Guia i relat d'un viatge per lliure a Madagascar

Com arribar-hi

Vam començar el nostre viatge agafant un vol de la companyia Vueling en l'aeroport de Barcelona/El Prat cap a l'aeroport París-Orly (ORY). El trajecte, de 850 km, va suposar 1 hora i 25 minuts de vol efectiu.

Tot i que el nostre següent vol sortia de l'aeroport Charles de Gaulle (CDG), l'altre gran aeroport parisenc, vam volar a Orly perquè, per més que vam mirar, aquesta fou la millor combinació que vam trobar d'horaris i preus, però això ens va obligar a deixar un coixí d'unes 6 hores entre un vol i l'altre per a anar sobrats de temps en el canvi d'aeroport.

Enfront de la porta D de la terminal d'arribades d'Orly vam agafar un autobús de la línia 3 de Cars d'Air France que en 40 minuts va recórrer els 34 km fins arribar a Roissy, on es troba l'aeroport Charles de Gaulle. Aquest trajecte costava 19 €/pax i hi havia un autobús cada 30 minuts.

En el moment d'escriure aquesta actualització (05/2024), aquest servei d'autobús no està actiu i l'única forma d'anar d'un aeroport a l'altre és amb el tren RER B + Orlyval, el qual té una freqüència de 10 a 20 minuts i costa 25,30 €/pax.

El següent vol, des de París-CDG fins a l'aeroport internacional Ivato (TNR) d'Antananarivo, el vam fer en un Boeing 767-300 d'Air Madagascar, ja una mica vell i amb poques amenitats a bord. Això sí, abans d'enlairar-nos van fumigar tot l'interior de l'avió, amb nosaltres dintre, per motius sanitaris. El servei a bord fou correcte, però justet.

Finalment vam arribar a l'aeroport Ivato després d'un trajecte de 8.756 km i un temps de vol de 10 hores i 50 minuts. Ens rep un gran rètol amb la inscripció Tonga Soa (Benvingut en malgaix).

Després d'omplir els oportuns formularis d'immigració i passar pel taulell Sans Visa (sense visat), en només 5 minuts ja teníem estampat el visat gratuït en el nostre passaport.

Després de recuperar l'equipatge, en la terminal d'arribades vam canviar alguns euros en l'oficina de Socimad Bureau de Change, on ens van aplicar la mateixa taxa de canvi que després vam aconseguir en el centre de la ciutat.

Per anar des de l'aeroport Ivato fins al nostre hotel, en el centre d'Antananarivo, vam agafar un minibús del servei de shuttle-bus Navette. Aquest sortia de davant de la terminal i operava de 5:00 a 20:00 hores, cada 45 minuts.

Aquest servei de minibús costava 6.000 Ar per persona. Els taxis partien d'un preu de 25.000 Ar, però aquest anava baixant si ens veien convençuts d'anar cap al minibús.

El trajecte de 16 km entre l'aeroport i el centre de la ciutat el vam fer en 35 minuts, però depèn molt del tràfic.

Ens va sorprendre veure la gran quantitat d'arrossars que hi ha als afores de la gran ciutat. Eren les 6 del matí i el sol tot just sortia per l'horitzó, reflectint-se en l'aigua que cobria els camps d'arròs. Bonica rebuda a Madagascar: Tonga soa!!. Finalment el minibús ens deixà en la porta de l'hotel que li vam indicar.

Dormir i menjar

A Antananarivo ens vam allotjar en l'Hotel Sakamanga (rue Ratianarivo Ampasamadinika - Antananarivo), on vam pagar 68.460 Ar (uns 26 €) per una habitació soft (habitació doble amb llit gran, bany privat, ventilador, caixa forta, i TV).

L'hotel estava decorat amb molt bon gust, amb colors atractius, figures ètniques, fotos i objectes de museu. També tenia un restaurant, un bar amb jardí i dues pantalles de connexió gratuïta a Internet i wi-fi gratis en la resta.

Com que, a més, tenia diverses categories d'habitacions, a partir dels 16 €, no ens va sorprendre el seu enorme èxit entre els viatgers i que s'hagués de reservar amb antelació. És un lloc molt recomanable, perquè també és molt cèntric.

Com que més endavant, en la nostra ruta prevista pel país, havíem de tornar a passar una nit en la capital el que vam fer en el moment de deixar aquest hotel va ser reservar una habitació per aquella nit i aprofitar per a deixar una part de l'equipatge a l'hotel (en l'habitació d'equipatges) i així estalviar-nos pes en la nostra ruta cap al sud i oest del país.

Per a menjar, apart dels llocs esmentats en el següent apartat, recomanem el restaurant del propi hotel Sakamanga, molt popular entre els viatgers, però també entre les classes acomodades locals. En ell s'hi menjava molt bé, tot i que els preus eren una mica cars.

Una altra bona opció per a menjar, més informal i barata, és el restaurant Saka-Express, a només 20 metres del Sakamanga, amb amanides, pizzes i hamburgueses.

Coses a veure i fer

ANTANANARIVO (coneguda popularment com Tana, per a abreujar). És la capital de Madagascar i la ciutat més poblada del país, amb uns 1,5 milions d'habitants. Geogràficament està situada més o menys en el centre de l'illa. A causa de la seva altitud, uns 1.275 metres sobre el nivell del mar, el seu clima és temperat.

La majoria de viatgers passen un dia, com a màxim, a Antananarivo. Per descomptat no és el lloc més interessant ni més bonic de l'illa, però a poc temps i interès que tingueu pensem que val la pena dedicar-li un parell de dies, no només per a visitar la capital sinó també els seus voltants.

Una altra bona raó per a visitar la capital, apart dels punts d'interès culturals i històrics, és anar a alguns dels seus mercats d'artesania per a comprar bonics records del país, però és imprescindible regatejar dur.

Mercat a Antananarivo

Ruta a peu pel centre d'Antananarivo

A continuació us suggerim una possible ruta a peu pel centre d'Antananarivo en la que es visiten els principals punts d'interès de la ciutat. Per a dur a terme aquesta llarga ruta vam emprar quasi tot un dia.

Vam començar la ruta en l'Hotel Sakamanga, des d'on vam agafar el carrer Jean-Jaures fins arribar al jardí Antaninarenina. Des d'aquí vam baixar per unes escales en les que hi havia unes quantes parades d'un mercat on es venien tot de coses curioses i que formen part de l'enorme mercat d'Analikely.

Al costat d'aquestes escales vam trobar l'útil oficina turística d'Ortana, on vam entrar per a sol·licitar fulletons i informació. Després vam continuar fins a l'Avenue de la Independance, un bulevar amb bonics edificis colonials.

En el seu extrem nord es troba la interessant Gare Soarano, una estació de tren que ara està tancada. Vam tornar cap enrere per l'Av. de la Independance fins arribar al carrer 26 du Juin, on està el colorista mercat de carn i fruites.

Des d'aquí vam pujar per unes escales fins a la part alta de la ciutat, l'Haute Ville, arribant al costat de l'església de Sant Joan Baptista i seguint cap al sud pel carrer Rainandria, des d'on hi ha molt bones vistes sobre la zona central de Tana. Passem per davant de l'hotel-restaurant Relais de la Haute Ville, el qual té una terrassa amb unes vistes magnífiques.

Des d'aquest punt vam pujar encara una mica més, fins al cim del turó, per arribar al Palau de Rova,que llavors encara estava tancat a causa de les obres de reconstrucció després de l'incendi que va patir l'any 1995. Aquest palau domina la ciutat i és visible pràcticament des de qualsevol punt.

I sota d'aquest edifici, en el vessant del turó hi ha un enorme rètol amb lletres de color blanc que forme el nom de la ciutat: ANTANANARIVO. Es veu des de tot arreu i és la versió local del famós rètol de Hollywood.

Vam tornar enrere pel mateix camí fins trobar, a la dreta, l'antic Palau de Justícia d'Ambatondrafandrana, un curiós edifici d'estil greco-romà, ara en ruïnes, que fou la Cort Suprema malgaix a finals del segle XIX.

I pocs metres més enllà hi ha el bonic Palau d'Andafiavaratra, on residia el primer ministre malgaix a finals del segle XIX. Es pot visitar el seu interior (l'entrada costava 7.000 Ar), on hi ha relíquies nacionals, tot i que el més interessant són algunes fotos d'època i objectes que es van salvar del foc al Palau Rova.

Gairebé enfront d'aquest palau hi havia el restaurant Grill du Rova, una molt bona opció per a gaudir del seu menjar (no us perdeu la broqueta de carn de zebú) i de les seves excel·lents vistes sobre el llac Anosy i el centre de Tana.

I al costat d'aquest restaurant hi ha unes escales que són l'inici d'un camí, una mica laberíntic, però sense pèrdua, que baixa fins al llac Anosy. És un trajecte recomanable per les vistes i perquè passa entre camps i cases.

Arribats a la vora del llac Anosy el vam vorejar fins arribar enfront dels jardins del Palau Presidencial Ambohitsorohitra en la capital, amb vigilància ben visible en aquelles dates. Després vam continuar pel carrer Ralaimongo i vam girar a l'esquerra per a veure per fora un parell de preciosos edificis d'època, actualment ocupats pel ministeri de Justícia.

Just al costat d'ells es troba l'Hôtel Colbert, un bon lloc per a prendre un cafè i berenar quelcom dolç en la seva luxosa pastisseria. I des d'aquí vam tornar cap al centre seguint el bulevar Rainiaiarivony fins arribar als jardins de la Place de la Independance i d'aquí a l'Av. de la Independance, on també podeu trobar, en el nº 13, el Honey Salon de Thé, una altra interessant cafeteria i pastisseria, però més modesta que la de l'hotel Colbert.

La zona d'Isoraka, en la part alta i a menys d'1 km al sud de l'hotel Sakamanga, és molt agradable per a passejar pels seus tranquils carrers i veure alguns bonics edificis.

I així vam donar per acabat aquest extens circuit que ens va portar per alguns dels llocs més emblemàtics de Tana.

De compres pels mercats d'Antananarivo

Per a la compra de records el Marché de la Digue és el major i més popular mercat d'artesania local malgaix en la capital. És un mercat de parades fixes i on podem trobar objectes artesanals de qualitat de tot el país, com brodats, articles de ràfia, talles de fusta, vainilla o el paper d'Antaimoro.

Aquest mercat es troba a uns 4 km del centre en direcció nord-oest, en la carretera cap a l'aeroport, i per a arribar fins a ell el més fàcil és agafar un taxi i negociar el preu.

Un altre mercat artesanal, més modest, és el mercat d'Andravoahangy, situat uns 2 km al nord-est del centre. Aquest mercat està més especialitzat en talles de fusta.

En l'Av. de L'Independance també es poden trobar algunes botigues i llocs on comprar records. I, finalment, en el carrer A. Ratianarivo, prop de l'hotel Sakamanga, hi havia una botiga de la franquícia malgaix Carambole, on vam trobar una gran varietat de samarretes, i roba en general, de bon disseny i qualitat. Els beneficis de le seves vendes anaven a l'ONG Bel Avenir que treballa amb els més desfavorits en la regió de Toliara, al sud-oest del país.

El Turó Reial d'Ambohimanga

Turó Reial d'Ambohimanga. En el petit i tranquil·líssim poblet d'Ambohimanga es troba aquest lloc arqueològic, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2001.

És un lloc de gran importància cultural i històrica a Madagascar, ja que aquí es va iniciar l'estirp de la reialesa dels Imerina, el grup ètnic que va arribar al poder en el segle XIX i va assolir unir sota la seva autoritat la major part de l'illa.

Ambohimanga es troba a només 22 km d'Antananarivo i és una molt interessant i fàcil excursió de només mig dia.

Per arribar a Ambohimanga s'ha d'agafar un taxi en el centre d'Antananarivo fins a la gare routière del nord de la capital, coneguda amb el nom d'Ambodivona (pronunciat Ambodivúna). Vam pagar 5.000 Ar per un taxi que ens deixà al costat del taxi-brousse que anava cap a Ambohimanga.

Aquest va marxar quan s'omplí de passatgers, al cap de 15 minuts, i vam pagar 700 Ar pel trajecte fins a Ambohimanga. Aquest transcorre en la seva major part per la RN-3 i vam arribar a la destinació final en 35 minuts.

Un cop a Ambohimanga el taxi-brousse ens deixà al costat de l'antiga entrada del Palau Reial, abans reservada només al rei. Des d'aquí hi ha un bonic camí de 600 metres fins a l'entrada del recinte emmurallat, on es pagaven llavors els 7.000 Ar de l'entrada per persona. Aquest lloc tancava els dilluns.

Dintre del recinte vam poder veure interessants palaus i pavellons que van pertànyer a la reialesa Imerina. Acabada la visita val la pena sortir de la zona emmurallada i pujar fins al cim del turó, des d'on hi ha unes vistes extraordinàries dels voltants. Vam necessitar unes dues hores per a la visita, enmig d'una tranquil·litat total i sense ningú.

Abans de tornar cap a la bulliciosa Tana vam aprofitar per a fer el camí d'anada i tornada fins a un poble veí, caminant entre camps d'arròs i precioses cases d'estil tradicional de l'ètnia Merina, amb portes i finestres de fusta tallades i parets de color vermellós, del mateix color que la terra de l'illa. Ja només per aquest motiu valia la pena venir fins aquí!.

El taxi-brousse de tornada cap a Antananarivo ens fa un sight-seeing improvisat per petits llogarets rurals situats entre camps d'arròs. La veritat és que ens havíem d'auto-convèncer que estàvem a l'Àfrica, perquè els paisatges semblaven indicar que era el sud-est asiàtic.

