Guia i relat d'un viatge a Polònia: de Gdansk a Cracòvia en cotxe

A última hora de la tarda vol directe amb la companyia Wizz Air des de l'aeroport de Barcelona/El Prat al petit aeroport Lech Walesa de Gdansk, situat a 10 km d'aquesta ciutat polonesa situada a la costa bàltica. Aquest vol va tenir una durada total aproximada de 2 hores i 25 minuts, recorrent una distància de 1.890 km.

Ja que el nostre vol arribava a hores imtempestivas a Gdansk havíem acordat prèviament amb el propietari de l'apartament que ens anés a buscar a l'aeroport (40 Zl).

Dediquem el dia a la visita de la magnífica i interessantíssima ciutat de Gdansk, la qual ens va sorprendre molt positivament.

Vista de Gdansk des de la torre de la basílica de Santa Maria

Entre les moltes coses a veure i visitar a la Ciutat Vella de Gdansk volem destacar la visita a la basílica de Santa María i l'ascensió a dalt de la torre.

És l'església de maó més gran del món (dins caben fins a 25.000 persones) i la seva torre té una altura d'uns 80 metres. Pagant 6 Zl es poden pujar els 408 esglaons fins a l'alt de la torre, des d'on hi ha una esplèndida vista sobre les teulades de les precioses cases de la ciutat vella.

A més de recórrer les bellasy tranquil·les carrers de la Ciutat Antiga i les vores del riu Motlawa, també visitem l'imprescindible Centre Europeu de la Solidaritat.

Es tracta d'un museu amb una formidable exposició multimèdia que narra la lluita del poble polonès contra el règim comunista que governava el país i on van tenir un paper clau els treballadors de les drassanes de Gdansk, que van crear el sindicat Solidarność el 1980 i van acabar per fer caure el règim comunista el 1989.

Cap al tard val la pena creuar a l'altra vora del riu Motlawa pel pont Stągiewna i veure la façana de la ciutat vella il·luminada i reflectida sobre el riu. També, com no, recomanem recórrer novament la plaça Długi Targ i carrers adjacents per veure els diferents edificis històrics il·luminats.

Agafem un tren a la bonica estació de ferrocarril de Gdansk per anar amb tren fins a la propera població de Sopot, a tan sols 12 km del centre de Gdansk.

Vista de Sopot des del moll

La reputació de Sopot com a lloc de moda, especialment a l'estiu, es remunta als anys finals del s. XIX i principis del s. XX, quan va arribar a ser lloc d'estiueig per a les classes governants europees. La creació de diverses cases de bany, balnearis i hotels de luxe va fer que Sopot es convertís en una selecta destinació de salut per a l'aristocràcia i les classes adinerades.

Avui dia és una població d'ambient relaxat i molt agradable de visitar. Entre el més destacat a veure a Sopot està el seu moll (Molo), que amb una longitud total de 511 metres és el més llarg del Bàltic i el moll de fusta més llarg d'Europa. En qualsevol cas proporciona molt bones vistes de Sopot, de les seves platges de sorra i de tota la badia.

A més de recórrer el carrer per als vianants Bohaterów Monte Cassino, els jardins que hi ha al costat del far de Sopot o la plaça Skwer Kuracyjny, també recomanem un tranquil passeig pel carrer Aleja Franciszka Mamuszki, que transcorre al costat de la bonica platja del golf de Gdansk. Al principi d'aquest passeig passarem al costat del preciós i històric Grand Hotel, establiment en funcionament des de l'any 1927 i que ha comptat amb innombrables hostes il·lustres.

A mitja tarda tornem també amb tren a Gdansk i aprofitem per visitar altres bonics racons de Gdansk.

El Castell de l'Ordre Teutònica de Malbork

Avui recollim el cotxe de lloguer a l'oficina d'Hertz en un hotel en el centre de Gdansk i fem cap a la població de Malbork, situada al sud-est de Gdansk, per visitar el seu castell.

L'impressionant Castell de l'Ordre Teutònica de Malbork, situat a l'entrada de la població, és el més gran del món en superfície i va ser completat l'any 1406, sent llavors el castell més gran del món construït en maó.

Es visita amb una audioguia i recórrer-ho tot porta una bona estona, però val realment la pena. El preu de l'entrada (a l'estiu) és de 35 Zl/adult (incloent l'audioguia), als quals cal sumar 25 Zl per l'aparcament per al cotxe.

Finalitzada la visita a aquest castell continuem ruta cap al sud-oest, per anar fins a Toruń, la nostra destinació final d'avui.

Festival de llum sobre una façana històrica de Toruń

Toruń és una ciutat situada en els marges del riu Vístula i va ser on va néixer l'astrònom Nicolás Copérnico.

Toruń és famosa també per tenir més de 300 monuments inscrits en la història de l'art europeu. De fet la composició de la plaça major i els carrers adjacents continua sent la mateixa que fa 700 anys.

L'última setmana d'agost se celebra a Toruń, amb caràcter anual, el Bella Skyway Festival, un festival de llum que utilitza els edificis històrics de la ciutat com una gegantina tela, donant lloc a espectaculars obres d'art visuals.

Per menjar a Toruń recomanem de forma molt especial el restaurant Czarna Oberża (al carrer Rabiańska, 9). Molt bon menjar local polonès a preus molt econòmics i en un local molt acollidor.

Dediquem el matí a visitar la ciutat medieval de Toruń, completant el que ja havíem vist en el vespre del dia anterior.

Després, amb el cotxe, creuem el riu Vístula pel pont im.Józefa Piłsudskiego i anem fins a un mirador situat a l'altra vora (Panorama Torunia, Majdany) per gaudir d'una bonica imatge de la ciutat antiga.

L'antic Ajuntament de Chelmno

A continuació ens n'anem fins a la propera ciutat de Chelmno, a uns 40 km al nord de Toruń.

