Guia i relat d'un viatge per lliure a Uganda i Kenya

Com arribar-hi

Vol Barcelona-El Caire amb EgyptAir (3 hores i 45 minuts).

Per exigències del vol comprat hem de fer una escala de dos dies a El Caire (Egipte) abans d'agafar el següent vol amb destinació a Nairobi. Aprofitem la circumstància per a visitar coses noves o repetir-ne d'altres.

El visat d'entrada a Egipte ens costa 15 US$. La primera nit d'hotel la passem a l'Hotel Mövenpick, proper a l'aeroport del Caire, i ens la paga EgyptAir al tractar-se d'una escala obligada, mentre que per la segona nit triem l'Hotel Des Roses a Sharia Thalat Harb, molt cèntric i també sorollòs. El seu preu és de 60 LE una habitació per a quatre persones.

En aquests dos dies a El Caire visitem el barri islàmic, el mercat Khan al-khalili, les piràmides de Gizah i la piràmide esglaonada de Sakkara. Trobareu més informació sobre El Caire i Egipte en general a Guia i relat d'un viatge a la vall del Nil: de El Caire a Abu Simbel.

Arribat el moment de fer la segona part del trajecte a Nairobi, agafem un taxi a l'aeroport internacional de El Caire per 25 LE. El vol des de El Caire a Nairobi d'EgyptAir triga unes 6'5 hores en recórrer el trajecte.

A la mateixa terminal de l'aeroport de Nairobi canviem US$ per shillings kenians (Ksh) al preu de 72 Ksh/US$. En la data d'aquest viatge no era necessari cap visat d'entrada al país.

Coses a veure i fer

En aquest viatge la ciutat de Nairobi no és res més que una escala tècnica que utilitzem per arribar a Uganda.

La raó és que, en general, hi ha més oferta de vols internacionals a Nairobi que a Kampala, fent que el preu d'un bitllet d'avió a Nairobi sigui força més barat.

En aterrar a l'aeroport de Nairobi agafem un taxi que ens porti directament a la terminal de taxis compartits que hi ha al centre de la ciutat, ja que la nostra idea és agafar un transport cap a Kisumu, una ciutat kenyata que es troba al costat del llac Victòria i que és la primera parada de camí a la frontera amb Uganda.

La ciutat de Nairobi es troba a una alçada de 1.660 metres sobre el nivell de l mar, motiu pel qual la temperatura aquí és bastant més fresca del que hom esperaria.

Com arribar-hi

A la terminal de taxis col·lecitius al centre de Nairobi n'agafem un per fer els 350 km de distància fins a la ciutat de Kisumu. El preu és de 600 Ksh per persona, però el problema és que cal esperar a que el seu conductor consideri que té prous passatgers per a iniciar el viatge. El temps emprat en fer el trajecte és de 4 h. i 45 minuts.

El paisatge d'aquest trajecte és preciós, baixant des de Nairobi fins a la planície formada per la Vall del Rift Oriental, i passant pel costat del llac Nakuru.

Dormir i menjar

L'Hotel Black & Black és força correcte. El preu de l'habitació doble amb bany privat és de 655 Ksh. Al mateix carrer, 100 metres amunt, hi ha un restaurant que està prou bé per fer qualsevol dels àpats.

Coses a veure i fer

Donat que el trajecte de Nairobi a Jinja, el nostre primer punt d'interès a Uganda, és molt llarg decidim fer una aturada a mig camí en aquesta tranquil·la ciutat keniana al costat del llac Victòria. Independentment d'aquest fet recomanem molt arribar fins aquí sobretot per visitar la propera resrva forestal de Kakamega.

KISUMU. A la pròpia ciutat de Kisumu no hi ha massa res a veure, però si tenim mig dia per a dedicar-li llavors una passejada interessant és anar al conegut com a Hippo Point (o també Dunga Refreshment), un punt a les afores de la ciutat on antigament es podien veure nombrosos hipopòtams banyant-se en les aigües del llac Victòria.

Actualment el lloc en sí no és gran cosa, però sí val la pena apreciar la seva vegetació i la quantitat i varietat d'ocells que sŽhi poden veure. A més en el trajecte a peu d'uns 4 km des del centre de Kisumu fins aquí es passa per una zona de magnífiques mansions d'estil colonial amb exhuberants zones ajardinades, fent d'aquest passeig una delícia.

BOSC HUMIT DE KAKAMEGA. Com hem dit abans aquest és el punt principal d'interès d'aquesta zona. Es tracta d'un magnífic troç verge de bosc humit tropical al cor d'una zona d'agricultura intensiva, per exemple de camps de te.

Allà hi viuen un enorme varietat d'ocells i animals tals com espècies de primats que inclouen simis de cua vermella, colobus blanc i negra i el simi blau.

La millor forma de recòrrer aquest bosc és caminant pels diversos camins que surten des dels quarters generals a l'entrada. El Deapartament de Boscos té aquí un molt ben mantingut refugi per poder fer nit.

Donat que es tracta d'una zona molt plujosa i els camins poden estar molt enfangats és recomanable portar unes botes o calçat adequat.

Per arribar fins al bosc de Kakamega cal agafar un matatu (furgoneta minibús) des de la parada al costat del mercat de Kisumu fins el poble de Kakamega, des d'on cal agafar-ne un altre fins al poblet de Shynyalu.

Des de Shynyalu a l'entrada de la reserva hi ha uns 9 km que es poden fer a peu per una bonica pista de terra vermella o bé agafar una bicicleta, anant de passatger (tot i que en la pràctica cal caminar igualment quan hi ha pujada i el conductor no pot amb nosaltres).

Per tornar a Kisumu des d'aquí cal tornar igualment a Shynyalu, a peu o amb bicicleta. Des d'aquí és pot agafar una altra bicicleta per 30 Ksh fins al proper poble de Khayaga (aquí el problema és que fa baixada i els nois de les bicis agafen velocitats meteòriques per la pista), ja a la carretera cap a Kisumu. En aquest punt només cal esperar un matatu que ens porti a Kisumu.

Com arribar-hi

Des de la terminal de Kisumu surten autobusos a Jinja amb la companyia Akamba. Un bitllet de bus en la classe executive ens costa 700 Ksh. En arribar a la frontera, pel pas fronterer de Busia, cal baixar de l'autobús, passar a peu per fer els tràmits duaners per a obtenir el visat ugandès i tornar a agafar el mateix autobús ja en el costat ugandès.