Un taxi-brousse des d'Ambohimanga ens retornà a la terminal d'Ambodivona de la capital, des d'on vam agafar un altre per arribar fins al centre (costava 300 Ar/pax). Paer anar al centre n'havíem d'agafar una amb el rètol Analakely i després estar atent per a baixar on volíem.

Com arribar-hi

En un carrer proper a l'hotel Sakamanga de Tana vam agafar un taxi (7.000 Ar) fins a la gare routière Fakan Karana, des d'on sortien els taxi-brousse que van cap al sud per la famosa Route Nationale 7 (RN-7).

En arribar a l'esgavellada terminal d'autobusos, per dir-li d'alguna manera, es produí el clàssic assetjament de comissionistes a la caça de viatgers per als seus taxi-brousse. Després de regatejar el preu inicialment ofert vam pagar només 8.000 Ar/pax pel trajecte des d'Antananarivo fins a Antsirabe, de 169 km.

Vam arribar a Antsirabe unes cinc hores després de sortir de Tana a causa d'unes obres en la carretera RN-7 que ens van retenir durant més d'una hora i també pels nombrosos controls policials que hi havia. D'altra banda, la carretera en aquest tram de la RN-7 estava en força bon estat.

La gare routière d'Antsirabe, on ens deixà el transport, es troba a uns 2 km al nord de la ciutat, així que per arribar al centre el millor era agafar un pousse-pousse (valia de 1.000 a 2.000 Ar per persona).

Dormir i menjar

A Antsirabe ens vam allotjar en la La Résidence Camélia (Av. de la Indépendance, 24 - Antsirabe), on vam pagar 51.500 Ar, incloent les taxes turístiques, per una gran habitació amb bany privat situada en un edifici annex a una bonica casa d'època. Té també un bonic jardí.

Aquesta residència està situada en la part francesa de la ciutat, en una zona molt tranquil·la d'amplis carrers arbrats. L'esmorzar, molt complet, costava 8.000 Ar cadascun. Allotjament molt recomanable.

Per a menjar a Antsirabe ens va agradar molt el restaurant Le Venise, en el carrer Clemenceau, a només 200 metres de l'estació de tren, amb una estupenda relació qualitat/preu. Però malhauradament ara ja està tancat.

Nosaltres vam sopar-hi una nit al costat d'una xemeneia encesa perquè fora la nit era força fresca. I al final del sopar ens van obsequiar amb un magnífic licor digestiu de vainilla.

Un altre restaurant força recomanable, però més modest, és el Zandine (5 rue Maréchal Floch), prop de l'Hotel Trianon.

Coses a veure i fer

ANTSIRABE (pronunciat Antsirabé). És la tercera major ciutat del país i està situada a una altura aproximada de 1.500 metres, propiciant que el seu clima sigui molt temperat. De fet, durant la nostra estada en la ciutat les temperatures nocturnes eren bastant fresques.

Aquesta va ser la nostra primera aturada en la ruta cap al sud per la RN-7 i la veritat és que ens va agradar molt, i per tant la recomanem per a fer-hi una aturada, ni que sigui curta.

Estació de ferrocarril d'Antsirabe

Antsirabe és una ciutat elegant i novament aquí és fàcil oblidar-se que estem a l'Àfrica, tot i que per raons diferents a les explicades anteriorment. Visitant la part colonial francesa de la ciutat, amb carrers amples, grans arbres a costat i costat de la via i un gran nombre de cases senyorials o villes sembla que estem en algún racó d'Europa.

Val la pena passejar per aquesta zona i arribar fins a l'estació de tren, un edifici molt bonic però en el que només hi ha un modest bar i poc més, ja que per aquesta línia fèrria només passen trens de mercaderies.

També val la pena passejar per l'exterior del bonic edifici de l'Hotel Des Thermes, situat al costat del llac Ranomafana. I és que Antsirabe fou en el segle XIX un lloc de moda entre la població benestant pels seus banys termals i d'aquí l'existència d'aquest luxós i imponent hotel.

Tot i que aquest hotel encara funciona i l'edifici manté part de la seva glòria passada, la veritat és que llavors s'estava caient a trossos i necessitava d'una gran inversió per a retornar-li l'esplendor que va tenir. Tot i així l'hotel posseeix algunes de les fonts termals de la ciutat, amb la possibilitat de banyar-se en elles.

Des de l'hotel i caminant cap al mercat vam passar davant de la catedral Nostra Senyora de La Salette, bastant vistosa. Després vam anar al llac Ranomafana i el vam vorejar parcialment, però en general era una zona bruta i deixada.

Finalment, Antsirabe és la capital del pousse-pousse, ja que n'hi ha a centenars pels seus carrers. Realment no són necessaris per a visitar la ciutat, però sí per a anar (o venir) de la gare routière.

Tingueu en compte que el camí del centre a la gare routière del nord fa una lleugera pujada i l'esforç que han de fer els conductors és superior. Per tant el preu a pagar també hauria de ser-ho.

Com arribar-hi

Per anar des del nostre hotel a la gare routière d'Antsirabe vam contractar un parell de pousse-pousse per 1.500 Ar cadascun. El taxi-brousse d'Antsirabe a Ambositra ens va costar 7.000 Ar/pax i vam trigar unes dues hores a recórrer els 90 km fins a la terminal nord de taxi-brousse d'aquesta ciutat després d'un plàcid viatge.

Des d'aquesta terminal fins al centre d'Ambositra hi ha un passeig de poc més de 1 km que es pot fer tranquil·lament a peu o en un pousse-pousse.

Dormir i menjar

A Ambositra ens vam allotjar en l'Hotel Angelino Tsaralaza (Andrefan'Ivinany VF 25 - Ambositra) vam pagar 41.000 Ar per una enorme suite, tota de fusta, amb TV, un bany bastant nou i unes vistes impressionants sobre part de la població i els turons que hi ha al darrera. L'esmorzar costava 3.000 Ar/pax i era sensacional, perquè a més ens el servien en una terrassa amb molt bones vistes.

L'única llàstima d'aquest hotel és que les finestres de fusta eren tan velles que no ajustaven massa bé i deixaven passar el soroll i el fred de l'exterior. A primera vista l'hotel podia semblar cutre, però l'habitació no estava gens malament.

Aquest hotel ocupa una casa d'arquitectura tradicional que va pertànyer a Joseph Rakoto, un artesà local de la marqueteria i l'escultura de renom internacional.

Per a menjar a Ambositra recomanem molt el Restaurant L'Oasis, sobre la carretera RN-7, amb una terrassa exterior des d'on veure passar la gent.

Coses a veure i fer

AMBOSITRA (pronunciat Ambústr). Aquesta població està situada a uns 260 km d'Antananarivo, sobre la RN-7, i és la principal ciutat de la regió ocupada per l'ètnia Betsileo. Els voltants d'Ambositra són bastant muntanyencs i el color del paisatge ve marcat clarament pel verd dels camps d'arròs.

Una altra característica d'aquesta ciutat és que està considerada la capital de l'artesania malgaix en la talla de fusta, sobretot per la bellesa dels treballs tradicionals del poble Zafimaniry, un subgrup ètnic dels Betsileo.

La nostra recomanació és que si no aneu sobrats de temps, no esteu molt interessats en aquest tipus d'artesania i, a més, no teniu pensat fer el trekking pels poblats Zafimaniry llavors millor anar directament d'Antsirabe a Fianarantsoa o, com a molt, parar només unes hores a Ambositra.

Nosaltres havíem explorat la possibilitat de fer un recorregut per alguns d'aquests poblats Zafimaniry des d'Ambositra, però parlant amb altres viatgers ens l'havien desaconsellat perquè la relació entre el preu que es demanava per fer aquest trekking guiat i el que s'obtenia a canvi no compensava l'esforç.

En qualsevol cas heu de saber que els Zafimaniry són la darrera ètnia de culte animista que queda a Madagascar. Els seus integrants viuen repartits en 52 poblats aïllats entre muntanyes i valls als quals només s'hi pot accedir a peu per senders de difícil accés.

Paisatge de les terres altes, des de la RN7

En la nostra visita a Ambositra vam poder veure multitud de botigues i llocs de venda de talles de fusta Zafimaniry en la Rue du Commerce d'aquesta ciutat, on abunden figures, caixes o jocs d'escacs de fusta, tot això exquisidament tallat.

Uns 600 metres al nord d'aquest carrerí vam trobar un convent benedictí, on l'edifici no destaca especialment, però on vam poder gaudir d'una missa amb càntics profundament africans. I continuant pel mateix camí més cap al nord, ja fora de la ciutat, ens vam trobar immersos en un preciós paisatge de camps d'arròs distribuits en terrasses.

Com arribar-hi

Per a continuar viatge cap a Fianarantsoa vam anar a peu des de l'hotel fins a la terminal sud de taxi-brousse d'Ambositra, situada uns 150 metres més enllà del restaurant L'Oasis, darrere del mercat.

El taxi-brousse des d'Ambositra fins a Fianarantsoa ens costà 7.000 Ar/pax. En aquest trajecte a Fianarantsoa, de 153 km per una carretera molt virada i amb molts canvis de rasant, vam emprar només tres hores gràcies a que el conductor que ens va tocar en sort estava practicant per a conductor de rallis.

D'altra banda els paisatges d'aquest tram de carretera són molt bonics.

Dormir i menjar

A Fianarantsoa ens vam allotjar en la Tsara Guesthouse (Ambatolahikosoa - Fianarantsoa), on vam pagar 71.500 Ar, incloses les taxes, per una confortable habitació doble amb bany privat, TV, caixa forta i altres extres.

Hi havia habitacions més cares i també de més barates, però aquestes darreres tenien bany compartit. Sens dubte aquest petit hotel amb encant és el millor de Fianarantsoa: elegant, detallista, amb un preciós jardí, i unes estupendes vistes. L'edifici principal de l'hotel és un antic temple que ha estat reformat.

Aquest hotel està situat sobre un turó, a uns 500 metres de la part vella de Fianarantsoa. Val la pena, ja que la seva relació qualitat/preu és molt bona.

Per a menjar a Fianarantsoa, apart del restaurant del propi hotel, recomanem el Restaurant Gosena, situat entre l'hotel i la ciutat vella. S'hi menja molt bé i a preus eren realment bons.

Coses a veure i fer

FIANARANTSOA (pronunciat Fianaransúa, però coneguda popularment com Fianar). Aquesta ciutat està situada 415 km al sud-oest d'Antananarivo, gairebé a mig camí en el trajecte de la RN-7 des de Tana fins a Toliara. La seva altura mitjana és d'uns 1.200 metres. És la capital de la regió Haute Matsiatra.

Ciutat vella de Fianarantsoa

La ciutat va ser fundada al 1830 pels Merina com a capital administrativa de les noves terres conquerides als Betsileo. Actualment està considerada com el centre cultural i intel·lectual de Madagascar, així com la seva capital vitivinícola gràcies a la presència de nombrosos cellers en la regió.

Per al viatger el principal interès de Fianar radica en la seva ciutat vella, però també és una bona base des de la que fer interessants excursions pels voltants.

La ciutat vella de Fianarantsoa

La ciutat vella es troba en la part més alta de la ciutat i consisteix en una sèrie de carrers, només accessibles a peu, que estan esquitxats de boniques cases i d'esglésies.

Lamentablement, al 2008, l'organització World Monuments Fund va posar a la ciutat vella de Fianarantsoa en la seva llista dels 100 llocs més amenaçats del món a causa del deteriorament de la majoria dels seus edificis.

Per a recórrer la zona més fàcilment hi ha alguns panells amb un mapa i la ruta a seguir. Des de la part més alta del turó, on se situava l'antic palau Rova, hi ha unes vistes esplèndides sobre el sud i est de Fianarantsoa. Finalment, com a curiositat, fixeu-vos en les enormes xarxes que han teixit les aranyes Nephila sobre els fils telefònics.

Excursions al voltant de Fianarantsoa

La nostra idea era visitar la zona de Sahambavy i el Parc Nacional de Ranomafana, tot el mateix dia, en una excursió des de Fianar. Vam estar investigant la possibilitat de fer-la en transport públic, però vam veure que era impossible fer-ho en un sol dia i finalment vam optar pel transport privat.

Així que vam llogar un cotxe amb xofer en l'agència MadTrekking, que llavors estava situada gairebé enfront del Tsara Guesthouse). El preu que vam pagar fou de 110.000 Ar, incloent el vehicle, la gasolina i el xofer-guia per a tot un dia, durant el que vam visitar Sahambavy, Ranomafana i vam fer aturades a voluntat pel camí.

Segurament també podíem haver recorregut a un taxista del carrer, però possiblement el preu no hagués estat molt diferent i vam preferir la serietat d'aquesta agència.

• Sahambavy. Aquesta petitat població està situada 25 km a l'est de Fianarantsoa i el nostre principal interès era visitar una plantació de te, l'única que hi ha en tot Madagascar.

  Per a visitar-la vam pagar una entrada de 5.000 Ar/pax i ens van explicar el procés de fabricació del te negre i el te verd, les dues varietats que es produeixen aquí i que són per a consum nacional i per a exportar a Kènia.

  Al final de la visita vam poder degustar diverses varietats, entre les que destaquem el te negre amb vainilla (vam comprar algunes borses com a record).

  Abans d'anar-nos vam donar un llarg passeig entre els bonics camps de te de la plantació, els quals ocupen unes 520 Ha. que s'estenen per diversos turons de formes molt arrodonides. El paisatge d'aquesta zona és senzillament magnífic i molt fotogènic, amb bones vistes sobre els voltants. En aquesta passeig pels camps de te vam trobar diverses dones treballant entre els arbustos de te.

