COREA DEL SUD
Relat d'un viatge de tres setmanes a Corea del Sud
Data viatge: 
Introducció
Aquest és el relat d'un viatge de 3 setmanes per diferents ciutats i llocs de Corea del Sud.
Entre els llocs visitats destaquem Seül, Gyeongju, Busan, Sokcho, Jeonju i Incheon.
Nosaltres teníem l'avantatge que el nostre fill Marc está vivint a Seül, la capital coreana, amb la seva parella. Ella parla anglès i tots dos parlen coreà. Realment varen ser uns guies meravellosos.
Imagineu-vos una ciutat, amb els seus barris i poblacions colindants, que s'estenés des de Sitges fins a Calella de la Costa, i que s'hi pogués arribar amb metro a tot arreu. Doncs això és Seül.
Fitxa tècnica del viatge
Data del viatge
Del 7 al 28 d'octubre de 2022.
Diners
La moneda a Corea del Sud és el Won. En les dates d'aquest viatge el canvi respecte de l'euro era: 1 € = 1.400 Wons.
Per a obtenir l'equivalència de Wons a Euros nosaltres multiplicàvem per set i dividíem per 10.000. Per exemple, (3.000 wons x 7) / 10.000 = 2,10 € aproximadament.
Podeu obtenir Wons en efectiu en qualsevol establiment 7eleven, però et cobren al voltant del cinc per cent de comissió. Si podeu, feu-ho en qualsevol banc.
En qualsevol cas, excepte en algunes parades al mig del carrer, a tot arreu s'accepta el pagament amb Visa. Per tant, sempre que es pugui feu-la servir.
Visat
Per entrar a Corea del Sud és necessari un visat que es pot obtenir a través de l’aplicació K-ETA i que en cas de turisme té una validesa de dos anys.
Des de principis d’octubre, de 2022 ja no és necessària una prova PCR per entrar a Corea del Sud, però continua essent necessari omplir el formulari en línia Q-CODE amb informació de COVID-19. Tot i això, com que les normatives canvien molt sovint, consulteu la darrera normativa que publica l'ambaixada de Corea del Sud.
Transport
Hi ha vols directes des de Barcelona a Seül amb les companyies Korean Air i amb Asiana Airlines. Aquests vols son una mica més cars (entre els 1.000 i 1.100 € anada i tornada) que els que fan alguna escala, però t'estalvies unes hores de viatge. L’anada suposa al voltant de 12 hores de vol i 13 hores de tornada.
En el mateix aeroport d'arribada podeu comprar una targeta T-money i carregar-la amb diners. Us servirà per pagar el tren des de l’aeroport d'Incheon fins a Seül, així com el metro i el bus. Però, compte, per a comprar-la i recarregar-la només es pot fer amb diners en efectiu.
Passeu la targeta en el moment d'entrar i de sortir del transport públic, sobretot de l'autobús, ja que si no, la propera vegada que la feu servir us cobraran un extra.
Les següents aplicacions de mòbil (Android i iOS) us seran molt útils per a moure's pel país:
- KakaoMetro. Informació sobre totes les línies i estacions de metro de Seül i voltants. Impressionant.
- KakaoMap. És la versió local de Google Maps, la qual no permet la navegació a Corea del Sud. Us dirà com anar des d'on esteu a on vulgueu anar amb cotxe, taxi, transport públic (autobús o metro) o a peu. Amb el metro fins i tot us indicarà per quina porta heu de sortir, ja que hi ha estacions amb vuit o deu sortides.
A les andanes del metro, davant de les portes d’entrada al vagó, una pantalla indica la parada on esteu, l'anterior i cap on va, tant en coreà com en anglès. És difícil equivocar-se, però no impossible.
Compte amb l'autobús: si no demanes baixar i no hi ha ningú a la parada, l'autobús no s’atura i passa de llarg.
Els taxis no són gaire cars, sobretot si sou tres o més. La baixada de bandera costa 3,800 wons, uns 2,6 €.
Idioma
Pocs coreans, fora del personal d'hotels o de zones turístiques, parlen anglès, malgrat que la joventut que puja l’està estudiant cada cop més.
L'aplicació de mòbil Papago (Android i iOS) és un excel.lent traductor anglès–coreà i coreà–anglès. Podeu escriure o parlar directament i us ho tradueix al coreà. tant escrit com parlat. Ho he provat amb coreans/anes nadius i funciona molt bé. T’entenen perfectament.