El trajecte de Kisumu a Jinja, d'uns 215 km, suposa un total de 4 hores i 45 minuts de viatge. L'autobús s'atura en una cruïlla d'accés a Jinja en la carretera que voreja a la ciutat. Des d'aquí cal caminar un kilòmetre fins al centre de Jinja, on hi ha els hotels.

Dormir i menjar

L'Hotel Bellevue és una bona tria. Vist des de fora sembla una mica la casa de la pel·lícula Psicosis, però realment es tracta d'un solitari edifici d'estil victorià amb un gran arbre al costat, sempre sobrevolat per multitud d'uns ocellots una mica sinistres. El preu de l'habitació doble amb bany privat és de 15.000 Ush.

Coses a veure i fer

JINJA. Aquesta ciutat ugandesa, al costat del llac Victòria, està tornant a la prosperitat amb el retorn de bona part de la població asiàtica (bàsicament índia i paquistanesa) que va ser expulsada en l'època de la tirania d'Idi Amin.

Abans d'això Jinja tenia molta població d'origen asiàtic i això es nota en el gran nombre d'edificis d'estil asiàtic que hi ha per tota la ciutat, amb carrers que ens traslladen d'inmediat a qualsevol ciutat índia.

D'aquests edificis voldríem esmentar l'edifici Madhvani, situat a Main St i construit l'any 1919 per Vithaldas Haridas & Co, l'empresa d'un clan familiar ugandès d'origen indi. Aquest és l'edifici de dues plantes més antic que queda a Uganda i forma part ja del patrimoni històric de Jinja.

També es nota en el fet de que la majoria de propietaris de restaurants, joieries i negocis en general estan regentats per població d'origen indi.

De fet Mahatma Gandhi va triar Jinja com un dels llocs on volia que s'escampessin les seves cendres un cop mort. De fet, hi ha una estàtua seva al costat d'un temple hindú, a les afores de la ciutat.

Caminant uns 2 km des del centre cap a l'oest, passem per una gran avinguda d'enormes arbres (tots ells farcits de rats penats) i cases semiderruïdes d'estil colonial, fins arribar al lloc anomenat Fonts del Nil (Source of the Nile).

Aquest és el punt geogràfic que l'explorador anglès John Speke va establir com a origen del Nil Blanc l'any 1858 (hi ha un monument dedicat a ell per a commemorar aquesta efemèride), tot i que modernament s'accepta que les fonts del Nil realment es troben més al sud, en algun punt entre Rwanda i Burundi.

Abans de la construcció de la presa Owen Falls Dam, una important central hidroelèctrica que hi ha aprop d'aquí, les fonts del Nil eren un salt d'aigua conegut com a Ripon Falls, el punt on el Nil Blanc abandonava el llac Victòria, però aquest salt va ser inundat per les aigües de la presa.

Tot i que aquest lloc no és res espectacular, el cert és que paga la pena venir fins aquí, ni que sigui pel seu valor simbòlic i la bellesa i calma del lloc.

També recomanem molt anar, sobretot al caure la tarda, al Jinja Sailing Club, una mena de club privat amb zona de bany i bar que es troba a la vora del llac Victòria, en el costat sud de Jinja.

La veritat és que no té preu veure la posta de sol mentre els ocells pesquen a la vora del llac i nosaltres saboregem una cervesa freda en un entorn d'absoluta tranquil·litat i bellesa. Luxe asiàtic al cor d'Àfrica!!.

Com a curiositat, tranquil·litza veure uns cartells que hi ha al costat de l'aigua on s'avisa que ens podem banyar sense por als cocodrils (!!).

CASCADES DE BUJAGALI. A uns 11 km al nord de Jinja tenim un paisatge espectacular en que el Nil Blanc, tot just iniciada la seva singladura des del llac Victòria i amb unes dimensions ja prou respectables, forma uns ràpids i salts d'aigua anomenats cascades de Bujagali.

Aquests ràpids i salts d'aigua són bastant espectaculars pel fet de trobar-se enmig d'un entorn preciós, amb molta vegetació i ocells que planegen sobre les aigües escumoses del riu.

Per arribar fins aquí es pot agafar una bicicleta per anar de passatger (transport bastant habitual en aquesta zona) o un matatu que passi per la carretera en la mateixa direcció.

Com arribar-hi

Des de Jinja surten freqüents matatus a Kampala que triguen unes dues hores en fer els 60 km de distància fins a la mega-terminal de matatus de Kampala (costa imaginar-se tal concentració de cents de furgonetes i milers de persones en un espai relativament petit).

Un cop allà cal demanar i trobar un matatu que surti cap a Masindi. La distància de Kampala a Masindi és d'uns 200 km i es triga unes tres hores en fer-la.

Dormir i menjar

A Masindi ens allotgem en l'Hotel Aribas, situat al costat de la carretera a Kampala. L'habitació doble costa 6.000 Ush, encara que és bastant bàsica.

Coses a veure i fer

MASINDI no té cap interès fora de ser el lloc des del qual organitzar el transport i allotjament per a l'estada en el proper Parc Nacional Murchison Falls, ja que aquí es troba l'oficina del parc.

Aprofitant aquest fet recomanem reservar l'allotjament en aquesta oficina per estalviar-se sorpreses posteriors un cop al parc (no solen estar mai plens, però per si de cas).

També és important procurar-se un vehicle perquè no hi ha transport públic per anar i tornar o moure's per dintre el parc.

El ranger que hi ha a l'oficina del parc ens pot ajudar a aconseguir un vehicle (en el nostre cas ens va posar en contacte amb el propietari d'un vehicle).

Per altra banda aquest vehicle ha de ser capaç de circular per pistes que poden ser de superfície irregular o estar enfangades en cas de pluja.

Com arribar-hi

Com ja hem comentat anteriorment l'única manera d'arribar fins aquí és llogant un vehicle. Nosaltres aconseguim llogar, a través de l'oficina del parc a Masindi, un matatu privat per 250.000 Ush.