  Es tracta d'una visita molt recomanable si us interessa tot allò relacionat amb el te. Hem d'aclarir que a nosaltres ens agrada visitar plantacions de te o cafè allà on anem i n'hi ha.

  

  Dones recollint el te (Sahambavy)

  Un cop finalitzada la visita a la plantació de te vam anar fins al proper i petit llac de Sahambavy, a 1 km escàs de la plantació, i visitàrem el bonic jardí de flors de l'hotel-resort Le Lac, situat en una de les ribes d'aquest llac artificial.

  Si no es disposa de transport privat es pot arribar a Sahambavy des de Fianarantsoa en taxi-brousse o bé amb el tren de passatgers que va a Manakara, però en ambdós casos caldrà tenir una paciència infinita.

• Parc Nacional Ranomafana. Aquest parc té una superfície de 41.600 Ha. en la que podem trobar una gran biodiversitat, amb nombroses espècies rares de plantes i animals, moltes en greu risc de desaparició. Però l'hoste més popular del parc és el lèmur daurat del bambú, descobert al 1986.

  El parc és solcat per nombrosos rius que desemboquen en el riu Namorona, del que vam poder veure un tram molt imponent des d'un mirador que hi ha al costat de la carretera, molt poc abans d'arribar a l'entrada del parc.

  El Parc Nacional Ranomafana fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2007 sota l'epígraf de Boscos plujosos de l'Antsinanana, el qual agrupa aquest parc i uns altres cinc més de Madagascar, els parcs Marojejy, Masoala, Zahamena, Andohahela i Andringitra.

  Dels circuits possibles a realitzar en aquest parc nosaltres vam fer l'anomenat Varibolomena, una fàcil ruta circular d'uns 5 km que es fa en unes 3 hores. En el trajecte s'arriba a un mirador elevat, anomenat Bellevue, amb una molt bona vista sobre el parc.

  Durant el circuit vam poder veure diversos tipus de lèmur, com el lèmur daurat del bambú, el lèmur marró o el lèmur de ventre vermell, a més del cridaner Madagascar day gecko o també un petit camaleó grisenc, insectes camuflats o nombroses plantes rares.

  L'entrada a aquest parc valia 25.000 Ar per persona, als que s'havia sumar el cost del guia, que en el cas del circuit indicat era de 22.000 Ar suplementaris.

  Per a la visita a aquest parc convé dur una capellina o similar, ja que les probabilitats de que plogui són bastant elevades (recordem que es tracta d'un bosc plujós). A 50 metres de l'entrada del parc està el restaurant Varibolo, un bon lloc on refer-se de la caminada i que té vistes al parc.

  El parc de Ranomafana està a uns 65 km al nord-est de Fianar: s'agafa la RN-7 en direcció cap a Ambositra i en arribar al bonic poble d'Alakamisky Ambohimana, a 26 km de Fianar, s'agafa una carretera a la dreta i que després de 31 km de bon asfalt ens deixa en l'entrada del parc.

  Al parc de Ranomafana també s'hi pot arribar en taxi-brousse des de Fianar (o des de Tana). En el poble de Ranomafana, a 1 km de l'entrada del parc, hi ha diverses opcions d'allotjament per si hom desitja passar la nit aquí.

• Soatanana. Aquesta aïllada població, situada a uns 30 km de Fianar, es caracteritza per ser el nucli històric i centre espiritual de la comunitat cristiana indígena Fifohazana o Church of Revival, un dels pocs exemples de comunitats religioses cristianes que es van establir a Madagascar en la segona meitat del segle XIX i que encara perdura.

  Aquest moviment religiós advoca per una lectura estricta de la Bíblia i els seus feligresos viuen d'acord a les estrictes normes de la seva fe. Un dels seus signes més visibles és el fet que pràcticament tots els habitants de Soatanana vesteixen de blanc com a senyal de la seva puresa.

  Ens hagués agradat anar a Soatanana per la curiositat de veure l'ambient que envolta a la missa multitudinària del diumenge al matí, en la qual gent d'aquesta població i els voltants van en processó per a dur a terme la seva litúrgia.

  Però no va poder ser, perquè essent diumenge el transport públic era molt infreqüent o inexistent i quant al transport privat no vam voler pagar els alts preus que ens van oferir alguns taxistes pel trajecte des de Fianarantsoa fins a Soatanana, anada i tornada. Així que, després de diversos intents, vam desistir d'anar-hi i vam avançar així la nostra marxa cap a Ambalavao, la següent destinació en aquest viatge.

Com arribar-hi

En la gare routière de Fianar vam agafar un taxi-brousse cap a Ambalavao, a 56 km per la RN-7. Vam pagar 3.000 Ar cadascun per aquest trajecte. En aquest cas no ens va ser fàcil trobar el taxi-brousse cap a Ambalavao, perquè els comissionistes que rondaven per la terminal feien conxorxa entre ells amb la intenció de que contractéssim un transport privat. Sort que la nostra paciència i perseverança és quasi infinita!!.

Pel camí es poden veure, al costat de la carretera, algunes de les vinyes i factories vitivinícoles que hi ha en aquesta regió. Vam arribar a Ambalavao després de gairebé 90 minuts d'anar dins del vehicle com en una llauna de sardines.

Dormir i menjar

A Ambalavao ens vam allotjar en la La Résidence du Betsileo, on vam pagar 35.000 Ar per una habitació doble amb bany privat i mosquitera. Un esmorzar complet costava 5.000 Ar.

El lloc no estava malament i era nou, del 2006, però les habitacions que donaven al carrer podien ser sorolloses de nit, pel que recomanem demanar una que doni a la part del darrera.

Aquest hotel té l'avantatge que està a escassos 300 metres de la parada dels taxi-brousse i hem d'agrair-li a la propietària de l'hotel les gestions que va fer perquè el que ens havia de dur a Ranohira passés a buscar-nos per l'hotel a primera hora del matí.

Una altra opció d'allotjament a Ambalavao és l'Hotel Aux Bougainvillées. I per a menjar a Ambalavao recomanem els restaurants dels dos hotels citats anteriorment.

Coses a veure i fer

AMBALAVAO (pronunciat Ambalavàu). Aquesta població està situada uns 56 km al sud de Fianar, al costat de la RN-7, i sobre el límit meridional de les terres altes de Madagascar i el país betsileo.

Zebús en el mercat d'Ambalavao

Ambalavao s'assenta en una vall envoltada d'espectaculars muntanyes granítiques i dominat pel massís on es troba Parc Nacional Andringitra i el cim Boby, el segon més alt de Madagascar, amb una altura de2.876 metres.

Aquesta població fou per a nosaltres una de les sorpreses agradables d'aquest viatge. Ens va agradar molt pel seu ambient tranquil i la seva magnífica situació entre muntanyes, pel que recomanem molt la seva visita.

Una mica típic, però imprescindible, a Ambalavao és la visita al taller de fabricació del paper d'Antemuru. És molt interessant i curiós veure el procés de fabricació d'aquest paper, la pasta del qual s'obté de la segona capa de l'escorça d'un arbust i sobre la qual s'hi adhereixen flors naturals i fresques.

Després de l'assecat del paper el resultat obtingut és certament vistós. Una empleada de la fàbrica ens explicà detalladament tot el procés de fabricació, amb una demostració pràctica pas a pas.

La visita era gratuïta, tot i que es demanava una propina (ben merescuda) al final de la visita. La fàbrica està al costat de l'hotel Aux Bougainvillées.

Una altra cosa que dóna certa fama a Ambalavao és el seu mercat de zebús, el més gran de tot el país, que tenia lloc els dimarts i dimecres a primera hora del matí.

Ovni petri en el camí a Ranohira

En qualsevol cas, si no voleu fer la gran matinada o no coincideix amb el dia de mercat val igualment la pena visitar el lloc on es fa aquest, a 1 km del centre del poble. En trobar-se en un lloc elevat hi ha espectaculars vistes sobre els voltants de gairebé 360º i amb el sol ja baix de la tarda encara resulten més fotogèniques.

De tota manera, per la tarda també vam veure grans ramats de zebús que eren conduïts a recintes delimitats per tanques de fusta.

Per altra banda, un passeig pels carrers d'Amabalavao també tenia la recompensa de trobar als seus veïns, tant nens com adults, que ens saludaven amb un ampli somriure davant la presència d'uns vazaha com nosaltres.

Una imatge d'aquelles que queden per sempre més és la de veure a un grup de nens feliços jugant amb els seus cotxes i camions de joguina fets de materials reciclats com filferro, cartró i fusta. Ens va recordar imatges del nostre país fa unes quantes dècades, quan encara estàvem lluny del hiper-consumisme actual.

Com arribar-hi

Vam pagar 13.000 Ar cadascun pel taxi-brousse des d'Ambalavao fins a Ranohira, en un trajecte d'uns 240 km.

Degut a que el preu que vam pagar fou clarament un preu vazaha van tenir el detall de passar-nos a buscar per l'hotel i reservar-nos els dos seients al costat del conductor. Això ens va permetre tenir una visió privilegiada de la ruta.

El trajecte des d'Ambalavao fins a Ihosy és a estones espectacular gràcies a les muntanyes de granit que trenquen el paisatge de sabana que les envolten. Finalment vam arribar a Ranohira després d'un llarg viatge de 6,5 hores.

Dormir i menjar

A Ranohira ens vam allotjar a l'hotel Orchidée de l'Isalo, on vam pagar 35.600 Ar per una habitació doble i amb bany privat. L'habitació era una mica bàsica, però per aquest preu ja se sap... De totes maneres tenia altres categories d'habitacions de més nivell. L'esmorzar costava 2.500 Ar/pax.

Aquest hotel està situat a escassos 100 metres de les oficines del parc nacional d'Isalo i enfront d'ell s'aturen els taxi-brousse que circulen entre Fianar i Toliara.

Hi ha altres opcions d'allotjament de molt més luxe en aquesta zona, com el Relais de la Reine o també elLe Jardin du Roy, però totes elles estan allunyades del poble i és necessari disposar de vehicle privat per arribar-hi.

En l'apartat de restaurants a Ranohira destaquem el de l'hotel Orchidée de l'Isalo, que a més tenia un gran èxit (merescut) entre els viatgers que s'aturaven.

Per a canviar diners en cas de necessitat el Motel d'Isalo era una opció, però el canvi era molt dolent.

Coses a veure i fer

RANOHIRA (pronunciat Ranuíra). És una petita població situada en el terç sud del país, ja en les terres baixes, i al costat de la RN-7. Venint de les terres altes es nota aquí en aquesta zona un augment important de les temperatures.

L'únic interès de Ranohira per al viatger és la seva proximitat al Parc Nacional Isalo, perquè aquí es troben les oficines del parc, on iniciar la seva visita. Al caure el sol a la tarda val la pena anar fins a l'hotel Chez Alice i prendre una beguda en la seva terrassa a l'aire lliure mentre veiem com la paret rocosa d'Isalo que hi ha enfront de nosaltres es va tenyint de vermell.

Paisatge del P.N. Isalo

Parc Nacional Isalo. Aquest parc té una superfície de 81 540 Ha i és potser el més visitat de Madagascar. S'assenta sobre un altiplà de pedra gres que data del període Juràsic, solcada per rius i els seus afluents que han dut a terme un gran treball d'erosió, donant lloc a excepcionals valls de sorra i grans canons. A més en ell vam poder trobar una nombrosa flora i fauna endèmica. A nosaltres aquest parc ens va agradar molt i molt i recomanem totalment la seva visita.

Dels circuits possibles a realitzar en aquest parc nosaltres vam fer l'anomenat Namaza, una ruta circular de gairebé 10 km que es fa en unes 4 hores a pas tranquil. Aquest circuit combina la visita a la Cascada de les Nimfes, així com a les piscines naturals Negra i Blava.

Des de les oficines del parc a Ranohira fins al límit del parc pròpiament aquest hi ha 3 km que cal fer caminant a l'anada i la tornada si no es disposa de vehicle, però aquest trajecte és molt agradable (especialment a l'anada) per les vistes sobre el massís d'Isalo i la llum de l'hora matinera a la que vam iniciar el circuit (a les 6:45).

Ja dins dels límits del parc caminem per un canó (l'altura de les parets és de 150 m) que ens condueix primerament a la preciosa Piscine Bleue, on el color turquesa de l'aigua ve donat per la sorra blanca del fons.

A només 50 metres està la Piscine Noire, anomenada així pel color fosc del seu fons. El paisatge és molt bonic, a més de frondós i verd, la qual cosa sorprèn per l'aridesa que hi ha fora del parc.

Lèmurs de cua ratllada a Isalo

A continuació vam pujar per un camí entre roques fins arribar a la Cascada de les Nimfes, situada en un bonic racó entre altes roques, on ens mengem uns entrepans que portàvem per a reposar forces.

Al llarg de la ruta vam tenir la sort de trobar-nos amb un grup gran de lèmurs marrons i un altre de lèmurs de cua anellada, aquests últims molt cridaners, amb els que vam passar una bona estona. També vam veure molts altres animals més petits i plantes que el guia ens va localitzant.

De tornada a Ranohira també vam trobar pastors amb els seus zebús i un nombrós grup de dones rentant la roba en el riu amb les que intercanviem uns riures i alguna paraula en el dialecte bara que es parla en aquesta zona. Per exemple, Bao bao ve a significar Què tal? Com va? i és una bona forma de trencar el gel aquí. En resum, una ruta molt recomanable i la veritat és que durant tot el recorregut pel parc no ens vam creuar amb ningú, podent gaudir del parc d'Isalo en solitud.

