Guia i relat d'un viatge per lliure a les illes Seychelles

Dia 1: Barcelona - Doha (Qatar)

En el taulell de facturació de la companyia Qatar Airways en l'aeroport de Barcelona / El Prat ens van fer mostrar la Travel Authorization de Seychelles que portàvem impresa.

El nostre vol, en un Boeing 787-8 de Qatar Airways , es va enlairar puntualment a les 8:45 del matí. Teníem per endavant 5.178 km fins a Doha, la capital de Qatar. Segons el sistema d'entreteniment a bord del nostre avió, aquest va arribar a volar a una velocitat de 1.150 km/h.

Al cap de 90 minuts de sortir ens van servir un esmorzar/dinar molt complet i molt bo. I després de 5 hores i 30 minuts de vol vam aterrar en l'aeroport Hamad de Doha (Qatar) a les 16:15 hora local (+2 hores respecte l'hora de Barcelona).

Com que el vol a Mahé (Seychelles) sortia a les 2:20 de la matinada, teníem unes quantes hores d'espera que no volíem passar a l'aeroport. Per aquest motiu, prèviament ja havíem decidit que aniríem al centre de la ciutat de Doha a sopar i a fer-hi un tomb perquè ens venia de gust veure de primera mà la transformació que havia patit des de la darrera vegada que l'havíem visitat, l'any 2007.

Després d'un visita de 6 hores a la ciutat de Doha vam tornar a la terminal de l'aeroport Hamad sobre les 22:30 i vam estar fent temps fins a l'hora de l'embarcament del vol cap a Mahé, a la 1:20.

En aquest aeroport és curiós constatar que com més tard és, més gent hi ha amunt i avall. L'explicació és que com a gran aeroport de connexió intercontinental que és són molts els vols que surten de matinada.

Dia 2: Doha (Qatar) - aeroport MAHE - PRASLIN

A les 00:30 vam passar els controls de seguretat de l'aeroport Hamad i vam anar cap a la porta d'embarcament. L'avió, un Boeing 777 de Qatar Airways, s'enlaira puntualment a les 2:20. Queden uns 3.357 km fins a l'illa de Mahé, la principal de l'arxipèlag de Seychelles, en un vol de 4 hores 27 minuts.

Vam aterrar a l'aeroport de Mahé (Seychelles) a les 8:25 hora local (+1 hora respecte Doha i +3 hores respecte l'hora catalana durant l'horari d'hivern).

Després de passar immigració i recollir l'equipatge vam anar a esmorzar a un bar de la petita terminal d'arribades. També vam obtenir fulletons d'Informació turística que hi ha en un quiosquet de la pròpia terminal d'arribades i vam adquirir una SIM de mòbil per a un dels nostres mòbils en un quiosquet adjacent.

Vista de Grand Anse des de l'avió en l'arribada a Praslin

Per últim, també volíem disposar d'algunes rupies de Seychelles en efectiu. En la mateixa terminal hi havia un caixer de MCB on vam treure 1.500 SCR amb la targeta N26 (equivalent a 103,7 € segons el canvia aplicat).

A continuació vam anar al taulell d'Air Seychelles per a facturar l'equipatge i obtenir les targetes d'embarcament per al vol domèstic de Mahé a Praslin que havíem comprat feia setmanes.

El vol havia de sortir a les 11:30, però per un problema tècnic ens van haver de canviar d'avió i finalment vam sortir a les 12:15.

El nostre avió d'hèlix volava força baix i això ens va permetre veure molt bé les Illes, els illots, els esculls coral·lins i les aigües de color turquesa que anàvem sobrevolant en la ruta des de Mahé a Praslin.

Aquest avió no tenia més de 8 places i nosaltres anàvem asseguts just darrera els pilots, sense quasi separació. Vam aterrar en el petit aeroport de Praslin a les 12:35, després de només 20 minuts de vol.

Fora de la mini terminal de l'aeroport ens esperava una persona per a fer-nos entrega del cotxe de lloguer que teníem reservat a Praslin. Aquesta persona ens va avisar de que vigiléssim de no aparcar-lo sota un cocoter perquè la caiguda accidental d'un coco sobre el cotxe (sobretot si és un enorme coco de mar) podria causar danys importants al vehicle.

Roques sobre la platja d'Anse Citron (Praslin)

Després de carregar l'equipatge en el cotxe vam posar rumb cap a l'allotjament reservat a Praslin, situat a uns 2 km de l'aeroport, en la zona de Grand Anse, en la costa sud de l'illa.

Hi vam deixar l'equipatge i vam anar amb el cotxe a buscar un lloc proper on dinar. Primer de tot vam provar sort amb el restaurant La Paradisier, que ens havien recomanat, però estava tancat.

Buscant més restaurant per la zona vam trobar Le Relax Beach Resort, un lloc amb bungalous i que té un restaurant. El menjar no estava malament, però les racions no eren molt grans i el servei fou lentíssim.

Aquí vam constatar un fet que després vam anar confirmant amb el pas dels dies: els restaurants a Seychelles són, en general, cars o molt cars, amb plats a partir dels 270 SCR (prop de 20 € o més per plat). Però afortunadament vam descobrir ràpid l'existència dels llocs take-away.

Després de dinar vam agafar el cotxe i vam recórrer la carretera de la costa que voreja l'illa de Praslin fins arribar a Anse Possession, en la costa nord. Aquest recorregut ens va servir com a primera presa de contacte, per a situar-nos.

Posta de sol des de la platja d'Anse Citron

Quan es va fer fosc, sobre les 18:50, vam tornar cap a la casa per la carretera de l'interior, la que passa per la Vallée de Mai. Pel camí ens vam aturar en un parell de petits supermercats (sempre regentats per indis) per a comprar tot el que necessitàvem per als esmorzars i sopars dels següents dies.

Dia 3: PRASLIN

Després d'un magnífic esmorzar a la terrassa exterior de la nostra casa vam sortir amb el cotxe en direcció a la Vallée de Mai, agafant la carretera que travessa l'illa per l'interior entre Grand Anse i Baie Sainte Anne.

La Reserva Natural Vallée de Mai, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1983, és un parc natural format per un bosc de palmeres molt ben conservat, on destaca l'espècie endèmica del coco de mar, entre d'altres espècies vegetals i animals que també són endèmiques.

El «coco de mar» en primer terme, l'enorme llavor de la palmera lodoicea maldivica (Vallée de Mai, Praslin)

L'entrada a aquesta reserva natural és cara, costava 350 SCR per cap, però la veritat és que va valer molt la pena ja que es tracta d'un lloc bastant únic.

A més ens vam afegir a una visita guiada d'1 hora (150 SCR per cap) perquè intuíem que si fèiem tota la visita per lliure ens perdríem moltes coses interessants.

I això és el que hagués passat perquè gràcies a la guia que ens va tocar vam poder conèixer un munt de coses sobre el coco de mar (Lodoicea maldivica), un arbre de la família de les palmeres que té les llavors més grans de qualsevol planta del món (uns 30 cm de llarg i sobre els 20 kg de pes). I només es troba en les illes de Praslin i Curieuse.

També és endèmica d'aquestes illes la palmera Deckenia nobilis, una palmera que té unes curioses flors en forma d'espagueti que han fet que en el passat fossin molt apreciades per a les amanides, però que van posar a aquesta planta en greu perill d'extinció.

La «millionaire's salad palm» o la palmera deckenia nobilis (Vallée de Mai, Praslin)

Avui dia la seva collita està molt controlada per les autoritats i això fa que rebi el sobrenom de millionaire's salad palm.

La guía ens explicà un munt de coses sobre tot el que anàvem veient i, gràcies a ella, vam poder veure espècies animals endèmiques d'aquestes illes com el gecko verd o un llangardaix petit de color platejat.

D'entre els ocells que vam poder veure destaquem el lloro negre, també endèmic de Seychelles i que és difícil de veure.

Aquest bosc de palmeres ens va impressionar perquè no havíem vist mai res semblant.

De fet, aquesta reserva natural, amb les seves peculiars espècies vegetals i animals, és un relicte de l'època en què el supercontinent de Gondwana es va dividir en parts més petites, deixant les illes Seychelles entre l'actual Madagascar i l'Índia.

Al cap d'una hora de visita guiada la guia ens deixà en el punt on es creuen els tres camins senyalitzats que recorren el bosc. A partir d'aquí cadascú podia continuar per lliure.

L'esquiu i difícil de veure lloro negre (Vallée de Mai, Praslin)

Nosaltres vam recórrer els camins Cedar Path i Circular Path North fins arribar a un mirador elevat sobre el bosc.

En aquest punt vam connectar amb el camí Circular Path South, fent així el camí més llarg possible dins del bosc, però que vam gaudir enormement.

Acabada aquesta indispensable visita a la Vallée de Mai vam continuar amb el cotxe fins arribar a Anse Volbert.