Internet
Abans de volar cap a Corea, reserveu per internet un dispositiu Wifi portàtil per a recollir-lo en el mateix aeroport d'Incheon. Nosaltres ho varem fer amb WiFi Dosirak, fàcil de fer servir i amb la millor relació qualitat/preu que varem trobar (surt per 2.500 wons/dia, uns 1,8 €/dia ).
I amb l'aplicació de mòbil KakaoTalk (Android i iOS) podreu parlar o enviar-vos missatges entre vosaltres, com si fos un WhatsApp local.
Menjar
No hi ha ni ganivets ni forquilles. Els coreans tallen el menjar agafant-lo amb unes pinces i fent servir unes tisores. Per altra banda, els bastonets que els coreans fan servir per menjar son metàl·lics.
En els restaurants l’aigua és gratis, així com els aperitius que et posen quan demanes el menjar. El cafè, en canvi, és molt car. Un expresso et pot sortir per uns tres euros o més al canvi.
En alguns restaurants veureu una pantalla on hi ha els plats que serveixen. Cliques els que vols, introdueixes la targeta Visa i et surt un paper amb el cost i un número. Al cap d’una estona, en una pantalla surt el teu número i ja pots anar a recollir la comanda.
Trobareu pisos/cafès en els que hi ha gossos i on demanant una beguda, pots jugar amb ells.
Altres curiositats
- És pràcticament impossible fumar, ni tan sols al carrer. Es poden veure a terra cartells lluminosos de no fumar en deu metres als voltants.
- Les mascaretes son obligatòries en espais tancats i en el transport públic.
- A les taules dels restaurants hi trobareu una caixonera on estan els coberts i els tovallons de paper.
- En els carrers hi ha lavabos a tot arreu, fins i tot al subsòl del metro. Veureu una imatge d’un home i una dona i la distància on estan els lavabos, normalment molt nets.
- A totes les estacions de metro hi ha escales mecàniques i/o ascensors. Estan indicades amb un rètol on hi ha dues persones envoltades en un quadrat. També indica a quina distància estan.
- Als hotels hi ha una planta amb rentadores i assecadores per als clients. Cada bugada pot sortir al voltant dels dos o tres euros, incloent el sabó.
- Les persones més grans de 64 anys no paguen l’entrada als palaus, temples, museus, etc. Et demanen el passaport per demostrar l’edat.
- Es difícil trobar papereres al carrer, però sí que n’hi ha en el metro.
- Els carrers estan plens de detalls, que si una estàtua, que si un parterre amb flors, un salt d’aigua, etc. Si més no, et fan agradable el passeig.
- A les botigues no és habitual regatejar el preu. Et miren com dient: que què?.
- La gent en general és molt amable i, malgrat que no t’entenguin, sempre volen ajudar-te.
Relat d'un viatge de tres setmanes a Corea del Sud
Barcelona - AEROPORT D'INCHEON - SEÜL
Varem arribar a l'aeroport internacional d'Incheon al voltant de les 16,30 hora local, després de 12 hores de vol des de Barcelona. Els tràmits d'entrada al país es fan tots quasi automàticament, molt ràpid.
Vam recollir el wifi portàtil que havíem reservat, vam comprar la targeta T-Money i quan ja teníem les maletes varem agafar el tren Arex fins a l’estació central de Seül. Hi ha un servei Exprés (trajecte 51 minuts i costa 9.500 Won, uns 6,70 €) i un altre All Stops (trajecte 66 minuts i costa 4.750 Wons, uns 3,30 €).
Des de l'estació central de Seül agafem el metro fins al barri de Insa-dong, que era on teníem l’hotel Ibis Ambassador Insadong, un tres estrelles molt correcte i a cinc minuts a peu des de la boca del metro. Ens va costar al voltant de 49 € per dia. No surt a compte agafar-lo amb esmorzar, és molt car comparativament.
SEÜL: BARRI D'INSA-DONG
Insa-dong és un barri del districte Jongno-gu de la ciutat de Seül. En ell hi ha una zona amb carrerons, cases, botigues i restaurants amb les construccions típiques de Corea: s'anomena Ikseondong Hanok Village.
Aquí ens hi vàrem estar cinc dies recorrent la zona. Agafeu un carreró, seguiu-lo, gireu a la dreta o a l’esquerra i deixeu-vos portar. Gaudiu de les botigues, arribeu al carrer Insa-dong, aneu amunt i avall. La cruïlla d'aquest carrer i el carrer Ugeongguk-ro es l'epicentre turístic. Xafardegeu les botigues, en fi, feu el turista.
