Relat d'un viatge de 13 dies per Noruega

Sortim de Sant Quirze de Besora (Catalunya) a les 8:30 del matí en direcció a l'aeroport del Prat/Barcelona.

Ens acomiadem d'algun familiar, agafem les maletes i anem a embarcar. Amb 15 minuts ho tenim llest. Un cop hem embarcat ja passem el control, busquem la porta d'embarcament, anem a fer un cafè i comprem dinar per a l'avió.

L'avió de Norwegian surt amb uns 20 minuts de retard, però no ens afecta en res. Arribem a l'aeroport de Bergen poc més de 3 hores després de sortir de Barcelona. Aquest aeroport és petit i les maletes surten ràpid. Anem a agafar un bus que ens portarà al centre de la ciutat, a Festplassen. El trajecte dura uns 30 minuts.

Quan arribem al centre de Bergen anem a buscar la casa on passarem la nit. Es tracta d'una habitació llogada a través d'Airbnb, en un pis que es troba a 15 minuts caminant del centre de Bergen.

El pis està força desordenat i l'habitació no està gaire neta. Està plena de trastos i encara hi ha les maletes dels inquilins de la nit anterior. No és gaire bon començament, però només és per passar just la nit.

Deixem les coses, ens canviem i anem caminant cap al centre.

Bergen és una ciutat tranquil·la i la ciutat més plujosa d'Europa. El centre és acollidor, veiem la zona universitària, les típiques casetes de colors noruegues, el port, o el mercat del peix, on uns catalans hi tenen una parada. Hi ha bastant turistes italians, espanyols, catalans...

Tot i ser ja tarda-vespre i el dia molt gris, la veritat és que el mercat fa goig i hi ha molt peix fresc.

Sopem un fish and chips noruec per 310 NOK i després tornem al pis. Son les 20:30 i ja comença a fer força fred. Ens enganxa la pluja tornant i estem cansats.

Arribem a la casa i no hi ha ningú, tot i que se senten alguns sorolls. Organitzem el dia de demà i anem a dormir.

Ens llevem sense haver passat gaire bona nit, els llits eren molt incòmodes. Tot i així la Beute, la noia del pis, és molt amable i ens porta amb cotxe fins al garatge on llogarem el cotxe, el qual es troba a les afores de Bergen. La Beute ens diu que coneix Catalunya, sobretot Barcelona i la Costa Brava.

El cotxe que lloguem és un Toyota Yaris automàtic que va molt fi. Comencem el trajecte.

Des del principi ja podem veure com serà Noruega, un país fantàstic a nivell de paisatges i molt tranquil.

Passem per Northeisund, on hi fem una visita i aprofitem per a comprar en un súper.

Davant el llac Sandvevatnet (Odda)

Poc després arribem a a Jodal via transbordador i finalment arribem a Odda, una ciutat industrial i no gaire maca, però on hi estem bé.

El càmping on ens allotgem és bastant acollidor i està a tocar d'un llac preciós, el llac Sandvevatnet.

Deixem les maletes, dinem i anem a visitat el municipi.

A l'oficina de turisme ens enduem una petita decepció, ja que ens diuen que per visitar Trolltunga, una roca que sobresurt horitzontalment fora de la muntanya, s'han de fer entre 8 i 10 hores de camí amb un total de 22 km caminant. No tenim temps per fer-ho.

Donem un volta més i tornem cap al càmping, on hi ha molta gent amb autocaravanes.

Nosaltres dormim en una petita habitació on els llits tornen a ser molt incòmodes. Sopem amb altra gent que està al càmping, preparem el dia de demà i anem a dormir.

Ens llevem al càmping, no hem dormit gaire, però esmorzem i continuem la ruta. Avui fa vent, fa fred i plou.

Recollim i marxem. Avui la nostra destinació és Gudvangen. Agafem la carretera amb direcció a Utne que va resseguint el fiord Sorfjiorden. És espectacular, ja que la carretera gairebé està al nivell de l'aigua. Anem fent alguna parada per a fer fotos. La carretera és estreta i feixuga i continua plovent.