La platja d'Anse Volbert és preciosa i molt gran, d'uns 2 km de longitud, i és coneguda amb el sobre nom de Cote d'Or. És de sorra blanca i aigües turqueses.

És un lloc fantàstic per a passejar per la platja, banyar-se, prendre el sol o practicar esports aquàtics. I a només 300 metres de la platja hi ha l'illot de Chauve Souris.

Després d'un passeig per la platja vam anar a dinar al Ma's Takeaway que hi ha en un carrer paral·lel a la platja. Té una gran selecció de menjar crioll casolà a preus molt correctes. Vam pagar 270 SCR per dos plats que no ens vam poder ni acabar de la quantitat que hi havia (ens l'emportàvem per al sopar), una macedònia de fruites boníssima i dues coca-coles. Vam dinar un menjar excel·lent en una taula exterior. Molt recomanable.

Després del dinar vam agafar el cotxe i vam anar fins a Anse Lazio, en el nord-oest de l'illa. Realment és una platja preciosa i mereix la fama que té. Ens hi vam banyar una bona estona i després la vam recórrer de punta a punta per a fer fotos.

Piscina natural en la part posterior d'Anse Lazio (Praslin)

Les grans roques granítiques que hi ha a costat i costat de la platja són realment molt fotogèniques i són, en general, l'ensenya d'identitat de les platges i paisatges de Seychelles.

I ens va agradar moltíssim un petit estanyol que hi ha en la part posterior de la platja, el qual és d'aigua dolça que prové de les muntanyes circumdants.

Les aigües d'aquests estanyols, que també vam veure en altres platges de Seychelles, són de color groguenc i estan envoltades per roques i vegetació.

Vam marxar de la platja quan ja començava a fer-se fosc i no hi quedava quasi ningú.

En el camí de tornada cap a Grand Anse ens vam aturar en una parada que hi havia al costat de la carretera, a Baie Ste. Anne, per a comprar fruita.

Dia 4: PRASLIN

Desprès d'esmorzar, amb el cotxe vam anar fins a Anse Volbert. Avui volíem fer l'excursió a l'illa Curieuse i la nit abans havíem trucat, amb la inestimable ajuda de l'Annabelle, la nostra amfitriona, al Kevin, el propietari de Sagittarius Taxi Boat, per a concretar l'hora en que sortiríem des d'Anse Volbert cap a Curieuse amb la seva llanxa.

La platja d'Anse Volbert i la petita illa de Chauve Souris (Praslin)

Així que vam aparcar el cotxe en un carrer d'Anse Volbert i vam anar caminant fins a la seva bonica platja.

En arribar a la platja vam buscar la Pizzeria du Berjaya, ja que és al costat d'ella, sobre la sorra de la platja, on habitualment té la seva oficina el Kevin, conegut localment amb els sobrenoms de Mimo o Moyo.

El vam trobar de seguida en el lloc esperat i vam acabar de tancar la negociació per a aquesta excursió privada.

El preu de l'excursió fou de 40 €/pax per la llanxa i 300 SCR/pax més de taxa d'entrada al parc marí on es troba l'illa Curieuse, pagable en efectiu en euros i/o rupies.

Abans havíem preguntat preus en altres llocs i eren iguals o superiors, així que vam acceptar. És car (és Seychelles!!), però va valer molt la pena. Amb l'excursió també es pot contractar el dinar a Curieuse, però nosaltres no ho vam fer.

Tortugues gegants d'Aldabra (Anse Papaie, Curieuse)

Així que, sobre les 10 del matí, vam pujar a la llanxa que el Kevin tenia ancorada en les aigües de la badia i vam posar rumb cap a Anse Papaie, en l'illa Curieuse, uns 3,7 km al nord-oest d'Anse Volbert (uns 20 minuts de navegació).

L'illa Curieuse és una petita illa granítica de només 2,9 km2 que destaca per la seva terra vermella i les seves palmeres de coco de mar, així com per les tortugues gegants d'Aldabra, els gegants arbres takamaka (Calophyllum Inophyllum) o diverses espècies vegetals endèmiques d'aquesta illa, entre d'altres punts d'interès.

Actualment l'illa Curieuse i les aigües circumdants formen part Parc Nacional Marí de Curieuse per tal de protegir la fauna autòctona. A Curieuse hi havia una població de tortugues gegants autòctones, però els primers colons de l'illa (s. XVIII) van acabar ràpidament amb elles. Afortunadament, entre 1978 i 1982, es van traslladar a Curieuse diversos exemplars de la tortuga gegant d'Aldabra i avui dia hi ha més 300 tortugues gegants vivint en diferents llocs de l'illa.

Roques en la platja d\Anse Papaie (Curieuse)

En arribar a Anse Papaie vam desembarcar de la llanxa i vam acordar amb el Kevin de que ens tornaria a buscar al cap de tres hores des de la platja d'Anse St Jose.

A Anse Papaie es troba l'oficina de la Reserva Marina. En aquesta zona hi viu un nombrós grup de tortugues gegants d'Aldabra que podreu veure i tocar, tot i que estem en contra d'això darrer per a no causar-les estrès. També hi ha una mena de granja/guarderia per a tortugues bebè que podreu visitar.

Després vam explorar la bonica platja d'Anse Papaie, amb unes roques granítiques molt i molt fotogèniques en ambdós extrems.

Tot seguit vam adreçar-nos cap a l'inici del camí que surt des de l'extrem oest de la platja i que va cap a Anse St Jose vorejant la badia Laraie.

Una part d'aquest fantàstic camí transcorre per una passarel·la de fusta elevada sobre una zona de manglars, la qual cosa permet passar encara que la marea estigui alta. Després el camí puja dalt d'un petit turó amb bones vistes.

Finalment, després d'un llarg i apassionant recorregut, el camí desemboca en la platja d'Anse St Jose.

Manglars davant de Laraie Bay (Curieuse)

A tocar de la platja vam poder veure les restes d'una leproseria. També podreu veure la bonica residència on vivia el metge a l'illa i que ara és un centre educatiu i museu.

I és que des de 1829 Curieuse fou una colònia de leprosos que va funcionar fins l'any 1965, la qual cosa va ajudar a protegir el fràgil ecosistema de l'illa de la influència humana exterior.

Ens vam banyar una llarga estona en la bonica platja d'Anse St Jose fins que, a l'hora convinguda, va arribar el Kevin amb la llanxa per a portar-nos de tornada cap a Praslin.

De tornada a la platja d'Anse Volbert ens vam acomiadar del Kevin. Estàvem més que satisfets i contents per l'excursió feta a l'illa Curieuse, del tot recomanable.

Com que ja eren les 13:40 i teníem gana vam buscar un lloc on dinar entre els restaurants que hi ha a tocar de la platja, però finalment vam tornar a repetir en el Ma's Takeaway que tant ens havia agradat ahir. Novament vam dinar molt i molt bé... i barat. Per 270 SCR vam dinar els dos, incloent la beguda.

Després de dinar vam agafar el cotxe i vam anar fins al nostre allotjament per a dutxar-nos i descansar una estona.

Il·luminació nadalenca en l'església St Mathew's (Grand Anse, Praslin)

I a continuació vam tornar al cotxe per anar fins a les platges d'Anse St Sauveur i Anse Takamaka per a gaudir d'una preciosa posta de sol en aquest paradís.

Quan ja s'havia fet fosc vam tornar cap al cotxe per anar cap a casa.

Però abans d'arribar a la casa ens vam aturar en l'església anglicana St Mathew's que hi ha en l'extrem oriental de Grand Anse.

Just al costat de l'església hi havia una gran figura, representant un vaixell, feta completament de llums LED i que servia d'il·luminació nadalenca. Espectacular.

Dia 5: PRASLIN

Després d'un bon esmorzar en la terrassa exterior de la nostra casa vam agafar el cotxe i vam posar rumb a la platja d'Anse Georgette, ubicada en la punta nord-oest de l'illa de Praslin.

Per arribar a aquesta platja s'ha de passar necessàriament pels terrenys de l'hotel Constance Lemuria i, per tant, és necessari demanar autorització prèvia a l'hotel per tal de que els guardes que hi ha a l'entrada ens deixin passar.

En el nostre cas, l'Annabelle, la nostra sol·lícita amfitriona, ja havia trucat la nit abans a l'hotel i havia donat els nostres noms per a que ens autoritzessin l'entrada. Però això mateix ho podeu fer vosaltres mateixos per telèfon o e-mail a l'hotel o bé directament en l'entrada del resort.

Vista sobre Anse Lazio i la costa nord de Praslin

Però la nostra amfitriona també ens havia recomanat que aprofitéssim per anar a un mirador sobre Anse Lazio.

Aquest mirador es troba en un punt elevat i per arribar-hi cal agafar una carretera que es desvia a la dreta uns 100 metres abans d'arribar a la garita de seguretat del Constance Lemuria. La carretera puja amb força cap a dalt d'un turó i cada cop és més i més estreta fins arribar al lloc on es troba l'hotel Terrasse sur Lazio.

