques. Els joves i parelles van a passar-hi els dies de festa o les tardes.

• El llac South Beira i el temple Seema Malaka, un edifici eclèctic del segle XIX, situat al costat del llac, i ple d'estàtues de Buda.

• Temple Gangaramaya. És un dels temples més importants de Colombo i un bon lloc per a estar-s'hi una bona estona veient a la gent pregant, així com als corbs i les rates que surten de l'arbre de Bodhi per agafar les ofrenes de menjar que posa la gent. També hi ha stupes i estàtues de Buda.

• Museu Nacional de Colombo, amb col·leccions que val la pena de veure i amb les que us podeu fer una idea general de l'art d'Sri Lanka.

• Viharamahadevi Park. Es tracta d'un jardí amb uns arbres tropicals i subtropicals molt bonics, pèrò sobretot hi veureu enormes ratpenats dormint penjats de les seves branques!!. També hi trobareu una gran estàtua de Buda (de fet, tot el país està ple d'stupes, o dàgobes com s'anomenen a Sri Lanka, i budes asseguts, estirats o dempeus).

A la ciutat de Kandy s'hi arriba en tren des de Colombo en un viatge de 2'5 a 3 hores.

Kandy, coneguda comunament pel nom de Senkadagalapura, és una ciutat sagrada del budisme que fou l'última capital dels reis singalesos. A Kandy es rendeix culte al Temple de la Dent de Buda, cèlebre lloc de peregrinació que hostatja la relíquia més venerada del país.

La ciutat és plena de museus i temples budistes. I compta amb un llac envoltat de muntanyes boscoses. Però el més famós d'aquestes contrades és el seu festival Kandy Esala Perahera, en honor del dent de Buda.

• Festival Kandy Esala Perahera. Aquest festival és un dels més importants d'Àsia. Hi va gent de tota l'illa. Està pleníssim. Per tal d'agafar un lloc per a veure el festival la gent s'hi està tot el dia i fins tot la nit. És fascinant!!!!!.

Nosaltres vam estar-hi els tres darrers dies del festival d'enguany. Cada dia hi ha una processó per la tarda/nit. La darrera és la més important, amb elefants engalanats, dansaires, musica i actuacions. Els elefants amb llums són el plat fort del festival, per suposat.

La darrera nit vam comptar quasi 100 elefants en la processó i aquesta va durar 3 hores. Vam passar dues nits a Kandy per tal de veure dos cops la processó: una a peu de carrer (molt cansat), envoltats de gent, i l'altra vam pagar per un seient al primer pis d'una perruqueria.

Durant el dia es poden veure els elefants amb els seus cuidadors, rentant-los. Molt maco. Estan pels carrers i les fonts i dins del recinte del Temple de la Dent de Buda. Sé que molts turistes només es queden una nit del festival i crec que això és un error. Crec que s'ha de viure l'ambient.

Això no són les Rambles de Barcelona, on els turistes es miren entre ells. Aquí per sort els turistes som encara minoria, ja que el 95% de la gent és d'Sri Lanka. Espero que això continuï així... fins i tot no em feu cas i no hi aneu (je, je). El dia que la proporció canvií una mica res tindrà sentit.

Tot el que passa en el festival Esala Perahera, ens agradi més o menys, té un significat, com és el cas dels tambors i els dansaires (podeu veure imatges a internet). No és un festival transformat per a que el vegin els occidentals o els japonesos i xinesos occidentalitzats, al menys de moment. Es un festival fet per a ells.

D'entre els molts llocs interessants per a veure i visitar a Kandy citaré els següents:

• Llac de Kandy: val la pena veure'l des dels turons que l'envolten, però també per passejar i donar un tomb al voltant seu.

• Temple de la dent de Buda (Temple of the Sacred Tooth Relic). L'entrada costa 15 US$ per persona. Paga la pena estar-s'hi hores donant voltes i veient als peregrins, els elefants, els temples i els palaus. Hi ha molts salons, però, sobretot, el que guarda la relíquia de la dent de Buda, motiu de tot el que es Kandy.

• Palau Reial de Kandy. Es troba a l'interior del complex d'edificis citat anteriorment. Conté moltes dependències i compta amb una magnifica sala d'audiències.