Quan arribem a Utne agafem un ferri fins a Kinsarvik, creuant el fiord. Val la pena dins el transbordadors baixar del cotxe i anar a mirar les vistes del fiord. Un cop a l'altre costat del fiord agafem la carretera amb direcció a Granvin, tot passant per un enorme pont flotant i un parell de túnels quilomètrics. A Noruega hi ha milers de túnels i molts d'ells tenen més de 10 km de llarg. Alguns fins i tot superen els 20 km de longitud.

Arribem a Gudvangen després de més de dues hores de cotxe, dinem i comprem 2 tiquets per a fer un creuer que va cap a Flam navegant pel fiord Naeroyfjorden.

Aquet ferri és molt recomanable ja que el trajecte és espectacular. El ferri passa pel fiord enmig de penya-segats i muntanyes a banda i banda. Plou i fa fred i els núvols tapen una mica els paisatges, però fem un munt de fotos durant el trajecte que dura més de dues hores. És el nostre primer mini-creuer pels fiords.

Entre paisatges bucòlics i pobles de pel·lícula arribem a Flam, un petit poble al final del fiord, molt turístic i creat per al turisme. Es veu un poble artificial i sense gaire història, creat just per als turistes que fan el fiord amb algun ferri. Hi ha molts turistes asiàtics i els preus són un escàndol. Una cervesa val 15 € i una caixeta d'ibuprofens 10 €.

Ens estem més d'una hora a Flam contemplant com marxen i arriben centenars de turistes amb tours organitzats o amb l'espectacular creuer holandès atracat al moll. Tot i ser un poble petit hi ha molt ambient turístic.

Després agafem el bus que ens torna cap a Gudvangen, on tenim el cotxe. Aquest cop fem el trajecte al revés i per carretera, gairebé tota l'estona per dins de túnels. Agafem el cotxe i anem cap al càmping, Avui tenim una cabin i és àmplia i neta. Ens hi quedarem dues nits.

Avui hem dormit més bé, set hores del “tirón”. Esmorzem i tornem cap a Flam. Allà ens espera el Flamsbana, un tren que fa uns dels trajectes més macos del món. Però quan hi arribem ens diuen que fins el migdia estan tot ple.

Vista del fiord des del mirador d'Stegastein

Així que aprofitem i anem a fer una visita a Stegastein, un mirador espectacular al cap damunt d'una muntanya on es contempla tot el fiord i el poble de Flam amb el seu habitual creuer atracat al moll.

La imatge és de postal. A més sembla que surt el sol i tot.

Com que tenim temps, tornem al càmping a dinar i després a Flam a agafar el tren. Un cop pugem som els únics europeus, la resta són xinesos i indis de classe alta.

La ruta que segueix el tren és espectacular, amb cascades, muntanyes i la natura en estat pur.

El tren fa una parada perquè la gent pugui fer fotos a una cascada enorme. Fins i tot, del costat en surt una noia amb un vestit vermell fent un espectacle de dansa i cant.

Arribem a Myrdal, un poble de quatre cases a 866 metres d'altura. Parem cinc minuts i tornem fent el mateix trajecte de baixada. Cal dir, que molta gent aprofita per baixar amb bicicleta.

Un cop acabem el trajecte agafem el cotxe i anem a veure una zona de cascades prop de Gudvangen. Comencem la ruta a peu i ens trobem una cascada gegant, que no t'hi pots ni acostar ja que quedes xop.

El camí és preciós, ja que ressegueix un riu enfadat i arribes a la gran cascada. El trencant per agafar el camí es troba a la carretera E16 de Gudvangen en direcció a Oppheim. Es tracta d'una mini ruta a peu d'1 km.

Tornem al cotxe i agafem una carretera estreta que surt d'allà mateix cap amunt de la muntanya. Des d'allà podem contemplar altres dues cascades enormes.

Hem acabat molls com ànecs, però ha valgut la pena. Tornem al càmping, sopem i anem a dormir.

Avui el destí és Loen. Torna a ploure, i molt. Fina a Loen tenim gairebé 4 hores de camí. Anem fent parades per fer fotos. En una cua per obres coneixem una dona noruega i petem la xerrada.

Arribem a Loen. És una zona espectacular amb un riu blau turquesa. El càmping es troba al costat d'un llac del mateix color, entre penya-segats, i amb una glacera al fons.