El mirador pròpiament dit està en un punt passats 100 metres de l'entrada d'aquest hotel, en un lloc on la carretera és una mica més ample. És un bonic mirador cap al nord, veient l'oceà i les petites Illes Booby i Aride. També hi ha una vista parcial sobre Anse Lazio, però segurament des de la terrassa de l'hotel Terrasse sur Lazio es deu veure millor.

Fetes les fotos i després de gaudir de les vistes vam girar cua i vam tornar amb el cotxe per la mateixa carretera resant per no trobar cap altre vehicle en sentit contrari. En arribar a la carretera principal vam girar a la dreta i vam aparcar, ara sí, a l'entrada del Constance Lemuria, en un lloc indicat per als que anem a Anse Georgette, com era el nostre cas.

La platja d'Anse Georgette (Praslin)

En la caseta de seguretat de l'hotel vam donar els nostres noms i el vigilant va comprovar que estàvem en la llista d'autoritzats. El següent pas fou registrar-nos en la llista d'entrada i així ja vam poder accedir als dominis del luxós Constance Lemuria, on destaca, d'entrada, un cuidadíssim camp de golf.

A partir d'aquí vam seguir les indicacions cap a la platja i vam pujar per un camí que va pel costat esquerra d'un llarg green. En arribar dalt del turó el camí és bifurca, però no hi ha pèrdua perquè la platja esta perfectament indicada. Ara el camí va de baixada, també pel costat esquerra d'un altre green i així fins arribar a la platja d'Anse Georgette.

El golf no és un esport que ens agradi i no hi hem jugat mai, però a la vista del fantàstic paisatge de roques, mar i vegetació que envolta aquest camp de golf la veritat és que no ens hagués importat provar-ho aquí.

Anse Georgette és una platja extraordinària, de les millors de Praslin al nostre parer, i això que a Seychelles aquest és un títol molt disputat perquè el nivell de les platges és realment altíssim.

En aquesta platja vam estar-hi una bona estona banyant-nos i fent fotos. Un paisatge increïble!!.

Roques en la platja d'Anse Georgette (Praslin)

Després vam marxar tornant pel mateix camí de l'anada. Però quan vam arribar a la bifurcació de camins dalt del turó vam agafar un camí cap a la dreta que puja dalt de tot, on hi ha l'heliport d'evacuació de l'hotel.

Molt prop d'ell hi ha un magnífic mirador sobre Anse Georgette. Val la pena pujar fins aquí per les vistes.

A continuació vam baixar de tornada pel mateix camí cap a la sortida de l'hotel i vam agafar el cotxe en direcció cap a Grand Anse.

Pel camí vam voler veure la platja d'Anse Kerlan i en un punt vam girar a la dreta per un carreró fins al final, on vam aparcar el cotxe.

Però per arribar a la platja s'havia de passar pel jardí i la piscina de l'hotel Castello Beach. Així que vam demanar permís per passar-hi i no ens van posar cap impediment. Ben al contrari, ens van convidar a passar.

La platja d'Anse Kerlan és bonica, però s'han hagut de fer contraforts de pedra per tal que les onades no passin d'un punt. I el mar sembla haver-se menjat un bon tros de sorra de la platja. Un exemple més dels efectes del canvi climàtic.

Vam continuar amb el cotxe en direcció a Grand Anse. Com a cosa curiosa dir que l'únic semàfor de tot Praslin està en la carretera que passa pel costat de la capçalera de la pista del petit aeroport. Quan arriba un dels petits avions o avionetes que aterren aquí el semàfor es posa vermell perquè passen a molt baixa alçada per sobre de la carretera.

I 1,2 km més endavant ens vam aturar a dinar en el restaurant Le Paradisier que ens havien recomanat. No és gens barat i vam pagar uns 65 € pels dos, però els plats que vam tastar eren boníssims i les quantitats molt grans. El lloc, a més, és molt agradable, amb una terrassa exterior.

Vista de la platja de La Petite Blague amb marea baixa (Praslin)

Després de dinar vam passar per la casa per a dutxar-nos, refrescar-nos i descansar una estona abans de sortir novament.

A la tarda vam agafar el cotxe i vam anar cap a l'altre costat de l'illa, a la península on estan les platges de La Petite Blague i La Blague.

El tros de carretera que travessa la península és molt estreta en alguns punts. En arribar al costat de la platja vam aparcar el cotxe i vam recórrer les dues platges a peu.

De fet són dues platges contigües i no ens va quedar clar quan acaba una i comença l'altra o si en realitat són la mateixa platja.

En el moment de la nostra visita la marea estava molt baixa i quedaven al descobert les roques de corall. Aquestes platges estan bé, però no són comparables a altres de Praslin.

Des d'aquí vam tornar en direcció a Grand Anse per la carretera que voreja l'illa. En arribar a l'alçada de la petita platja d'Anse Consolation feia sol i ens va agradar molt el raconet que forma la platja pel costat de Pointe Consolation.

Així que ens hi vam aturar i ens hi vam banyar una bona estona mentre anava pujant la marea i anava caient el sol.

Posta de sol des de la platja de Grand Anse (Praslin)

Des d'aquí vam anar a veure la posta de sol a Grand Anse. Vam aparcar el cotxe davant de l'aeroport i vam anar caminant per la bonica platja mentre es posava el sol i s'anava fent fosc, tenyint-se el de tonalitats taronges i vermelles. Vam fer un munt de fotos perquè el moment i el lloc s'ho valia.

De tornada a la casa ens vam aturar en l'Oasis Hotel & Resort amb la idea de prendre un còctel per acomiadar-nos de Praslin, ja que a l'endemà marxàvem cap a La Digue. La nostra idea inicial era haver anat a l'hotel Raffles Seychelles o bé al Constance Lemuria, però en ambdós casos ens havien dit que aquests dies no admetien ningú que no fos hoste.

En qualsevol cas ens vam prendre un magnífic còctel anomenat Creole Planter Punch, fet amb rom blanc i negre Takamaka, llima Malibu, suc de taronja i pinya, xarop de fruites de la passió i granadina. Una bomba!!. I també una excel·lent Pinya Colada feta amb rom blanc Takamaka, suc de pinya i crema de coco.

El rom Takamaka, per cert, és un rom fet i produït a les Seychelles (a l'illa de Mahé vam visitar la seva destil·leria).

Dia 6: PRASLIN - LA DIGUE

Després d'esmorzar i a primera hora del matí vam anar a fer un bany a Grand Anse. El mar estava molt tranquil i semblava una piscina gegant. A més estàvem sols. Un bon comiat d'aquesta illa que ens ha agradat tant.

Després del bany vam tornar a la casa a dutxar-nos i a recollir-ho tot. Ens vam acomiadar de l'Annabelle i vam posar rumb cap a Baie Ste. Anne, on està port dels ferris a La Digue i Mahé.

Com que anàvem amb molt temps abans del ferri vam agafar, un cop més, la preciosa carretera que voreja l'illa seguint la costa i anàvem tant lents com podíem, assaborint cada metre de costa.

Xino-xano vam arribar a Anse Volbert, on vam fer unes quantes fotos més de la platja abans d'anar cap al port. Quan vam arribar a l'aparcament del port vam retornar el cotxe a un empleat de l'empresa de lloguer amb el que havíem quedat prèviament.

Entrada al port de La Passe (illa de La Digue)

En una oficina del port, davant del ferri, vam obtenir els bitllets en paper a partir de la reserva en línia que havíem fet dies abans. El preu d'aquest ferri de Praslin a La Digue fou de 14 € per cap.

El ferri va sortir del port de Baie Ste. Anne (Praslin) a les 11:13 i va arribar al port de La Passe (La Digue) uns quinze minuts després, ja que les dues illes estan molt properes.

A la sortida del port de La Passe ens esperava una furgoneta que ens havia de portar a l'allotjament reservat a La Digue, ubicat en un punt a 2,4 km del port, i que prèviament havíem acordat a través del correu electrònic. El preu d'aquest transport era de 100 SCR per cap.

Arribats a l'allotjament, i després de prendre possessió del nostre apartament, la Gladys, l'amfitriona, ens explica tot allò que podem fer a l'illa els següents dies. Després vam anar a un súper proper, Le P’ti Shop, a comprar menjar per als sopars, ja que els esmorzars estaven inclosos en el preu.

Palmeres a L\Union State Park (La Digue)

A continuació vam anar a peu fins al Rey & Josh Cafe Takeaway, a menys d'1 km de l'allotjament. És un lloc de menjar per a emportar amb unes taules a l'exterior i probablement serveix el millor menjar de tota la illa i a un preu insuperable. Vam fer-hi un excel·lent àpat per només 230 SCR els dos.

Després del dinar vam anar, també a peu, a L'Union Estate Park, situat en la costa occidental, en la part sud de l'illa.