• Degal Doruwa Raja Maha Vihara. És un petit temple situat en una cova excavada en la roca i que és famós pels seus frescos.

• Udawattakelle Sanctuary. I per sortir de l'ambient dels carrers, temples i gent cal que aneu a aquest parc situat al costat de Kandy. De fet és un turó on podreu estar tranquils i sols, passejant per un bosc ple de mones.

• Monestirs budistes: Malwatta Maha Vihara, Asgiriya Maha Vihara.

• Devales: Natha Devale, Pattini Devale, Vishnu Devale.

Dambulla està a uns 16 km al sud-oest de Sirigiya i a uns 90 km al nord de Kandy.

L'únic motiu per anar a Dambulla és la visita del Dambulla Cave Temple, un complex format per cinc temples situats en una cova excavada a la roca. És un emblema d'Sri Lanka.

Dambulla

Excavats i esculpits a la roca fa més de 2.000 anys, els temples de Dambulla expressen l'ancestral presència del budisme a l'illa i ofereixen al visitant una enlluernadora col·lecció de pintura al fresc i estàtues de Buda.

L'horari de visita del complex éss de 7:30 a 12:30 i de 13:00 a 18:00. El preu de l'entrada és de 10 US$ per persona.

El complex està format per cinc coves, una al costat de l'altra, farcides d'estàtues de Buda: Devaraja Viharaya, Maharaja Viharaya, Mah Alut Viharaya, Pachima Viharaya, i Devana Alut Viharaya.

Es pot visitar tot en un parell d'hores, però el temps el poseu vosaltres. Les coves, amb les seves pintures i estàtues, són realment fantàstiques. Els budes estirats a punt d'arribar a la il·luminació son preciosos, així com ho són les pintures.

Es un lloc que paga molt la pena de veure, i que, com en la resta de tresors artístics de l'illa, ens permet conèixer una mica de que va el budisme i les histories que expliquen les pintures i les estàtues.

La ciutat de Dambulla no té més interès i per això fem nit a Sigiriya.

L'Antiga Ciutat de Sigiriya és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de l'any 1982 i un dels llocs més visitats de l'illa, essent una icona d'Sri Lanka. Està situada al centre de l'illa.

La llegenda de l'origen de Sigiriya és la següent: Hi havia una vegada, fa més de mil cinc-cents anys, un rei parricida que va arribar al tron després d'assassinar al seu pare i usurpar-lo al seu germà. Temorós de la venjança del legítim hereu, Kasyapa es va instal·lar en un lloc inexpugnable i remot, en un penyal granític que s'alça 370 metres sobre la jungla circumdant.

Sobre el cim d'aquest penyal va construir la seva efímera capital. Però el dia de la venjança va arribar i l'exèrcit de Kasyapa va ser derrotat onze anys després, i en aquest mateix lloc, sabent-se condemnat, el fugaç rei es va defenestrar.

Sigiriya

Però en aquests onze anys va tenir temps d'aixecar un palau-fortalesa que constitueix una excepcional mostra del grau de civilització de Ceilan en aquella època.

L'entrada per a pujar a la roca és cara: 30 € per persona (preu per a turistes estrangers). L'accés està obert de 8:30 a 17:30 h. Mig dia és suficient per a visitar el conjunt.

Per a pujar a la roca hi ha unes escales que passen per una paret de roca que té unes pintures al bell mig. Quan vam anar-hi havien posat unes escales metàl·liques per arribar-hi. Increïble quan les van pintar.

Al cim de la roca només resten les runes de l'antic palau. A mig camí, esculpides, hi ha les urpes de lleó que en el seu dia custodiaven l'entrada al palau.

La vista de la roca des d'una certa distància, sortint de la planura, és una altra de les imatges d'Sri Lanka. Recomano no anar a Sigiriya al migdia, ja que fa molta calor. És millor anar a primera o a darrera hora del dia. Tots els voltants de la roca són macos, doncs aquesta està vorejada per un fossat. Tot és ple de micos.

Polonnaruwa fou la capital del país al segle XI i el cor del budisme. Posteriorment va ser devorada per la selva i pràcticament oblidada durant set segles (com les ciutat maies, però molt menys famosa). Conserva un esplendorós patrimoni històric-artístic. La seva visita també és cara: 25 US$ per persona.