L'entrada al parc costa 25.000 Ar per persona, als quals cal sumar el cost del guia, que en el cas del circuit indicat és de 40.000 Ar en total (o 36.000 Ar si es disposa de vehicle).

Com arribar-hi

Per al llarg trajecte de 243 km per la RN-7 entre Ranohira i Toliara vam agafar un taxi-brousse davant del nostre hotel pel qual vam pagar 20.000 Ar cadascun. En el lleuger sobrepreu s'inclou el fet que va directe sense parar (és un dir) i que anem més amples del que és habitual: només 3 persones per fila en comptes de les 4, 5, 6 o ... 10.

En aquest trajecte passem per la indescriptible població d'Ilakaka, la qual ha passat de 40 habitants a principis dels anys 1990 a més de 60.000 (cens de 2005) gràcies al descobriment d'importants jaciments de safirs que han atret a molta gent amb l'esperança d'un ràpid enriquiment. El seu aspecte de poblat del far-west no és casual, tenint a més una certa fama de ser un lloc perillós per la violència generada al voltant del negoci de les pedres precioses. A diferència dels trams de la RN-7 que havíem recorregut fins a ara en aquesta zona del país els paisatges són molt més esteparis i secs i els poblats tenen un aspecte bastant més miserable. Una altra diferència palpable és que el color de la pell es va enfosquint a mesura que ens acostem a Toliara.

Uns 15 km abans d'arribar a Toliara veiem que hi ha en marxa un gran projecte de reforestació amb vegetació autòctona. Bé!!. Vam arribar a Toliara, concretament a la seva gare routière, unes 5 hores després de sortir de Ranohira i la veritat és que va ser un viatge molt còmode. Toliara està ja a nivell de mar i aquí la calor ja es fa notar.

Dormir i menjar

A Chez Alain (San Fil - Toliara; tel.: 20 94 415 27) vam pagar 46.500 Ar, incloent taxes, per un bungalou amb bany privat i aigua calenta. La veritat és que aquest hotel va tenir segurament temps millors, però ara està una mica decrèpit i mancat de manteniment. Sembla que el seu amo, francès, s'ha deixat contagiar de la indolència pròpia d'aquesta ciutat. L'esmorzar continental de Chez Alain costa 8.000 Ar, molt car pel que és, i no admet comparança amb d'altres. Aquest allotjament es troba a només 500 metres de la terminal de taxi-brousse de Toliara, sent aquesta una dels escassos avantatges que li veiem al lloc.

Posteriorment, caminant pel centre de Toliara, vam trobar l'Hotel Serena (Blvd. Philibert Tsiranana - Tulear; tel. 20 94 411 73), inaugurat en el 2008. Està decorat amb bon gust, sembla confortable i el preu d'una habitació doble era de 42.500 Ar. Si tornéssim a Toliara segurament escolliríem aquest hotel i no Chez Alain.

Per a menjar una bona recomanació és el restaurant L'Etoile de Mer (a Blvd Lyautey, enfront de l'hotel Palétuvier) amb un menjar excel·lent i una terrassa exterior per a menjar a l'aire lliure.

Coses a veure i fer

«Pousse-pousse» en acció

Toliara (també escrit amb l'antic nom de Tuléar) és una capital provincial situada en l'extrem sud de la RN-7, a 925 km d'Antananarivo i a pocs quilòmetres al nord del Tròpic de Capricorn. És una ciutat relativament moderna, creada al 1895 per un arquitecte francès que va pensar a plantar arbres en els seus carrers per a protegir del fort sol als seus habitants. Avui dia Toliara és un important port comercial, així com una animada ciutat universitària.

La nostra visita a Toliara va obeir al fet que en el seu aeroport agafàvem el vol a Morondava, la següent escala en aquest viatge. De fet, a Toliara no hi ha molt a veure, però val la pena visitar el Museu Municipal (400 Ar), situat en el Blvd Philbert Tsiranana. En ell s'exhibeixen importants objectes ètnics, entre els que destaquen algunes escultures eròtiques de tombes Sakalava i també màscares de la tribu Mikea, així com interessants fotografies i utensilis.

També hi ha un Musée de la Mer, d'accés gratuït, a Route de la Porte. El mercat de Toliara és possiblement el millor lloc del país on comprar lambas, la vestimenta.tradicional de Madagascar.

Com arribar-hi

Morondava està situada uns 360 km al nord (en línia recta) des de Toliara, però no hi ha carreteres com a tal que uneixin ambdues ciutats. Si es vol fer aquest trajecte per terra cal contractar un 4x4 i això suposa una cara excursió de diversos dies. A més les pistes es tornen impracticables durant la temporada de pluges. Per això (bàsicament pel factor temps) nosaltres optàrem per l'avió, el camí més ràpid entre Morondava i Toliara.

Per a començar vam agafar un taxi en el nostre hotel que ens va dur a l'aeroport de Toliara per 15.000 Ar (és la tarifa oficial), distant 7 km de l'hotel. Aquest aeroport és molt petit, però la terminal és bastant nova. Quan el personal d'Air Madagascar acaba de pesar i facturar nombrosos sacs ens toca facturar als únics 4 passatgers del vol a Morondava. Anem caminant per la pista fins al nostre minúscul avió d'hèlix Twin Otter DHC-6, amb només 25 places (i 2 pilots com a personal de bord).

Camps d'arròs de formes geomètriques

Quan l'avió s'enlairà de la pista de Toliara va resultar que l'altura de vol era només d'uns 300 metres aproximadament. Així anem seguint perfectament la línia de la costa, la qual cosa ens permet tenir unes vistes privilegiades sobre les aigües turqueses del mar (entre la costa i l'escull coral·lí), les platges, els poblats vezo, les piragües de pescadors pescant, etc. Una autèntica passada!!. Des de l'aire reconeixem la població d'Ifaty, destinació de platja per a molts viatgers. Poc abans d'arribar a Morombe, situat aproximadament a mig camí, vam sobrevolar una gran extensió de bosc en la que podíem distingir perfectament nombrosos baobabs. Poc després aterrem en l'aeròdrom de Morombe, un aeroport de còmic. Aquí baixem de l'avió i esperem 10 minuts en la pista a que baixin els altres 2 viatgers del nostre avió i pugin 2 nous passatgers, una parella japonesa.

En el trajecte de Morombe a Morondava vam volar a més altura que abans, però tot i així vam poder gaudir dels bells paisatges d'aquesta zona tan remota i aïllada, dignes de les espectaculars fotos aèries del fotògraf Yann Arthus Bertrand. Poc abans d'aterrar a Morondava encara vam poder veure grans extensions d'arrossars dibuixant formes geomètriques capritxoses. Finalment aterrem en l'aeroport de Morondava dues hores després de enlairar-nos de Toliara. La tarifa oficial per a anar en taxi des de l'aeroport a Nosy Kely, la zona de platges de Morondava on es troben la majoria d'hotels, és de 15.000 Ar.

Dormir i menjar

Després de veure diversos hotels en la zona de Nosy Kely ens quedem a Le Gîtes & Relais Guesthouse (Nosy Kely - Morondava; tel. 32 47 799 40), on vam pagar 55.000 Ar per una habitació bastant gran, amb un gran llit amb mosquitera i matalàs dur (en molts llocs són d'escuma), bany privat i esmorzar inclòs. Tot és molt nou i en l'habitació teníem una balconada oberta a l'enorme platja de sorra blanca des de la qual podíem veure al matí l'arribada de les piragües dels pescadors amb la pesca del dia perquè les dones els traguessin de les xarxes i els transportessin a la ciutat en recipients sobre el cap. En resum, aquest hotel té per a nosaltres la millor relació qualitat-preu de tots els del seu entorn.

El Vezo Hotel (rue de l'Indépendance - Morondava) està en un preciós edifici que semblava acabat de reformat. A més té bar i restaurant, amb una terrassa en l'últim pis amb bones vistes. I una opció de luxe, també en la platja de Nosy Kely, és el Palissandre Cote Ouest Resort & Spa, amb bungalous a partir de 90 €, amb totes les comoditats. També té un restaurant amb un menú de cuina d'autor per 32.000 Ar (si es menja aquí es pot negociar el poder banyar-se en la seva magnífica piscina privada).

Per a menjar el nostre preferit és el restaurant Couleurs Cafè, a només 20 metres del nostre hotel. El lloc està molt bé, amb bones vistes sobre la platja, el menjar és boníssim i a molt bon preu. Una altra bona opció és La Capannina, el restaurant de l'hotel Trecicogne.

Coses a veure i fer

Recollint la pesca a Morondava

MORONDAVA. Aquesta ciutat es troba en la costa oest de Madagascar, sobre el Canal de Moçambic i en el delta del riu Morondava. A més de ser un bon lloc per a relaxar-se (és petit i tranquil) és el millor camp base per a diverses visites als voltants: Belo sur Mer, Avinguda dels Baobabs, Andranomena, Kirindy o el tsingy de Bemaraha.

Nosy Kely és una llarga platja de sorra blanca bastant atractiva, però enlletgida en algunes parts per l'erosió i per pilons de formigó. La part sud és la més bonica. A causa dels forts corrents no és recomanable banyar-se a mar obert. En qualsevol cas val la pena passejar per ella per a veure les embarcacions de pesca dels vezo arribar a la riba i descarregar les captures de dia mentre grups de dones i nens recullen la mercaderia per a endur-se-la en galledes sobre el cap.

Voltants de Morondava. Per a explorar els voltants de Morondava vam explorar la possibilitat de llogar una moto, però l'únic lloc que trobàrem on fer-ho, el Mada Bar (en el carrer principal), estava tancat aquells dies. En el Baobab Cafè lloguen 4x4 i quads, però els preus eren molt elevats. De totes maneres, ens van posar en contacte amb algú que estava disposat a fer-nos de taxista i amb el que vam pactar un preu de 90.000 Ar (tot inclòs) per una excursió de 7 hores per anar a l'Avinguda dels Baobabs i també a la Reserva Especial Andranomena.

A les 11:45, amb el nostre taxista i el seu Peugeot 309 sortim de Morondava per la RN-35, la qual es troba en un estat lamentable. Al cap de 10 km vam girar a l'esquerra per agafar una pista que va cap al nord. Parem aquí per a veure de prop els primers baobabs d'avui (impressionants). Reprenem la marxa i cada vegada anem veient més i més baobabs entre els camps d'arròs. Una estampa preciosa, sense paraules per a descriure-la. Pel camí parem en nombroses ocasions per a fotografiar baobabs tan especials que ja han estat batejats: Baobab Dinosauri (per la seva enorme grandària i edat, uns 480 anys), Baobab Rasta (per la forma de les seves branques), ... La varietat de baobabs endèmica d'aquesta zona és l'Adansonia grandidieri.

Al cap de 9 km de pista des de la cruïlla vam arribar a la famosíssima Avinguda dels Baobabs, on vam parar per a fer unes quantes fotos tot sabent que tornaríem al final del dia per a veure la posta de sol en aquest punt. Cal dir que aquesta pista té trams amb molta sorra, pel que pot ser problemàtic (però no impossible) per a fer-la amb bici o amb moto.

Continuem per la pista altres 21 km fins arribar al poblat de Marofandilia, on aturem perquè el nostre xofer localitzi a Patrick, el responsable i guia de la Reserva Especial d'Andranomena. Aquesta reserva, de 6.420 Ha, es caracteritza per ser una selva seca caducifòlia, ja que rep bastant menys pluja i suporta temperatures més altes que altres boscos de Madagascar. En ella vam trobar tres tipus de baobab diferents i fins a 7 espècies de lèmur, 3 de les quals són rares.

Esperant el «taxi-brousse» a la gare routière

Per a visitar la reserva vam pagar 10.000 Ar cadascun per l'entrada més 5.000 Ar del guia. Només hi havia un possible circuit pel parc: el Circuit dels 3 llacs, de 6 km a peu. Durant el recorregut, d'una mica més de dues hores, veiem diversos grups de sifakas, nom comú del Propithecus verreauxi, una espècie endèmica de lèmur. També veiem lèmurs marrons. Dels tres llacs només en un d'ells queda aigua (aquí només plou de gener a abril) i en ell hi ha un gran nombre d'aus. Quant als baobabs veiem alguns exemplars molt curiosos, com un format per tres enormes troncs que neixen de la mateixa arrel, però sobretot els que el nostre guia bateja amb picardia com el baobab mascle i el baobab femella. El primer té una protuberància en la base que clarament sembla un fal·lus, mentre que el segon té un tall vertical també en la base que s'assembla a la vulva femenina. Ambdós estan separats uns 30 metres i la veritat és que són molt curiosos (veure foto en l'àlbum de Madagascar en el nostre Facebook). Donem per acabada la visita a la reserva, molt contents de tot el que hem vist.

Havíem dubtat entre visitar aquesta reserva o continuar altres 20 km al nord per a anar a la Reserva Privada de Kirindy (no confondre-la amb el Parc Nacional Kirindy Mitea), més gran, però similar en tipus de bosc, flora i fauna. Finalment quedem del tot satisfets amb l'elecció feta, tot i que, és clar, no vam poder opinar sobre Kirindy.

Acabada la visita a Andranomena vam tornar cap al sud per la mateixa pista. Uns 4 km abans d'arribar a l'Avinguda dels Baobabs ens desviem per una altra pista i després de 5 km vam arribar al lloc on es troben els també famosos Baobabs Amoureux (Baobabs Enamorats), dos baobabs que entrellacen els seus troncs d'una forma molt romàntica. Tornem a l'encreuament amb la pista principal i a només 100 metres hi ha unes tombes sakalava amb dibuixos cridaners.

