Relat d'un viatge de 25 dies als Països Bàltics

Un paisatge de prats cultivats i boscos amb petites ondulacions conformen la topografia de Lituània. Vilnius i Kaunas (on no varem estar) conformen les dues ciutats més grans. Com la resta dels països bàltics les seves petites dimensions fa que es pugui creuar amb facilitat. Nosaltres varem estar principalment a la zona de la costa del bàltic, on l'àmbar és el rei dels records que es poden comprar. A continuació destaquem alguns dels llocs que val la pena visitar:

Trakai: Un castell força restaurat al bell mig d'una illa d'un llac. Des de la vora s'arriba al llac per dues passarel·les. De fet el castell està situat en una segona illa. El castell és vermell de totxo, no de pedra, com és característic en gran part del nord d'Europa.

Vilnius: El centre històric és molt petit, un parell de places i els carrers del costat. Molts restaurants i botigues. Tot acabat de restaurar després de la caiguda del regim comunista i de la independència.

Palanga: Població de la costa bàltica. Molts hotels al costat del mar, entre boscos de pins. Com a tot arreu del bàltic, platges llargues, sense fi, de sorra blanca protegides per dunes que la separen del bosc i els prats. Platges per passejar amb pocs banyistes. Ventades, la gent planta la tenda o lones per a protegir-se del vent i poder prendre el sol tranquil·lament. Platges per caminar més que per banyar-se. Hi ha una passarel·la que s'endinsa en el mar, fent una imatge força romàntica.

Museu de l'àmbar: Un lloc que us recomanem. Un museu en una petit palauet, just al costat de la platja de Palanga, vorejat d'uns bellíssims jardins, amb unes arbredes impressionats. El museu conté innumerables peces d'àmbar de tots els tamanys. En estat natural, amb insectes i fulles d'arbres incrustats, o modificats formant belles peces de joieria i orfebreria.

Parc Natural de Neringa: Al sud-oest de Lituània ens trobem amb aquesta meravella natural. Un parc natural que conforma una estreta franja de sorra d'uns 80 quilòmetres que arriba fins a l'enclavament rus de Kaliningrad. És l'anomenat Sàhara lituà. Una formació propiciada pels vents del nord, a pocs quilòmetres de la costa, que forma una espècie de mar interior separat per una franja de dunes immensa. A mitjans del segle XIX es va reforestar perquè pobles sencers van desaparèixer sota la sorra. Unes dunes enormes!!. Per moments, quan no veus el mar, diries que estats al bell mig d'un desert!!. La carretera travessa fins la frontera amb Rússia. Només hi ha alguns nuclis habitats força turístics. Per la ruta hi ha punts d'observació.

El bosc cobreix un 40% del país. I això es nota sobre tot en certes zones on la carretera és vorejada per grans extensions de coníferes als dos costats. A més, hi ha més elevacions, turons i desnivells que a Lituània i Estònia. Ens va donar la sensació de ser un país més rural que la resta dels països Bàltics. Llocs que val la pena visitar:

Parc Nacional de Sigulda: Si bé gran part de Letònia és plena de bosc, és, com la immensa part dels països bàltics, molt plana. En canvi, el Parc Nacional de Sigulda, apart d'un bosc frondós i humit, es veu agraciat per un paisatge trencat per petits turons que el fan molt atractiu. El riu Sigulda travessa el parc deixant a costat i costat unes elevacions que permeten gaudir d'una molt bona vista. Si aneu a l'oficina de turisme de parc podreu obtenir mapes per a fer unes quantes excursions de durades diverses. Tota la zona és francament molt bonica. El camins s'endinsen pel bosc salvant desnivells i terrenys molls que, mitjançant passarel·les de fusta que serpentegen entre els arbres, pots travessar. S'arriba a un petit telefèric que travessa un congost.

Turaida: Pràcticament dins de Sigulda es troba el castell, un parc etnogràfic i un conjunt d'escultures a l'aire lliure. Ens va sorprendre i agradar moltíssim tant el parc etnogràfic com el parc d'escultures. Ambdós estan al bell mig de prats i boscos. El primer exposa el conjunt de construccions típiques letones (granges, pobles, mobles, eines, etc). El segon és un original i sorprenent museu a l'aire lliure d'unes escultures de persones (sobretot caps), d'una torbadora bellesa, exposades al mig de prats i camins.

Kuldiga: Les úniques cascades de tot Letònia i pràcticament de tots els països bàltics. Tot just un metre i mig de salt d'aigua en una regió de formacions rocoses basàltiques.

Liepaja: Platges de sorra blanca ventades que fa que passegem amb el forro posat.