Sembla increïble que tot això quedés amagat i oblidat durant tant temps, fins que es va tornar a desenterrar i treure tot el que els boscos havien amagat.

Una altra de les famoses imatges d'Sri Lanka, i que trobareu a Polonnaruwa, són les estàtues de Buda de Gal Vihare i també el Lanka Thilaka Vihara. Increïbles!!!!. A més, les podeu veure des de sota, però també en una visió frontal, doncs hi ha una petita elevació just al davant.

En tot aquest enorme complex arqueològic vam visitar les restes del Palau Real, el Saló d'Audiències i la piscina. També vam veure Gal Pota, Satmahal, Prasada, Atadage, Vatadage, Hatagade, Thuparama Gedige, i altres monuments interessants, com el dàgoba Rankot Veheda.

Per a visitar tot això en un sol dia cal llogar una bicicleta. A més, en la visita al complex passareu pel costat d'un embassament on podreu gaudir d'una bonica posta de sol i, si teniu sort, com nosaltres, amb el colofó d'uns elefants passejant anant a beure aigua.

Des de Polonnaruwa vam anar cap a la costa oriental de l'illa. Vam agafar un autobús fins arribar a Valaichchenai seguint les carreteres A11 i l'A15 per la costa. A Valaichchenai agafem un tut-tuk fins al nostre allotjament a Kalkudah i que ens surt per 150 LKR.

L'objectiu de venir fins aquí són les platges de Kalkudah i Passekudah, situades uns 35 km al nord de Batticaloa, la principal ciutat de la zona i a la que no cal arribar.

El poble de Kalkudah està situat entre mitges de les dues platges i badies, la pròpia de Kalkudah i la de Passikudah. La distància entre aquestes dues platges és de 2 km.

Tota aquesta zona de costa va ser afectada pel tsunami del 2004. Encara es nota en les poques infraestructures que hi ha, malgrat haver passat ja 13 anys.

La platja de Passikudah té aigües molt poc profundes en les quals es pot travessar 50 metres de mar. La platja de Kalkudah, per la seva banda, està quasi buida de complexos de luxe. Només n'hi ha un parell al principi de la platja, però aquí s'acaben, ja que a partir d'aquí les aigües son més profundes i hi ha més onatge.

Després de tants dies visitant restes arqueològiques, coves, pintures i cultura, vam voler passar aquests dies a la costa est banyant-nos tranquil·lament.

La ciutat de Trincomalee és una sorpresa, malgrat ser anomenada només de passada per les guies de viatge.

Aquesta ciutat fou durament castigada durant anys per la guerra entre el govern cingalès i les milícies tàmils i finalment també pel tsunami del 2004.

Trincomalee, com la resta de ciutats d'Sri Lanka, no té res d'especial: vull dir que no té edificis ni barris emblemàtics, tot és bastant caòtic, brut i bastant deixat. Però el seu entorn natural és senzillament preciós.

Dues badies protegeixin la ciutat de l'oceà, semblant com si fos una península, quan en realitat no ho és. La ciutat està envoltada, per una banda, per dues badies i per darrera per un port interior.

Sobresurt en la ciutat un turonet amb un penya-segat on els holandesos (i abans el portuguesos) van bastir el Fort Frederick. Encara hi ha restes i part del que queda està en mans del l'exèrcit, però es pot passejar per quasi tot el recinte. Hi trobem una porta d'entrada del segle XVII. I dins del recinte del fort pasturen cérvols motejats. Des del turó hi ha una magnífica vista de les dues badies i les seves platges.

Tot això ho culmina un temple hindú anomenat Koneswaram Kovil en honor a la deessa Shiva i que es remunta a l'any 400 aC, però que va ser destruït quasi íntegrament pels portuguesos. Aquesta zona del país es tàmil i fortament hinduista. Es un lloc de pelegrinatge molt important.

El kistch típic dels temps hindús arriba aquí a la seva màxima expressió. Per entendre el pelegrinatge i tot l'entorn hi ha rètols explicatius en el mateix recinte, però es bo fer-se una idea abans. Tot és força interessant. I un altre cop amb l'alegria de ser uns pocs turistes i molts tàmils.

Des de Trincomalee continuem uns quilòmetres cap al nord per la costa est (aquesta època de l'any és la millor, doncs la costa est està lliure de monsons) fins arribar a la platja de Nilaveli i la Pigeon Island, la nostra destinació.