Avinguda dels baobabs

L'anomenada Avinguda dels Baobabs (Allée des Baobabs) és un conjunt d'uns 300 baobabs, molts d'ells centenaris i amb altures de fins a 30 metres, situats als costats de la pista que va de Morondava a Belon'i Tsiribihina. El paisatge que formen és tan extraordinari i fotogènic que pot ser considerat una de les meravelles d'Àfrica i atreu a viatgers de tot el món, pel que és un dels llocs més visitats de Madagascar. El millor moment per a gaudir d'aquest lloc és al caure el sol (o bé a l'alba), tot i que lògicament és també quan hi ha més visitants. Tot i així, el dia que vam estar nosaltres no érem més de 15 guiris en tota la zona.

Els 2 últims quilòmetres abans d'arribar al seu punt més conegut els vam fer a peu per la pista de sorra per a poder assaborir millor un lloc tan màgic. El sol ja anava caient i el reflex dels seus raigs sobre els troncs dels enormes baobabs feia que aquests es tornessin vermellosos. Caminant i fent desenes de fotos per a intentar quedar-nos amb la màgia del moment vam arribar fins a l'aparcament que hi ha en l'entrada sud, on ens espera el nostre taxi. En aquest lapse de temps s'ha anat fent fosc, fins a quedar els baobabs com una ombra negra retallada sobre un cel molt vermellós. Sobre les 18:15 vam tornar cap a Morondava, a on vam arribar a les 19:00.

Tot i que havíem vist aquest lloc moltíssimes vegades en fotos i reportatges, la veritat és que la visita va superar amb escreix les expectatives creades. Per si sol ja val la pena l'esforç d'anar a Morondava.

Com arribar-hi

En aquest trajecte, de punta a punta del país, comencem per anar fins a l'aeroport de Morondava, situat a uns 10 km de Nosy Kely. Ens duu de forma gratuïta una persona del nostre hotel (una deferència més del personal d'aquest hotel, atents en tot). En aquest cas el nostre avió fou un ATR 42/72, un bimotor d'hèlix de 48 places que va s'enlairà 15 minuts abans del previst i en el que només un 33% de les places estaven ocupades. Una hora després aterrem en l'aeroport Ivato d'Antananarivo, on hem de canviar d'avió per a continuar viatge a Sainte-Marie.

Facturem de nou i poc després ja estem novament pujats a un altre ATR 42/72. A Madagascar els tràmits abans i després d'un vol domèstic són molt ràpids i simples, bàsicament perquè gairebé no hi ha controls de cap tipus. Ens enlairem també abans de l'hora programada i aterrem en l'aeroport de Sainte-Marie uns 50 minuts després. Cal dir que l'arribada a Sainte-Marie és espectacular perquè se sobrevola la preciosa illa d'Aux Nattes i el seu anell de mar turquesa. Una passada!.

Dormir i menjar

Ens allotgem a Chez Pierrot (Andapanangoy - Sainte-Marie; tel. 034 01 035 61), on vam pagar 60.000 Ar per un bungalou bastant correcte, amb bany privat, aigua calenta i ventilador. L'esmorzar, molt complet, està inclòs en el preu i la connexió a Internet és gratuïta. També organitzen excursions per a l'avistament de balenes per 75.000 Ar/pax, el preu més barat que vam trobar en els nombrosos llocs on vam preguntar. Chez Pierrot està al costat de la platja, en la costa oest de Sainte-Marie, a 8 km d'Ambodifotatra, la capital de Sainte-Marie, i a només 100 metres del Lakana Hotel, una altra bona opció per a allotjar-se a Sainte-Marie, tot i que el preu dels bungalous aquí és bastant més car que a Chez Pierrot.

Però si vam volar allotjar-nos en un lloc realment tranquil i lluny de tot, però en un entorn paradisíac, llavors val la pena buscar un bungalou en la veïna illa d'Aux-Nattes.

Per a menjar en alguns restaurants (inclosos els dels hotels) vam comprovar que era necessari reservar almenys migdia abans, ja que en cas contrari poden trigar d'una a dues hores a servir el menjar.

Coses a veure i fer

ILLA SAINTE-MARIE (o Nosy Boraha). Aquesta illa està situada en la costa est de Madagascar, a una distància entre 5 i 20 km de l'illa principal. L'illa té una longitud de 60 km i menys de 10 km d'ample. El seva capital és Ambodifotatra.

Per a moure's per l'illa cal recórrer al transport privat, perquè els infreqüents taxi-brousse que circulen per l'única carretera mitjanament asfaltada de l'illa solen anar molt plens. I els taxis al llarg d'aquesta carretera són molt cars, ja que cobren una desorbitada tarifa oficial (per a guiris) a partir de 20.000 Ar per trajecte. Per això, val la pena plantejar-se el llogar una moto (o quad), però cal ser un conductor una mica experimentat perquè alguns trams de carretera són un malson, amb forats, roques, sorra, fang... o tot alhora.

Nosaltres vam llogar una moto de trail Yamaha XT de 100cc, ja una mica vella, per 50.000 Ar/dia en el Lakana Hotel. També és possible llogar escúters més nous per 45.000 Ar/dia, però no els recomanem per a circular per zones difícils. Un altre lloc per a llogar motos, amb preus similars, és un quiosquet enfront del Bank of Africa a Ambodifotatra.

A més de les òbvies activitats relacionades amb el mar (prendre el sol, banyar-se, bussejar, pescar o excursions amb barca) l'illa ofereix altres punts d'interès per a no avorrir-se.

En el Cementiri dels Pirates vam poder veure tombes de pirates, corsaris i altres persones que van formar part de la història d'aquesta illa. I és que durant els segles XVII i XVIII Sainte-Marie fou un refugi molt popular entre els pirates, ja que les seves aigües són tranquil·les, les seves badies oferien protecció enfront de les tempestes, el menjar era abundant i, sobretot, estava prop de la ruta comercial a les Índies orientals. Alguns dels cèlebres pirates que es van establir aquí: William Kidd, Robert Culliford, Thomas Tew, etc. S'ha rumorejat que la utòpica república pirata de Libertalia estava aquí, però ni tan sols està provat que aquesta república arribés a existir. En la visita guiada al cementiri se'ns explica la interessant història de les plaques i tombes més significatives. El cementiri està situat sobre un promontori envoltat de mar, en la badia de Forbans, amb unes vistes fantàstiques en totes les direccions. Al costat de l'entrada sud del pont que creua aquesta badia està el quiosquet on es paguen els 10.000 Ar que costa la visita guiada. El cementiri està a 800 metres caminant per un camí. Nosaltres pensem que és molt recomanable.

Núvols de tempesta sobre Sainte-Marie

Amb la moto llogada ens aventurem a anar fins a l'anomenada Piscine Naturelle, en la punta nord de l'illa, però vam girar cua un cop passat Ankirihiry, quan encara quedaven uns quants quilòmetres, perquè l'estat de la pista (l'asfalt s'acaba 1 km abans d'arribar al poble de La Crique) és realment infernal, impossible per a una moto amb dos passatgers. Tot i així va valer la pena arribar fins aquí perquè els paisatges de platja i vegetació tropical que hi ha en el camí són molt bonics. També hi ha alguna cascada remarcable. Aprofitem per a prendre una beguda en l'aïllat hotel La Crique, situat al costat d'una platja realment preciosa.

A la tarda, la zona de platges d'Ambondrona, entre els hotels Lakana i Princesse Bora Lodge és un bon lloc per a passejar i veure el mar com si fos una enorme piscina per la quietud de l'aigua. Després podrem gaudir d'una bonica posta de sol sobre el mar i al capvespre, ja amb la marea baixa, veurem a alguns illencs caminant sobre l'aigua amb torxes cremant per atreure la pesca.

Entre juliol i setembre una altra activitat típica a Sainte-Marie és l'avistament de balenes. Nombrosos grups de balenes geperudes (Megaptera novaeangliae) vénen des de l'Antàrtida a la zona del canal entre Sainte-Marie i Madagascar a la recerca d'aliment i de les seves condicions ideals per al creixement dels joves balenons abans de tornar a les aigües fredes.

Aquesta activitat es pot contractar en alguna agència en el port d'Ambodifotatra o bé a través dels hotels, però convé comparar preus i característiques abans d'escollir. Nosaltres vam preguntar en diversos llocs i finalment la contractem en el nostre propi hotel, a Chez Pierrot. Paguem 150.000 Ar en total per una llanxa i el barquer-guia, només per a nosaltres dos. El nostre barquer va resultar ser un crac a l'hora de localitzar les balenes.

Vam sortir amb la llanxa des del nostre hotel a les 8:00 i vam tornar al mateix lloc a les 15:30. D'aquest temps vam estar una mica més de 4 hores albirant balenes (en total vam aconseguir veure unes 20 diferents) en la zona del canal al sud i est de l'illa Aux-Nattes. Cap al migdia desembarquem a Aux-Nattes per a dinar (entrepans i begudes inclosos en el preu de l'excursió), banyar-nos i passejar fins a l'hora de tornar. Pel que vam veure, la resta d'excursions segueixen més o menys el mateix patró (horaris, lloc d'aturada, etc). En resum, l'experiència va ser fantàstica i va valer molt la pena: estar al costat d'un mamífer tan enorme i sentir la seva respiració a escassos metres (el llanxer atura el motor per a no molestar la balena), així com veure les seves cabrioles sobre l'aigua, és quelcom que no es viu cada dia.

Illa Aux-Nattes (pronunciat il oh nat i coneguda també com Nosy Nato) és una diminuta illa de menys de 3 km de diàmetre situada a només 300 metres de la punta sud de Sainte-Marie. Si Sainte-Marie pot semblar el paradís, Aux-Nattes és el paradís fet realitat. En aquesta illa no hi ha vehicles i en 3 hores és possible circumvalar-la completament a peu.

Té platges tropicals de sorra blanca, cocoters i un lagoon d'aigües turqueses protegit per una barrera de coral... tot de postal. Ideal per a banyar-se, bussejar i experimentar la dolce far niente. Sens dubte aquí vam trobar algunes de les platges més boniques d'aquest viatge. Concretament la quel hi ha enfront del Meva Resort és fantàstica.

Per a arribar a Aux-Nattes l'única via és amb una lakana, una piragua tradicional de fusta. En una platja al final d'un camí, al sud-oest de l'aeroport de Sainte-Marie, sempre hi ha uns quants barquers esperant per a dur-nos a Aux-Nattes, però hem de regatejar bé el preu de partida. Per 3.000 Ar vam poder aconseguir una piragua, incloent anada i tornada (es pot acordar una hora perquè ens vinguin a recollir a Aux-Nattes).

Com arribar-hi

Per a anar de Sainte-Marie a l'illa principal aquesta vegada vam optar pel vaixell que uneix Ambodifotatra amb Soanierana-Ivongo, en la costa oriental de l'illa principal. Aquest vaixell, de l'empresa GasyKara, surt a les 6 del matí aproximadament i, pel que sembla, sol anar ple. Per tant convé reservar amb antelació (en el nostre cas va trucar per telèfon el propietari del nostre hotel el dia anterior). El trajecte costa 60.000 Ar/pax. Com que havíem d'estar en l'embarcador d'Ambodifotatra abans de les 5:30a.metres la nit anterior havíem acordat amb un taxista (20.000 Ar, la tarifa oficial) que ens passés a recollir per l'hotel a les 5:15.

En aquest trajecte amb vaixell, de 30 km, vam emprar gairebé 90 minuts, tot i que la travessa fou molt plàcida. Això sí, l'entrada al port de Soanierana-Ivongo va resultar bastant estranya, ja que el nostre vaixell va haver de creuar una platja molt poc profunda (suposem que a causa de la marea baixa) en la que quasiembarranquem abans de connectar amb un braç de mar que dóna accés al port (??).

Un cop en l'embarcador de Soanierana-Ivongo vam caminar uns 200 metres fins a la caòtica estació de taxi-brousse d'aquesta població, on vam pujar al primer taxi-brousse que sortia amb destinació a Toamasina (10.000 Ar/pax). Una opció més còmoda (i només una mica més cara) és comprar un paquet que ofereix GasyKara: costa 80.000 Ar/pax i inclou el vaixell a Soanierana-Ivongo i un minibús xàrter a Toamasina. Nosaltres no el vam contractar perquè ens ho va desaconsellar el propietari del nostre hotel, però veient després el que vam patir en el trajecte entre Soanierana i Toamasina en taxi-brousse la veritat és que ens penedim de no haver-ho fet (la diferència de preu és de només 10.000 Ar entre una opció i altra, res de l'altre món).

La carretera entre Soanierana-Ivongo i Toamasina, la RN-5, no està malament del tot, però a mesura que ens acostem a Toamasina l'asfalt es va degradant per moments i al final està plena de sots. En aquest trajecte, d'uns 170 km, vam creuar enormes rius a través de ponts, molts dels quals s'estaven reconstruint a causa dels desperfectes dels ciclons d'anys anteriors. Finalment vam arribar a Toamasina quatre hores després de sortir de Soanierana, esgotats per la incomoditat del viatge.

Per al trajecte entre Toamasina i Andasibe, de 225 km, vam agafar un taxi-brousse la destinació final del qual era Moramanga. Com prevèiem arribar tard a la nostra destinació, com així va ser (a Madagascar tard significa més enllà de les 18h.), vam pactar amb el conductor que es desviaria de la seva ruta per la RN-2 per a acompanyar-nos fins al poblet d'Andasibe, a 4 km de la carretera. Per això vam pagar 20.000 Ar, un preu una mica més car de l'habitual entre Toamasina i Moramanga. La veritat és que aquesta carretera està en bastant millor estat que la RN-5. A partir de la població de Brickaville la carretera ascendeix des del nivell del mar cap a les terres altes, motiu pel que s'alenteix la marxa a causa dels camions en la ruta. Compensa el fet que els paisatges són molt bonics. Finalment vam arribar a Andasibe (pronunciat Andasibé) després de 4 hores de viatge (eren les 19:30h. i semblava que era ja de matinada perquè amb prou feines es veia alguna llum).