Riga: La veritat és que esperava poc de Riga, així que ens varem endur una impressió favorable. Els afores són bastant grisos, però el centre històric estava força renovat i tenia suficient atractiu. Malgrat tot, no se si pel dia plujós i gris, la ciutat tenia cert aire de tristesa. Malgrat tot, veure el riu Gaugava (un tros de riu!!!) des de la Torre de San Peter va estar força bé. El barri antic es fa a peu sense problemes. Animeu-vos a creuar al riu per algun dels ponts prop del casc antic. Mencionar també el Palau de la Confraternitat dels Caps Negres, una joia arquitectònica que us delectarà!!.

Jurmala: Pocs quilòmetres al sud de Riga, al costat del mar, i separat d'aquest per una franja boscosa, s'amaga aquest indret ple de cases i viles d'estiueig. Ens va ploure tota l'estona.

Podríem dir que Estònia és la Finlàndia del sud del Bàltic, sense tants boscos i llacs. Però tant per la població com per l'idioma es podrien confondre. El país és pràcticament una planícia amb pocs habitants i nuclis habitats. Té una petita joia en la seva capital Tallin i unes illes al Golf de Riga, solitàries, on et pots perdre sense problemes.

Saarema: Una illa que pràcticament tanca com una porta el Golf de Riga en ple mar Bàltic. Una illa plana, plena de bosc i vorejada per una carretera asfaltada, però travessada per pistes de terra que duen a llocs solitaris. Bé, en realitat tot és bastant solitari. S'agafa un ferry des de Virtsu que duu a la petita illa de Muhu i per un pont es salta a Saarema.

La capital de l'illa de Saarema és Kuressaare, en realitat un poble gran, situat a la costa sud de l'illa. Té un preciós castell al costat de la platja. Un aire melancòlic defineix aquest lloc, al menys quan vam ser-hi. Kaali (Koljala) és un interessant cràter deixat per un meteorit que ara forma un petit llac!. La península de Tagamiosa té platges sense ningú, per si teniu sort amb el temps. I... perdeu-vos sense rumb per qualsevol pista de l'illa.

Hiiumaa: Per tornar al continent des de Saarema, us recomanem que salteu en un petit ferry fins l'illa que resta al nord: Hiiumaa. És una petita illa, amb molins de vent. Camins plens de libèlules a Saaretirp. De l'illa surt un ferry que us portarà a Haapsalu.

Tallin: La capital d'Estònia és una ciutat bellíssima. Té un centre històric increïble. Una agradable sorpresa quan vam anar-hi, tot i que ara, ja forma part del circuits turístics tradicionals del nord d'Europa. Si voleu saltar a Finlàndia ho podeu fer fàcilment (des de Tallin surten ferris cap a Hèlsinki). I si teniu visat per Rússia podeu anar a Narva, on hi ha el pas fronterer cap a Sant Petersburg.

Quan varem anar nosaltres la ciutat estava ja pràcticament restaurada del desastre de l'època soviètica. Va ser l'únic lloc on varem coincidir amb turistes espanyols i quasi de qualsevol altre lloc, ja que Tallin forma part dels circuits de creuers que van pel Bàltic (Estocolm, Sant Petersburg, Helsinki, etc).

Encara que la ciutat és al costat del mar, hi viu d'esquena. El centre històric i els llocs més interessants estan allunyats del mar. Hi ha dos itineraris clàssics, per la part alta i baixa de la ciutat (Toompea i Vanalinn, respectivament). A destacar:

• La plaça del ajuntament i el seus voltants. Entreu a l'ajuntament i pugeu a la torre, la vista val la pena.
• San Olaf.
• San Nicolas.
• La Catedral Alexander Nevski.
• La pujada des de Vanalinn a Toompea.
• Les torres de les muralles i les pròpies muralles.
• Les portes d'accés al casc antic.
• Els carrers Lai i Pikk.
• I tots el carrers, preciosos, del casc antic.

I per acabar, i encara que forma part de Polònia, mencionar la regió de la Mazuria, limítrofa amb Lituània i que haureu de travessar si aneu en cotxe des de casa:

Mazuria és una regió polonesa, just al sud de la frontera lituana. Llacs, boscos i prats amb petits turons ondulats conformen una bella regió més enllà d'Olsztyn. Si aneu en cotxe a Lituània l'heu de travessar obligatòriament. Es l'anomenada regió dels Mil Llacs. Gran part dels llacs es troben comunicats per rius o canals.

Nosaltres varem visitar els següents llocs:

• Mragowo: un poble situat entre dos llacs comunicats, on ja es poden començar a veure les botigues que venen el famós marbre del bàltic.

• Gizycko: un llac amb una bonica platja.

• Wigry: un dels millors indrets de Mazuria. Dalt d'un petit turonet s'alça un monestir amb unes esplèndides vistes sobre els llacs i prats que l'envolten.

Hi ha altres llocs com Augustow i Suwalki a on no varem anar per falta de temps.