Imatge del llac Lovatnet (Loen)

És del llocs més bonics del viatge, llàstima del temps.

Avui dormirem a una cabin més petita i senzilla.

Del càmping surt una petita carretera que ressegueix el llac en direcció a la glacera. El llac es diu Lovatnet, i és una zona molt recomanable.

Seguint la carretera estreta del llac podem veure cases típìques nòrdiques, amb herba a les teulades i amb ovelles al davant. El lloc és idíl·lic i les vistes espectaculars.

És un lloc bastant remot. Fem algunes fotos.

Continua plovent i tornem a la cabin de Loen. Estem rebentats de tanta carretera.

Comencem el dia ben d'hora, encara plou sense parar. Les vistes al llac de des la cabin sóm molt maques a primera hora. Marxem de camí cap a Geiranger amb tres activitats programades. Veurem si el temps ens deixa.

Comencem a pujar ports de muntanya amb vistes espectaculars. Parem a fer una visita a la cascada de Videfossen. És un salt d'aigua espectacular que pots veure just des de sobre per a veure com l'aigua impacta en la part de baix contra les roques.

Vista del fiord Sunnylvsfjiorden

Continuem fent ports muntanya i túnels fins a arribar al trencant de Dalsnibba. Es tracta d'una muntanya que té unes vistes molt maques sobre el fiord Sunnylvsfjorden. Abans de pujar la collada que et porta a dalt has de pagar.

Quan arribem a dalt no fa bon temps, fa molt vent i fred, estem a quatre graus i no podem veure bé el fiord. Baixem i continuem el port de muntanya, ara de cara avall. Pel camí hi ha miradors sobre el fiord.

Per fi el temps s'obre i millora la visibilitat. Trobem un mirador genial sobre el fiord, on fins i tot hi ha una butaca de pedra per a poder seure i contemplar-lo. Imatge fantàstica. El cap d'uns 20 minuts ens envaeix un autocar de japonesos.

Continuem baixant i arribem a Geiranger. És un petit poble turístic al final del fiord, pensat per a turistes que fan creuers. Dinem fast food i donem una volta pel poble.

Des de Geiranger agafarem un ferri per arribar a Hellesyelt i allà agafar la carretera per a continuar viatge. Paguem 80 € per pujar-hi nosaltres i el cotxe. És caríssim, però el trajecte val molt la pena perque navegues per una de les ramificacions del fiord Storfjiorden, entre penya-segats i cascades. El fiord és molt estret i espectacular.

El trajecte en ferri és d'uns 20 km i dura una hora. Quan arribem a Hellesyelt continuem per carretera fins a la ciutat d'Ålesund, que té uns 25 mil habitants i això a Noruega vol dir que és una ciutat molt gran.

Donem un tomb pel la ciutat. Té un casc antic bonic, amb cases de colors, i es veu una ciutat molt dedicada a la pesca. Val la pena fer un tomb pel seu casc antic, la resta no té res d'especial.

Avui dormirem al Volsdalen Camping, a les afores d'Ålesund i al costat d'una carretera. Torna a ploure fort.

Tot i estar al costat de la carretera i a tenir uns llits no gaire còmodes, el cert és que hem dormit molt bé.

Avui ens espera un llarg camí de sis hores en direcció al sud. Avui el nostre destí és el fiord dels somnis, el Sognefjorden. Iniciem el trajecte i fem quatre hores sense parar, passant per poblets, molts túnels i agafant 3 ferris.

La primera parada la fem a Sognal, sobretot per a comprar menjar al super, anar al WC i estirar les cames. Sognal és un poble amb ambient al centre, on la gent aprofita que no plou per a sortir al carrer a donar una volta. Tot i això el poble no té cap encant especial, per la qual cosa fem un fast food i marxem.

Des d'aquí només es queda una hora per arribar a Balestrand, on farem nit, i situada just al fiord dels somnis.

Així arribem al fiord de Sognefjorden i el comencem a vorejar. És tan gran que sembla mar obert. Té 200 km de llarg i 1.300 metres de profunditat. És enorme, el més gran del món.

Resseguim la seva costa, i ens sorprèn quan remota és aquesta zona, ja que no hi ha pobles ni cases. Finalment arribem al poblet de Balestrand i anem a l'Sjotun Camping.