Busqueu un lloc per dinar, ja que és un carrer comercial turístic. De fet, aquí és on varem provar la barbacoa coreana, amb una carn de tipus Kobe. Es una mica més cara que els altres restaurants, però val la pena provar-la.
L'endemà, una amiga del nostre fill, ens va convidar a vestir-nos amb el vestit típic coreà, tant d’home com de dona, i així vestits vàrem recorre el palau reial de Gyeongbokgung. Si vas vestit d’aquesta manera, tampoc pagues entrada.
Si agafeu la línia lila del metro fins l'estació de Yeouinaru, que és la primera després de passar per sota del riu Han, trobareu, anant a la dreta la terminal dels creuers fluvials d'Eland Cruise. Es pot fer un recorregut pel riu Han els dimarts i diumenges. Surt a les 19:30 i torna a les 20:40. El cost es de 29.000 wons/persona, uns 20 €.
A meitat del recorregut del creuer, passes per sota d’un pont (et fan posar sota cobert ) i hi ha un joc d’aigua i llums que cau des de el pont, realment bonic. De tornada hi ha una actuació musical.
GYEONGJU
Des de l’hotel, ens demanen un taxi per anar fins l’estació central de Seül i allà agafar el tren ràpid fins a la ciutat de Gyeongju. El viatge dura al voltant d’un hora cinquanta minuts amb un cost de 52.000 wons (uns 36,40 € per persona).
Des de l’estació de tren de Gyeongju agafem un altre taxi fins l’allotjament.
Es tracta d'un apartament ubicat al complex Blue Planet, amb dos habitacions, cuina i bany on ens hi estarem quatre dies/tres nits. Amb un preu total 570.000 wons (quasi 407 €).
Gyeongju es una població mitjana situada al sud-est de Corea.
Es famosa pels seus túmuls funeraris, per l’observatori astronòmic (probablement el més antic d’Àsia) i pels magnífics parcs i jardins.
Des de el centre de la ciutat s’hi pot arribar a peu o en bus, que son a dues parades des de el centre.
Un cop allà, pots passejar o llogar una mena de tricicle motoritzat, només per moure't pel recinte. I quan et canses el deixes i ja el recolliran.
Hi ha restaurants que estan especialitzats en un o dos plats. No demanis res més. Hi ha el que hi ha.
El mercat de Gyeongju és immens, ple de botigues i mini restaurants, on et cuinen davant teu i pots menjar allà mateix o endur-t’ho a casa.
Al costat del mercat, on hi havia l’antiga estació de tren, hi han posat un escenari on hi ha actuacions en directe quasi a diari a partir de les cinc de la tarda.
Hi ha cadires per seure i les primeres files son per a les persones grans.
Com a curiositat, hi havia molt poc turisme estranger, quasi tothom era nadiu, això si, molts.
Des del centre de la ciutat, i creuant una via principal, hi trobareu un carrer ple de botigues, mini hotels, restaurants, etc. però quasi tot enfocat al turisme local.
Parlant de restaurants, aneu amb compta perquè els coreans sopen molt aviat.
BUSAN
Taxi cap l’estació de Gyeongju i tren amb destinació Busan: 34 minuts i 18 € per cap.
Busan és la segona ciutat més gran de Corea del Sud, després de Seül.
L’hotel reservat a Busan era el Urbanstay Seomyeon, dos nits per 10.000 wons (uns 74 €.)
El primer que vam fer, per aprofitar la tarda, va ser anar a Haedong Yonggunsa, un temple situat al costat del mar, cosa rara. Surt més a compte anar-hi amb taxi, ja que cau una mica lluny. Es una mica naïf, però curiós de veure i com que era octubre no estava gaire massificat.
Tornant pel camí que voreja el mar en direcció a la zona turística se'ns va fer de nit. Tot era tancat i estàvem al bell mig del no res.
Una senyora se’ns va adreçar en coreà (sort del nostre fill) preguntant-nos que què fèiem allà i que buscàvem.
Al dir-li que buscàvem un restaurant per sopar, ens va obrir el seu, que ja havia tancat, ens va cuinar pasta i al preguntar-li si ens podia demanar un taxi, ens va acompanyar amb el seu cotxe fins una zona on va aturar-ne un i es va acomiadar.
Estàvem tan estorats que no se’ns va ocorre ni preguntar-li el nom. El seu restaurant és diu El Faro de Searang i l'adreça es 27 Dongam 1- gil, Gijang, Busan.