L'Union Estate Park és una finca que permet conèixer de primera mà la història colonial de les Seychelles, amb els exemples més antics de l'arquitectura colonial francesa de l'illa.

Aquesta finca ens parla del moment de la història en què el cultiu de coco era la principal font d'ingressos per a la gent de La Digue. Aquesta finca fou la llar d'una família provinent de l'illa de Maurici.

L'entrada a L'Union Estate Park, que inclou la icònica platja Anse Source D'Argent, costa 150 SCR per cap. Recorrent la finca podem veure les següents atraccions:

• Un bonic Cementiri Històric, el més antic de l'illa.
• Un pintoresc Molí de coco tradicional, on antigament es desgranaven i es preparaven els cocos.
• La Plantation House, un edifici històric que ha tingut uns quants propietaris al llarg del temps, incloent el governador de l'illa. Ara s'ha transformat en un petit museu amb una petita galeria d'art.
• Un monòlit de granit gegant. Amb una edat de 750 milions d'anys és una de les formacions rocoses de granit més grans de l'illa i és realment impressionant pel seu tamany i alçada. Als peus del monòlit de granit hi viuen diversos exemplars de tortugues gegants d'Aldabra.

En un dels racons de la platja Anse Source d'Argent (La Digue)
• La plantació de vainilla, on podreu veure les plantes que encara produeixen vainilla.
• La granja de L'Union Estate, encara en funcionament, que produeix una àmplia gamma d'hortalisses i espècies.
• Els camins flanquejats per cocoters. Diversos camins, de formes sinuoses i que recorren la finca, estan flanquejats per altes palmeres de coco a costat i costat, donant lloc a panoràmiques molt fotogèniques.
• La platja Anse Source d'Argent. És el lloc més icònic i famós de La Digue i, fins i tot, de les Seychelles. I la veritat és que la fama és ben merescuda, amb un espectacular tram de platja de sorra blanca farcit d'algunes de les formacions rocoses de granit més increïbles que podeu trobar a les Seychelles.

Molts visitants passen per la finca només per visitar la platja Anse Source d'Argent, la qual cosa és un error, i venen moltes excursions des de Praslin o Mahé expressament per a veure la cèlebre platja.

Però aquesta fama té un preu: a certes hores pot haver-hi tanta gent en aquesta platja que fàcilment pot arruïnar l'experiència de la visita. Per això recomanem anar-hi a primeríssima hora del matí o a la tarda, quan la majoria d'excursions ja han marxat.

Roques de formes capritxoses en la platja d'Anse Source d'Argent (La Digue)

Nosaltres vam començar la visita a la finca quan ja eren les 15:00 i quan vam arribar a la platja ja no quedava molta gent i vam poder gaudir dels seus racons (i banyar-nos) quasi en solitud. D'aquesta manera vam poder fer milions de fotos perquè cada racó és d'allò més increïble i fotogènic. És realment un lloc únic i extraordinari.

Ens hi vam quedar a veure la posta de sol i vam sortir de la platja quan ja era fosc. Tota una experiència creuar els camins de L'Union Estate a la llum de la lluna.

I una altra vista de la platja d'Anse Source d'Argent (La Digue)

Sortint de L'Union State vam anar fins al proper La Digue Reggae Bar, on vam prendre una beguda abans de continuar passejant fins arribar al nucli de La Passe, des d'on vam tornar cap a l'allotjament a les 21:00. Des de que havíem arribat a La Digue no havíem parat de caminar i estàvem cansadíssims.

Dia 7: LA DIGUE

Després d'un abundant i boníssim esmorzar que preníem en la terrassa exterior vam demanar unes bicicletes a la Gladys per a poder explorar l'illa durant els següents dies (costen 8.5 € o 120 SCR per dia i bicicleta).

Vam agafar tot el que necessitàvem per a l'excursió que volíem fer a les platges del sud-est de l'illa, Grand Anse, Petite Anse i Anse Cocos. Vam sortir del nostre allotjament amb les bicicletes i vam anar seguint una pista asfaltada que va en direcció est. El camí és bonic i està bé per anar amb bici, però hi ha algunes pujades.

Al cap d'uns 2,2 km la pista s'acaba enfront del bar i restaurant Loutier Coco, a tocar de la platja Grand Anse. Vam deixar les bicicletes lligades amb un cadenat en una zona d'arbres al costat del restaurant, amb moltes altres bicicletes.

Aquí comença el sender que va de Grand Anse a Anse Caiman i que passa per Petite Anse i Anse Cocos. La longitud total del camí és de 2,52 km i el temps aproximat en fer-lo és d'una hora i mitja. Convé portar calçat adequat, sobretot per anar per roques, així com molta aigua, crema solar i roba de bany.

Aquesta excursió és un dels grans atractius de La Digue, al menys el tram de camí fins a Anse Cocos. Si visiteu La Digue no us perdeu aquesta excursió..

Bé, aparcada la bicicleta, vam anar fins a la platja de Grand Anse i vam fer unes quantes fotos d'aquesta bonica platja, en la que sempre sol haver-hi molt poca gent perquè hi ha molt poques ombres i les corrents i les onades són fortes.

En la part posterior de la platja de Grand Anse, concretament en l'extrem nord i en l'inici del camí cap a Petite Anse, hi ha un tolla d'aigua dolça envoltada de grans roques, palmeres i vegetació, formant un espai molt fotogènic.

Tolla d'aigua dolça en la part posterior de la platja de Grand Anse (La Digue)

Vam recórrer tota la platja, d'uns 400 metres de llarg, abans d'iniciar el trekking cap a Petite Anse. Aquest camí entre la vegetació és molt bonic i no és difícil de fer, però s'ha de pujar un petit turó de pedres d'uns 40 metres d'alçada.

No vam trigar molt en arribar a Petite Anse. També aquí vam recórrer la seva platja, d'uns 300 metres de llarg, i vam fer unes quantes fotos. En aquesta platja tampoc hi ha llocs d'ombra natural i les corrents són fortes, tot i que menys que a Grand Anse, sobretot quan hi ha marea baixa. Per aquest motiu també és una platja força solitària.

Del darrera d'un petit cobert de fusta i palma que fa de bar (quan està obert) i que està en l'extrem sud de la platja Petite Anse surt el camí que va pel darrera de la platja cap a Anse Cocos. Tot just començar el camí passa pel costat d'una preciosa zona d'aiguamolls.

Grans roques sobre la platja de Petite Anse (La Digue)

En alguns punts del sender trobareu uns interessants panells explicatius sobre la flora i la fauna de l'entorn.

Quan vam arribar a Anse Cocos i vam veure la seva platja, a primera vista no ens va semblar res d'extraordinari en termes de platges de Seychelles, on el nivell és altíssim. Però quan vam anar fins a l'extrem nord de la platja, on hi ha una mena de piscina natural, vam canviar ràpidament d'opinió. El lloc és una autèntica meravella.

En aquesta piscina natural, protegida de les onades i els corrents per les roques que l'envolten, hi havia un munt de peixos de colors que t'envoltaven només entrar a l'aigua. Una passada!!.

A la platja d'Anse Cocos, d'uns 350 metres de longitud, tampoc abunden els llocs d'ombra, però prop d'aquesta piscina natural hi ha alguns racons on protegir-se del sol, cosa que s'agraeix moltíssim.

La meravellosa piscina natural d'Anse Cocos (La Digue)

I d'aquí, en l'extrem nord d'Anse Cocos, parteix el tram final del camí que, travessant el bosc, arriba a Anse Caiman, una platja situada més al nord i que, en principi, no té massa interès, sobretot després d'Anse Cocos, sens dubte una de les platges més sensacionals de La Digue. Nosaltres no vam fer aquesta darrera part del camí.

A Anse Cocos ens hi vam quedar més de dues hores banyant-nos, fem fotos i prenent el sol. I no haguéssim marxat mai, però quan ja no quedava quasi ningú a la platja vam iniciar el camí de tornada cap a Grand Anse seguint el mateix camí que havíem fet al matí.

Gronxador en la platja d'Anse Cocos (La Digue)

A la platja d'Anse Cocos sol haver-hi més gent que a les de Grand Anse i Petite Anse, però tot i així no érem més de 30 persones en tota la platja en el moment de més concurrència.

Res a veure amb l'allau de visitants que pateix la platja Anse Source d'Argent, a l'altre costat de l'illa. Suposem que el fet de que Anse Cocos només és accessible després de fer una llarga caminada és determinant en el baix nombre de visitants que arriben fins aquí.

Aquesta poca concurrència, juntament amb la seva bellesa natural i el fet de mantenir-se en un entorn verge, fa d'aquestes platges, des de Grand Anse a Anse Cocos, un lloc extraordinari i que val la pena conèixer de primera mà. Qualsevol visita a La Digue hauria d'incloure aquesta ruta per les platges sud-orientals de l'illa.

Quan vam arribar de tornada a Grand Anse vam anar al bar-restaurant que hi ha on havíem deixat les bicicletes i ens vam prendre una beguda fresca com a colofó a una excursió fabulosa.