Chelmno, situada també al costat del riu Vístula, té un centre històric bé conservat, on destaquen cinc esglésies d'estil gòtic, l'antic ajuntament (d'estil renaixentista i situat en meitat de la plaça del mercat), i les muralles de la ciutat, conservades gairebé en la seva totalitat amb torres de guaita i la porta Grudziądzka.

Passejant per la bonica zona enjardinada que hi ha en el costat oriental del centre històric (sortida per porta Grudziądzka) trobem una zona de jocs infantils.

I en el costat sud del centre històric, entre unes pistes esportives i el carrer allunya 3 Maja, n'hi ha una altra encara més gran. La nostra filla es va divertir de valent en ambdós parcs.

Y per a dinar/sopar a Chelmno recomanem el restaurant Spichlerz (ul. Biskupia, 3 - Chelmno), amb menjar local i a bon preu.

Acabada la visita del petit centre històric de Chelmno i voltants partim cap a la regió dels llacs de Masúria.

El Districte dels llacs de Masúria és una regió situada a la cantonada nord-est de Polònia que compta amb més de 2.700 llacs de totes les mides. Aquests llacs estan connectats per rius i canals, formant un gran sistema de comunicaión fluvial, pel que no sorprèn que aquesta zona s'hagi convertit en una destinació de primer ordre per a amants de l'espelma o el piragüísmo, així com per a pescadors, senderistes, ciclistes i amants de la naturalesa en general.

Imatge del llac Czos i de Mragowo

A més a més els seus verds i suaus paisatges esquitxats de llacs són una veritable delícia.

Pel camí vam fer un alt a la ciutat d'Olsztyn, on aprofitem per menjar en un restaurant situat a la ciutat antiga on tota la carta gira al voltant dels pierogi, sens dubte un dels plats més típics de la cuina polonesa. Una molt buiena experiència.

Després aprofitem per visitar el petit però interessant nucli antic medieval d'Olsztyn, on destaca la Wysoka Brama, una antiga porta teutònica que formava part de la muralla que envoltava la ciutat, i un parell d'esglésies.

També veiem per fora un castell de l'Ordre Teutònica.

Acabada la visita a Olsztyn continuem viatge cap a l'est uns altres 60 km fins a arribar a Mragowo, una petita població situada al costat del llac Czos.

A Mragowo no hi ha gaire a fer, a part de passejar pel bonic camí que voreja el llac Czos, però per a nosaltres va ser el punt de partida per a les visites de l'endemà.

Comencem el dia adreçant-nos cap a Święta Lipka, una diminuta població situada uns 21 km al nord de Mragowo.

L'òrgan "mòbil" de Święta Lipka

El motiu d'aquesta visita és el seu meravellós santuari de Nostra Senyora de Święta Lipka, important lloc de peregrinació per als polonesos i potser l'exemple més important d'arquitectura barroca a Polònia. L'església actual data de finals del s. XVII, mentre que la façana i el claustre adjacent van ser afegits ja en el s. XVIII.

Però si hi ha una cosa única en aquest santuari és el seu famós òrgan barroc (construït el 1721), una autèntica obra d'art en si mateix. Explica amb un conjunt d'estàtues, que representen un àngel que toca la mandolina i un querubí amb cornetes, que es mouen mentre l'òrgan sona. Val la pena fer coincidir la visita amb algun concert d'òrgan (durant els mesos d'estiu en diferents hores del dia). Vam tenir la sort de poder assistir a un d'aquests concerts i el cert és que l'experiència val molt la pena.

Després ens desplacem uns 22 km cap al nord-est per anar al lloc anomenat Wolf's Lair (Wolfsschanze en alemany, el nom clau d'aquest complex que viendría a significar el cau del llop) perquè aquí hi va haver els quarters generals d'Adolf Hitler al front oriental durant la II Guerra Mundial.

El búnquer de Hitler a Wolf's Lair

Aquest complex, ultrasecret, va ser construït el 1941 i estava format per uns 80 edificis camuflats, dels quals 50 eren búnquers. A més estava envoltat de camps minats i filferros espinosos i immers en un espès bosc. Aquí va passar Hitler un total de 800 dies en els 3 anys i mig fins que els nazis van abandonar aquest compejo, després de dinamitar-lo, en apropar-se l'Exèrcit Roig.

Malgrat l'enorme seguretat que l'envoltava aquí va tenir lloc l'intent d'assassinat de Hitler el 20 de juliol de 1944.

Encara que el complex va ser dinamitat en abandonar-lo, els edificis van romandre dempeus, encara que seriosament fets malbé. Actualment aquest lloc és una popular atracció turística i el cert és que resulta una visita entre curiosa i interessant.

A continuació ens dirigim cap a Kętrzyn, una petita ciutat a només 8 km, per menjar alguna cosa. També aprofitem que trobem una zona de joc infantil al costat d'un bonic estany perquè la nostra filla pugui jugar una estona.

I a mitja tarda recorrem els 21 km fins a Ryn, població situada entre els llacs Ryn i Ołów. Aquí veiem l'antic castell Ordensburg de la Orden Teutónica, del s. XIV, i que ara allotja un hotel. Val la pena accedir a la seva enorme sala medieval per a banquets. També passegem per l'embarcador que hi ha al costat del llac Ryn.

Finalment, continuem uns altres 17 km cap al sud fins a arribar a Mikołajki, la nostra destinació final d'avui. Mikołajki és una petita i agradable població situada entre els llacs Tally i Mikolajskie i propera al llac Śniardwy, el més gran de tots els llacs de la regió de Masúria. Mikołajki és molt popular com a destinació de vacances i per a amants dels esports aquàtics, ja que aquí se celebren a l'estiu nombroses regates.

Després de donar una nova volta per Mikołajki i gaudir de l'ambient matutí al costat del port esportiu sobre el llac Mikolajskie, anem a una gran zona de jocs infntiles que fa les delícies de la nostra filla.

