Som la Yolanda Vila i en Toni Pozo, una parella de viatgers que vivim al Vallès Occidental i que ens agrada viatjar al nostre aire. Ja tenim assumit que la vida del turista independent és molt dura: burocràcia inacabable en fronteres impossibles, hotels cutres, transport que sembla no arribar mai al seu destí, regateig a tota hora, i repetint sovint la cantarella No change, no cold drinks, no taxi, no rickshaw, no hotel, no t-shirt, no, no, no.., please. Però en el fons sabem que ens agrada viatjar així. Diga'ns massoques!...

Viatgeaddictes.com és una pàgina personal que, malgrat el que pugui semblar, creem i mantenim nosaltres exclusivament, amb tota la il·lusió i passió que sentim pel món dels viatges. Per tant, no som una agència de viatges ni venem cap tipus de producte o servei turístic. En no tenir ingressos tampoc podem retribuir cap col·laboració (de fet, ni nosaltres cobrem res).

Ens adrecem a tothom qui li agradi viatjar, però en particular a qui vulgui fer viatges alternatius per lliure (fora dels clàssics tours amb les clàssiques agències), fent-vos partícips de la nostra modesta experiència viatgera, que esperem s'anirà ampliant any rere any.

Amb aquestes pàgines volem compartir amb vosaltres els nostres viatges i també posar al vostre abast informació referent al món viatger en general, la qual us pot ser útil a l'hora d'organitzar el vostre proper viatge, donar-vos idees, o simplement per a viatjar virtualment mentre esteu en el vostre dia a dia. Tot això i més ho teniu a l'abast aquí des del l'1 de març del 2001, data de la publicació d'aquestes pàgines a Internet. Donat que ampliem i actualitzem contínuament els continguts d'aquestes pàgines us animem a que ens visiteu sovint.

També us demanem que, si us ha agradat, recomaneu Viatgeaddictes.com en el vostre entorn viatger. Donat que no tenim mitjans per a publicitar-nos creiem que la vostra col·laboració ens pot ser de gran utilitat.

Afortunadament hi ha tantes formes de viatjar com viatgers, però, en la nostra opinió, un(a) viatgeaddicte és, sobretot, algú al que li agrada molt viatjar, però que a més ho fa amb una predisposició i sensibilitat característiques (segons la nostra modesta concepció, clar). Deixant de banda les sempre polèmiques diferències entre que és un viatger i que és un turista. el que realment compta és l'actitud personal de cadascú vers al viatge i els llocs visitats. A continuació descrivim alguns dels aspectes importants que defineixen aquesta actitud personal viatgeaddicte, encara que, lògicament, aquesta és només la nostra forma de pensar:

• Cal viatjar sense prejudicis respecte de les diferències culturals i de formes de viure que trobem, ja que no són ni millor ni pitjor que les nostres, senzillament diferents. En qualsevol cas som nosaltres els que ens hem d'adaptar als seus esquemes de vida i no al revés. Hem d'intentar no traslladar la nostra pressa i nivell d'exigència habituals a la resta del món. També vol dir que hem de ser respectuosos amb els seus costums, encara que en algun cas no hi estem d'acord. Hem d'intentar mimetitzar-nos el màxim possible amb el nostre entorn i no actuar amb la prepotència pròpia d'actituds colonialistes. Això vol dir no pagar, si és possible, preus exagerats "de turista", regatejant fins arribar més o menys al preu "just". Però també s'ha d'evitar "pagar" amb diners o en espècies (bolígrafs, caramels, etc) a canvi d'una fotografia a un nen o adult, ja que això acaba generant actituds no desitjables.

• Molt important també és tenir una gran curiositat pel lloc que visitem, abans i durant el viatge. Abans ens podem informar sabent de la seva història passada i actual. Durant el viatge ho podem fer sobretot a partir del contacte humà amb la gent local i també fixant-nos en els més petits detalls del seu dia a dia. Això ens permetrà entendre molt millor els seus costums, apreciar les seves diferències respecte dels nostres i extreure'n els aspectes positius. Aquesta curiositat inclou la cultura local, la gastronomia, etc. i fins i tot aprendre unes quantes paraules de la llengua parlada en la zona.

• Evidentment cal preparar el nostre viatge amb antelació, fent una ruta realista segons els dies disponibles, però també cal deixar una porta oberta a la improvisació (si un lloc ens agrada molt podem decidir quedar-nos-hi més dies), als canvis de plans sobre la marxa, o senzillament als imprevistos.

• Fem que els nostres diners vagin a parar a la gent local del país i no a les grans multinacionals. Sempre que sigui possible hem d'intentar allotjar-nos en hotels o pensions que no formin part de cadenes hoteleres internacionals, menjar en restaurants locals, agafar transport públic i comprar en botigues o mercats del carrer. A més de repartir de forma més equitativa i justa els nostres diners ens permetrà copsar més els costums locals i viure situacions que difícilment trobaríem en el nostre entorn quotidià, malgrat aquest món que cada dia està més globalitzat. A més, en general, viatjant així ens sortirà molt més barat que si ho féssim amb un viatge organitzat (quan parlem, evidentment, de destinacions que encara són alternatives o d'aventura, com s'anomenen al sector).

Així doncs, per ser un(a) viatgeaddicte no cal ser ni Indiana Jones, ni un temerari com molta gent pensa. La nostra pròpia experiència ens diu que viatjar per lliure no és més perillós que fer-ho organitzat. Normalment s'associa als integrants de grups organitzats amb un nivell adquisitiu superior i per tant solen ser l'objecte del desig predilecte dels lladres. Evidentment sempre cal prendre una sèrie de precaucions com ser discret, no fer ostentació de riquesa, o evitar les situacions perilloses o de risc sempre que ens sigui possible. A partir d'aquí ja depèn del nivell de sort o del destí de cadascú.

Hi ha una cita de la gran viatgera i escriptora Isabelle Eberhardt (1877-1904) que reflecteix bastant bé la nostra idea del viatge: "Nòmada vaig ser quan de petita somiava contemplant les carreteres, nòmada seré tota la meva vida, enamorada dels canviants horitzons, de les llunyanies encara inexplorades, perquè tot viatge, fins i tot en les regions més freqüentades i més conegudes, és una exploració".

I ja per acabar de "fer-nos els intel·lectuals" aquí va una altra, de Sir Francis Bacon (1561-1626, filòsof i estadista britànic): "Els viatges són en la joventut una part d'educació i, en la vellesa, una part d'experiència".

Bé, aquests són els nostres principis, tot i que, com va dir el gran Grouxo Marx, si no us agraden en tenim d'altres.