L'església de Notre Dame de l'Assomption, a La Passe (La Digue)

Amb les bicis vam tornar per la pista de ciment del matí fins arribar al nostre allotjament.

Després d'una dutxa i menjar alguna cosa que teníem a la nevera per mata la gana, vam sortir novament amb les bicicletes a les 16:30 i vam anar fins al carrer principal que uneix L'Union i La Passe.

Aquest carrer passa per davant de la bonica església de Notre Dame de L’Assomption, molt activa aquells dies per la celebració de les festes nadalenques.

I vam continuar amb les bicicletes cap al nord, vorejant la costa, fins arribar a Anse Patates.

Aquesta petita platja era un dels nostres racons preferits a La Digue. La seva combinació de sorra blanca, roques, vegetació i aigües cristal·lines són imbatibles i per aquest motiu és un lloc molt fotogènic (i molt fotografiat). La platja és molt accessible i està al costat d'un hotel, però està una mica amagada i això fa que no hi hagi tanta gent com podríem esperar.

Un còctel de pinya colada a la platja d'Anse Sevère (La Digue)

Després d'una estona a Anse Patates vam tornar amb les bicicletes en direcció cap a La Passe, però abans d'arribar-hi ens vam aturar en la platja d'Anse Sevère.

En aquesta platja vam gaudir d'una espectacular posta de sol (i la darrera de l'any perquè era 31 de desembre) tot prenent una deliciosa pinya colada del Sunset Bar. Un record d'aquells del tot inoblidables!!!.

Quan ja s'havia fet fosc vam tornar amb les bicicletes a l'allotjament i ens vam posar guapos per a sortir a «celebrar» el Cap d'Any.

Passades les 20:00 vam anar a peu fins al Reggee Bar La Digue, on vam sopar al ritme de la música reggae que anava punxant un dj.

Després del sopar i una llarga sobretaula escoltant i ballant, sobretot música de Bob Marley, vam anar a donar una volta caminant a La Passe, gaudint de l'ambient festiu d'una nit tan especial en aquesta petita illa.

Vam estar una llarga estona voltant pel carrer principal de La Passe fins arribar més enllà de l'hotel de luxe Le Domaine de L'Orangeraie Resort. Pel camí ens vam aturar en el Natural Bar & Restaurant a fer una darrera copa i aquí és on vam poder sentir les campanades en la tele seychellois.

Poc després vam tornar cap a l'allotjament, a on vam arribar molt cansats de tant caminar amunt i avall.

Dia 8: LA DIGUE

Era el primer dia de l'any i ens vam aixecar una mica més tard del que venia sent habitual perquè la nit anterior havíem anat a dormir tard.

Després de l'esmorzar vam preparar tot el que necessitàvem per a l'excursió d'avui al Nid d'Aigle, el cim més alt de La Digue, amb 333 metres, amb unes vistes superbes en totes les direccions.

Per a estalviar-nos una part de la pujada vam demanar a la Gladys, la nostra amfitriona, que ens demanés un taxi que ens portés fins als peus de l'Snack Bellevue. I és que el camí fins arribar prop del Bellevue és una pista de ciment molt i molt costeruda que no es pot fer amb bici i, fins i tot a peu, és molt dura de fer sota el sol. El taxi ens costà 250 SCR.

Una guineu voladora de les Seychelles fent la migdiada (La Digue)

Des d'on ens deixà el taxi vam pujar a peu per un camí fins arribar al Bellevue, que aquell dia estava tancada. De tota manera les vistes des d'aquí ja són sensacionals.

De darrera de l'edifici surt el camí que puja cap al Nid d'Aigle (indicat amb la paraula Mountain i una fletxa). El camí ascendeix ràpid i això fa que sigui força costerut.

Alguns trams del camí de pujada no són gens fàcils de fer i no són aptes per a tothom: escales de ferro, roques de dos metres d'alçada per les que s'ha d'escalar, camí relliscós, etc.

De tant en tant ens giràvem per a gaudir de les fantàstiques vistes que teníem a la nostra esquena. També ens aturàvem per a veure plantes de vainilla silvestre i també algunes guineus voladores de les Seychelles, l'enorme ratpenat autòcton, que restaven penjades de les branques dels arbres.

Quan, després d'una gran esforç, vam arribar quasi dalt de tot vam trobar una bifurcació del camí. El camí que va cap a la dreta no té cap indicació i duu cap al cim de Nid d'Aigle, on hi ha el mirador de Nid d'Aigle (Nid d'Aigle Viewpoint).

Vista panoràmica des del cim Nid d'Aigle sobre Praslin (La Digue)

Les vistes sobre tota la costa oest de La Digue I sobre les Illes de Praslin, Round i Curieuse són senzillament extraordinàries. I davant nostra els nuclis habitats de L'Union i La Passe. Ja només per aquestes vistes paga la pena tot l'esforç que suposa pujar fins aquí. Una visita a La Digue seria incompleta sense aquesta excursió.

Després d'extasiar-nos una llarga estona amb les vistes i de comprovar que des d'aquí no hi ha via cap altre camí per on continuar, vam tornar fins on havia la bifurcació i vam seguir per l'altre camí, indicat com a Roche Baie, tot i que no sabíem cap a on ens portaria.

Uns 100 metres més endavant vam trobar un altre mirador cap al mateix costat que l'anterior i 30 metres més enllà un altre sobre el vessant nord-est de La Digue, des d'on veiem perfectament les Illes Felicité, Cocos, Grand Soeur i d'altres més petites.

Vista panoràmica des del cim Nid d'Aigle sobre Felicité i Cocos (La Digue)

Vam continuar caminant pel mateix camí, el qual ressegueix la carena de la muntanya en direcció nord, perquè en un panell a l'inici del camí deia que aquesta ruta és circular i pensàvem que trobaríem algun camí de baixada que ens tornés a Bellevue seguint una altra ruta.

Seguint el camí vam passar pel costat d'una antena i uns centenars de metres més endavant seguint la carena vam trobar les ruïnes d'unes construccions que en el passat devien haver hagut en aquell punt. Al cap d'una llarga estona vam arribar a un punt on s'acabava el camí, però a la seva esquerra hi ha una gran roca penjada sobre el buit a la que vam poder pujar, essent una magnífica talaia sobre La Passe i bona part de la costa oest de La Digue.

Tot i que no estava indicat, vam donar per fet que aquest era el mirador de Roche Baie (Roche Baie Viewpoint). En qualsevol cas va valer molt la pena arribar fins aquí perquè la perspectiva des d'aquest mirador és força diferent al que ofereixen els altres.

Vista panoràmica des del mirador de Roche Baie (La Digue)

A continuació vam girar cua i vam tornar pel mateix camí que havíem vingut i uns 100 metres més enllà vam trobar un camí que es bifurcava del principal i anava cap avall. Abans ja l'havíem vist, però no hi havíem parat massa atenció.

Vam pensar que aquest podia ser el ramal que buscàvem per fer la ruta circular, però no hi havia cap indicació i desconeixíem cap on va. El camí d'on veníem està indicat com Roche Baie i el que continua recte com a Circular Path Bellevue (el camí per on havíem vingut abans). Però del que baixa no en sabíem res i no podíem preguntar a ningú perquè no havíem trobat absolutament a ningú en tota l'estona que portàvem a la muntanya.

Com que ja començàvem a estar molt cansats i el seny ens deia que no podíem seguir un camí del qual no sabíem si anava a on nosaltres volíem, vam decidir desfer tot el camí des de l'inici. En aquell moment era un mal menor, tot i que sabíem de les dificultats del camí que havíem trobat a la pujada.

Anant amb precaució en la baixada vam aconseguir arribar sans i estalvis a l'inici del camí, al costat del Bellevue. Des d'aquí vam continuar baixant per la carretera, molt costeruda. Per a retallar distància vam agafar algunes dreceres amb escales que hi ha entre les cases perquè la carretera fa ziga-zaga i és més llarga de seguir.

La nostra idea era anar a dinar al Rey & Josh Cafe Takeaway, el restaurant de menjar per emportar al que havíem anat dos dies abans, però quan hi vam arribar vam veure que estava tancat (era 1 de gener, un dia especial). Sort que uns 150 metres més avall en el mateix carrer vam trobar obert el Zerof Takeaway, on també serveixen menjar per emportar. Vam dinar molt bé (i barat) en la seva terrassa exterior.

Vista de la platja d'Anse Patates (La Digue)

Després de dinar vam tornar a l'allotjament, vam descansar una estona i vam agafar les bicicletes per anar novament a Anse Patates, en l'extrem nord de l'illa. En aquest racó de postal ens vam banyar, vam fer moltes fotos i ens vam delectar veient volar d'arbre a arbre les enormes guineus voladores de les Seychelles (Pteropus seychellensis), un ratpenat endèmic de les Seychelles que s'alimenta de fruits i nèctar. Pot arribar a pesar 1,45 kg i l'envergadura de les seves ales pot arribar als 1,7 metres.