Nilaveli

La platja de Nilaveli té quasi vuit quilometres seguits de sorra interminable. Darrera, els cocoters fan l'única ombra. Llastimosament també aquesta zona va ser molt afectada pel tsunami del 2004.

Hi ha un parell de nous ressorts que no fan malbé l'entorn i on s'allotgen els turistes amb més diners que nosaltres. Els banyistes són pocs. Es un plaer està en un lloc on, amb sort i a la distància, pots entreveure alguna altra persona mentre estàs banyant-te. Les aigües son blaves i netes.

Hi ha una part d'aquesta meravella de platges que està bruta, ja que els pescadors hi tiren tots els plàstics que fan servir. És una llàstima, i no solament per als turistes que venen, sinó per a ells mateixos, ja que al final és la pròpia pesca la que es veu més afectada.

Al davant de la platja de Nilaveli, tot just a un quilòmetre de la costa mar endins, hi ha els enlluernadors jardins de corall del Parc Nacional Pigeon Island, amb més de cent espècies de peixos tropicals en el seu hàbitat, així com petits taurons de punta negra.

Sens dubte, les aigües de la minúscula illa Pigeon són probablement el millor lloc per al busseig i la immersió lleugera a Sri Lanka. Els seus coralls d'aigües poc profundes estan en perill a causa dels desconsiderats turistes i locals que caminen sobre ells. L'entorn d'aquest petit parc nacional podria estar millor cuidat, però tot i així el vaig trobar molt millor del que creia.

A més de veure peixos, vam poder gaudir de la companyia de tortugues i de perseguir (nosaltres a ell) a un tauró de cua negre!!. Tot molt maco!!.

En una barca de pesca que vam llogar s'arriba a l'illa en 10 minuts. Es poden llogar també els equips d'esnòrquel.

Cap a l'interior de l'illa trobem la ciutat d'Anuradhapura, l'antiga capital de Sri Lanka, i que restà abandonada durant molts anys, com ja va passar amb Polonaruwa.

Però aquí encara està tot més dispers, ja que el complex arqueològic d'Anuradhapura és més gran que el de Polonaruwa. Hi trobem enormes budes i altes stupes. El lloc és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

Anuradhapura

Aquí hi ha les dàgobes més grans d'Sri Lanka. Fins i tot les restes dels monuments que resten o que s'han reconstruït són enormes, superant en algun cas els 70 metres d'alçada. Quan es va construir aquest complex, fa més de 1.000 anys, poseïa el segon edifici/monument més alt del món, després de la gran Piràmide de Keops.

Fins aquí arriba una gran multitud de peregrins budistes, doncs hi ha el Sri Maha Bodhiya, un esqueix de l'arbre sota el qual Buda va obtenir la il·luminació i que ha anat creixent durant més de 2.000 anys. Els budistes d'Sri Lanka han de resar davant aquest arbre almenys una vegada a la vida.

El monestir de Lovamahapaya ocupava un edifici de nou pisos on vivien milers de monjos, la funció principal dels quals era tenir cura de l'arbre sagrat, ja que va créixer just al costat de l'edifici. Molt a prop hi ha la Dagoba Thuparamaya, del segle III a.C. i la més antiga d'Sri Lanka. En ella s'hi guarda la clavícula esquerra de Buda.

Anem amb una altra dàgoba, la de Abhayagiri Vihara, que va ser un important monestir del Budisme Theravada i Mahayana. I una altra de les dagobes més imponents és la Jetavanarama, amb 75 metres d'altura.

Altres monuments i dàgobes remarcables en el complex d'Anuradhapura són: Samadhi Statue; Kuttam Pokuna; Sandakada pahana; Ruwanwelisaya, etc.

Si voleu veure Anuradhapura heu de destinar-hi un total de dos dies. A més, nosaltres vam anar també una nit al Sri Maha Bodhiya, on la dagoda Abhayagiri, tota blanca, esta completament il·luminada. Els peregrins hi deixaven ofrenes. A més hi havia música i encens, amb milers de petites espelmes enceses. Tot molt fascinant.

A només 13 km a l'est d'Anuradhapura es troba Mihintale, un turó que és un important lloc de peregrinació per als singalesos i que compta amb diversos monuments religiosos.