Aquest preu inclou el lloguer del vehicle durant dos dies sencers i tota la benzina necessària per l'anada, tornada i totes les excursions dintre el parc. És important regatejar bé el preu i aclarir perfectament que està inclòs i que no, per evitar discusions posteriors.

De Masindi a Paraa (punt on es troben els quarters generals i l'allotjament del parc Murchison Falls) hi ha uns 97 km de bona pista i es triga unes dues hores en fer el trajecte, entrant al parc per l'entrada Kichumbanyobo, situada en el costat sud del parc.

Dormir i menjar

A uns 250 metres del Nil i dels quarters generals del parc hi ha l'anomenat Paraa Rest Campsite, un campament format per bandas tradicionals (cabana típica africana amb sostre de palla, la qual inclou dos llits de fusta amb tela mosquitera), zona de lavabos i dutxes, i un petit bar/restaurant on es pot menjar plats bàsics però exquisits.

Per la nit no és difícil sentir els crits dels animals que ressonen per tot el parc.

Coses a veure i fer

PARC NACIONAL MURCHISON FALLS. Aquest és el parc de major superfície d'Uganda (3.840 km²) i l'estiu és una bona època per fer la visita ja que les èpoques de pluges són d'abril a maig i d'octubre a novembre.

En el punt d'entrada al parc cal enregistrar-se, igual que a la sortida, moment en que s'ha de fer el pagament. El preu és de 10 US$ per persona i dia d'estada al parc, però afortunadament no sembla que això s'apliqui molt estrictament, ja que en el nostre cas hi vam estar dos dies i només em vam pagar un. També cal pagar 10.000 Ush addicionals pel vehicle que ens transporta des de Masindi.

Després d'entrar per la porta Kichumbanyobo es travessa la reserva de Bugungu, una zona boscosa bastant extensa on no és difícil veure simis al mig de la pista, ja que aquí hi viuen ximpanzés, colobus blancs i negres i també babuïns.

En aquesta zona del país hi ha un nombre de mosques tse-tse especialment important. Actualment no suposen un gran perill per als humans (afecta, sobretot, al bestiar), però tampoc cal descuidar-se massa.

Poc abans d'arribar a Paraa, agafant una pista a la dreta s'arriba al punt de les cascades de Murchison, les quals donen nom al parc.

Es tracta d'un lloc impressionant on el poderós riu Nil (amb una amplada aquí de 50 metres) ha de passar per una gorga de 6 metres d'ample entre les roques per caure després des d'una alçada de 43 metres, formant una boira de microgotes d'aigua i un bonic arc de Sant Martí.

Passat aquest punt les aigües del Nil es tornen plàcides abans d'entrar al llac Albert.

Una activitat a fer en aquest parc, molt interessant i plaentera, és un passeig en llanxa pel riu Nil (anomenat aquí Nil Victòria perquè és el tram que hi ha entre el llac Albert i el seu naixement en el llac Victòria) des de l'embarcador adjacent al campament de Paraa i les cascades de Murchison.

El trajecte va vorejant el Nil i amb una mica de sort permet veure girafes, búfals, lleons, hipopòtams, impales, cocodrils, elefants, simis i tot tipus d'ocells, com àligues pescadores i cormorans.

En arribar a uns 200 metres de la cascada de Murchison, a on la força de l'aigua ja es deixa sentir, la llanxa s'atura en un petit illot per poder contemplar l'espectacle en calma abans de reemprendre la tornada.

En total aquest passeig en llanxa suposa unes tres hores i és certament un espectacle fascinant (al menys per nosaltres que era la nostra primera experiència en veure la vida salvatge africana en el seu hàbitat i no en els documentals de La 2).

El preu de la llanxa és de 15.000 Ush per persona si es reuneix un grup de més de 10 persones o un total de 150.000 Ush si no s'arriba a 10. En aquest darrer cas (el més comú per als que viatgem per lliure) recomanem que us poseu en contacte amb altres visitants en el campament per a compartir el preu total. Només hi ha dos llanxes al dia: a les 9 h. i a les 14 h.

Game drive. Amb aquest nom ens referim aquí a un recorregut amb un vehicle 4x4 per pistes de terra dins del parc permetent la contemplació de l'exhuberant natura africana.

Amb el nostre vehicle contractat recorrem la zona del P. N. Murchison Falls compresa entre el Nil Victòria, el llac Albert i el Nil Albert (tram de riu que surt del llac Albert cap al nord).

Obligatòriament cal anar acompanyat d'un ranger del parc, el qual fa la triple funció de guiar al conductor, respondre a les nostres preguntes i procurar seguretat en cas de problemes (va armat amb un rifle). La seva tarifa és de 10.000 Ush per persona.

També per travessar a l'altre costat del Nil cal agafar un ferri i embarcar el vehicle (costa uns 20.000 Ush per trajecte, més 1.500 Ush per persona).

Les hores de començament del game drive són a les 7 i 9 hores del matí i a les 14 i 16 hores de la tarda.

El guia ens condueix per camins entre la sabana i això ens permet veure antílops, búfals, elefants, girafes, hipopòtams, lleopards i moltes classes d'aus. És senzillament alucinant.

Si el guia/ranger considera que no hi ha cap perill llavors podrem baixar del vehicle i caminar per la sabana per acostar-nos, per exemple a una girafa, la qual intel·ligentment intentarà mantenir sempre una dsitància de seguretat entre ella i nosaltres.

En tot cas, el fet de poder baixar del vehicle, caminar per al sabana, trobar-se cara a cara amb un grup de girafes i quedar-se una estona mirant-nos fixament amb curiositat (girafes i nosaltres) és una experiència brutal.

En algun moment de l'excursió també podrem veure el llac Albert i el Nil Albert.

Com arribar-hi

Triguem dues hores i 15 minuts (amb alguna aturada pel camí) per desfer els 97 km de pista que separen el campament de Paraa i la ciutat de Masindi. Aquí s'acaba el nostre lloguer de dos dies del matatu que hem utilitzat com a transport.

Dormir i menjar

Al no trobar lloc en l'Hotel Aribas, on havíem pernoctat a l'anada, n'agafem un altre de proper, l'Hosanna Decent Lodge (6.000 Ush l'habitació doble després de regatejar, però està millor que l'anterior).

