Relat d'un viatge de 15 dies a Iran

Arribem a l'aeroport internacional Imam Jomeini (com no...) de Teheran cap a les 4 h am, hora local, i es que la connexió via Istanbul (volem mb Turkish Airlines) és mortal. Agafem directament un taxi (25 dòlars) fins a la terminal d'autobusos sud de Teheran, E Jonub. L'aeroport esta a uns 30 km.

Allà agafem un autobús,el primer del dia, cap a Kashan. Ens costen 80.000 IR (o sigui 80 Tomans) els 2 bitllets i són cap a 3 hores. Els autobusos estan molt bé, nets i força còmodes. Són Volvo, Scania, ... La competència entre companyes és tal, que uns donen sucs o menjar, altres galetes, etc.

A Kashan l'hotel és el Sayyah, 3* però molt justet, net, 400.000 IR (40 dòlars) la doble. L'esmorzar és molt limitat, com gairebé tot el viatge serà.

Kashan no te gaire res especial, tret del basar i les cases antigues. Tot i això és un lloc que com aperitiu del viatge, esta bé. També hi ha uns jardins, Bagh-e-fin, però nosaltres no els visitem.

Agafem un autobús de la terminal de Kashan per anar a Isfahan, el preu 2.20 € per bitllet. Son també 3 hores de viatge. S'arriba a la terminal Kaveh, al nord de la ciutat. No ens posem d'acord amb la legió de taxistes i optem per un autobús urbà cap al centre (unes 10 persones s'ofereixen per explicar-nos que autobús és...). Per 0.10 € arribem al centre de la ciutat, són 15 minuts de autobús.

Agafem un hotel que l'Antonio coneix del passat viatge a Iran (2008), que és l'hotel Ali Qapu, un 4* que sens dubte serà el millor de tot el viatge. Cal dir que a gairebé tots els hotels es pot negociar el preu. En aquest cas es queda en 93 €, amb un esmorzar que compensarà el pobre dinar de tots els dies (Kebab amb arròs, Kebab amb arròs,....)

Isfahan, sens dubte un dels llocs més interessants de l'Iran, te per exemple el barri armeni de Jolfa, molt recomanable, diferent, amb, fins i tot, pubs i bars com els nostres a on podeu prendre un te escoltant música... És al voltant de l'església de Vank (preciosa..) on trobem els pubs. Els taxis que agafem a Isfahan ens costen entre 2 i 4 € el més car.

Caminem una llarga estona fins el famós pont de Sio-Seh, realment bonic amb arcades ogivals, el qual és com una mena de rambla on la gent passeja. La plaça de l'Imam, una de les més grans del món, és preciosa. Un lloc que, de ben segur trepitjarem varies vegades al llarg de l'estada en aquesta ciutat. La veiem a la nit, il­luminada, amb gent que volta. La temperatura, tot i fresca, és suportable.

Mesquita Ali (Isfahan)

Visitem el palau d'Ali Qapu,la mesquita de l'Imam,el Gran Basar...És espectacular les dimensions de la plaça i també preciós el basar, amb un aire de certa decadència, sobretot la part ja tancada (el basar s'ha anat desplaçant i la part nova de la ciutat guanya espai...), una decadència que mostra com devia ser fa molts anys. És aconsellable perdre's pels túnels tancats (molt segur) i aparèixer a la part nord de la ciutat, és màgic.

Hem trobat gent, com gairebé cada dia, que ens parla pel carrer, però avui ha estat diferent. Unes dones, 2 germanes i una mare acompanyada de la tia, ens han cridat pel darrera per a parlar amb nosaltres. Hem parlar una llarga estona sota les voltes de la gran plaça de l'Imam i ens hem fet fotos i tot. Quina bona estona hem passat...

El segon dia a Isfahan, de bon matí hem anat a fer una ruta a peu de les que aconsella la guia Lonely Planet: mesquites, mausoleus, la mesquita dels divendres... Una ruta molt recomanable des d'aquí i que sens dubte ens allibera de l'intens tràfic d'altres zones.

Una altra recomanació a Isfahan és que si volem comprar artesania, aquest és el millor lloc. Treballen bé i, a més, hi ha coses que no les tornarem a trobar en cap altre lloc del pais, com per exemple les miniatures (capses).

Complex Amir Chakhman (Yazd)

Avui hem agafat un autobús cap a Yazd. Volíem viatjar a les 7:00, però el autobús estava ple i per tant hem hagut d'esperar a les 10:00. Hem perdut gairebé el dia perquè el trajecte són 5 hores. És, doncs, aconsellable reservar el bitllets amb antelació per assegurar-nos de viatjar a l'hora que volem.