Dormir i menjar

Ens allotgem en l'Hotel Mikalo (1 km abans d'arribar al poble d'Andasibe; tel. 56 832 08), on vam pagar 61.200 Ar per un enorme bungalou de dues plantes. És bàsic, però té aigua calenta, mosquitera i flassades suficients (aquí les nits són fredes en aquesta època). A més està a escassos metres de límit del parc nacional i s'escolten els udols dels indri. El restaurant de l'hotel és un lloc acollidor i té fama d'oferir la millor gastronomia de la zona (el Mikalo pertany a l'amo del ja desaparegut hotel Buffet de la Gare. L'esmorzar és correcte i costa 4.000 Ar.

Coses a veure i fer

Toamasina (també conegut com Tamatave, pronunciat Tamatàf). És una ciutat situada en la costa est de Madagascar i és el seu principal port marítimetres En el nostre cas Toamasina fou simplement un lloc de pas en el llarg viatge entre Sainte-Marie i Andasibe, però com que vam disposar d'unes 3 hores en ella vam aprofitar per anar a dinar al costat de la platja.

A la gare routière vam agafar un pousse-pousse que per 3.000 Ar ens duu fins al Bulevar Ratsimilaho, el qual voreja la línia de costa fins al port. En el camí d'anada i tornada entre la gare routière i aquest bulevar vam tenir l'oportunitat de veure alguns edificis significatius de Toamasina, com el de l'Alliance Française, així com algunes de les seves grans avingudes, però poc més. En el Bulevar Ratsimilaho vam escollir per a dinar el restaurant Le Recréa, amb una posició magnífica enfront del mar, molt bon menjar i molt popular a tenor de quant ple estava. Hi havia un excel·lent menú de 2 plats per 12.500 Ar. Molt recomanable. Al costat d'aquest es troba un altre restaurant popular, el Bateau Ivre, però ens va semblar bastant car.

Parc Nacional Andasibe-Mantadia. Aquest parc té una superfície de 15 480 Ha i hostatja 108 espècies d'aus, així com 14 de lèmurs o 51 de rèptils. Entre els lèmurs destaca el Indri (Indri Indri), el lèmur de major grandària de tots, i entre els rèptils la boa Mandrita, molt temuda pels malgaixos. El preu de l'entrada a aquest parc és de 25.000 Ar cadascun, al que cal sumar el cost del guia (15.000 Ar para el circuit més curt). En el Centre de Visitants del parc hi ha una exposició (gratuïta) molt interessant i didàctica, que recomanem, sobre el propi parc i els indris. Aquest centre (i entrada del parc) es troba a 1 km de l'hotel Mikalo seguint la carretera que va del poble d'Andasibe a l'encreuament amb la RN-2.

Un indri en el bosc d'Analamazaotra

En comptes de visitar el parc nacional nosaltres ens vam decidir per l'Estació Forestal Analamazaotra, gestionada per l'Association Mitsinjo, una iniciativa local i que ara és una ONG. Aquest bosc té una superfície de 700 Ha i està separat del parc nacional només per una carretera. Aquí s'hi pot trobar més o menys el mateix que en el parc nacional, però és més petit i hi ha més possibilitats de trobar algunes espècies, entre les que destaquen els indris o els camaleons. A diferència del parc aquí és possible contractar passejos nocturns. A més els preus de l'entrada i el guia són més baixos que els del parc, però, sobretot, aquests diners va a projectes comunitaris en agricultura i salut per a la població que viu al voltant d'aquest bosc.

Durant la nostra visita a aquest bosc vam trobar una família d'indris que vam poder veure molt de prop perquè alguns dels seus membres estan habituats als humans. També vam veure lèmurs marrons i una espècie de lèmur nocturn, així com dues espècies de camaleó, entre altres animals i plantes endèmiques d'aquest bosc plujós.

El cost total (entrada+guia) per a un circuit de 3 hores a Analamazaotra és de 20.000 Ar/persona. Les oficines estan uns 100 metres més enllà de les del parc nacional seguint la carretera cap a la RN-2. Per tot l'exposat recomanem moltíssim la seva visita.

Com arribar-hi

En l'encreuament de la RN-2 i la carretera a Andasibe, al que vam arribar caminant perquè en aquesta carretera hi ha molt poc tràfic, vam agafar un taxi-brousse a Moramanga (2.000 Ar/pax). Fer aquest trajecte de 25 km ens va suposar 40 minuts i anar comprimits amb tropecentes persones més i la càrrega corresponent en la part de darrere d'un pick-up amb seients de fusta.

UN cop a la gare routière de Moramanga vam agafar el primer taxi-brousse amb destinació a Antananarivo (5.000 Ar/pax). El tram de la RN-2 entre Moramanga i Antananarivo està en bastant bon estat i els paisatges també són molt bonics: rius, cascades, arrossars i poblets amb les típiques construccions de les terres altes. Finalment vam arribar a la gare routière est d'Antananarivo després d'un còmode viatge de 2,5 hores, alentit pels embussos a l'entrada a la capital. Des d'aquesta terminal a l'hotel, en el centre de la ciutat, vam agafar un taxi (7.000 Ar).

Dormir i menjar / Coses a veure i fer

Ens vam allotjar novament en l'Hotel Sakamanga. En aquesta ocasió Antananarivo fou per a nosaltres només una curta etapa de pas en el nostre viatge cap a Diego Suarez, en el nord de l'illa. Per a veure els detalls sobre aquest hotel i restaurants, així com coses a veure i fer a Antananarivo aneu a Antananarivo (I)).

Com arribar-hi

Donat que el nostre mitjà de transport entre Antananarivo i Diego Suarez era l'avió vam iniciar aquest trajecte agafant el minibús Navette que per 6.000 Ar/pax ens ve a buscar a l'hotel i ens duu fins a l'aeroport Ivato després de recollir alguns passatgers més. Aquest servei a l'aeroport l'havíem reservat la nit abans trucant per telèfon al 32 07 062 56. Ens van passar a recollir a les 5:15 i a les 5:55 ja estàvem en la terminal de vols nacionals. És còmode, net i bastant més barat que un taxi (un taxi reservat a l'hotel ens costava 30.000 Ar).

En aquest cas el nostre avió era un Airbus A-320 que feia la ruta d'Antananarivo a l'illa de la Reunió, però amb escales prèvies a Nosy Be i Diego Suarez. El trajecte d'Antananarivo a Nosy Be, de 650 km en línia recta, el vam fer en una hora i en aterrar a Nosy Be baixa una part del passatge. Al cap de 20 minuts reprenem el vol i només 15 minuts després ja descendim sobre l'aeroport de Diego Suarez, a 160 km en línia recta del de Nosy Be.

Fora de la terminal vam agafar un taxi (10.000 Ar) per anar fins a l'hotel, en el centre de Diego. Més tard vam saber que si haguéssim reservat l'hotel prèviament ens haguessin anat a recollir a l'aeroport gratis... és el que té decidir l'hotel en l'últim moment!!.

Dormir i menjar

A l'Hotel Emeraude (a la cantonada dels carrers Rigault i Gauche - Diego Suarez; tel 20 82 225 44), de 3*, vam pagar 79.500 Ar per una habitació doble gran, amb bany privat i banyera, A/C, nevera, etc, però aquest preu el vam obtenir regatejant des dels 115.000 Ar inicials. Cal dir que aquest hotel està molt bé i el personal és molt atent en tot. Molt recomanable com a opció de preu mitjà, ja que si voleu quelcom més car (a partir de 280.000 Ar) està el Grand Hotel, el preferit del turisme internacional.

Per a menjar recomanem el restaurant La Vahinée, situat en la cantonada del carrer Colbert amb l'Av. de France. També ens va causar una molt bona impressió el restaurant Le Venilla (carrer Surcourf). I una última recomanació és el restaurant La Rosticceria (rue Colbert, 47), tot i que és més car que els anteriors. La terrassa exterior de la patisserie del Grand Hotel és el millor lloc per a gaudir dels seus dolços, begudes i esmorzars mentre veiem pasar la gent pel carrer Colbert.

I per a connectar-se a Internet una bona opció és el cíber Housseni.com (en la planta baixa de l'edifici Ny Havana). Costa 30 Ar/minut i la connexió és bastant ràpida.

Coses a veure i fer

Mercat al carrer (Antsiranana)

ANTSIRANANA (també coneguda amb l'antic nom de Diego Suarez o simplement Diegó) està situada en l'extrem nord de Madagascar. Deu el seu anterior nom a un parell d'exploradors portuguesos, Diego Diaz i Fernando Suarez, que van visitar aquesta zona a principis del s. XVI. Per altra banda Antsiranana també entra en la disputa amb Sainte-Marie sobre la ubicació de la llegendària república pirata de Libertalia, l'existència de la qual no ha estat provada ni aquí ni en cap altre lloc.

Diego manté un toc colonial que la fa ser segurament la ciutat més francesa de Madagascar, mentre que la seva badia està considerada com una de les més boniques i grans del món.

Per al viatger l'interès en aquesta ciutat està també en que és un bon lloc des d'on iniciar interessants excursions a llocs veïns, com per exemple als parcs Montagne d'Ambre i Ankarana, o al Tsingy Rouge (situat a dos hores en 4x4 d'Antsiranana), entre d'altres.

Els millors exemples d'edificis colonials a Diego els vam trobar al voltant del carrer Colbert. En arribar a l'extrem nord d'aquest carrer vam poder veure un imponent edifici colonial que ara està ocupat per un organisme oficial. Girant a l'esquerra i seguint el carrer Richelieu vam arribar a la plaça Joffre, on hi ha un monument dedicat al general Joffre i bones vistes sobre el port i part de la badia.

Voltants d'Antsiranana. Per a recórrer amb llibertat els voltants de Diego nosaltres vam optar per llogar una moto a Note Bleue Voyages, agència del mateix amo que l'hotel La Note Bleue. Aquí vam llogar una moto Yamaha de 100 cc per 40.000 Ar/dia. En aquestes dates el preu de la gasolina de 91 octans era de 2.680 Ar/litre i amb menys de 4 litres fou suficient per als més de 100 km que vam recórrer en les 24 hores que la vam tenir llogada.

Ja amb la moto vam sortir de Diego cap a l'oest pel carrer R. J. Bezara (si us perdeu cal preguntar per la ruta a Namakia). Poc després de sortir del nucli urbà s'acaba l'asfalt i la carretera travessa, literalment, un abocador, amb residus cremant-se en la mateixa carretera. També vam trobar dones i nens buscant entre la porqueria, així com d'altres picant pedra a ple sol, cosa que ja havíem vist diverses vegades en altres punts del país i que diu molt de l'extrema pobresa i duríssimes condicions que ha de suportar una part de la població malgaix. Algú ens va comentar que es pagava sobre 1 US$ per cada galleda de pedres esmicolades (sense comentaris...).

Al cap d'uns pocs quilòmetres passem al costat d'unes enormes i boniques salines. L'estat de la pista oscil·la entre dolent i terrible, pel que moltes vegades els vehicles opten per anar camp a través per a evitar les restes d'asfalt en la pista. Quan vam arribar al petit nucli d'Andranotsara vam trobar una bifurcació, però abans hi ha una barrera que impedeix el pas. Ens demanen 10.000 Ar en concepte de... ??? per a continuar. Acceptem pagar si ens donen un rebut o tiquet, però com la resposta és no llavors iniciem una discussió que acaba amb que ens deixen passar sense pagar (!!).

Agafem el desviament a la dreta, per la pista que va cap al nord, fins al Cap d'Ambre, seguint la riba del Cul-de-Sac Gallois, una bonica badia. El paisatge és molt de secà i a estones sembla que estiguem en un altre planeta. Trobem diversos baobabs al costat del camí. Després de recórrer uns 7 km des d'Andranotsara i quan ja veiem davant nostre la formació rocosa coneguda com a Windsor Castle decidim deixar-ho córrer degut a l'horrorós estat de la pista, i que ens fa témer una punxada o una avaria mecànica que seria fatal aquí perquè estem enmig del no-res. És una llàstima, perquè ens hagués agradat continuar fins arribar a la badia de Courrier, on sembla que hi ha una platja extraordinària. En qualsevol cas l'excursió va valer molt la pena pels paisatges i l'aventura. Resumint, per anar al Windor Castle o a la citada platja es pot anar amb moto, però només amb un passatger i conduint amb molta cura i certa habilitat. En cas contrari caldrà recórrer a un vehicle 4x4.

Recorrem els 15 km de tornada a Diego seguint el mateix camí d'abans i quan vam arribar a l'alçada del cementiri de guerra franc-malgaix prenem el Blvd. Duplex en direcció a Ramena, al nord-est d'Antsiranana. Poc després ja veiem a la nostra esquerra la bonica badia Andovobazaha i la seva característica Saupari Dunghar, una illa deshabitada amb forma de Pa de Sucre que emergeix del centre d'aquesta badia i que és la icona de Diego. El color de les aigües de la badia i d'aquesta zona en general ha donat lloc a l'àlies de mar Maragda... i amb justícia.