El nom i la decoració de l'hotel no deixen lloc a dubtes sobre la seva orientació religiosa. A més, a recepció hi ha un cartell visible amb la frase "Our bussiness is protected by the blood of Jesuschrist".

Coses a veure i fer

De nou Masindi és per a nosaltres només una aturada per passar la nit i continuar viatge a l'endemà.

Com arribar-hi

Des de Masindi cal agafar un matatu (4.000 Ush) fins a Hoima, a 55 km, on cal transbordar i agafar-ne un altre fins a Kyenjojo, a uns 140 km (6.000 Ush).

Aquesta darrera pista de terra té trams bastant dolents, però el paisatge és preciós i dóna la impressió de trobar-nos a la Uganda profunda.

Arribats a Kyenjojo cal agafar un tercer matatu per fer els 60 km de carretera asfaltada fins a Fort Portal (2.000 Ush). En aquest trajecte veiem moltes plantacions de te, amb unes formes geomètriques molt boniques. En total sumen unes cinc hores i mitja de viatge.

Dormir i menjar

A l'Hotel New Linda, a la carretera principal que travessa la ciutat, una habitació doble sense bany costa 7.500 Ush. En el restaurant del mateix hotel es menja força bé.

Coses a veure i fer

FORT PORTAL. Aquesta ciutat és molt tranquil·la i amb una temperatura molt agradable (tirant a fresqueta) que serveix de camp base per a explorar els voltants, especialment el Parc Nacional Kibale.

L'horitzó a l'est de la ciutat ve dominat completament per les mítiques muntanyes Rwenzori, o millor dit, pels núvols que les cobreixen pràcticament sempre, amagant-les a la vista (no estranya així que l'home blanc trigués tant temps a descobrir-les, fins i tot havent passat pel seu costat).

PARC NACIONAL KIBALE. Amb els seus 766 km² de bosc humit tropical i una fascinant diversitat d'animals Kibale és un dels boscos més bonics i encantadors d'Uganda.

Té una de les majors diversitats i densitat de primats de tot Àfrica, totalitzant 13 espècies diferents. A més hi ha altres mamífers, com elefants de bosc, búfals, etc. I 144 espècies de papellones de tots els colors imaginables.

En aquest parc es poden realitzar diverses excursions guiades, però potser la més representativa de totes elles és la primate walk, la d'observació de primats, sobretot ximpanzés.

L'excursió primate walk comença al centre de visitants del parc a les 8 del matí i a les 3 de la tarda, i dura unes tres hores. Tot i que no està garantit, les possibilitats de trobar i veure ximpanzés asseguren al centre que és d'un 90%.

El trekking inclou un guia que ens porta per diferents punts del bosc, ens dóna explicacions del que veiem i segueix el rastre dels primats per tal que els poguem trobar i veure, especialment dels ximpanzés (hi ha una població d'uns 700 individus en aquest parc).

El preu de l'excursió és de 10 US$ per persona, als quals cal sumar-hi els 7 US$ d'entrada al parc.

Des de Fort Portal al centre de visitants del parc, a Kanyanchu, hi ha 36 km de distància. Per arribar-hi es pot agafar un taxi (24.000 Ush) o bé un matatu (2.500 Ush per persona, però amb una freqüència escassa), demanant al conductor que ens deixi al Kanyanchu Tourist Centre.

LLAC NKURUBA. Es tracta d'un llac d'uns 100 metres de diàmetre que es troba en el cràter d'un volcà extinct i envoltat completament d'una vegetació selvàtica.

Aquest llac forma part d'una reserva natural i és dels més petits i allunyats dels nombrosos llacs-cràter de la zona. És un lloc senzillament. preciós.

Al costat del cràter hi ha una casa on es pot dinar si es demana.

Per arribar fins aquí des del centre de visitants Kanyanchu cal agafar la pista que hi passa per davant i aturar algun vehicle que hi circuli i es drigeixi al llac o al menys ens deixi en una cruïlla on haurem d'esperar a que passi un matatu.

Per la nostra experiència us podem dir que els camions normalment s'aturen, essent necessari acordar abans un preu amb el conductor. Haurem d'anar drets sobre el remolc o asseguts sobre les mercaderies.

En el nostre cas vam haver de caminar uns 2 km per la pista (on fàcilment es veuen grups de babuïns), vam aturar un camió que per 1.000 Ush ens portà fins la cruïlla, on finalment agafem un matatu fins el llac.

I per tornar des del llac Nkuruba fins a Fort Portal caldrà aturar algun vehicle que vagi en aquella direcció.

Com arribar-hi

Primer cal agafar un matatu fins a Kasese, ciutat situada a uns 85 km de Fort Portal. El trajecte costa 3.000 Ush i triga uns 90 minuts en fer el trajecte.

Des de Kasese hi ha 64 km fins els quarters generals del parc nacional Queen Elizabeth, situats a Mweya.

Per arribar fins aquest punt des de Kasese es pot llogar un taxi que ens hi porti directament per uns 30.000 Ush o bé agafar un matatu que surt cada dia a primera hora del matí en direcció a Katwe i demanar que ens deixi en la cruïlla d'entrada al parc.

Des d'aquesta entrada fins a Mweya, a uns 6 km, es pot aturar a algun vehicle que vagi en la mateixa direcció o bé demanar a l'entrada del parc que per radio ens demanin un vehicle que ens vingui a buscar. Pel camí des de Kasese al parc travessem la línia de l'Equador (al costat de la carretera hi ha una mena de monument que ho indica).

Dormir i menjar

A prop de les oficines del parc, en la zona de Mweya, hi ha un hostel de l'Uganda Institute of Ecology, format per uns barracons on hi ha les diferents habitacions. El preu de l'habitació doble és de 15.000 Ush per persona, amb bany exterior i tot força cutre.

Si volem alguna cosa de més qualitat, a uns 500 metres d'aquí hi ha el Mweya Safari Lodge, amb categoria de 5 estrelles. Evidentment els preus són molt més elevats.

Coses a veure i fer

KASESE. En el nostre cas, aquesta ciutat, situada aprop del llac George, només fou un lloc de pas cap al parc Queen Elizabeth, però volem notar que aquí hi ha unes oficines del Parc Nacional de les Muntanyes Rwenzori (lloc inscrit com a Patrimoni de l'Humanitat des de l'any 1994) a on es pot consultar l'estat actual de seguretat i accés a aquestes muntanyes i organitzar trekkings si és possible.