Quan el sol ja estava a punt d'amagar-se vam anar amb les bicicletes fins a la platja d'Anse Sevère, des d'on vam gaudir d'una altra gloriosa posta de sol. De tornada cap a l'allotjament, ja fosc, ens vam aturar a treure diners en un caixer del banc MCB que hi ha no molt lluny del port dels ferris.

Dia 9: LA DIGUE

Després d'un altre bon esmorzar vam agafar les bicicletes i vam posar rumb a la costa est seguint la carretera que voreja els vessants oest, nord i est de l'illa fins arribar a Anse Fourmis. El día s'aixecà molt ennuvolat, amb ganes de ploure.

La pista de ciment que voreja la costa s'acaba en arribar a Anse Fourmis. Vam aparcar les bicicletes i vam intentar trobar un camí per anar a la següent platja, la d'Anse Caiman. Vam trobar l'inici d'un camí entre la vegetació, però uns quants metres més endavant el camí desapareixia i s'havia d'anar grimpant sobre les roques.

Vista des de la costa nord-oriental (La Digue)

Vam veure gent que hi anava caminant per l'aigua aprofitant la marea baixa, però aquí el fons marí està ple de roques i és difícil caminar-hi amb l'aigua a l'alçada de la cintura i lluitant amb les onades. Està clar que la forma més fàcil d'arribar a Anse Caiman per terra és seguint el camí que hi ha des d'Anse Cocos.

Així que vam deixar córrer la idea d'anar a Anse Caiman, ja que no era la idea inicial i vam pensar que no valia la pena. De fet, podíem veure la seva minúscula platja a simple vista, ubicada a uns 450 metres de la posició on ens trobàvem.

Ens vam banyar una estona en una zona de sorra de la platja d'Anse Fourmis fins que començà a ploure i ens vam haver de refugiar sota uns arbres que hi havia entre la platja i la carretera. Quan va parar de ploure vam agafar les bicis i vam anar fins a la següent platja cap al nord, la d'Anse Banane, on es troba el recomanable restaurant Chez Jules.

La platja d'Anse Grosse Roche (La Digue)

La platja d'Anse Banane és maca i no té tant corall a l'aigua com la d'Anse Fourmis. Estàvem sols a la platja i ens hi vam banyar durant una bona estona, veient el perfil de l'illa Felicité davant nostre (a uns 3 km de distància).

Al migdia vam marxar d'Anse Banane i vam anar tornant en direcció cap a La Passe.

Aprofitant que ja no va tornar a ploure més, pel camí ens vam aturar en diversos llocs per a fer fotos, com per exemple a Anse Grosse Roche, Anse Gaulettes, Anse Patates, etc.

I és que les Seychelles són una font infinita d'oportunitats per a qualsevol amant de la fotografia. Qualsevol racó és pura fotogènia.

En arribar a La Passe ja era l'hora de dinar i ens vam quedar en el Tarosa Takeaway, situat al costat de l'entrada al port. Vam menjar bé, però ens quedem amb el Rey & Josh o el Zerof que havíem tastat en dies anteriors. Això sí, des de les taules que té el Tarosa Bar sobre la platja que hi ha al costat del port hi ha unes boniques vistes.

Posta de sol sobre la platja d'Anse Sevère amb la marea baixa (La Digue)

A la tarda, aprofitant que havia sortit el sol, vam tornar a la platja d'Anse Sevère per a banyar-nos per darrer cop a La Digue, ja que l'endemà marxàvem cap a Mahé. Vam quedar-nos tota la tarda en aquesta platja, gaudint de l'aigua i de les vistes sobre l'illa de Praslin. I un dia més ens vam quedar també a veure la posta de sol.

Dia 10: LA DIGUE - MAHÉ

Aquest matí marxàvem cap a l'illa de Mahé en el ferri de les 7:30, així que ens vam aixecar una mica abans del que era habitual per a recollir-ho tot i preparar l'equipatge. El dia anterior ja havíem acordat amb la Gladys, la nostra amfitriona, que ens servissin l'esmorzar a les 6:30, abans d'hora.

Barques en la platja al costat del port de La Passe (La Digue)

També havíem pagat el lloguer de les bicicletes (3 dies de lloguer a raó de 120 SCR per dia i bicicleta) i el transport fins al ferri (200 SCR). Vam pagar en rupies perquè ens sortia més a compte que fer-ho en euros segons el canvi aplicat.

A les 6:57 vam pujar al cotxe elèctric de golf que conduïa el marit de la Gladys i que ens portà fins al port de La Passe d'on surten els ferris. Vam recórrer els 2,6 km de distància en només 7 minuts.

Després de validar els bitllets que havíem comprat dies abans en el web de la companyia Cat Cocos vam entrar en el ferri i ens vam acomodar en uns seients exteriors en la proa.

Així que ens vam acomiadar amb molta pena de La Digue, tal com ja ens havia passat a Praslin.

El ferri salpà de La Digue puntualment a les 7:30 i atracà en el port de Baie Saint-Anne de Praslin uns 10 minuts més tard. Després de pujar més passatgers que van acabar d'omplir el ferri, vam continuar viatge cap a Mahé sobre les 8:00. Els 48 km que separen Praslin de Mahé els vam recórrer en una plàcida travessa que finalitzà en el port de Victòria, en la costa oriental de l'illa de Mahé, a les 9:10.

Després de recuperar l'equipatge de la bodega del ferri vam anar a trobar a l'enviat de la companyia de lloguer de cotxe a Mahé que ens havia d'entregar el cotxe contractat, un Hyundai Grand i10 1.2.

Després d'acabar d'omplir els papers del lloguer i fer el pagament, vam sortir del port amb el cotxe i vam posar rumb cap a l'altre costat de l'illa, on teníem l'allotjament reservat.

Seguint una carretera que salva la muntanya que hi ha en el centre de l'illa arribem a la zona d'Anse Louis on es trobava el nostre allotjament a Mahé. Ens va rebre la Maria, l'amfitriona d'aquest allotjament.

Després de les presentacions i les explicacions oportunes vam agafar el cotxe i vam anar a un supermercat proper per a comprar el que necessitàvem per als següents dies. A continuació vam tornar a l'allotjament per a deixar el menjar en la nevera i tot seguit vam tornar a marxar amb el cotxe seguint la carretera que va cap al sud per la costa occidental.

La platja d'Anse à la Mouche (Mahé)

Uns 3,5 km al sud d'Anse Louis ens vam aturar al costat de la bonica badia d'Anse à la Mouche perquè vam veure, al costat de la carretera, un lloc amb menjar per emportar i ja era l'hora de dinar.

Vam comprar el dinar en el food-truck The Lunch Box Takeaway i ens el vam menjar en una taula a tocar de la platja i amb una vista magnífica de la badia. Com és habitual en aquest llocs de menjar per emportar, hi havia diverses opcions de deliciós menjar local crioll a molt bon preu, de fet aquí era més barat que a Praslin o La Digue. Vam pagar 185 SCR per dos plats principals que no ens vam poder acabar i dues begudes.

Després de dinar vam anar a la platja Anse Soleil, uns 5 km més al sud. Vam deixar el cotxe en un aparcament al costat de la carretera d'accés i vam baixar a peu fins a la platja per un carrer costerut d'uns 300 metres.

El costat «verge» de la platja d'Anse Soleil (Mahé)

La platja d'Anse Soleil és maca, però malauradament hi ha un restaurant i unes cases construïdes sobre un costat de la platja que arruïnen bastant el paisatge. Per sort, això només passa en el seu extrem sud i la resta de la platja es manté verge, inclosa la gran tolla d'aigua dolça que hi ha en la part posterior de la platja.

Salta ràpidament a la vista que a l'illa de Mahé la pressió immobiliària és molt superior a la de Praslin o La Digue.

Tot i així, la platja convidava a un bany ràpid que vam fer abans de marxar cap a la platja veïna de Petite Anse.

Des d'Anse Soleil vam tornar fins a on teníem el cotxe aparcat i vam buscar l'entrada del Four Seasons Resort Seychelles que estava prop d'allà, ja que per accedir a Petite Anse s'han de creuar necessàriament els dominis d'aquest hotel de luxe.

Vam demanar permís d'accés al vigilant que hi havia a l'entrada i, com en altres casos similars a Seychelles, no ens van posar cap pega. Simplement ens vam haver de registrar en una llista a l'entrada i ja està.

Cel carregat sobre la platja de Petite Anse (Mahé)

I és que a Seychelles totes les platges són públiques, tot i que en alguns casos els hotels quan van comprar els terrenys van acabar tancant els accessos a la platja. En aquests casos l'hotel, en principi, no pot denegar l'accés a ningú, sigui hoste o no, només cal demanar el corresponent permís de pas.

El camí de baixada des de l'entrada fins a la platja té uns 400 metres de longitud.