Continuem per la carretera, vorejant completament la badia, i 8 km després vam arribar a la Montagne des Français, nom que rep una àrea protegida formada per bosc sec de fulla caduca. En ella destaca la presència de baobabs de la rara espècie Adansonia Suarezensis, endèmica d'aquesta zona. Des del cim d'aquest turó, a uns 450 metres d'altura, hi ha espectaculars vistes sobre la badia i la ciutat de Diego i per a arribar a ella se segueix un camí (unes 2 hores), però segons ens van dir a l'Oficina de Turisme de Diego ara és imprescindible contractar un guia que cal dur des de Diego (segons ens van dir perquè s'han produït alguns atracaments a turistes i es volen evitar així). Però encara que no pugeu al cim, com fou el nostre cas, val la pena aturar-se aquí per a admirar i fotografiar l'entorn i, sobretot, els rars baobabs esmentats.

Continuem uns 10 km més seguint la mateixa carretera, amb algunes aturades obligades per a fotografiar la zona costanera, i vam arribar al petit poble de Ramena (pronunciat Ramèn), la platja favorita dels habitants d'Antsiranana els caps de setmana. La veritat és que la platja, de sorra blanca, és de les millors de la zona, tot i que la presència de barques i alguna deixalla (poca) en la platja li treu una mica del seu encant. D'altra banda val la pena venir d'excursió fins aquí i dinar en algun dels senzills restaurants que hi ha a la platja (recomanem el restaurant Emeraude). Des d'aquí es pot contractar alguna embarcació per a navegar per aquesta preciosa zona costanera, en ple mar Maragda.

Després de la visita a Ramena vam tornar cap a Antsiranana, amb el sol caient i donant noves tonalitats al paisatge, la qual cosa ens convida a fotografiar de nou punts com el Pa de Sucre, entre d'altres. En arribar a Diego anem a visitar el cementiri de guerra anglès (indicat com a War Cemetery en la carretera a l'aeroport). I és que en el 1942 les forces aliades van desembarcar a la Badia de Courrier, a l'oest de Diego, en l'anomenada Batalla de Madagascar per a conquerir la Madagascar llavors controlada per la França de Vichy. En aquesta batalla van morir centenars de soldats britànics i en la seva majoria estan enterrats en aquest cementiri.

Parc Nacional Montagne d'Ambre. Aquest parc, de 23.010 Ha, ocupa un massís d'origen volcànic amb altures que oscil·len entre els 850 i els 1.475 metres. És una illa de bosc humit comparat amb l'aridesa dels voltants, degut al fet que té un microclima molt plujós. El seu interès radica en els seus llacs, cascades i vida salvatge, amb moltes espècies de camaleó.

Camaleó intentant passar desapercegut

Com que el dia de la nostra visita a aquest parc plovia a estones vam triar fer un circuit mitjà, d'uns 8 km de longitud i que vam recórrer de forma accelerada en 3 hores a causa de la pluja. L'entrada al parc costa 25.000 Ar per persona, als quals cal sumar el cost del guia, que en el cas del circuit indicat és de 25.000 Ar.

Durant el circuit vam veure uns quants camaleons. Vam recórrer un bonic sender anomenat Voie de Milles Arbres, per a després arribar a la cascada Antakarana i d'aquí a l'Station des Rousettes, una zona de càmping i pic-nic on vam poder veure una curiosa mangosta de cua anellada buscant menjar. Acabem la visita, de forma precipitada per la forta pluja, després d'anar fins a la magnífica Cascada Sagrada. El nostre hàbil guia ens "va localitzar" un exemplar de Brookesia Minima, el considerat com el camaleó més petit del món, i d'aquí el mèrit de trobar-ne un, perquè és realment minúscul (veure foto en l'apartat Fotos divertides i curioses, en aquest mateix web). En resum, aquest parc no ens va agradar tant com altres ja vistos, però la pluja va tenir molt a veure en això.

Un consell: per a la visita a Montagne d'Ambre convé dur protecció per a la pluja i una mica d'abric, perquè el clima d'aquesta zona és bastant més fresc que el de Diego malgrat la seva proximitat. No us confieu!!.

L'entrada al parc està a uns 3'2 km de Joffreville, una població que en el seu moment fou un lloc de descans per als oficials francesos, però que ara està en estat ruïnós. Joffreville es troba a uns 28 km al sud-oest d'Antsiranana. Un taxi-brousse d'Antsiranana a Joffreville costa 4.000 Ar/pax i triga uns 50 minuts en arribar, però a la tarda pot haver-hi molt poca freqüència per a tornar a Diego. I els 3 km de pista fins a l'entrada del parc caldrà fer-los a peu. Una opció més còmoda és agafar un taxi: 60.000 Ar (sense regatejar) per al trajecte Antsiranana-Joffreville, anada i tornada. Una altra opció possible és fer aquest recorregut amb una moto llogada, ja que la carretera entre ambdues ciutats està asfaltada, tot i que cal contar amb el possible factor pluja.

Com arribar-hi

Aprofitant que el trànsfer a l'aeroport és gratuït en l'hotel Emeraude vam demanar que també ho fos per anar a la gare routière de taxi-brousse, amb la qual cosa ens estalviàvem el taxi. Cap problema!!. El propi mànager de l'hotel ens va acompanyar amablement en el seu 4x4 fins allà, on vam agafar el primer taxi-brousse amb destinació a Ambilove (10.000 Ar), tot i que aquesta no era la nostra destinació, sinó que nosaltres ens quedàvem uns quilòmetres abans, en la població de Mahamasina.

El trajecte de Diego a Mahamasina és de 108 km per una carretera bastant acceptable, la RN-6, però igualment triguem 2 hores i 45 minuts en arribar a Mahamasina per les nombroses aturades del nostre taxi-brousse. A més va ser un viatge bastant dur perquè anàvem 25 persones en una furgoneta on en teoria cabien només 15... Només en la nostra filera de seients ja érem 8 persones!!!.

Dormir i menjar

A Mahamasina, un poble amb quatre cases mal contades, les opcions d'allotjament són molt reduïdes. De fet l'únic lloc amb un cert nivell és Le Relais de l'Ankarana (a 750 metres del poble i l'entrada al parc d'Ankarana; tel. 32 02 222 94), obert al 2008. Aquí vam pagar 70.000 Ar per un magnífic bungalou molt confortable, amb bany privat i aigua calenta. De debò que és un autèntic luxe comparat amb la resta d'hotels a Mahamasina. Tot el seu personal, i en especial el Sr. Elías, són molt atents i amables. Si és possible, recomanem demanar un dels bungalous que dóna a la part de darrere per a esmorteir el soroll dels camions que circulen de nit per la RN-6. L'esmorzar està bastant bé i costa 6.000 Ar, mentre que el sopar està compost d'un menú molt complet per 16.000 Ar. Penseu que a Mahamasina no hi ha cap botiga digna de tal nom i tot s'ha d'anar a comprar a la ciutat d'Ambilove, a 30 km per la RN-6. Finalment dir que aquest lloc és ideal si es va amb nens.

Altres allotjaments a Mahamasina que també vam veure són Chez Aurelien (tel. 32 02 786 00), amb bungalous molt molt bàsics, sense bany privat ni aigua calenta en el rudimentari bany compartit, per un preu de 15.000 Ar. L'amo, Aurelien, això sí, és súper simpàtic i ens va ajudar molt en tot.També Chez Goulam, situat uns 150 metres darrere de l'anterior, té bungalous una mica millors i amb bany privat, però tot i així són bàsics i també sense aigua calenta, per un preu de 35.000 Ar. I poca cosa més hi ha...

A més, Mahamasina és tan remot que encara no arriba l'electricitat al poble. Almenys a Le Relais de l'Ankarana tenen un grup electrògen que funciona de 18 a 22 hores, però no més, pel que en èpoques de nits caloroses pot ser un problema dormir a Mahamasina si no disposem d'electricitat per a un ventilador o A/C

Coses a veure i fer

MAHAMASINA (pronunciat Majmàsina) és un minúscul poblat situat al costat de la RN-6. El seu únic interès per al viatger és com a base logística per a organitzar la visita al magnífic parc nacional Ankarana, ja que aquí estan les oficines del parc.

Despertar d'un lèmur nocturn

Parc Nacional Ankarana (pronunciat Ankàrana). Aquest parc té una superfície de 18.225 Ha i descansa sobre un altiplà compost de pedra calcària amb una edat de 150 milions d'anys i que a causa de la pluja en aquesta zona està molt exposada a l'erosió, donant lloc a una topografia kàrstica peculiar on destaca el tsingy. Tsingy és una paraula malgaix que fa referència a un paisatge format per pinacles de roca calcària extremadament afilats que es formen al dissoldre l'aigua de la pluja la part superior de la roca calcària, més tova, deixant al descobert la part inferior de la roca, més dura i en forma d'agulla. La vegetació i la impossibilitat de transitar per la zona del tsingy han preservat aquesta regió de la intrusió humana.

Possiblement el tsingy més famós de Madagascar és el que es troba a la reserva natural Tsingy de Bemaraha (declarada Patrimoni de la Humanitat des de 1990), però nosaltres vam preferir visitar el d'Ankarana perquè és molt més accessible, essent el seu cost en diners i temps molt menor que en el cas de Bemaraha. Aquest darrer es troba a més de 150 km de Morondava per una pista que s'ha de recórrer en un vehicle privat 4x4.

En el parc d'Ankarana hi ha un gran nombre de circuits possibles, de diferents durades i preus. Nosaltres vam pactar amb el nostre guia, Joachim, un circuit que combinava el tsingy Rary i les Tourelles de tsingy. En total uns 12 km i més de 3'5 hores. L'entrada al parc costa 25.000 Ar per persona, als quals cal sumar el cost del guia, que en el cas d'aquest circuit és de 25.000 Ar.

Vam començar el nostre recorregut a les 6:30. Des de les oficines del parc, a l'entrada est (n'hi ha una altra a 25 km, al nord-oest), vam caminar 3 km fins a l'últim punt accessible per als vehicles. Aquest camí és bonic i en ell ja vam veure uns quants animals, com camaleons i geckos. Ens internem en el parc per zones de terra totalment vermella que formen un paisatge molt bonic.

Tsingy Rary en el P.N. Ankarana

Veiem diverses famílies de lèmurs coronats (Eulemur coronatus) i lèmurs marrons de Sanford (Eulemur sanfordi), ambdós diürns, així com els divertits lepilemúrids nocturns, observant-nos des dels seus caus en els arbres. Quan vam arribar a un mirador sobre el tsingy Rary vam alucinar amb aquest fenomen natural extraordinari. Aquest és un exemple de tsingy pla, assemblant-se a un mar de pinacles kàrstics. Aquí ens quedem una bona estona extasiats per a gaudir d'aquesta meravella.

Després ens dirigim cap a les Tourelles de tsingy, un exemple de tsingy en terreny amb pendent. El camí transcorre entre alguns pinacles i ens sembla estar en un paisatge de conte de fades. A continuació enllacem amb un camí que passa pel costat de diversos baobabs del tipus Adansonia Madagascariensis. També ens vam trobar amb alguna serp i un camaleó enorme, entre altres animals, així com nombroses plantes (ravinales, pandanus, pachypodiums, etc), moltes d'elles amb propietats medicinals tal com ens explica el nostre savi guia. I així, gaudint de cada nou pas que donem en aquest parc, vam tornar al lloc d'inici, quan la calor ja comença a notar-se.

En resum, el parc nacional Ankarana va ser un dels que més ens va agradar, sens dubte. Si visiteu el nord de Madagascar no us el perdeu per res del món. I si només podeu visitar un parc en el nord i heu d'escollir entre els de Montagne d'Ambre i el d'Ankarana, nosaltres ens quedem amb aquest últimetres

Com arribar-hi

Vam començar el nostre trajecte de Mahamasina a Nosy Be anant a Ambilove, la ciutat més propera a aquest racó de món. Contàvem amb esperar en la carretera a que passés un taxi-brousse, creuar els dits perquè no anés ple i tingués lloc per a dos vazahas, però per sort uns empleats del nostre hotel havien d'anar aquest dia a Ambilove a comprar provisions amb el seu 4x4 i ens van convidar a acompanyar-los, cosa que vam acceptar encantats. D'aquesta manera, molt còmodes i en només mitja hora vam arribar a Ambilove. Els nostres acompanyants ens localitzen en els carrers d'Ambilove el taxi-brousse amb destinació a Ambanja, la nostra pròxima aturada, i que en aquell moment estava donant voltes pels carrers buscant clients, un clàssic en els taxi-brousse d'aquestes contrades.

Paguem 5.000 Ar pel trajecte a Ambanja i gràcies a que som els primers a pujar al taxi-brousse aconseguim els seients al costat del conductor (sens dubte els millors en un taxi-brousse), però vam acabar donant tombs durant 45 minuts per Ambilove fins a omplir el minibús. El tram de 101 km de la RN-6 entre Ambilove i Ambanja està en molt millor estat que el de Mahamasina a Ambilove, arribant a la gare routière d'Ambanja només 2 hores després de sortir d'Ambilove (rècord absolut de velocitat en termes de taxi-brousse malgaix!).

Un cop a Ambanja vam dubtar entre pernoctar aquí o continuar viatge fins a Ankify, ja que al matí ens havien dit que no hi ha cap ferri ni barca que faci la travessia d'Ankify a Nosy Be a partir del migdia. Ens informem entre l'exèrcit de comissionistes de taxi-brousse que ens assalten només arribar i ens juren i perjuren que encara estem a temps de agafar-ne una, però que hem de donar-nos pressa. Així que vam agafar un taxi compartit de 5 places i per 4.000 Ar/pax (preu vazaha) ens duu en 30 minuts fins a l'embarcador d'Ankify, a 23 km d'Ambanja per una bona carretera.