En el moment de la nostra breu estada a Kasese aquest parc estava tancat per motius de seguretat (a Rwenzori hi havia, en aquell moment, activitat guerrillera en la frontera entre Uganda i la Rep. Democràtica del Congo).

PARC NACIONAL QUEEN ELIZABETH. Aquest parc té una superfície de 1,978 km² i hostatja quasi 100 espècies de mamífers i unes 600 espècies d'aus. El creua el paral·lel 0, el que marca la línia de l'Equador terrestre.

Després de l'època de pluges, als mesos d'octubre a novembre i de marça abril fa menys calor i l'herba de la sabana és verda.

A mesura que passen els mesos de l'època seca el paisatge es torna àrid i el color predominant és el groc.

Una activitat molt recomanable a fer en aquest parc és l'excursió en llanxa pel Canal Kazinga. El canal Kazinga uneix el llac Edward i el llac George, i aquesta excursió és una experiència que no hem de deixar passar en aquest parc. Des de la llanxa podrem veure tot tipus d'ocells, hipopòtams, cocodrils, elefants, búfals, lleons, etc.

El trajecte d'anada i tornada pel canal dura unes dues hores, costa uns 15 US$ i s'ha de reservar al Mweya Lodge. Hi ha dos viatges cada dia, al matí i a la tarda.

Una altra activitat imprescindible és organitzar un game drive pel parc. Per a fer qualsevol excursió o ruta dins del parc cal fer la reserva corresponent a les oficines del parc situades a Mweya. Per tant el game drive també l'hem de gestionar allà.

El lloguer d'un vehicle 4x4, tipus Land-Rover, amb el corresponent guia-conductor costa 2.000 Ush per kilòmetre. Això vol dir que el recorregut a fer i el temps emprat és totalment personalitzable, tot i que evidentment serà el conductor el que millor ens aconsellarà sobre quin recorregut podem fer i què podem veure.

Apart de recòrrer diferents àrees del parc on trobarem elefants, antílops, impales, lleons, facoquers, i molts altres, també recomanem anar a la zona de cràters, al nord del parc en direcció a Katwe.

Es tracta d'una sèrie de cràters en que alguns tenen un llac interior, i altres vegetació formada per arbres i sabana, entre la que no és difícil veure-hi elefants. Tot plegat és realment impressionant.

Altre dels plats forts és trobar una familia de lleons i poder estar una estona contemplant-la amb tranquil·litat (des de dintre del vehicle, naturalment) i sols, sense una allau de vehicles com passa en altres països africans.

En el nostre recorregut vam emprar unes quatre hores i vam fer un total de 98 km (per tant vam pagar 188.000 Ush).

Com arribar-hi

Per poder sortir del parc Queen Elizabeth i si no disposeu de vehicle (com era el nostre cas) llavors cal concertar un taxi a través de les oficines del parc, per exemple, que ens porti des de Mweya fins a la població de Katunguru, per on passa la carretera que va cap al sud.

A Katunguru només cal esperar, al costat de la carretera que travessa el poble, un autobús o matatu que vagi en direcció a Mbarara. A l'estació d'autobusos i matatus d'aquesta ciutat enllaçarem amb algun que vagi a Kabale. El trajecte de Mbarara a Kabale es fa en unes dues hores i mitja.

Dormir i menjar

Una bona tria a Kabale és l'Hotel Skyblue. Una habitació doble amb bany exterior costa 10.000 Ush. En el restaurant del mateix hotel es menja força bé.

Coses a veure i fer

KABALE. Com moltes ciutats africanes, Kabale és una ciutat bastant desgavellada i no té cap interès en sí.

Per a nosaltres només va ser un camp base des d'on explorar el proper llac Bunyonyi i, sobretot, per arribar fins al parc de Bwindi. Donat que Kabale es troba a uns 1.500 metres d'alçada la temperatura aquí és fresca.

LLAC BUNYONYI. Es tracta d'un llac bastant gran, amb moltes illes, enmig d'un paisatge molt i molt verd. Està a l'altre costat d'una muntaya que el separa de Kabale.

S'hi pot anar amb taxi, però recomanem fer l'anada a peu i després tornar a Kabale amb taxi.

Per anar-hi a peu s'ha de seguir una ruta (de vegades és un camí i de vegades una pista) que suposa una distància total d'uns 8 km i una durada de dues hores i mitja.

Per no perdre's pel camí el millor és anar preguntant a la gent, que molt amablement ens indicaran la ruta a seguir.

Al sortir de Kabale estarem una bona estona pujant un turó, però quan arribem al cim l'espectacle serà magnífic per la vista que tindrem de tota la zona.

Després de quedam embadalits amb les vistes, baixem fins la vora del llac, on hi ha un camping amb un bar i un restaurant, on podrem beure i menjar per a recuperar-nos de l'esforç realitzat. Per tornar a Kabale des d'aquí podem demanar al mateix camping que ens localitzin un taxi.

Com arribar-hi

Buhoma, on es troben les oficines principals del Parc Nacional de Bwindi, està just a l'entrada nord del parc, a uns 120 km de Kabale per una pista sense asfaltar i que s'ha de fer amb un vehicle 4x4. Aquest trajecte suposa unes 3 hores i mitja de viatge.

A les oficines de l'UWA (Uganda Wildlife Authority) que hi ha a Kabale ens poden informar sobre el cost i disponibilitat de transport a Buhoma. Per a fer el trajecte Kabale-Buhoma podem contactar amb altres visitants que també estinguin interessats en anar a Bwindi i compartir el preu de llogar un pick-up que ens hi porti directament.

Si no es vol llogar un vehicle es pot explorar la possibilitat d'anar a la terminal de taxis i pick-ups de Kabale i veure si surt algun (no hi ha un servei regular) amb destinació Butogota (o també a Kihihi i des d'allà a Butogota pagant una quantitat addicional). Des de Butogota hi ha l'opció barata de fer caminant els 17 km fins Buhoma o bé llogar un taxi per fer aquesta distància de forma més descansada.

En el nostre cas vam poder reunir un total d'onze persones, contactant amb altres viatgers que estaven a Kabale (i organitzant la visita a Bwindi), i llogar un pick-up per anar a Buhoma directament, al preu de 9.000 Ush per persona.