La platja de Petite Anse també es maca, però tampoc és una platja salvatge, ja que en la seva meitat sud hi ha instal·lacions i serveis de l'hotel i això li resta una mica d'encant. De tota manera no hi ha cap problema en banyar-se o en passejar per qualsevol lloc de la platja.

En aquesta platja també ens hi vam banyar una bona estona per a refrescar-nos de la calor que feia en aquell moment, tot i que podíem veure alhora com una gran tempesta estava descarregant pluja no gaire lluny d'allà, cap al nord de l'illa.

Després del bany vam tornar cap a on teníem el cotxe i vam continuar uns 12 km cap al sud de l'illa. Quan vam arribar a la platja de Petit Police vam aparcar el cotxe perquè aquí s'acabava la pista de ciment i començava un camí de sorra. Vam fer els darrers 750 metres a peu per un camí de sorra i terra fins arribar a Police Bay, en l'extrem sud de l'illa.

Vista de la llacuna d'aigua dolça darrera d ela platja de Police Bay (Mahé)

La platja de Police Bay és realment salvatge i verge. Aquí no hi ha ni rastre de construcció humana i tot al seu voltant és natura en estat pur. La platja té una longitud d'uns 600 metres i al darrera té una gran llacuna d'aigua dolça que s'endinsa en la selva.

Les seves aigües profundes i agitades la fan més idònia per a la pràctica del surf i el submarinisme que no pas per a nadar.

Però el seu imponent entorn natural i l'increïble paisatge de roques, onades i antigues formacions de corall que voregen algunes seccions de la platja fan que la seva visita sigui una experiència única.

A l'igual que la platja de Petite Police, la germana petita de Police Bay, dóna al visitant una perspectiva diferent de la majoria de platges de les Seychelles. I els amants de la fotografia també trobaran aquí oportunitats per a fer un munt de fotos extraordinàries per emportar-se a casa.

No ens vam banyar perquè les onades eren fortes i ja començava a ser tard, però vam passejar per tota la platja i vam fer un munt de fotos tot admirant el bonic paisatge.

Posta de sol sobre la badia d'Anse à la Mouche (Mahé)

Ja eren les 18:15 quan vam marxar de Police Bay, vam anar a buscar el cotxe passant novament per Petit Police i vam posar rumb cap al costat oriental de l'illa. En arribar a Anse Royale vam agafar la carretera Les Canelles Rd que travessa l'illa i desemboca a Anse à la Mouche, on ens vam aturar per a veure una estupenda posta de sol sobre el mar.

Dia 11: MAHÉ

A primera hora del matí vam agafar el cotxe per anar seguint la carretera W Coast Rd en direcció nord, aturant-nos en diversos punts per a fer fotos, com en la platja de Grand Anse.

Continuant per la mateixa carretera cap al nord enllacem amb la carretera Port Launay Rd i passada la platja Port Launay aquesta carretera passa a ser molt estreta fins arribar al final, on s'acaba l'asfalt i comença un camí que hi ha darrera una cadena que barra el pas als vehicles.

Marea baixa sobre la platja de Baie Ternay (Mahé)

Vam aparcar el cotxe i vam continuar a peu pel camí que hi ha darrera la cadena i que travessa Cape Ternay al llarg d'uns 700 metres fins arribar a la platja de Baie Ternay.

La marea estava molt baixa en aquell moment i l'aigua pràcticament havia desaparegut en bona part de la badia, quedant al descobert les roques de corall de la platja. Tot plegat donava lloc a una imatge molt singular.

Baie Ternay és un lloc molt bonic perquè és salvatge i solitari. El camí fins a la platja travessa una zona d'aiguamolls.

Vam tornar al cotxe i vam anar desfent el camí en direcció sud. Ens vam aturar en un punt elevat per a tenir una bona vista sobre la bonica platja Anse Port Launay, ubicada al costat de l'hotel de luxe Constance Ephelia Resort.

També ens vam aturar a fer fotos en la platja Anse L'Islette, situada davant de Port Glaud. I d'aquí surt la carretera Sans Soucis Rd que travessa l'illa passant pel parc nacional Morne Seychellois.

Vistes sobre la costa oest de Mahé des de la «Tea Factory» (Mahé)

Aquesta carretera ràpidament comença a guanyar altura i al cap d'uns 3 km vam arribar al punt on es troba la SeyTé Tea Factory.

En aquesta modesta factoria és possible apreciar totes les etapes del procés d'elaboració tradicional del te local de Seychelles.

Vam aparcar el cotxe disposats a fer la visita gratuïta a la factoria, però resultà que no es feien visites fins al cap d'uns dies a causa de les vacances nadalenques.

Per tant ens vam limitar a gaudir de les esplèndides vistes panoràmiques sobre la costa occidental de l'illa i a prendre un te local en la botiga de la factoria que sí estava oberta.

Després vam tornar al cotxe i vam continuar pujant per la carretera Sans Soucis Rd en direcció a Victòria, la capital. Al cap de 3,2 km vam arribar a l'entrada de Venn's Town - Mission Lodge, un lloc arqueològic que volíem visitar, però en aquell moment estava plovent amb ganes i vam deixar la visita per a un altre dia.

Conduint per la carretera Sans Soucis Rd a través del parc Morne Seychellois (Mahé)

Continuant uns 8 km per la mateixa carretera cap a l'est vam arribar a Victoria, la capital de Seychelles. Vam aparcar el cotxe en un gran aparcament que hi ha entre el port dels iots i les avingudes 5th June i Flamboyant, just al costat d'una gran rotonda amb el monument del Bicentenari.

Des d'aquí vam anar caminant cap al centre, començant la visita pel seu conegut Victoria Market (oficialment s'anomena Sir Selwyn Selwyn Clarke Market ), l'autèntic cor de la capital. Fou construït el 1840 i renovat el 1999, essent un gran exemple de barreja de l'antic i el nou estil de vida de les Seychelles.

Interior del mercat de Victòria (Mahé)

És un lloc fantàstic per a comprar fruita, verdures, peix i espècies locals. I per aquest motiu és un bon lloc per aprendre sobre el menjar i la cultura locals, un lloc especial on estudiar la cuina criolla de les Seychelles.

En la planta superior del mercat hi ha un gran nombre de parades adreçades als visitants amb tot tipus de records i obres d'art local. També hi ha un bar i restaurant, però ens va semblar car i molt orientat a turistes.

El mercat està obert de dilluns a dissabte i des de les 4 del matí a les 5 de la tarda, però les existències de peix, fruites i verdures van disminuint al llarg del dia i, per tant, és millor no esperar a darrera hora per anar-hi. El dissabte és el dia més concorregut. Vam trobar molt ambient dins del mercat i en els carrers al voltant d'ell.

Per a dinar vam anar a Market St i vam trobar un takeaway/pastisseria on vam comprar menjar per emportar. Com que no tenia taules on menjar vam trobar un tranquil jardinet al costat de Manglier St i davant de centre The Quadrant on hi ha un banc de seure sota un arbre.

Després de dinar vam continuar la visita a peu pel petit centre de Victòria, ara ja molt més tranquil perquè l'activitat en el mercat decau molt a partir de les 15 hores.

Vista de l'edifici Domus, al costat de la Catedral de Victòria (Mahé)

Així vam veure la Catedral de la Inmaculada Concepció, el Domus, el temple hindú Arul Mihu Navasakthi Vinayagar, la Torre del Rellotge, el Museu Nacional d'Història i vam voltar pels carrers més cèntrics, on hi ha bonics edificis d'estil colonial.

La veritat és que Victòria és una petita ciutat molt agradable, tranquil·la i bonica.

Quan ja havíem voltat prou per Victòria vam tornar al cotxe i vam posar rumb cap al sud-est. Quan vam arribar a l'alçada d'Eden Island ens vam desviar a l'esquerra i vam travessar el pont Eden per a visitar breument aquesta illa artificial de construcció recent.

De fet, encara hi havia moltes edificacions que estaven per començar o bé a mig fer. Bàsicament es tracta del típic projecte immobiliari de nivell per a inversors amb diners. Si no vam entendre malament, actualment aquest era un dels pocs llocs on els ciutadans estrangers podien comprar una propietat, ja que en la resta del país estava prohibit.

Eden Island és la típica zona de nova construcció que aplega habitatges, hotels, centre comercia, restaurants i ports esportius, tot de luxe. Amb el cotxe vam fer una ràpida volta per alguns carrers de l'illa per a veure les cases i hotels construïts, tot molt artificial, amb un aire a Dubai o Doha, però aquí una mica més cutre, tot sigui dit amb carinyo!..

Després vam marxar d'Eden Island i vam reprendre la ruta cap al sud, aturant-nos al cap de 12 km en el Domaine de Val des Prés, també conegut com a Craft's Village.