El mercat de peix de Busan, el Jagalchi Market, està considerat com un dels més grans del mon. KakaoMap us dirà com anar-hi des d’on us trobeu fins allà.
És un edifici de set plantes, tot ell dedicat a la venda de peix. Tanca els dimarts. Sí, hi vàrem anar un dimarts.
De totes maneres, els voltants estan plens de paradetes on venen peix, o restaurants on te'l cuinen.
Al costat del mercat s’hi troba l’Avinguda de la Fama, on podeu veure els noms i les petjades de les mans de famosos, això si, son coreans i per nosaltres desconeguts.
Curiós el barri de Gamcheon, on totes les cases estan pintades de colors. Malgrat que s’ha convertit en un reclam turístic ple de botigues de records, és interessant anar hi. KakaoMap us indicarà amb quin bus podeu anar-hi des de on esteu fins allà.
Continuant fins dalt de tot del barri, trobareu un camí de baixada que us durà fins a la parada del bus.
Tornem a Seül amb el tren ràpid, (2 hores i 40 minuts, amb un cost de 63.000 wons, uns 44 €) i ens quedem a dormir una nit en l'hotel Staz Myeongdong, ja que demà al matí sortim d’hora cap a Sokcho en bus (2 hores i 43 minuts i un preu de 30,000 wons per cap, uns 21 €).
SOKCHO
L'autobús des de Seül a Sokcho triga 2 hores i 43 minuts i costa un preu de 30.000 wons per cap, uns 21 €. L'estació de bus de Sokcho está al costat de l’oficina d’informació i turisme i d’una parada de taxis.
Des de aquí es pot continuar amb taxi o agafar un bus que et porta fins a un parell de kilòmetres del temple de Sinheungsa, situat a la muntanya de Seoraksan.
En aquest temple tenim reservades dues habitacions per a dormir-hi una nit al preu de 60.000 wons per persona (uns 42 €). Això sí, amb sopar i esmorzar (molt frugal) inclòs.
Es dorm a terra sobre un futon i hi ha lavabo amb dutxa, però no hi ha tovalloles.
El temple està ubicat al bell mig de les muntanyes, en un paratge meravellós.
Des d'allà es poden fer excursions, però s’ha de estar una mica en forma, ja que els camins són com, diríem, de cabres i s’ha d’anar saltant cingles.
Si hi aneu amb taxi, procureu anar-hi a primera hora del matí, ja que si no us podeu trobar amb una caravana impressionant per entrar al recinte degut a que a l’entrada hi ha un parking de pagament i es formen unes cues impressionants.
Hi ha un telefèric (Seoraksan Cable Car) que per 3.700 wons, uns 2,50 €, et puja dalt de tot d’una muntanya i des de allà es pot continuar pujant a peu. Les vistes són espectaculars.
A l’oficina de turisme de Sokcho es pot contractar un taxi turístic durant tres hores i per un preu al voltant de 21.000 wons, uns 15 €, et porta on vulguis o sinó el deixes decidir a ell.
A nosaltres ens va dur a una mena de balneari/relax de peus, amb aigua calenta i freda.
El balneari és gratuït, però si vols una tovallola per eixugar-te els peus et cobren 1.000 wons, o sigui 0,75 cts.
Després ens va dur al costat del mar, on hi havia unes pagodes que eren miradors.
A continuació, a una llacuna que connecta amb el mar i on hi ha unes passarel·les penjants al damunt.
I finalment ens va deixar al costat del mercat local, on vàrem sopar i fer temps fins la sortida del bus per tornar a Seül.
Si sou tres o més persones, és interessant agafar aquest recorregut amb taxi, ja que sinó, pel teu compte, no hi aniries.
SEÜL: BARRI DE BUCHEON
Dies de relax a Seül, amb l'hotel Polaris com a base, ubicat en el barri de Bucheon.
Ens trobem amb una amiga d’en Marc, la Jieun, i amb el Dani, que está casat amb una coreana.
Abans de sopar, anem a un karaoke per la zona de Hongdae, on hi ha actuacions en directe al carrer, restaurants i està ple a vessar.
Curiós el tema dels karaokes a Corea. Llogues una sala privada e insonoritzada per a tu i els teus amics. I a cantar!!.
És una verdadera dèria la que tenen els coreans pel karaoke en vista de la quantitat que hi ha.
Sopem en un dels restaurants amb barbacoa de porc i aprenc a dir en «megju hana chuseyo» (en coreà significa «una cervesa, si us plau»).. Així és com sona i m’entenen.