Interior de la sinagoga de Tykocin

A continuació fem cap a Białowieża, la nostra destinació final d'avui, sobre la frontera amb Bielorússia. Pel camí continuem creuant cap a l'est el Districte dels Lagos de Masúria, divertint-se un dia més d'aquests preciosos paisatges lacustres. Poc abans d'arribar a Elk fem cap al sud-est, però abans d'arribar a la ciutat de Bialystok ens desviem per anar fins a Tykocin.

Tykocin és una població petita en mida però gran en història. El seu principal punt d'interès, i motiu de la nostra visita, és la seva Vella Sinagoga, construïda el 1642 en estil barroc. És una de les més ben conservades a Polònia d'aquella època. Val la pena la seva visita per admirar, entre altres coses, les seves pintures murals interiors.

Amb la mateixa entrada es pot visitar el petit Museu Etnogràfic que hi ha a prop de la Sinagoga.

I no molt lluny d'aquí trobem l'església barroca de la Santa Trinidad. A l'entrada del poble visitem també el Castell de Tykocin, construït en el s. XV i restaurat fa pocs anys. A Tykocin i voltants crida l'atenció la quantitat de nius de cigonya que hi ha a tot arreu.

I des de Tykocin reprenem la marxa cap a Białowieża. Pel camí creuem Białystok, la ciutat més gran del nord-est polonès. Ens hauria agradat detenir-nos unes hores aquí per veure algun dels seus edificis històrics, però la falta de temps ens l'impedió.

En aquesta zona del país ja abunden les esglésies ortodoxes.

Finalment arribem al poblet de Białowieża, on avui passarem la nit. El fet d'estar situat en meitat del Bosc de Białowieża i l'escassa població de la regió, fa a aquest poble una sensació de lloc remot. De fet, la frontera amb Bielorússia està a només 2 km d'aquí, formant part de la frontera oriental de la Unió Europea.

Abans que vespregi encara ens dóna temps de fer un volt per l'interessant parc Pałacowy, on vam tenir la sort de coincidir amb un concert de música clàssica a l'aire lliure a càrrec d'una orquestra bielorussa i que tenia lloc just davant de les oficines del Parc Nacional del Bosc de Białowieża.

Avui comencem per anar l'European Bison Show Reserve, situada a 4 km de Białowieża a la carretera a Hajnówka.

Un bisó europeu descansant

Aquesta reserva de 27 hectàrees està formada per un conjunt de grans recintes on viuen en condicions de semillibertat diversos grans mamífers propis d'aquesta zona d'Europa, encara que lògicament els bisons europeus són el principal reclam.

També és possible veure ants, cérvols, cabirols i senglars, així com un ramat de llops i un linx. A més, hi ha un grup de cavalls de tipus tarpán i exemplars de żubroń, un encreuament entre el bisó europeu i el bestiar domèstic.

Ja que els animals de la reserva viuen en espais bastant grans i amb vegetació natural no està garantit al 100% que els puguem veure, però sens dubte és molt més probable veure'ls aquí que al bosc, fora de la reserva.

Nosaltres aconseguim el nostre objectiu de veure bisons europeus i la nostra filla va gaudir de valent veient els diferents animals de la reserva, encara que la calor que feia aquell dia va propiciar que els animals estiguessin molt poc actius.

El Bosc de Białowieża, Patrimoni de la Humanitat, és el més gran, i un dels últims, fragments dei immens bosc temperat primigeni que una vegada va cobrir la planícia europea. Així mateix allotja la població mundial més gran de bisons europeus. Hi ha centenars de quilòmetres de pistes i camins que permeten recórrer l'interior del bosc a peu o amb bicicleta, activitats que han de ser fantàstiques en aquest entorn natural, però que nosaltres no vam fer perquè no eren dins dels plans en aquest viatge. Al poble de Białowieża hi ha diversos llocs on es poden llogar bicicletes.

El parc Pałacowy de Bialowieza

Ja que la frontera entre Polònia i Bielorússia transcorre a través del bosc hi ha un pas fronterer al seu interior, però només per a caminants i ciclistes.

Després de la visita a la Reserva vam tornar al poble de Białowieża per recórrer amb més calma el parc Pałacowy, construït el 1890 en estil anglès.

Al seu interior trobem diversos edificis de maó vermell del s. XIX i una bonica mansió de caça que recorden que aquesta zona va ser lloc de caça de tsars i reis.

Al parc també hi ha un interessant i modern Museu de la Naturalesa i el Bosc. A la cafeteria que hi ha al costat del museu prenem una cervesa Żubr (Żubr és la paraula polonesa que designa el bisó europeu) per acomiadar-nos de la zona i els seus il·lustres habitants.

Arribem a Varsòvia a última hora de la tarda després de recórrer un trajecte de 230 km. Tras acomodar-nos al nostre apartament sortim a fer un volt per l'avinguda Nowy Świat, a ple cor del barri de Śródmieście. Aquí trobem un bon nombre de restaurants, cafès i bars que expliquen el gran ambient que hi ha.

Avui dediquem íntegrament el dia a visitar la ciutat de Varsòvia, la capital polonesa. Així que deixem el cotxe aparcat davant el nostre apartament (parquing gratis) i ens mourem a peu o en transport públic.

Des del nostre apartament anem caminant cap al centre històric pel bonic, agradable i famós carrer Krakowskie Przedmieście. En el quilòmetre de distància que caminem fins a arribar al Castell Real veiem l'estàtua de Nicolás Copérnico, el Palau Staszic., l'església de la Sagrada Creu, el Palau Czetwertyński (Uruskich), el Palau Tyszkiewicz, l'edifici principal de la Universitat de Varsòvia, el Palau Czapski, l'edifici de l'Hotel Bristol, el Palau Presidencial, o l'església de Santa Ana entre altres llocs destacables.

Així arribem al Castell Real, a l'entrada de la Ciutat Antiga. No visitem l'interior dels edificis, però sí que vam accedir al seu pati interior per veure una excel·lent exposició fotogràfica sobre la Guerra Freda.

