Data viatge: Introducció
Em vaig decidir anar a Benín, quan estava a la llibreria de viatges Altaïr, a la zona on hi ha els llibres de l'Àfrica.
Em vaig quedar encantada mirant un llibre de fotografies de Benín. Hi havia fotografies de persones de diverses ètnies que em van cridar l'atenció pels seus costums, però també per les cerimònies de Vodú, un tema desconegut per a mi.
Ja feia un temps que havia llegit el llibre Más allá del mar de arena de l'escriptora beninesa l'Agnès Agboton, que em va agradar molt i que més endavant vaig tenir l'oportunitat de conèixer-la personalment.
Vaig demanar informació sobre els viatges que organitzava l'agencia de viatges d'Altaïr i em va atendre un noi que havia anat diverses vegades a Benín i n'estava enamorat.
La proposta de viatge que em va fer em va engrescar. En vaig parlar amb la meva amiga Rosa, que de seguida s'hi va animar i juntes varem emprendre la nova ruta per endinsar-nos a l'Àfrica negra a l'estiu del 2018.
NOTA: Podeu trobar el relat original de l'autora d'aquest viatge en la pàgina Viatge a Benín 2017-2018.
IMPRESSIONS D'UN VIATGE A BENÍN
D'aquest viatge a Benín vaig tornar amb la maleta plena de vivències. Aquí van algunes d'elles:
Dels camps de cotó
El primer que em va sorprendre de la ruta en cotxe per Benín, va ser veure tants camions plensa vessar de cotó.
Vam caminar enmig dels camps, on hi havien petites muntanyes de cotó que, en veure-les, ens hi vam tirar tots. Va ser una experiència divertida!.
Dels Somba
Em va agradar apropar-me en aquest fabulós poble, els Somba, per entendre més els seus costums i compartir un moment de la seva vida.
Les cases Tata Somba, habitatge fortificat tradicional de la zona i fet d'argila vermellosa, eren plenes de detalls simbòlics i protegides per grans fetitxes. Conèixer poblats que viuen connectats amb la natura i la terra em va enriquir.
Dels nens dels poblats
Hi ha hagut molt bona connexió amb els nens i nenes dels poblats de Benín. Hem dansat, cantat i ens ho hem passat molt bé tots plegats.
Dels mercats
En els mercats de Benín em vaig deixar portar pels sentits: les olors, els crits dels venedors, els vius colors de les verdures i de les fruites, ...
En les passejades enmig de la gent vaig poder comprovar que no són només llocs on comprar i vendre, són espais de trobada i de relació que reflecteixen la vida de cada lloc. Vaig sentir-me com un d'ells.
Del palaus reials d'Abomey
Conèixer més la història sobre el complex dels palaus reials d'Abomey, el qual està rodejat per un alt mur que protegia una dotzena de palaus, em va fer percebre el paper de la reialesa en la societat tradicional del poble Fon i el prestigi que encara conserven els descendents dels seus llinatges.
Però per altra banda, em va impactar saber que alguns reis de l'antic Regne de Dahomey tenien tanta ambició que per enriquir-se, fins i tot, havien venut la seva gent com esclaus.
Del riu Moro
Recordo en la ruta amb barca pel riu Moro, enmig de manglars, quan vam visitar poblats amb fetitxes i santuaris.
Ens vam aturar en un embarcador i em va impressionar veure un nen amb un matxet a la boca que s'enfilava dalt la palmera, com si fos un mico, per arrencar cocos i baixant amb molta agilitat.
De la cerimònia vodú
La religió Vodú va ser la descoberta d'un món nou ple de màgia i vaig entendre que per a la població local és molt important, ja que és la seva manera de seguir la religió i l'espiritualitat.
De Ouidah
En la ciutat costanera d'Ouidah em va impactar passar per sota la Porta del No Retorn i pensar que era el lloc on embarcaven als esclaus cap els mercats d'occident.
Aquí vaig conèixer més de prop el tema de l'esclavitud i em va connectar amb l'illa de Gorée, al Senegal.
En el Temple Vodú de les Pitons la sensació que em posessin una serp pitó al voltant del meu coll va ser molt forta, tot sigui perquè em transmetessin salut i bona sort, tal com assegura el poble Fon sobre aquests rèptils.
De Ganvié
Em va interessar conèixer l'origen de la ciutat de Ganvié que es remunta a l'època del tràfic d'esclaus.
Els seus habitants es van establir en cases flotants per defensar-se dels guerrers, ja que la seva religió els prohibia entrar a l'aigua. He trobat adequat que el seu nom signifiqui “llibertat a les aigües”.
Va ser una bona experiència recórrer en barca el llac Nokoué pel bell mig d'un mercat flotant, envoltat de cases de bambú, i descobrir la peculiar forma que tenen de recol·lectar els peixos, amb diferents tècniques de pesca adaptades a les seves necessitats.