Es tracta d'una sèrie de preciosos edificis d'estil colonial que ara hostatgen un centre cultural, així com botigues d'artesans i tallers d'artistes que venen aquí les seves creacions. Però quan hi vam arribar ja estava tot tancat i vam deixar la visita per a un altre dia. Aquest lloc obre de dilluns a dissabte, de 9 a 17 hores.

Des d'aquí vam tornar 1 km enrere per agafar la carretera Montagne Posée Rd que travessa a l'altre costat de l'illa salvant la muntanya central. La nostra idea era arribar a temps de veure la posta de sol des de la platja d'Anse Louis. Però just quan vam arribar a la platja i havíem aparcat el cotxe va començar a ploure i ja es va fer fosc.

Dia 12: MAHÉ

D'hora pel matí vam sortir amb el cotxe en direcció nord per la carretera W Coast Rd. La idea era començar per fer la visita al lloc històric de Mission Lodge-Venn's Town que ahir havíem deixat pendent per culpa de la pluja.

En arribar a Port Glaud ens vam desviar a la dreta per agafar la carretera Sans-Soucis Rd i uns 7,3 km després ens vam aturar en l'aparcament de Mission Lodge-Venn's Town. L'entrada al lloc costava 100 SCR per cap.

Vista panoràmica sobre la costa oest de Mahé i el parc Morne Seychellois des de Mission Lodge (Mahé)

Mission Lodge-Venn's Town és un lloc arqueològic, ubicat a una alçada de 450 metres, on hi ha les ruïnes de la missió de Venn's Town que es va establir aquí a finals del segle XIX per a tenir cura dels nens abandonats a les Seychelles després de l'abolició de l'esclavitud. Aquest és un dels llocs culturals més importants de Seychelles.

De les ruïnes de l'antiga missió no queda gran cosa, però el bosc que les envolta i un parell de miradors que hi ha sobre el parc nacional Morne Seychellois i la costa oest de l'illa són extraordinaris. Alguns dels arbres que veureu són imponents i hi ha rètols amb el nom de moltes espècies vegetals endèmiques. La visita paga molt la pena, no solament per les vistes i l'entorn, sinó perquè les possibilitats de veure llocs històrics com aquest a Seychelles són molt reduïdes.

Un dels camins de Mission Lodge - Venn's Town (Mahé)

Sortint d'aquí vam continuar amb el cotxe en direcció a Victòria, però uns 300 metres més enllà vam aparcar el cotxe al costat de la carretera i vam anar a veure l'antic cementiri de la missió. Hi ha un rètol al costat de la carretera que marca el lloc, però és fàcil passar-lo de llarg. Al costat d'on vam deixar el cotxe hi havia una plantació de te.

A continuació vam seguir per la mateixa carretera en direcció cap a la costa est i, abans d'arribar a Victòria, ens vam desviar a l'esquerra per una carretera que va en direcció a Beau Vallon, en la costa nord-oest, ja que el nostre següent objectiu del dia era fer la caminada a Anse Major.

Així, quan vam arribar a Beau Vallon vam agafar una carretera a l'esquerra, en direcció a Danzil. Uns 3 km a l'oest de Beau Vallon vam passar de llarg el punt on hi ha el restaurant L'Escala i vam continuar per una carretera força estreta durant uns centenars de metres fins arribar a una petita zona boscosa davant d'un gran edifici que semblava abandonat. Davant de l'edifici hi ha un petit aparcament (posició GPS: -4.618747651, 55.39724769) on vam deixar el cotxe sota els arbres. La pista cimentada continua més enllà, però ja no hi ha cap més aparcament. Si aquí no hi hagués aparcament lliure llavors haureu de tornar enrere fins trobar algun lloc on aparcar el cotxe.

En el camí cap a la platja d'Anse Major (Mahé)

El camí a Anse Major és una de les caminades més populars de l'illa. La seva longitud és de 3,2 km anada i tornada i es triga de 45 minuts a una hora en fer-lo en cada sentit. No és un camí especialment difícil, però convé portar calçat adequat (no xancletes).

Donat que la major part del camí transcorre per zones sense ombra convé portar crema solar i un barret o gorra per a protegir el cap. I, sobretot, força aigua per a hidratar-se.

La intensa insolació és potser la major dificultat d'aquesta caminada i cal anar preparat per a mitigar-la.

Des del lloc on havíem aparcat el cotxe vam caminar uns 100 metres fins a l'inici del camí a Anse Major, clarament indicat amb un rètol sobre unes escales de terra que pugen. Des d'aquest punt el camí va pujant suaument al principi. Les vistes des del camí són al·lucinants cap a l'oceà Índic i l'illa Silhouette per una banda i cap a les muntanyes i el Morne Seychellois de l'altre.

El camí està molt ben indicat i és impossible perdre's. Hi ha marques de distància del camí cada 500 metres. En un punt del camí hi ha un mirador orientat cap a l'oceà i les Illes Silhouette i Du Nord.

Vista sobre la platja d'Anse Major (Mahé)

I cap al final del camí hi ha un altre mirador orientat cap a la badia i que proporciona una vista panoràmica espectacular de la platja d'Anse Major.

Des del punt on hi ha aquest mirador el camí baixa cap a la platja. En realitat Anse Major està formada per dues platges, ja que hi ha un gran grup de roques que separa una platja de l'altre i no deixen anar d'una a l'altra per la sorra.

Vam passar de llarg la primera perquè és força petita (uns 15 metres d'ample) i ja hi havia algú i per un camí que va pel bosc vam anar fins al segon tram de platja, el qual és més gran, però tot i així no passa dels 60 metres d'ample.

A Anse Major la sorra no és tan blanca ni tan fina com en altres platges de l'illa, però és igualment molt bonica i molt salvatge per la dificultat en arribar-hi. Això li dóna un plus d'interès.

Aquell dia les onades eren fortes i no convidaven a allunyar-se de la vora, però ens vam quedar en un racó de la platja (extrem est de la platja) on unes roques trencaven les onades i així vam poder banyar-nos.

De tota manera, també vam poder banyar-nos en un bonic estanyol d'aigua dolça que hi havia just darrera nostre, sota la vegetació. L'aigua d'aquest estanyol estava força més freda que la del mar perquè ve directament de les muntanyes a través d'un petit rierol que l'alimenta.

En la platja d'Anse Major vam estar-hi una bona estona gaudint d'un lloc tan bonic i només acompanyats per un grup de dones i nens locals i no més de quatre estrangers en tota la platja. És la millor recompensa possible a l'esforç i a la calorada que suposen arribar fins aquí. De veritat que val molt la pena fer aquesta excursió.

La platja d'Anse Major i, al fons, l'lla Silhouette (Mahé)

Els 1,7 km del camí de tornada fins a on teníem el cotxe se'ns va fer més curt que a l'anada. Vam tenir molta sort perquè quan ja estàvem sortint de Danzil amb el cotxe en direcció a Beau Vallon va començar a ploure i ja no va parar en una bona estona.

En arribar a Beau Vallon vam agafar la carretera N Coast Rd que va cap al nord per la costa oest i voreja completament la península nord de l'illa de Mahé. Vam fer tot el camí sota una pluja que a estones era molt intensa.

Buscàvem un lloc on dinar, però la intensa pluja ens va dur a buscar el refugi del STC Hypermarket que vam trobar en la sortida sud de Victòria. Dins de l'hipermercat vam trobar un restaurant wok asiàtic on podíem menjar quelcom a cobert de la pluja. Quan vam marxar d'aquí, després de dinar, ja no plovia.

Vista de la badia d'Anse Royale (Mahé)

Passades les cinc de la tarda vam continuar amb el cotxe cap al sud per la costa est i ens vam aturar a Anse Royale, just al costat de l'església RC, la qual té una torre-campanar de pedra i està ubicada en un bonic lloc al costat de la badia d'Anse Royale. Vam fer unes quantes fotos des de la platja de sorra blanca i aigües turqueses que hi ha en ambdós costats de l'església.

Ja eren les 18:15 i volem anar a l'altre costa de l'illa per a veure la posta de sol aprofitant que feia estona que ja no plovia i hi havia algunes ullades de sol. Així que vam tornar enrere 1 km per agafar la carretera Les Canelles Rd que travessa l'illa d'est a oest i que ens porta fins a Anse à La Mouche.

Ens vam aturar en una minúscula però bonica platja (posició GPS: -4.72899, 55.48647) que hi ha en al costat de la carretera W Coast Rd en l'extrem nord de la badia d'Anse à la Mouche.

Posta de sol sobre la badia d'Anse à la Mouche i Cap Lazare (Mahé)

Vam arribar just a temps per a veure una posta de sol entre núvols negres i amb un tros de cel de colors taronges i rogencs sobre Cap Lazare. Molt bonica. Un molt bon comiat perquè l'endemà ja tornàvem cap a casa i aquesta era la darrera oportunitat de posta de sol en aquest viatge.

Quan ja feia una bona estona que el sol s'havia amagat i ja era fosc vam tornar amb el cotxe fins a l'allotjament, uns 2 km al nord, en la zona d'Anse Louis.