Cal anar-hi o a primera hora o a darrera hora del dia per tal de no agafar les hores centrals de sol. Es pot visitar en un parell d'hores o una mica més si anem lents pujant i baixant escales, ja que per pujar a la muntanya de Mihintale cal fer-ho a través d'una escala que té 1.840 esglaons de granit.

Als peus de la muntanya hi ha les ruïnes d'un hospital i una mica més amunt les ruïnes del que va ser un gran monestir. En un tercer nivell hi ha l'stupa Kantaka Cetiya i el Refetor. Son 10 US$ per persona.

Malgrat l'important rerefons eminent religiós de Mihintale el cert és que, a més, el seu entorn és molt maco. El turó de Mihintale sobresurt de la plana amb unes bones vistes que arriba fins i tot a divisar les enormes dagobes de Anuradhapura al fons.

El cim rocallós del turó a on arriben els peregrins s'anomena Aradhana Gala. I just al costat hi ha l'stupa Maha Stupa. També hi ha un refectori de monjos on, cada cert temps, surt un grup d'ells amb trompetes a fer una ofrena. Espereu-vos a que surtin. Nosaltres vam anar a Mihintale per la tarda, abans de posar-se el sol.

A Galle vam arribar des d'Anadharapura amb autobús: primerament un fins a Colombo (unes 5 hores de trajecte) i després unes 3 més de Colombo a Galle.

La ciutat fortificada de Galle, Galle Fort, està situada a la costa sud de l'illa, i és un altre dels Patrimonis de la Humanitat d'Sri Lanka. Aquesta ciutat vella emmurallada data de l'època portuguesa, holandesa i desprès anglesa.

Galle Fort es pot visitar en unes quatre hores, essent un recorregut de 3 km que inclou un total de 21 punts d'interès històric, com per exemple l'Antic hospital holandès; el Museu Marítim Nacional; l'església holandesa reformada; la Torre del Rellotge; o el Far, entre d'altres.

Galle

Volíem estar un parell de dies a Galle i al final ens hi vam quedar quasi quatre (és cert que va ser l'únic cop en aquest viatge que vam tenir un petit problema de salut).

Vam recorre dos cops les muralles amb precioses vistes sobre l'oceà. Plovent, amb sol, amb vent i sense. El museu és força interessant. Els edificis holandesos estan restaurats.

Quasi tots els carrers també, i això que també va patir el tsunami del 2004. Però la construcció que van fer els holandesos de clavegueres d'aigües residuals van servir per a frenar una mica l'embat de l'oceà, molt més que en altres llocs de l'illa. Ho podeu veure explicat en el museu.

Es cert que tot això és a costa de que sigui l'únic lloc que vam visitar que sembla fet per al turisme. Hi ha botigues, hotels, i restaurants que ocupen cases senyorials dels temps dels britànics i holandesos.

Però també hi ha uns jutjats just al cotat de la muralla, al sud, en una plaça molt maca; uns camps on els nois juguen a criquet o gent de la ciutat passejant per les muralles i banyant-se a la petita platja. Per la qual cosa es viu un ambient mixta de turisme i vida diària.

Es el preu, que es paga a gust, de gaudir tots (turisme i locals) d'un lloc preciós. Els preus podrien ser més alts, però encara no ho són. Podeu menjar en un restaurant al costat de la muralla i amb el mar de fons.

Així que Galle és un dels llocs més turístics de l'illa, però no és gens angoixant. Com ja he dit, el turisme a Sri Lanka va creixent, però comparativament n'hi ha molt poc respecte d'altres llocs.

Nosaltres vam dormir fora de la zona de Fort. La resta de la ciutat no té res especial, però tot i així hi ha un mercat de fruites i espècies que no podeu deixar de visitar. També hi ha un mercat de peix.

I si teniu temps, també podeu visitar la costa sud, encara que nosaltres ja no ho vam fer, ja que de Galle nosaltres vam anar cap a Negombo per a dormir-hi la darrera nit del viatge i estar prop de l'aeroport.

Acabar visitant Galle és un comiat fantàstic d'aquest viatge a Sri Lanka. Ah!iI una curiositat, mireu cap al sud quan estigueu a la muralla. I després mireu un mapa. Només hi ha mar fins l'Antàrtida.