Si ens toca viatjar en la part descoberta del pick-up és molt recomanable portar roba d'abric perquè en el trajecte es puja a una alçada considerable i fa fred (sobretot si plou) i tapar-se per a protegir-se de la pols que aixeca el vehicle.

Dormir i menjar

L'opció més barata d'allotjar-se a Buhoma és al Community Campground (a 100 metres de les oficines del parc).

Aquest càmping ofereix la possibilitat de fer acampada si portem la nostra tenda de campanya a cel obert o bé sota cobert. O l'opció més comode d'allotjar-nos en bandas (cabanes rodones amb sostre de palla).

Aquestes bandas costen 30.000 Ush i són per a 4 persones, amb 2 lliteres de dos llits cadascuna. Els lavabos i les dutxes són comunitàries i hipermegacutres (el lavabo és un forat en un terra de formigó, i la dutxa consisteix en demanar que ens escalfin l'aigua, entrar en un cubicle minúscul i ens l'haurem de tirar per sobre amb un pot).

Al menys la vista des d'aquí és magnífica, ja que tindrem davant nostre el riu Munyaga i darrera d'ell una muntanya amb una vegetació exhuberant i impenetrable.

Per a menjar, i si no portem la nostra pròpia logística per a fer-nos el menjar, hi ha dues cantines on es pot menjar, però sempre haurem de reservar ela àpats amb anticipació.

Coses a veure i fer

PARC NACIONAL DE BWINDI (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1994). Aquest parc, també conegut com el Bosc Impenetrable de Bwindi, té una extensió de 331 km² i es troba en la vora oest de la Vall del Rift. El preu d'entrada al parc de Bwindi és de 15 US$.

El parc de Bwindi és excepcionalment ric degut a l'enorme varietat del seu ecosistema, cosa que el converteix en un dels parcs més importants d'Àfrica.

Podem trobar-hi unes 350 espècies d'ocells, 310 de papellones, i 324 d'arbres. També té 120 espècies de mamífers, incloent-hi 10 espècies de primats.

Algunes d'aquestes espècies només es troben en els boscos de les terres altes d'aquesta zona d'Uganda, a l'est de la Rep. Democràtica del Congo, Rwanda, o Burundi.

Però la seva principal peculiaritat, i motiu principal de la seva fama, és que aquí hi viu la meitat de la població de goril·les de muntanya de tot el món, una raresa pel baix nombre de famílies que han sobreviscut a tants anys de conflictes armats en la zona i a la pèrdua del seu hàbitat.

Per altra banda Bwindi és també el bosc més ric d'Uganda en nombre d'espècies de plantes, sobretot en la part més baixa de les seves valls, formades per una densa coberta d'herbes, arbustos i vinyes, i només uns quants arbres. D'aquí ve el seu sobrenom d'Impenetrable.

A Bwindi l'activitat estrella és el trekking per a veure els goril·les de muntanya, però hi ha altres excursions a fer en l'entorn del parc que poden ser una excel·lent alternativa o bé un complement de l'anterior:

• Goril·les de muntanya. Solen ser el principal punt d'atracció del parc. Actualment és una de les espècies més amenaçades del planeta i es calcula que en queden uns 300 individus en la zona volcànica dels Virungas i altres 300 a Bwindi, supervivents en bona part gràcies als treballs de la primatòloga Diane Fossey.

Bwindi és l'únic parc on viuen al mateix hàbitat goril·les i ximpanzés. A la zona de Bwuindi hi ha només unes dos o tres famílies de goril·les habituades al contacte amb els humans i només aquestes són visitables.

En teoria només sis persones al dia poden visitar una d'aquestes famílies (12/18 persones en total), però la nostra experiència ens va permetre comprovar que aquest límit és elàstic, fent-se grups de fins 8 persones.

L'excursió per trobar la família de goril·les assignada pot durar de 2 a 12 hores, depenent molt d'on sigui localitzada aquell dia. També pot passar que finalment no pugui ser localitzada i en aquest cas hi ha el compromís per part de l'UWA (i realment el compleixen) de tornar íntegrament el preu pagat prèviament.

És molt convenient portar suficient menjar i aigua, a més d'un impermeable per a la pluja. L'excursió comença sobre les 9 del matí.

En el moment de la nostra visita el preu del permís per a veure els goril·les de muntanya era de 250 US$ i es podia comprar a l'Uganda Wildlife Authority (UWA) de Kampala (Plot 7 Kira Rd, Kamwokya PO BOX 3530, Kampala; tel. +256-41-346287) o bé en les pròpies oficines del parc a Buhoma.

Tot i que s'insistia en que s'havien de reservar els permisos fins i tot bastants mesos abans, nosaltres vam constatar que no era necessari degut a la caiguda del turisme en la regió, i també perquè si hom arriba a les oficines de Bwindi i mostra interès en fer el trekking dels goril·les no li fan fàstics a 250 US$ més.

Però, en qualsevol cas, per a conèixer les condicions actuals sobre la visita als goril·les de muntanya recomanem consultar la pàgina web de l'UWA.

• Camí dels salts d'aigua (Waterfall Trail). Aquest camí surt des de les oficines del parc cap al sud per una pista a través del bosc. Aquesta pista es va construir al 1970 en direcció a Kisoro (i que mai es va acabar) i actualment aquesta pista és un important lloc de pas pels locals i pels investigadors.

A uns de 2 km cal desviar-se a l'esquerra per un caminet que serpenteja per dintre el bosc i travessa tres vegades el riu Munyaga. Després d'una ascensió de dificultat moderada a través d'una vegetació exhuberant i falgueres gegants s'arriba a una sèrie de tres salts d'aigua (el més alt té una caiguda de 33 metres).

El camí llavors torna enrera a través del bosc, travessa de nou el riu Munyaga i enllaça amb la pista inicial a 1.5 km de les oficines del parc. Durant l'excursió podrem veure moltes papellones, ocells i simis.

Per a fer aquesta excursió, igual que per a la resta que s'internen al parc, s'havia d'anar acompanyat d'un guia i també d'escorta armada (recordem que al març de 1999 la guerrilla va assassinar aquí a un grup de 8 turistes anglesos, americans i australians).