Després visitem la preciosa Ciutat Antiga (Stare Miasto). No ha que oblidar que l'aviació alemanya va destruir sistemàticament la ciutat durant la II Guerra Mundial i posteriorment va ser meticulosament reconstruïda amb tots els detalls, fet pel que la Unesco la va incloure en la seva llista de Patrimonis de la Humanitat. Per això, el fet que la Ciutat Antiga sigui en realitat moderna no li resta mèrit, sinó més bé al contrari.

La plaça Zamkowy, amb el Castell Real (Varsòvia)

El centre és la plaça del Mercat (Rynek en polonès) de la Ciutat Antiga i al voltant d'ella trobem edificis amb nombrosos detalls de l'època medieval, així com les muralles, el Barbican o la Catedral de San Juan.

Tornem a la plaça Zamkowy, on destaca la Columna de Sigismund, i agafem l'autobús núm. 180 en direcció a Wilanów i baixem d'ell en una parada davant el Palacio Belwederski per visitar l'espectacular Parc Łazienki, el més gran de Varsòvia.

Aquest parc va ser creat en el s. XVII i allotja nombrosos palauets, pavellons i altres edificacions, com un amfiteatre, a més de monuments, un llac i un jardí botànic, condistintos tipus. Molt molt recomanable, però és enorme i porta el seu temps recórrer-lo.

Acabada la visita al parc Łazienki anem al parc limítrof que hi ha al seu costat nord, el Parc Ujazdowski, a fi que la nostra filla passi una estona a la seva gran zona de jocs infantils. Aquest jardí també és bonic, però molt més modest que l'anterior.

A continuació agafem novament l'autobús núm. 180 a l'adjacent avinguda Aleje Ujazdowskie en direcció nord i baixem davant l'Hotel Bristol. Des d'aquí caminem cap a l'oest uns 100 metres per anar al Parc Ogród Saski. Aquest jardí, fundat a finals del s. XVII, és el més antic de la ciutat i un dels primers del món accessibles al públic. A l'entrada veiem la vistosa Tomba del Soldat Desconegut. En aquest parc també hi ha una zona de jocs infantils.

Sortim de Varsòvia amb el cotxe en direcció a Wilanów, però ens desviem una miqueta per passar pel Palau de la Cultura i la Ciència, un edifici de 231 metres d'altura que es veu des de tot Varsòvia. No en va és l'edifici més alt de Polònia.

Imatge del Palau de Wilanów, al sud de Varsòvia

Aquest gratacel va ser construït el 1955 segons l'estil d'arquitectura estalinista, ja que va ser un regal de la Unió Soviètica a Polònia. Ara és una de les icones més reconeixibles de Varsòvia.

Poc abans d'entrar en la població de Wilanow seguim les indicacions cap al Palau de Wilanów, situat a uns 10 km del centre de Varsòvia.

Aquest espectacular palau reial va ser construït a finals del x. XVII i ha tingut la fortuna de sobreviure a tots els infortunis de Polònia durant el s. XX.

Nosaltres ens limitem a visitar els jardins i els exteriors del palau (entrada: 5 Zl/adult). Tot el que vam veure ens va agradar molt.

Acabada la visita a Wilanów emprenem el trajecte de 183 km fins a l'embassament Zemborzycki, situat uns 10 km al sud-oest del centre de Lublin, al costat del qual es troba l'allotjament contractat per als propers dos dies.

Avui dediquem la major part del dia en la visita a la ciutat de Zamość, situada a 90 km al sud-est de Lublin.

La Ciutat Vella de Zamość, també coneguda com la Perla del Renaixement per la bellesa dels seus edificis i el seu gran valor històric, va ser fundada a finals del s. XVI i és realment un lloc magnífic, de visita obligada.

Plaça del Mercat de Zamość

La plaça del Mercat de la Ciutat Vella està dominada per l'alta torre de l'ajuntament i vorejada de cases burgeses porticades. Algunes d'elles, que pertanyien a comerciants armenis, estan ricament decorades. Tot el conjunt és impressionant, sense paraules per descriure-ho.

La Catedral de Zamość (s. XVI) pot semblar poc vistosa des de fora, però al seu interior hi ha obres d'art excepcionals. També val la pena veure les muralles que envolten la ciutat vella i que arriben a tenir una grossor de set metres. I finalment recomanem un passeig pel bonic parc Miejski.

A més de l'innegable atractiu i interès històric de Zamość, un altre punt positiu en la seva visita és l'ambient tranquil i relaxat que es respira. Suposem que el fet que sigui lluny de les principals rutes turístiques també contribueix que hi hagi poc turisme en comparació a altres llocs del país.

De tornada a Lublin dediquem l'última hora de la tarda i nit a recórrer el centre històric d'aquesta ciutat. Per casualitat coincidim amb l'European Festival of Taste, un festival de caràcter anual que se celebra a Lublin la primera setmana de setembre i que barreja gastronomia, art i música pels carrers de la ciutat vella. Aquest any el país convidat era Geòrgia. Així que aprofitem per sopar menjar local en un xiringuito del carrer que formava parteix de la fira.

Al matí tornem a la Ciutat Vella de Lublin per visitar-la de dia, ja que el dia anterior ja era fosc quan vam recórrer els seus carrers, encara que al final vam haver d'accelerar la visita perquè va començar a ploure.

Imatge del centre històric de Lublin

El bonic centre històric de Lublin té bastants punts d'interès que bé mereixen una visita.

Entre ells destaquem el castell de Lublin; el carrer Krakowskie Przedmieście, una via per als vianants molt freqüentada i elegant; la històrica plaça Po Farze, d'origen medieval; alguns edificis a la plaça del Mercat, com la Kamienica Lubomelskich, en el núm. 8 de la plaça; o les portes medievals Brama Krakowska i Brama Grodzka, les dues entrades a la ciutat vella que encara queden.