Balestrand sembla un poble de joguina. Tot està al punt. Net, ordenat i tranquil. Tot en ordre. Totes les cases són típiques i, fins i tot, tenen una mini platja artificial molt ben cuidada.

Fem un petit recorregut pel poble i ens agrada molt. És un poble de gent gran i hi ha una mica de turisme de qualitat. Hi ha un parell d'hotels de luxe. El càmping va en concordança amb el poble. Net, polit i súper tranquil.

Ja és setembre i tot està molt buit. La cabin està molt bé, molt neta però hi fa una mica de fred. A la cabin del costat també hi ha uns catalans.

Agafem el cotxe i resseguim una mica la carretera del fiord. El lloc és molt aïllat. Les poques cases que hi ha al costat de la carretera tenen totes pomers amb pomes vermelles. Arribem, sopem i anem a dormir.

A la nit hem passat molt fred i no sabem el motiu. Descobrim que la porta d'entrada a la cabin no queda ben tancada. Per sort, avui fa un sol radiant, la gespa es veu molt verda i els colors blaus del fiord són una meravella.

Ens toca fer 100 km resseguint la carretera del Sognefjorden i en un dia tan clar i assolellat segur que tindrem uns molts bons paisatges. I així és, a mesura que anem avançant no podem deixar de fer parades per fer fotos.

Aquest fiord és tan gran i tan llarg que sembla que no s'acabi mai. Passem per diferents petites comunitats de cases. A Noruega els poblets estan tots al costat de la carretera i la carretera passa pel fons de les valls.

Finalment arribem a Lavik i passem amb el transbordador, ja ens queda poc per arribar a Bergen. Cada vegada hi ha més cotxes, més gent, sota un sol de justícia. Deu passar poques vegades a l'any que a Bergen hi faci aquest sol, ja que és la ciutat més plujosa d'Europa.

Imatge de la ciutat de Bergen

Arribem a la ciutat de Bergen, aparquem i anem a dinar pel centre. Avui és diumenge i fa tan bon dia que sembla que tot Bergen s'hagi llençat al carrer.

Els carrers, les terrasses, els parcs, tot està ple de gent parlant, menjant i de relax.

Després d'una setmana plena de pluja ja ens tocava a nosaltres un dia radiant així. Ho aprofitem i fem una volta pel centre, pel parc, i el castell.

Decidim anar a veure on passarem la nit, lloc que que hem llogat a través d'Airbnb. Es tracta d'un àtic prop del centre, net, ampli i còmode. Hi estarem bé.

Per acabar el dia decidim agafar un funicular que puja dalt d'una muntanya des d'on es veu tot Bergen. Es diu Floibanen i és una activitat molt recomanable si aneu a Bergen.

El funicular està ple de turistes, els noruegs molts pugen a peu o corrent vestits d'esport. Dalt la muntanya i hi ha una panoràmica molt bona de Bergen i el mar. Hi ha botigues i bars i tothom tira fotos i menja gelats. A la zona hi ha moltes rutes per a fer senderisme i donem un tomb per allà.

Finalment baixem. Ens hagués agradat baixar a peu, però ja tenim el bitllet del funicular comprat.

Anem al mercat del peix, comprem sopar i ens l'anem a menjar a la terrassa de l'àtic on estem. Mentre sopem podem contemplar la posta del sol.

Ens llevem ben d'hora, perquè avui hem d'agafar un vol intern de la companyia Wideroe cap a Bodø, des d'on agafarem un ferri cap a les Illes Lofoten, la nostra següent destinació.

Cap al migdia agafem l'avió i durant el vol, que dura unes dues hores, gaudim dels paisatges que ens ofereix noruega. Des del cel es poden veure glaceres, cascades, valls, muntanyes, rius, ... és espectacular. L'avió vola bastant baix i es pot veure tot al detall. No hi ha millor manera de veure Noruega que des del cel.

Arribem a Bodø i estem una mica inquiets perquè només tenim 30 minuts per a recollir les maletes i anar al port a agafar el ferri cap a les Lofoten. Per sort les maletes surten ràpid i agafem un taxi que ens porta ràpidament al port.