Aquest és un itinerari de dificultat moderada i dura unes tres hores. El preu de l'excursió Waterfall Trail és de 10 US$ per persona.

• Camí del riu Munyaga (Munyaga River Trail). Aquest camí comença just al final de de la carretera a l'entrada del parc a Buhoma, i després segueix Bizenga Creek fins arribar al riu Munyaga.

El camí llavors va seguint el riu a través de la vegetació i amb boniques vistes del riu i els arbres del bosc. El camí forma un semicercle i torna a les oficines del parc. És una excursió de baixa dificultat i d'uns 30 minuts de durada.

• Pigmeus. Si algú us ofereix la possibilitat d'anar a visitar un poblat pigmeu nosaltres recomanem rebutjar l'oferta. En el llibre El sueño de África, de Javier Reverte, l'autor explica la classe de muntatge turístic que solen comportar les visites als poblats pigmeus de la zona. En fi, ho deixem a la vostra elecció.

Si passegeu per la carretera de Buhoma a Butogota, ja fora del parc, no us serà difícil veure individus d'aquest grup ètnic fent la seva vida habitual, cultivant algun camp o traginant alguna cosa.

Com arribar-hi

Com sempre, per poder sortir del parc caldrà concertar un taxi des de Buhoma. Nosaltres agafem un taxi que ens porta fins Butogota, la població més propera, a uns 17 km de Buhoma.

En arribar a Botogota, i després de demanar per algun transport públic en direcció a l'est del país, decidim llogar un pick-up a un particular (resulta ser l'alcalde del poble) per anar fins Rukungiri, ja que no sembla haver-hi cap altra opció de transport públic en les següents hores.

Quan arribem a Rukungiri preguntem per algun tipus de transport públic i aconseguim pujar a un autobús que ens porta a Mbarara. A la pròpia terminal de matatus i autobusos de Mbarara enllacem amb un altre autobús que ens porta directament a la ciutat de Masaka, la nostra destinació final d'avui.

En la ruta de Mbarara a Masaka, a la dreta de la carretera, podem veure els límits del Parc Nacional del Llac Mburo. Des de la finestra de l'autobús veiem zebres i altres bestioles pastant o corrent per entre la sabana.

Dormir i menjar

Al carrer principal de Masaka, en un edifici força desgavellat, hi ha un hotel bastant bàsic, però correcte (sentim no recordar el nom).

Coses a veure i fer

MASAKA. Aquesta és una ciutat també bastant decadent i caòtica, com tantes altres que hi ha per tot el país. No té cap interès en sí, fora de passejar pels seus carrers i la zona de mercat. Per a nosaltres Masaka és només una escala tècnica en el nostre trajecte a les illes Ssese.

Com arribar-hi

Després de molt preguntar pels carrers de Masaka pel transport a les illes Ssese esbrinem que cal anar a agafar un autobús que surt de Nyendo, un poble just a les afores de Masaka, amb destinació a Kalangala (població situada a l'illa de Buggala, la més gran de les illes Ssese).

Així que comencem per agafar un matatu per anar de Masaka a Nyendo, el qual ens deixa en una cruïlla. A escassos metres d'aquesta cruïlla està aturat l'autobús a Kalangala, el Kalangala Express. Es tracta d'un autobús molt vell i decrèpit, de color blau cel, i amb unes lletres pintades al costat amb la bonica frase Take me home, Kalangala.

Hem d'esperar més d'una hora aque s'ompli i surti per la carretera a Bukakata, un entrant de terra al llac on atraca el transbordador a les illes.

Després d'esperar a que arribi el ferri i d'una altra llarga estona d'espera a que carreguin els cotxes, matatus, camions i també el nostre autobús, per fi iniciem la travessa del llac.

El trajecte de 8 milles nàutiques triga uns 45 minuts fins arribar a Bugoma, el port de destí en l'illa de Buggala.

Aquell dia el llac Victòria estava tranquil com una bassa d'oli i el trajecte fou molt plaenter, contemplant des de la barana del ferri com el sol anava caient en l'horitzó.

Un cop a Bugoma, i després d'esperar novament a que descarreguin els vehicles, reiniciem el trajecte en autobús per una pista infernal, qualsevol cosa menys planera (ara s'enten el lamentable estat de l'autobús...).

Després d'alguns kilòmetres, travessant algun poblet i molt de bosc, s'arriba a Kalangala, un poblet humil, però net i sense el caos d'edificis i cases d'altres llocs del país. L'autobús ens deixa a les afores del poble. Des d'aquí cal caminar fins a la zona d'allotjaments, al costat del llac, per camins que travessen camps.

Dormir i menjar

El lloc escollit per allotjar-nos a Kalangala és el Lodge Panorama, el qual està una mica retirat de la vora del llac (a uns 500 metres), però és el més econòmic.

Té uns bungalows per a dues persones que són bastant correctes, tot i que per anar al lavabo o a la dutxa s'ha de caminar uns 100 metres pel jardí.

També compta amb un bar/restaurant. Per cert, el peix és el plat estrella d'aquestes illes.

Coses a veure i fer

ILLES SSESE. És un arxipèlag, format per 84 illes, situat aprop de la vora noroest del llac Victòria. Aquestes illes van escapar dels estralls de les guerres civils ugandeses i romanen bàsicament verges.

Els seus habitants, coneguts com Basese, formen un grup tribal propi, amb la seva pròpia llengua, cultura i folclor. Viuen sobretot de la pesca i el cultiu.

Les illes Ssese són un bon lloc per contemplar natura salvatge (ocells, simis, hipopòtams, cocodrils,...), però també per a passejar, banyar-se o prendre el sol.

• Platges. La primera recomanació és explorar la zona propera a Kalangala, on descobrirem algunes platges de sorra blanca envoltades de densa vegetació, donant-nos la sensació d'estar a l'Eden.

Aquest és el cas de la platja que hi ha just enfront de l'Islands Club (un altre lodge de més classe que el Panorama Lodge), la qual es troba sota un bosc d'arbres altíssims. Aquest és un magnífic lloc per dinar o prendre alguna beguda al costat d'aquest preciós paisatge format per la platja, el llac i la vegetació.