Nosaltres no el visitem, però als afores de Lublin és el Museu Estatal de Majdanek, construït sobre el qual va ser el camp d'extermini de Majdanek, el qual va estar en funcionament entre 1941 i 1944, any del seu alliberament, i on van morir entre 70 i 100 mil jueus, polonesos i presoners de guerra.

Pel que sembla Majdanek és un dels camps nazis més aviat conservats, ja que els alemanys no van tenir temps de destruir-lo en la seva retirada, com sí que en van fer en molts d'altres.

Com a curiositat comentar que Lublin és de les poquíssimes ciutats poloneses on encara hi ha troleibusos als seus carrers. La nostra filla va sentir molta curiositat per ells, ja que eren els primers que veia.

Acabada la visita a Lublin emprenem el trajecte de 124 km amb cotxe cap a la ciutat de Sandomierz. Pel camí ens aturem a dinar en el restaurant Marzanna (ul. Krakowska, 111 - Niedrzwica Kościelna), un hotel-restaurant de carretera amb decoració rústica i on dinem estupendament i en un ambient càlid. Un gran encert.

Quan arribem a Sandomierz i després d'instal·lar-nos a l'hotel que ja teníem reservat i gaudir una estona del seu spa, anem a fer un volt pel centre històric de la ciutat.

Al matí tornem al centre històric de Sandomierz per poder recórrer-lo amb més tranquil·litat i amb llum diürna.

Imatge del centre històric de Sandomierz

Sandomierz és una ciutat medieval amb nombrosos edificis de de finals de l'Edat Mitjana i del Renaixement.

Dels prop de 120 edificis monumentals de Sandomierz la majoria es concentren a la Ciutat Vella, la qual conserva el seu traçat intacte des de la seguna meitat del s. XIV.

Entre els principals monuments destaquem:

- la porta Opatowska (s. XIV-XVI), una de les millors conservades de Polònia;
- l'església de San Miguel (s. XVII), la qual manté intacte el seu estil barroc;
- l'Ajuntament (s. XIV-XVI), pel que sembla un dels edificis renaixentistes més bonics de Polònia;
- la Catedral (s. XIV), d'estil gòtic i amb boniques talles al seu interior;
- la casa de Jan Długosz (s . XV), una dels habitatges d'estil gòtic més ben conservats i que ara allotja una rica col·lecció d'obres d'art al Museu Diocesà;
- o el castell real de Sandomierz (s. XVI).

Després d'un passeig per la ciutat vella anem a un parc que hi ha al costat del riu Vístula, uns 200 metres al sud del castell real. Aquí hi ha una zona de jocs infantils on la nostra filla juga una bona estona.

A primera hora de la tarda emprenem el camí cap a Lesko, una petita població situada en l'extrem sud-est de Polònia, a 180 km de Sandomierz. Pel camí ens aturem en el restaurant Debianka (ul. ks. H. Łagockiego, 64 - Nowa Dęba), situat a la carretera nº 9 en el terme municipal de Nowa Dęba. Lloc agradable, amb terrassa exterior i zona de jocs per a nens. Molt recomanable.

Quan arribem a Lesko hem de preguntar per la direcció a seguir per arribar al nostre allotjament d'avui perquè aquest es troba en un lloc aïllat i difícil de trobar, en una zona anomenada Huzele, a l'altra vora del riu San.

Lesko està situada a les muntanyes Bieszczady, les quals formen part dels Carpats Orientals. Aquí hi ha alguns llocs d'interès, i que nosaltres vam veure només de passada, com l'església de la Verge María, el castell de la família Kmita o la Sinagoga de Lesko.

Plaça de Mercat del Sanok

Després d'un breu passeig per Lesko ens n'anem a Sanok, situada a només 15 km de Lesko. A la plaça del Mercat de Sanok trobem l'oficina d'informació turística, on recollim informació sobre la ruta per les esglésies de fusta que hi ha a Sanok i voltants.

A Sanok es pot visitar la seva bonica plaça del Mercat, el castell de Sanok (posseeix una de les col·leccions d'icones més grans de l'Europa Central i Oriental) o el famós Skansen de Sanok, un museu a l'aire lliure d'aquitectura rural i que és un dels més grans de Polònia, ja que posseeix uns 200 edificis que han estat traslladats aquí des de diferents llocs de la regió i que mostren la vida aquí durant el s. XIX i principis del XX.

A continuació, amb un mapa que ens van donar a l'oficina de turisme de Sanok, iniciem una ruta pel comtat de Sanok i voltants per veure algunes de les esglésies de fusta de la Petita Polònia meridional, les quals formen part implícitament de la inscripció de la Unesco en la llista de Patrimonis de la Humanitat.

Aquestes esglésies de fusta són exemples destacats dels diferents aspectes de les tradicions en la construcció d'esglésies en la cultura catòlica de l'època medieval, encara que després la seva arquitectura s'ha vist molt influïda per la presència grecocatòlica i ortodoxa a la regió.

Sortim de Sanok per una carretera local que transcorre paral·lela al riu San cap al nord-oest. En un recorregut circular visitem les esglésies de fusta de Hlomcza, Lodzina, Dobra Szlachencka i Tyrawa Solna.

Església de Sant Joan Baptista a Tyrawa Solna

Aquestes esglésies, a més, es troben en un entorn rural molt bonic. Tornem Sanok per Tyrawa Wołoska i Załuż, creuem Sanok i sortim cap a l'oest. Al poc ens desviem per visitar l'església de fusta de Czertez.

Des de Czertez emprenem el trajecte de 210 km cap a Cracòvia. Pel camí teníem la intenció de passar per Haczów per visitar la seva església de fusta, l'església gòtica més gran de fusta d'Europa, i que és una de les sis esglésies que formen part explícitament del Patrimoni de la Humanitat de les esglésies de fusta de la Petita Polònia meridional.

Però el navegador GPS ens va confondre i al final vam anar a parar una altra població amb el mateix nom, pel que desistim de tornar enrere i optem per continuar viatge cap a Cracòvia.