L'endemà, dinem en el Gwangjang Market. És impressionant la de llocs on pots seure per dinar i t’ho cuinen davant teu. No recordo el que ens va costar, però era molt barat.
Des de allà anem caminant uns quatre quilòmetres pel canal Cheonggyecheon fins arribar a l'inici, a tocar del plaça Cheonggye, on ens trobem amb una actuació musical de timbals realment espectacular.
Ens acostem a veure el que seria el centre de la zona, que l'han arreglat i tothom vol fer-se fotos amb la combinació de sortidors d’aigua i llum i l'estàtua del rei Saejong i nosaltres també. Més amunt hi ha el palau de Gyeongbokgung.
Sopem en un restaurant especialitzat en barbacoes de porc. Es diu Charcoal Grilled Ribs.
Al mig de la taula hi ha una mena de barbacoa on couen la carn i un tub que arriba fins a sobre de la graella, que es un aspirador perquè el fum no ho impregni tot. Boníssim.
No podíem marxar de Seül sense pujar fins a la seva torre de comunicacions, la N Seoul Tower.
Fins a ella només s'hi pot arribar amb un autobús concret, el nº 04, que surt cada quinze minuts de South Insa Square. Feu servir el Kakao Maps per a que no us perdeu.
Les vistes des de allà dalt són impressionants.
El color de la il·luminació de la torre per la nit indica la puresa del aire. Aquesta nit era de color blau. Perfecte.
Anem a sopar al restaurant Qoo Qoo, que és un bufet lliure de sushi situat en el barri de Myeondong. Està en un tercer pis d’un edifici del carrer Myeondong-gil 55. Molt recomanable.
JEONJU
Prenem un taxi cap l’estació central de Seül, on agafem un tren fins a la ciutat de Jeonju. És un trajecte d'una hora i mitja i que costa 53.000 wons, uns 37 €, anar i tornar.
L’estació de tren de Jeonju és una construcció típica coreana, però la destinació turística d'aquesta ciutat està en realitat a deu minuts en taxi.
El Jeonju Hanok Village és un barri format enterament per cases tradicionals coreanes i que s'ha convertit en un reclam turístic de primer grau.
Moltes d’aquestes cases ara són hotels, com el GaEunChae, que és el que teníem contractat. Una habitació amb el típic futon, calefacció a terra i sala de bany.
Com a destinació turística que és, els carrers del Jeonju Hanok Village estan plens de gent amb el vestit típic coreà. Curiós que hi hagi nois vestits de noia.
Aprofiteu per menjar el gelat típic, el Bingsu. Si us l'acabeu ja no caldrà que sopeu.
El Jeonju Lee és un restaurant que obre fins tard i que només ofereix un plat. Està al carrer 88 dongmun-gil, dins del Hanok Village.
Com que estàvem en el mes d'octubre no hi havia gaires turistes forans, però els carrers estaven plens de colles de nois i noies amb el vestit coreà.
Dóna la impressió que tot plegat està molt enfocat al turisme coreà.
Trobareu un santuari al mig del Village, davant de la Catedral catòlica: és el Gyeonggigeon.
No sabem per què però el dia que hi vàrem anar l'entrada era gratuïta i per la tarda hi havia un concert de música. No vam saber a qué era degut.
A un quart d’hora a peu o a una parada de bus, el 201, hi ha el Jaman Mural Village, on les parets de les cases estan pintades com a murals. És curiós, però una mica friki. Per fer un cafè i quatre fotos.
Hi ha un bar dedicat a pel·lícules on prenem un refresc i descansem ja que el poble está en una muntanyeta i tot són pujades i baixades.
Altre cop en taxi cap a l’estació de tren. Els taxis són molt barats.
Dinem a prop de l'estació i tornem a Seül en un tren ràpid.
INCHEON
Per a la darrera nit hem agafat un hotel prop de l’aeroport internacional d'Incheon ja que a l'endemà tornem a Barcelona. Sopem al costat del hotel i anem a prendre alguna cosa ja que és molt aviat.
L’endemà anem amb metro fins l’aeroport, tornem el wifi, esmorzem, anem al Tax Free per unes sabates que ens havíem comprar (al cap d’uns dies ens van ingressar al nostre compte 7.75 € d’impostos) i passem el control de facturació. La facturació és un procés automatitzat, però no us amoïneu perquè hi ha una hostessa que t'ajuda sinó te'n surts.
El control de passaports de l'aeroport també és automàtic, malgrat que també hi ha una guixeta amb personal per els que no som tan destres. Embarquem. Tretze hores i mitja i estarem de tornada a casa.