I per sort podem agafar el ferri. És un vaixell enorme, bastant luxós, ple de gent jubilada. El recorregut durarà unes 4 hores fins a les illes Lofoten.

Vista del poblet de Reine (illes Lofoten)

Ens estem llargues estones contemplant el mar i les muntanyes que es veuen lluny.

El millor moment és quan comences a arribar a les Illes Lofoten i les veus a la llunyania. Sembla l'esquena d'un drac que surt del fons marí. Muntanyes molt dretes, de diferents formes. Les Lofoten prometen molt.

Arribem a Moskenes, poblet situat en una de les illes de l'arxipèlag, i ens dóna la benvinguda una orquestra de músics quan baixem del vaixell. Allà ens espera l'André, el noi que ens llogarà, via Airbnb, un àtic a casa seva.

Durant el trajecte l'André ens explica moltes coses de les illes: la quantitat de turisme que arriba any rere any, les aurores boreals, la dedicació a la pesca del bacallà, etc.

Quan arribem al seu poble, Gravdal, ens porta a donar una volta amb cotxe i ens ensenya els llocs importants, bars, súpers, etc. És un poble petit on tot es concentra en un sol carrer.

Arribem a l'àtic i està molt bé, molt nou i ben equipat. Ideal per a passar les tres nits que estarem aquí.

Les Illes Lofoten podem dir que són un món apart. Els paisatges, el clima, la tranquil·litat, i les seves platges i poblets els donen alguna cosa especial.

Durant els dies que hi vam estar no ens va fer gaire bon temps, però vam fer tot el que vam poder.

Val molt la pena visitar les seves platges. És curiós veure platges de sorra blanca i aigües cristal·lines típiques de zones tropicals enmig de muntanyes d'herba verda i en una zona situada per sobre del cercle polar àrtic.

Platja de Kvalvika (illes Lofoten)

Algunes platges que cal visitar són Kvalvika Beach, Utakleiv Beach, o Haukland Beach. També n'hi ha d'altres molt maques, però no recordo els seus noms.

També és molt interessant fer la carretera E10 en direcció a Å i anar visitant els seus pobles de pescadors amb cases típiques de color vermell. Els carrers estan impregnats d'olor de bacallà. Val molt la pena visitar Å i Reine.

Des de la carretera fins i tot vam tenir l'oportunitat de veure famílies d'orques dins el mar i prop de la costa.

El clima de les illes Lofoten és típic atlàntic, molt humit i on hi plou sovint, però quan surt el sol hi ha uns colors espectaculars. Val a dir que, malgrat que estan molt al nord, el clima d'aquestes illes és bastant suau, ja que disposen d'un microclima especial.

La tornada a Bodø era un tema que ens preocupada. Els ferris sortien a hores intempestives, eren cars i arribaven a ports molt aïllats. I el cotxe de lloguer l'haviem de deixar abans de marxar.

Finalment vam decidir agafar un vol des de Leknes a Bodø. El trajecte era d'uns 10 minuts de durada i era car, uns 50 euros per persona, però ens va estalviar molt temps i mals de cap.

En arribar a l'aeroport de Leknes estàvem sols. Era l'aeroport més petit que havíem vist mai. A mesura que es va acostar l'hora van arribar algunes persones més. Al vol érem unes 10 o 12 persones i volàrem a amb un avió d'unes 30 places.

El vol va anar molt bé i el cap de res ja estàvem a Bodø, on passaríem la nit en un allotjament d'Airbnb. Arribem a l'aeroport de Bodø i agafem un taxi fins la casa on estarem, la qual està apartada del centre.

Ens atén un noi educat i ens ensenya l'habitació. Normal. Per passar la nit ja està bé. Sortim i anem a fer una pizza a un bar que està a 10 minuts caminant de la casa. Després de sopar tornem i anem a dormir.

L'últim dia d'aquest viatge no va tenir gaire història, ja que l'havíem de passar en avions i aeroports. Vam esmorzar en una gasolinera de Bodø i vam començar el trajecte de tornada.

Primer agafem un vol domèstic de Bodø a Oslo i després un altre d'Oslo a Barcelona, amb la companyia Norwegian. Tot correcte.