Finalment arribem a Cracòvia a última hora de la tarda. Ens acomodem al nostre apartament, situat en el costat sud-oest de la Ciutat Vella, i sortim a fer un breu passeig a peu per la zona.

L'endemà, a primera hora del matí, tornem el cotxe de lloguer a l'oficina d'Hertz en el centre de Cracòvia, a només 500 metres del nostre apartament. Ja que la zona blava d'aparcament en el centre de Cracòvia és de pagament entre les 10 del matí i les 6 de la tarda dels dies feiners, nosaltres vam poder deixar el cotxe aparcat gratis tota la nit gairebé davant el nostre apartament.

Aquests dos dies els dediquem enterament a visitar la ciutat de Cracòvia, sobre tot el seu centre històric, encara que en els següents dies fins al final del viatge visitarem puntualment coses no vistes en aquests dies o en repetirem d'altres.

El centre històric de Cracòvia, declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1978 per la Unesco, es divideix en tres zones diferenciades: la ciutat vella de Cracòvia, el turó de Wawel i el nucli medieval de Kazimierz.

• La Ciutat Vella de Cracòvia (Stare Miasto) és la zona històrica de la ciutat i va ser el centre de la vida política polonesa entre 1038 i 1596, any en què el rei Sigismund III Vasa va traslladar la cort a Varsòvia.

Plaça del Mercat de Cracòvia cap al tard

En el centre de la Ciutat Vella es troba la preciosa Plaça del Mercat o Rynek Główny, la plaça medieval més gran que podem trobar a Europa. En ella, o al voltant d'ella, trobem nombrosos punts d'interès històric, entre els que destaquem el Mercat de Teles o Sukiennice (edifici renaixentista del s. XIV que avui dia allotja botigues de records i restaurants), la Torre de l'Antic Ajuntament, els edificis nobles (kamienice) que s'alineen al voltant de la plaça, la Basílica de Santa María, l'església de St. Wojciech, l'església de Santa Bárbara, i molts altres edificis i monuments d'interès.

La Cracòvia medieval va estar envoltada per 3 km de muralles defensives amb 46 torres i 7 portes, però en el s. XIX la major part de les fortificacions van ser demolides. La fossa que envoltava les muralles es va omplir i es va convertir en un cinturó verd conegut avui com el parc Planty. La Ciutat Vella queda dividida en dos pel Camí Real, la ruta de la coronacíón que van seguir els reis polonesos durant segles. Aquest camí començava a l'església de St. Florian, passava a través del Barbican, entrava a la Ciutat Vella per la porta Florian, seguia pel carrer Floriańska fins a la Plaça del Mercat, i després continuava pel carrer Grodzka fins al turó de Wawel, l'antiga seu de la reialesa polonesa.

A més de recórrer els carrers de la Ciutat Vella i visitar els seus principals edificis i monuments, recomanem especialment visitar l'exposició multimèdia Rynek Underground (entrada: 19 Zl/adult i gratis per a nens fins a 7 anys), situada al subsòl de la Plaça del Mercat. Aquesta exposició va ser oberta el 2010, a partir dels treballs arqueològics al subsòl de la plaça realitzats en els anys previs, i introdueix els visitants en la topografia i l'atmosfera de la Cracòvia medieval, i ajuda a entendre el seu paper al mapa polític i comercial de l'Europa medieval. L'exposició inclou diversos jocs educatius per a nens.

• El Turó de Wawel té una altura de 228 metres i està situat en l'extrem sud de la Ciutat Vella i a la vora esquerra del riu Vístula. En ella es troben el Castell Real i la Catedral de Wawel, ja que durant segles va ser la seu dels reis polonesos. Per això, els reis de Polònia i alguns polonesos cèlebres estan enterrats a la Catedral, que ha acollit al llarg de la història nombroses coronacions.

Nosaltres arribem al turó pel carrer Straszewskiego i entrem per la porta d'accés situada a la muralla del costat nord. Ja a l'interior de la ciutadella recorrem tots els seus racons, perquè el cert és que el lloc és molt bonic i fotogènic. Sortim de la ciutadella pel seu costat occidental, amb boniques vistes sobre el riu Vístula, i descendim del turó pel carrer Do Zamku. Després continuem pel carrer Bernardyńska en direcció al riu. A partir d'aquí passegem per l'agradable zona enjardinada que voreja el riu cap al nord, fins a arribar al pont Dębnicki.

• Kasimierz. Aquest barri històric es troba al sud de la Ciutat Vella, entre el riu Vístula i el carrer Dietla (en el passat era un braç del riu i separava Kasimierz de Cracòvia), i va ser el centre de la comunitat jueva a Cracòvia durant 500 anys, abans que fos destruït de forma sistemàtica durant l'ocupació nazi.

Edifici al barri de Kasimierz

Després, en l'època comunista, Kasimierz va arribar a ser un barri molt degradat, fins que en els anys 90 del segle passat va ser redescobert (en part gràcies a la pel·lícula La llista de Schindler de Steven Spielberg) i ara és un barri vibrant, de vida bohèmia, ple de llocs històrics, cafès i galeries d'art.

Nosaltres vam ser a Kasimierz a peu des del centre, baixant per l'agradable carrer Stradomska.

A partir d'aquí vam anar recorrent els seus carrers buscant alguns dels seus llocs històrics: la Vella Sinagoga (la visitem per dins, però la veritat és que ens gutó més la que havíem vist a Tykocin), la Sinagoga Remuh i el seu històric cementiri, la Sinagoga Alta, la Sinagoga Izaak, la Sinagoga Kupah, o la plaça Nowy, entre d'altres. De la part cristiana del barri destaquem la plaça Wolnica i el seu Ajuntament, les esglésies gòtiques de Santa Catalina i de Corpus Christi, o l'església barroca de pedra de San Estanislao (Skałka).