Per sort, en el dia d'ahir, hem agafat els vols interiors de Shiraz a Mashad i de Mashad a Tabriz i finalment a Teheran per a evitar majors problemes. Els preus, especificats en un altre apartat, son interessants i és aconsellable fer-ho en avió, doncs son trajectes llargs. Recordem que l'Iran és un país amb més del triple de superfície que Espanya... Els bitllets d'avió els vàrem treure en una oficina d'Iran Air i s'han de pagar directament en efectiu i moneda nacional.

Tornant al autobús d'Isfahan a Yazd, el preu ha estat de 4.5 dòlars cadascú.

Arribem a la ciutat desèrtica de Yazd cap a les 15:30 i anem a l'hotel Yazd Traditional Hotel, 40 dòlars la doble. És correcte amb l' esmorzar limitat com sempre.

Anem ràpidament a veure la part vella de Yazd, de construccions típiques del desert amb els anomenats shabats, una mena de túnels per aguantar una mica la fresca i fer realment màgics els passejos per la ciutat.

Aquí experimentem els primers trastorns intestinals, degut segurament a una pizza amb picant. És millor no deixar el Kebab amb arròs i assegurar el bon funcionament...

A primera hora iniciem una excursió pels voltants de Yazd, concretament a Kharanag, Chak-Chak i Meibod.

Crec que Chak-Chak us ho podeu estalviar, excepte els que tingueu algun interès per la religió Zoroastriana. Els altres dos llocs, i sobretot la ruta desèrtica, sí que ens ha agradat. El taxista contractat, a traves de l'hotel, ha resultat molt car: 8 hores per uns 40 €). A més el cotxe era molt vell i ell no és guia, i per tant no coneix bé la regió...

En les darreres hores del dia tornem a gaudir de la part vella de la ciutat amb racons realment preciosos, a on passejar és tot un luxe.

Venedora de perfums (Shiraz)

El viatge en autobús de Yazd a Shiraz és molt pesat. El bitllet, un cop més, és barat, uns 4.5 € Però les 6 hores de viatge es fan llargues y veiem com cada cop que avancem, el termòmetre de l'autobús augmenta.

Sens dubte, Shiraz i els voltants serà el punt més calorós del nostre viatge, al voltant del 30-32 graus de temperatura, però això sí, al vespre, refresca.

A Shiraz agafem l'hotel Hafez, un 3* però com els altres, justet (40 dòlars).

El basar de Shiraz és un dels més interessants que hem vist durant el viatge. Així mateix la mesquita dels divendres ens ha semblat espectacular.

Però el plat fort del viatge està encara per arribar...

Persèpolis

El tour contractat a l'agència Pars Tourist Agency (a Zand Av, al centre de la ciutat) per a visitar Persèpolis ens costa 17 dòlars, amb un minibús molt correcte, amb xofer i un guia de parla anglesa.

Anem amb una italiana i dos russos. És un autèntic plaer visitar aquest lloc ple d'història. Això sí, gens recomanable visitar-lo en ple estiu, perquè les ruïnes són grans i hi ha poques ombres. Cal portar barret o una gorra, a més d'aigua suficient.

Persèpolis ens impressiona per la seva majestuositat i la bona conservació dels gravats. Així mateix les tombes mortuòries a la muntanya de roca, impressionants.

Tornant de Persèpolis hem decidit atrevir-nos novament amb una sopa i ens torna a modificar els nostres intestins. Sant Fortasec es demostra com el remei més eficaç.

Agafem un taxi cap a l'aeroport de Shiraz, molt a prop. Això no és Teheran i per 4 dòlars ens porten cap a la terminal. A la cua de facturació un mosso ens porta al mostrador correcte i ens fa passar per davant de tothom. És alguna cosa que no ens sorprèn, ens ho han fet més d'una vegada i la gent del país no s'enfada.

És la primera vegada que volem amb un Tupolev rus, tan present en altres països, però que nosaltres no havíem tingut aquesta possibilitat. Dedueixo que deu tenir més de 40 anys. En realitat és un tipus d'aeronau que la perceps com insegura, vella i per tant el que has de pensar és que tot anirà bé. Som els dos únics estrangers a bord. Arribem puntuals a la ciutat santa de Mashad, després d'una hora i mitja de vol. L'aeroport no és gaire lluny del centre.

Tot és clarament diferent al càlid sud: gris, fa fred, és el nord. A prop de Turkmenistan i de l'Afganistan. És el lloc per excel·lència de pelegrinatge dels xiïtes.

Hem decidit venir fins a Mashad per l' interès sociològic que té visitar el macro-complex de l'Imam Reza, una Meca xiïta. Es pot entrar sense cap problema, això sí, amb respecte i vestit correctament, colors foscos, etc.