• Excursió en barca. Una altra activitat molt recomanable és llogar una barca per a fer una excursió per les illes. Caldrà anar al petit nucli de cases de pescadors que hi ha a la platja, entre el Panorama Lodge i el llac, i preguntar allà.

Aconseguir una barca pot no ser fàcil. A nosaltres ens va costar una bona estona per trobar algú interessat i amb una barca disponible.

Després d'acordar el preu i esperar a aconseguir la barca i el combustible ja podem iniciar la nostra excursió... en una barca amb un rètol a costat i costat que posa Police (!!).

Anem vorejant l'illa de Buggala pel seu costat oriental i després ens adrecem a petits illots on baixem de la barca per a explorar-los a peu.

Algun d'aquests illots està completament recobert de guano, l'excrement blanquinós de les moltes aus que nien en aquesta zona de món.

El nostre xofer ens explica històries sobre un gran cocodril que viu en una d'aquestes illes. Pel camí veiem multitud d'aus i d'altres animals en les platges i els arbres que cauen sobre l'aigua.

Resumint, es tracta d'unes dues hores i mitja, més o menys, de regal per als sentits.

Com arribar-hi

Per sortir de les illes Ssese cal fer el mateix trajecte de l'anada, però a l'inversa. Avisant el dia abans al personal del lodge l'autobús ens passarà a buscar pel mateix hotel. Com qua aquest surt a les 6 del matí de Kalangala vol dir que a nosaltres ens passarà a buscar sobre les 5:30 hores.

Després de sortir de Kalangala torna a venir el camí infernal fins arribar a Bugoma, on prenem el ferri per a travessar el llac fins Bukakata. Aquí agafem l'autobús amb destinació Masaka. Arribats a Masaka agafem un matatu que ens porta a Kampala, a 130 km de Masaka per una molt bona carretera.

A l'enorme terminal de matatus de Kampala demanem per un matatu amb destinació Mbale i no triguem en trobar-lo entre el maremàgnum de vehicles i persones que hi ha allà.

Després d'omplir el matatu de passatgers iniciem el trajecte de 245 km a Mbale, via Jinja i Tororo, també per una molt bona carretera. El trajecte de Kampala a Mbale ens pot suposar unes 4 hores de viatge.

Dormir i menjar

L'Hotel Mt Elgon és una bona alternativa i és força cèntric. Des de la terrassa que hi ha en la part superior de l'edifici hi ha una magnífica vista dels voltants de Mbale i sobretot del volcà Mt. Elgon.

Coses a veure i fer

PARC NACIONAL MOUNT ELGON. El Mt. Elgon, de 4.321 metres d'alçada, és la quarta muntanya més alta d'Àfrica i és un volcà extingit, situat pràcticament sobre la frontera amb Kenya. La superfície del parc és de 1.147 km².

Molts viatgers venen fins aquí buscant l'excitant alternativa d'escalar el Mt. Elgon, un dels cims més exigents a l'Àfrica oriental. Aquesta escalada no requereix equip especial ni massa experiència tècnica, però es necessiten al menys tres dies per fer el cim.

Per a organitzar l'escalada al Mont Elgon cal adreçar-se a les oficines del parc, situades a Mbale (carrer Masaba, Plot 19-21, House number 84).

Donat que nosaltres no disposem d'aquest temps preferim dedicar els nostres esforços a visitar una altra de les principal atraccions del parc, les cascades Sipi (Sipi Falls).

Es tracta d'un salt d'aigua impressionant i situat en un entorn natural molt bonic. És un lloc molt fotogènic.

Aprop dell salt d'aigua hi ha una casa colonial que va ser el lloc de retir del darrer governador de l'època colonial a Uganda i que actualment és un bar/restaurant amb un jardí on es pot acampar. Des d'aquest lloc hi ha molt bones vistes de les cascades Sipi.

Per arribar fins a Sipi cal agafar un matatu des de Mbale cap a Kapchorwa, situat a uns 60 km. Des d'aquest poblet cal continuar pujant uns 6 km a peu per una pista o bé aturar algun vehicle que vagi en la mateixa direcció (després caldrà fer la mateixa combinació per tornar a Mbale).

Com arribar-hi

Ja només ens queda el viatge de tornada des de Mbale cap a Nairobi, el punt on vam iniciar aquest viatge per Àfrica i on ens espera el vol de tornada a casa.

Comencem per agafar un matatu des de Mbale amb destinació a Malaba (via Tororo), un punt fronterer amb Kenya situat uns quilòmetres més al nord que el de Busia.

El trajecte Mbale-Malaba, d'uns 60 km, es fa en poc més d'una hora per carretera.

Després de passar a peu per les oficines d'immigració dels dos països i el consabut pont terra de ningú s'arriba a l'inici d'una carretera, ja en territori kenyà.

En aquest punt fronterer és fàcil trobar algun autobús que espera a omplir-se per a iniciar el seu trajecte cap a Nairobi.

Aquest llarg trajecte de Malaba a Nairobi, d'uns 450 km, es fa en unes 8 hores i mitja sense ni una aturada per a menjar o anar al lavabo. Per tant recomanem portar alguna cosa de menjar i/o beure per al camí.

Dormir i menjar

La darrera nit la passem en un hotel cèntric (i bàsic) de Nairobi. No recordem el nom, però és un dels hotels econòmics que surt a la guia Lonely Planet.

Després de deixar totes les coses de valor a l'hotel abordem l'aventura d'anar a sopar a un restaurant proper caminant pel carrer quan ja és fosc.

Constatem en primera persona perquè Nairobi és coneguda entre els viatgers amb el sobrenom de Nairobbery, ja que patim dos intents de robatori en escassos 500 metres.

També comprovem que el nostre hotel pren fortes mesures de seguretat contra visitants no desitjats, interposant vàries reixes entre el carrer i l'entrada de l'hotel.

I el viatge s'acaba ...

A primera hora del matí següent agafem un taxi cap a l'aeroport de Nairobi. Aquest taxi l'hem concertat la nit anterior, ja que no sembla massa recomanable sortir al carrer a les 5 del matí, encara fosc i carregats amb les motxilles, per a buscar un taxi.

Després ens espera un vol de Nairobi a El Caire, on connectem amb un altre vol amb destinació a Barcelona, tots dos amb la companyia EgyptAir.