Zabłocie. És un barri postindustrial de Cracòvia, situat al sud de Kasimierz, a l'altra vora del riu Vístula, que des de fa uns quants anys està experimentant un boom tal que s'ha posat de moda, sobretot entre la gent més trendy. Nous edificis residencials, museus, cafès i clubs proliferen a vells lofts, fàbriques o carrerons oblidats.

Per arribar a Zabłocie des de Kasimierz optem per creuar el riu Vístula pel pont Powstańców Śląskich i baixem pel carrer Na Zjeździe fins a arribar a la plaça Bohaterów Getta. Després de menjar en un restaurant local que hi ha en el núm. 10 d'aquesta plaça, el Jadłodajnia Wczoraj i Dziś, continuem cap a l'est pel carrer Kącik, passant per un artístic pas subterrani que creua la via del tren i connecta amb el carrer Lipowa.

I així arribem davant el núm. 4 del carrer Lipowa, on es troba l'edifici que ocupava la fàbrica d'Oskar Schindler (Fabryka Emalia Oskara Schindlera), ara compartit pel MOCAK, el museu d'art contemporani de Cracòvia, i per una sucursal del Museu Històric de la Ciutat de Cracòvia.

En aquest últim museu veiem l'excel·lent exposició multimèdia "Kraków under Nazi Occupation 1939–1945" que ens explica d'una forma molt il·lustrativa com van ser els gairebé 6 anys que va durar l'ocupació nazi de Cracòvia i Polònia. El preu de l'entrada és de 21 Zl/adult i fem servir alguna cosa més de dues hores en recórrer els seus interessantíssims espais.

Parada d'«obwarzaneks», el «pretzel» de Cracòvia

Des de Lipowa 4 tornem caminant al carrer Na Zjeździe, de vegades per un paisatge urbà que ens recorda alguna escena apocalíptica de pel·lícula. Allà prenem un tramvia que ens torna al centre de la ciutat. A la plaça del Mercat, per endolcir una mica la tarda, anem a la bonica cafeteria-xocolateria Pijalnia Czekolady E.Wedel (Rynek Główny, 46) per provar les seves bones especialitats de xocolata.

D'altra banda, a Cracòvia i voltants és molt fàcil trobar parades al carrer que venen una espècie de pretzels o bagels circulars que aquí es diuen obwarzanek (també es troben en algunes fleques) i que és el menjar de carrer més popular de la ciutat.

Són saborosos i per només 1,5 Zl són una manera ràpida i barata d'omplir l'estómac mentre recorrem la ciutat. Hi ha diferents varietats d'obwarzanek, però les més comunes són simple, amb sèsam (el nostre preferit), amb llavors de rosella o amb formatge.

Comencem el dia tornant a la Ciutat Vella de Cracòvia per continuar amb la visita ja iniciada en dies anteriors. Avui pugem a dalt de la Torre de l'Antic Ajuntament, des d'on hi ha unes boniques vistes, encara que limitades, de la plaça del Mercat i voltants. La seva altura és de 70 metres i el preu de l'entrada és de 8 Zl/adult. A continuació entrem a la Basílica de Santa María per admirar el seu espectacular retaule gòtic (entrada: 10 Zl/adult).

Al migdia ens n'anem a peu fins a l'estació central de tren de Cracòvia (Kraków Glówny). Allà comprem els bitllets per al següent tren (7,68 Zl els tres) cap a Wieliczka, on visitarem la seva arxifamoses mines de sal. El trajecte entre Cracòvia i Wieliczka (la línia acaba aquí) és de només 25 minuts i es realitza en un modern i còmode tren. Podeu aconseguir els horaris d'aquesta línia a qualsevol oficina de turisme.

Mines de Sal de Wieliczka. Aquestes mines van ser construïdes en el s. XIII i han continuat funcionant ininterrompudament fins a l'any 2007. Entre les moltes atraccions que podem trobar en elles podem citar dotzenes d'estàtues i quatre capelles que han estat excavades pels miners sobre la roca salina en diferents èpoques.

La visita a les mines s'ha de fer obligatòriament dins d'un tour guiat. Nosaltres ho vam escollir en anglès perquè n'hi ha cada 30 minuts i ens donava més flexibilitat.

Una de les capelles de sal a l'interior de la mina de Wieliczka

La ruta turística comença baixant per una escala de fusta de 378 esglaons que baixa fins als 64 metres de profunditat. A partir d'aquí es recorren 3 km per túnels i unes 20 sales (incloent algunes capelles) o un llac subterrani.

Al llarg d'aquest recorregut hi ha sales realment espectaculars, on tot, absolutament tot, està fet de sal: quadres, estàtues, canelobres, parets que simulen la fusta, etc.

Al cap d'1 hora i 40 minuts d'un tour trepidant, on amb prou feines tenim temps per respirar, el guia el dóna per finalitzat en una sala a 135 metres de profunditat on hi ha un bar i una botiga.

Una vegada aquí se'ns indica que podem visitar algunes sales properes pel nostre compte abans de finalitzar la visita. Nosaltres anem fins a una sala on hi ha alguns jocs infantils. Després un peculiar muntacàrregues ens torna a la superfície en uns 30 segons. En total cal comptar unes 3 hores per a la visita a les mines de sal.

El preu de la visita a les mines és de 79 Zl/adult (64 Zl per a nens entre 4 i 16 anys), un preu realment car per als preus habituals a Polònia (a més cal sumar 10 Zl més si es vol fer fotos o vídeo al seu interior). De tota manera, segons la nostra opinió, la visita val molt la pena i no defrauda. Nosaltres comprem les entrades el dia anterior a l'oficina que hi ha en el núm. 12a del carrer Wislna (centre de Cracòvia) amb l'objectiu d'estalviar-nos les cues que, segons la guia Lonely Planet, hi pugui haver a les taquilles de les mateixes mines. Però després vam veure que en aquestes dates no era necessari, encara que potser sigui cert el mes d'agost. També es poden comprar online.