Agafem el Parnian Hotel, un aparthotel de 4*, francament bé. Ens costa 50 dòlars, però pensem que val la pena. Al fer-se fosc, cap a les 17:30, la temperatura baixa molt i optem per anar a comprar unes samarretes de màniga llarga per suportar millor el fred que fa.

Desprès d'esmorzar a l'hotel sortim per a dirigir-nos cap al macro-complexe de l'Imam Reza. Plovent, ens veiem envoltats al centre de la ciutat per una manifestació de Joventuts Islàmiques que desfilen de manera paramilitar i perfectament uniformats, separats per sexes als dos costats de l'avinguda principal.

Entrada al complex de l'Imam Reza (Mashad)

El fet ens impressiona i camera en mà decidim fer el nostre particular reportatge. El carrer és ple nois i noies ciridant, alguns porten banderes iranianes i palestines. Interpretem, erròniament, que és de recolzament al poble palestí. Més tard ens expliquen que res d'això. És simplement una celebració de l'aniversari de la Revolució Islàmica. La festa acaba amb una lectura d'un manifest davant les autoritats religioses i militars.

Desprès hem aconseguit entrar al complexe de l'Imam Reza. És molt interessant i, sobretot, enorme. Multitud de patis, mesquites, mausoleus, etc i gent, gent i més gent.

Un guia, una mena de voluntariat, que entre altres coses es dedica a acompanyar gent per tot el recorregut, m'ensenya gran part del recinte, la biblioteca i diferents patis. Sortint, aquest guia em convida a prendre un te molt amablement.

Per altra banda, assenyalar que al basar de Mashad es poden trobar bons treballs de plata i pedres semi-precioses com ara turqueses, la pedra iraniana per excel­lència.

Kandovan

Aquest vol, d'una hora i 45 minuts, travessa tota la serralada Elburz, amb muntanyes que superen de llarg els 5.000 metres d'alçada i també es pot observar el Mt. Damavand, el cim més alt de tot l'Iran, amb 5.600 m.

En arribar a la ciutat de Tabriz un taxista ens suggereix l'hotel Sina, un 2* que ens surt per 50 dòlars.

Ràpidament i per aprofitar les poques hores de llum que queden, negociem un taxi per anar a Kandovan, un poble a les muntanyes, uns 50 km al sud.

El taxista ens cobra 30 dòlars, una mica car, i més quan tornant veiem que el taxi s'atura en una gasolinera i omple el dipòsit de gas i paga amb 10.000 IR (1 dòlar) i encara li tornen el canvi...

El poble de Kandovan és interessant, però està ple de turistes nacionals que, per ser divendres, la seva festa, surten de la capital i venen aquí a passar el dia. Qui conegui la Capadòcia turca s'ho pot estalviar.

El basar de Tabriz és probablement un dels més autèntics que hem vist durant tot el viatge. Es poden trobar coses interessants i antigues.

Per altra banda ens sorprèn l'arquitectura de les mesquites de Tabriz, clarament diferenciades de les altres que hem vist fins ara. La mesquita blava es troba en un estat deplorable com a conseqüència d'un terratrèmol i la poca inversió que aquesta gent sol destinar a molts monuments.

Després d'una hora de vol, des de Tabriz, arribem a l'antic aeroport de Teheran i que actualment es fa servir per a vols domèstics. Per tant el taxi ens surt molt bé de preu (7 dòlars).

Mare amb un nen en un parc de Teheran

Novament un taxista molt amable, i preveient la seva corresponent comissió, ens porta a l'hotel Dorsa, un 4* molt correcte. El seu preu 85 dòlars. Tot i que és car pensem que és l'últim dia i cal estar bé, perquè ens espera un llarg viatge de tornada a casa.

Teheran és una gran metròpoli inspirada en la ciutat de Los Angeles i això es palpa només baixar de l'hotel i trepitjar l'asfalt: soroll i contaminació seran els nostres companys les darreres hores en aquest país.

El Museu Nacional és de gran interès, així com el Gran Basar. Un estudiant iranià s'ofereix a la cua del Museu per acompanyar-me a visitar el museu. Acabem passejant pels carrers de Teheran, entre sorolls i fum, de camí de l'hotel per anar després a l'aeroport.

Arribem a casa després d'un total de 10 hores de vol, repartides en un vol Teheran-Istanbul i un altre Istanbul-Barcelona.

Probablement, un dels inconvenients de viatjar a l'Iran amb Turkish Airlines és la combinació. Les hores d'espera a l'aeroport d'Istanbul, entre vol i vol, es fan llargues i pesades.