Acabada la visita a la mina fem un volt pels bonics jardins que l'envolten. En ells trobem una zona de jocs infantils on la nostra filla juga una bona estona. Després, i abans de tornar a l'estació per agafar el tren a Cracòvia, donem també una volta per una bonica zona d'edificis i jardins.

De tornada a Cracòvia tornem caminant fins al nostre apartament en un agradable passeig vorejant el costat oriental de la Ciutat Vella.

Fem un agradable passeig pel costat oriental de la ciutat vella (Stare Miasto en polonès) fins a arribar a l'estació central d'autobusos de Cracòvia, on comprem els bitllets (12 Zl cada un) per al següent autobús cap a Oświęcim (hi ha diversos serveis al dia i podeu obtenir els horaris a qualsevol oficina de turisme).

El trajecte entre l'estació d'autobusos de Cracòvia i l'entrada al Museu d'Auschwitz, a la ciutat d'Oświęcim, és d'uns 65 km i ens va suposar 1 hora i 20 minuts de viatge, encara que pot ser més o menys depenent del trànsit.

El Museu d'Auschwitz-Birkenau és un museu i memorial que, amb una superfície total de 191 Ha, engloba els antics camps de concentració nazis d'Auschwitz I i Auschwitz II-Birkenau. Està consagrat a la memòria dels assassinats que es van produir en ambdós camps durant la II Guerra Mundial, probablement no pas menys de 1.100.000.

Per visitar el museu cal reservar prèviament en la pàgina web del museu, indicant el dia, hora i tipus de visita (individual, organitzada, etc) que es desitja. Nosaltres vam escollir l'opció de visita individual, sense guia, que és gratuïta i ens va permetre recórrer el museu per lliure.

Suplim les explicacions del guia amb la lectura dels plafons i la visió de les fotografies i objectes que es troben al museu, a més del que ja sabíem sobre el context històric i el funcionament d'aquest camp d'extermini. La veritat és que encertem escollint aquesta opció perquè així vam poder fer la visita al nostre propi ritme, perquè ens estalviem el sentir detalls escabrosos i perquè, segons la nostra opinió, en llocs així sobren les paraules. Però cadascú pot escollir el tipus de visita que s'ajusti millor a les seves pretensions.

Imatge de l'antic camp d'extermini Auschwitz I

Per entrar al museu d'Auschwitz I cal passar un estricte control de seguretat. A l'interior, després de creuar la porta amb la famosa i infame frase "Arbeit macht frei" ("el treball us fa lliures"), trobem els barracons, molts d'ells originals.

Alguns d'aquests barracons acullen exposicions temàtiques sobre la vida en el camp o sobre els presoners. Pel camp hi ha nombrosos plafons informatius que ajuden a entendre el que s'està veient.

Sortim d'Auschwitz I i anem a l'aparcament que hi ha davant del museu per buscar l'autobús llançadora gratuït que realitza el recorregut de 3 km fins a Auschwitz II-Birkenau, un altre dels camps que formava part del complex Auschwitz. Aquest autobús va realitzant viatges entre Auschwitz I i Birkenau (i viceversa) cada 20 minuts.

Birkenau és molt més gran en superfície que Auschwitz I, però amb menys contingut a visitar ja que majorment s'ha deixat tal com el van abandonar els nazis, ja que aquests, a començaments de 1945 i davant de la proximitat de l'exèrcit roig, van intentar esborrar totes les proves dels assassinats massius volant i cremant edificis (incloent les cambres de gas i els crematoris) o destruint arxius.

En total cal explicar un mínim de 3 hores per poder visitar els dos complexos, Auschwitz I i Birkenau.

En fi, es tracta d'una visita imprescindible malgrat el dura que resulta. És impossible entendre com uns éssers, anomenats humans, van poder dissenyar i dur a terme un aquesta industrialització del sofriment i mort d'altres congèneres.

Si després de la visita al museu encara sobra temps, i ganes, es pot visitar l'agradable i petit centre històric de la població d'Oświęcim, situat a 1,2 km de l'entrada del museu. Se'n pot anar a peu o amb autobús (parada al carrer Więźniów Oświęcimia).

Nosaltres agafem l'autobús de tornada a Cracòvia (bitllet: 12 Zl) en la parada que hi ha al carrer Więźniów Oświęcimia, al costat de l'entrada del museu. L'autobús ens deixa a l'estació central de Cracòvia 1 hora i 20 minuts després, des d'on tornem caminant a l'apartament per la Ciutat Vella.

Avui és el nostre últim dia de viatge i dediquem el matí a les últimes compres i a gaudir tranquil·lament de la Ciutat Vella de Cracòvia i la seva emblemàtica plaça del Mercat, un plaer per a la vista.

Després recollim l'equipatge per anar cap a l'aeroport Joan Pau II de Cracòvia/Balice, situat a 11 km a l'oest del centre de Cracòvia. Per anar des del centre de Cracòvia a l'aeroport hi ha un tren, el Balice Express (bitllet: 8 Zl), que surt de l'estació central de Cracòvia (Kraków Główny) i tarda uns 20 minuts a arribar a l'eropuerto, però en les dates del nostre viatge aquest servei estava suspès per obres i la data de prevista de represa del servei era el 27 de setembre de 2015.

Així l'única alternativa que teníem en transport públic era l'autobús (línies 208 i 292 durant el dia i la 902 a la nit). Ja que una de les parades del bus 292 en la seva ruta a l'aeroport era no molt lluny del nostre apartament vam anar caminant fins a ella i així ens estalviem el desplaçament fins a l'estació d'autobusos, punt d'on parteixen aquests autobusos. El preu del bitllet és de 4 Zl i la durada del trajecte és d'uns 40 minuts, depenent del trànsit (nosaltres arribem en 35 minuts).

En aquest aeroport prenem el vol de Vueling a Barcelona, el qual va tenir una durada efectiva de 2 hores i 20 minuts i cobreix una distància aproximada d'uns 1.680 km.