Res més arribar al port d'Ankify comprem els bitllets per a l'última barca de la tarda per 10.000 Ar/pax (aquí són molt espavilats i van intentar fer-nos pagar 15.000 Ar, però no va colar). Després d'una espera de mitja hora embarquem en una motora amb altres 15 persones. El nostre pilot anava molt sobrat i creia el Michael Schumacher de la nàutica, anant a tota velocitat i de forma molt brusca per un mar cada cop més embravit degaut a la pujada de la marea i els vents de la tarda. Quan vam arribar al port de Hell-Ville, ja a l'illa de Nosy Be i després de mitja hora de navegació, la por encara es reflectia en la majoria de cares, incloses les nostres, clar. Potser la forma de dur la barca del nostre patró era la millor donades les condicions del mar, però la veritat és que aquest trajecte, d'uns 20 km o unes 11 milles nàutiques, se'ns va fer etern. Resumint, recomanem fer aquesta travessa al matí per a estalviar-se una mala estona.

Per anar des del port fins al centre de Hell-Ville vam agafar un taxi per 2.000 Ar.

Dormir i menjar

A Hell-Ville ens allotgem a l'Hotel Diamant 10 (Bd. Dr Monceau - Hell Ville; tel. 20 86 614 48), un petit hotel on vam pagar 60.000 Ar per una habitació doble bastant gran i nova, amb llit gran, bany privat, aigua calenta i A/C. Molt recomanable per a pressupostos ajustats. A més hem d'agrair-li a la propietària el gest de deixar-nos l'habitació unes hores més sense cost addicional per a dutxar-nos i deixar l'equipatge, ja que el nostre vol era a la nit. Una altra bona opció en aquesta franja és l'Hotel BelleVue (Rue R Tsiomeko - Hell Ville; tel. 20 86 613 84), on una habitació correcta, però molt petita, amb bany, TV i A/C costa 50.000 Ar.

Lògicament en l'illa de Nosy Be i illes properes, destinació de platja per a molts europeus, hi ha moltes altres opcions d'allotjament de bastant més nivell i preu, però en general són resorts situats cap al nord de l'illa, en zones com Andilana, Orangea o Ambatoloaka.. D'ells només vam poder parlar en primera persona del bonic Vanila Hotel & Spa, un resort de luxe situat en la platja d'Orangea, 17 km al nord de Hell Ville i enfront de l'illa Nosy-Sakatia. Els preus comencen a partir de 83 € en temporada baixa.

Per a menjar a Hell-Ville un lloc molt recomanable és el restaurant Hallal, situat en una cantonada davant del mercat. Molt bon menjar a preus més que correctes. El bar-restaurant Nandipo s'autodefineix com una batzoki-taverna, però té un poutpourri de símbols que van des del toro d'Osborne a una bandera del Barça. Però el lloc està bé i és acollidor, i sembla ser un lloc de reunió d'expatriats i vazahas en general. I per a esmorzar a Hell-Ville res millor que la terrassa exterior del cafè L'Oasis, un lloc molt popular situat davant del banc BVF.

Per a canviar recomanem la petita oficina de canvi Nosy Change que hi ha en el punt on es bifurquen les carreteres a Andilana i a l'aeroport, en extrem nord del Blvd. General de Gaulle. Aquí pagaven una mica millor que al banc BVF.

Coses a veure i fer

NOSY BE. L'illa volcànica de Nosy Be està situada al nord-oest de Madagascar, en el Canal de Moçambic i a només 20 km d'Ankify, el punt més proper en l'illa principal. Les seves dimensions són d'uns 24 km de nord a sud i uns 20 km d'est a oest.

Nosy Be és possiblement la destinació turística més important de Madagascar, ja que conta amb un aeroport internacional al que arriben vols directes des d'Europa i especialment des de França. Però tampoc cal enganyar-se, afortunadament està a anys llum de ser un Bali o Pukhet, per posar algun exemple. Les infraestructures turístiques i de transport són encara molt reduïdes i la gran majoria d'hotels es concentren a Ambatoloaka i Andilana.

La veritat és que nosaltres vam anar a Nosy Be amb certa prevenció, pensant que trobaríem molt turista europeu de platja, però no va ser així, tot i que potser era un any atípic pels esdeveniments polítics, la crisi econòmica, etc. En qualsevol cas, vam escollir Hell-Ville com a base per a la nostra estada a l'illa per a estar en un lloc no turístic. Finalment, si bé Nosy Be no ens va semblar un lloc extraordinari, tampoc ens va disgustar i pensem que és un bon lloc per a passar uns dies i explorar els voltants.

Hell-Ville és la capital de l'illa i està situada en el seu extrem sud. És una ciutat en la qual es pot copsar fàcilment la vida diària dels illencs, activa però sense presses. En general, és una ciutat agradable per a passejar i on encara vam poder veure alguns bonics edificis de l'època colonial francesa.

A 1'5 km del centre de Hell-Ville, al costat de la carretera a Andilana, hi ha unes quantes botigues d'artesania on trobar multitud de records de Madagascar a bons preus, però que cal regatejar. Una de les botigues recomanables és Chez Abud.

Per a recórrer l'illa amb llibertat vam preferir llogar una moto i ho vam fer a Location Jeunesse (tel. 032 04 663 87 - Hell-Ville), un lloc de lloguer de motos i bicis que hi ha passat el cementiri i l'oficina d'Air Madagascar en la sortida nord de Hell-Ville que va cap a Ambatoloaka. Vam llogar un ciclomotor Yamaha de 50cc, més que suficient per a aquesta illa, per 25.000 Ar/dia.

Ja amb la moto ens dirigim cap a Ambatoloaka, 8 km al nord-oest de Hell-Ville, per a contractar una excursió amb barca a Nosy Komba i Nosy Tanikely per a l'endemà. Ambatoloaka és un antic poblat pesquer i que ara està molt desnaturalitzat pel seu gran desenvolupament turístic, concentrant gran multitud d'hotels (l'allotjament més barat de Nosy Be està aquí), restaurants i bars musicals per al turisme. A Nosy Be és el més proper que trobareu a un Benidorm o Salou, però a molt petita escala.

Per cert, en la carretera a Ambatoloaka, davant d'una gasolinera a 6 km de Hell-Ville, vam trobar un control policial on se'ns va demanar obertament diners per a la policia cada vegada que passàvem per allà , però això sí, de bones maneres i sense insistir massa quan li vam contestar amablement que no enteníem el que ens deia (??) i ens anàvem sense donar ni un ariary. Al final ja ens coneixien i reien com nens entremaliats. Aquest fou l'únic cas de corrupció policial que vam trobar en tot Madagascar, després de passar per moltíssims controls policials, i no és casual que això passés en el lloc més turístic del país. Lamentablement molts altres turistes sí piquen l'ham i aquests policies es treuen un bon sobresou.

Vista des del mont Passot (Nosy Be)

Des d'Ambatoloaka anem cap al nord i vam arribar a Djamandjary, on per casualitat donem amb les restes de l'antiga sucrera on es processava la canya de sucre per a fer-ne rometres Al costat d'ella hi ha una antiga locomotora de vapor completament rovellada. Continuem cap a Orangea i ens aturem en diversos punts per a gaudir de les vistes sobre la costa i la veïna illa de Nosy Sakatia.

Uns 4 km abans d'arribar a Andilana vam trobar la cruïlla amb la carretera que va cap a l'aeroport, l'vam agafar i 3 km més endavant, després de passar per un mirador sobre el llac-cràter Andavakabe, vam trobar el desviament per anar al mont Passot. El mont Passot, amb els seus 329 metres d'altura, és el segon cim més alt de Nosy Be i des d'on hi ha espectaculars vistes sobre la badia de Nosy Be, així com sobre els blaus llacs-cràter d'Anjavibe, Amparihimirahavavy, Bemapaza, Antsidihy, Amparihibe i Maintimaso (aquests llacs són llocs sagrats). El cim del Passot també és un bon lloc per a veure la sortida o la posta del sol. La carretera que duu al cim és molt estreta, però està asfaltada en el 90% dels seus 3 km de longitud.

Tornem pel mateix camí i ens aturem al costat d'un d'aquests bonics llacs. Connectem de nou amb la Route de l'Ouest i continuem cap al nord fins arribar al final de la carretera, la qual acaba a l'entrada d'un resort en la platja d'Andilana. Pugem fins a un petit turó proper per a tenir una visió elevada sobre la platja privada del resort i la pública que hi ha just al costat, així com de l'illot Nosy Andilana. La platja d'Andilana és bonica, però tampoc ens va semblar res extraordinari. A més, les platges de Nosy Be tenen l'handicap que tenen poca pendent i quan hi ha marea baixa l'aigua està molt lluny, deixant rere seu moltes restes orgàniques. I per a dinar a Andilana recomanem totalment el restaurant Au Rhum Riz, situat al costat de la Route de l'Ouest i uns 2 km abans d'arribar al final de la carretera. Després de gaudir d'una tranquil·la i agradable tarda a Andilana vam tornar a Hell-Ville, a 28 km, aturant-nos en diversos llocs per a veure la posta de sol sobre el mar.

Nosy Komba i Nosy Tanikely. Per a poder visitar aquestes dues illes properes a Nosy Be en una excursió d'un dia vam contractar el serveis de Tombo Nazaire (te. 032 04 049 75 - Ambatoloaka), el quiosquet del qual està en una casa darrere de l'hotel L'Espadon, en la bonica platja d'Ambatoloaka. L'excursió costa 70.000 Ar/pax i inclou també el dinar, la beguda i el trànsfer a l'hotel de Hell-Ville.

Un vehicle ens va venir a recollir al nostre hotel a les 8:00 i ens dugué fins a la platja d'Ambatoloaka, on Nazaire té la seva petita oficina. Sobre les 8:30 vam pujar a una llanxa amb altres 5 estrangers i comencem a navegar amb rumb sud, vorejant la costa de Nosy Be. Després d'una estona de tranquil·la navegació desembarquem en la platja d'Ampangorinana, la principal població de l'illa de Nosy Komba.

Acompanyats per un guia vam pujar per un camí plagat de botigues de records fins arribar a una espècie de petit parc natural (entrada: 2.000 Ar, ja inclosa en el preu de l'excursió), on vam poder veure lèmurs negres (Eulemur macaco), camaleons, tortugues i una boa Madagascariensis, la serp més gran que es pot trobar a Madagascar, i que fins i tot vam poder tocar. Aquí vam estar aproximadament 1 hora abans de tornar cap a la platja i embarcar de nou.

La veritat és que la sensació que ens va quedar després de visitar Nosy Komba és que està massa enfocada al turisme, però suposem que els nombrosos visitants que vénen fins aquí són un gran reclam per a la població local. Ens va sorprendre veure més botigues de records aquí que en tot la resta de Madagascar...!! Però potser aquesta és una visió que desapareix en les hores que ja no vénen turistes des de Nosy Be.

Des de la platja d'Ampangorinana vam poder veure a l'altre costat el paisatge boscós que forma la Reserva de Lokobe, situada en el sud-est de l'illa de Nosy Be. Abandonem aquesta platja amb rumb oest cap a Nosy Tanikely.

En arribar a la diminuta illa de Nosy Tanikely desembarquem en una preciosa platja de sorra fosca d'origen volcànic. A pocs metres de la riba hi ha esculls de coral on es pot fer esnòrquel (i submarinisme una mica més enllà) i veure coral, estrelles de mar, anèmones, tortugues i peixos tropicals de molts colors i formes. Veient això s'entén que aquesta illa formi part d'una Reserva Marina. A més és un lloc fantàstic per a banyar-se per la seva aigua transparent i el color turquesa. I la vista des de la platja és de somni, ja que des d'aquí s'albiren les illes de Nosy Be, Nosy Komba i la pròpia costa nord de Madagascar.

El patró de la nostra embarcació ens prepara un suculent i abundant dinar (inclòs en el preu) que ens mengem a l'ombra d'uns arbres: amanida, broquetes de zebú, marisc, peix i fruita. Havent dinat, i aprofitant que la marea està baixa, donem la volta completa a l'illa caminant per la platja (menys d'1 km de circumferència), tot i que en alguns llocs cal saltar per sobre de les roques. Però val molt la pena...

Després d'una bona estona de tornar a bussejar per la riba i banyar-nos, passades les 15:30 ho recollim tot i embarquem de nou per a tornar a Nosy Be abans que el mar s'alteri massa (a mesura que passen les hores el mar es va embravint). Finalment vam arribar a Ambatoloaka a les 16:15, li vam pagar l'excursió al Sr. Nazaire i un empleat seu ens duu amb el cotxe al nostre hotel a Hell-Ville. En resum, l'excursió va estar molt bé. La visita a Nosy Komba no ens va agradar molt, però Nosy Tanikely la va compensar amb escreix, ja que és un veritable paradís.

I el viatge s'acaba ...

Vam pactar amb un taxista un preu de 20.000 Ar per dur-nos en el seu Renault 4L a l'aeroport de Nosy Be, situat a 14 km de Hell Ville. Arribats al petit aeroport ens vam trobar amb que encara no havien obert les portes de la terminal. Curiosament, malgrat ser el nostre un vol internacional quan vam facturar ens van donar una targeta d'embarcament sense seient assignat, pel que quan va arribar el nostre avió, procedent d'Antananarivo, vam haver de córrer per la pista per aconseguir bons seients. Per altra banda, en aquest aeroport no hi ha una oficina de canvi per a recanviar els últims ariarys, pel que convé haver ajustat abans els canvis... o bé gastar-se els sobrers en les botigues de records que hi ha fora de la terminal.

Aquest vol nocturn d'Air Madagascar amb destinació a París cobreix una distància de 8.263 km en unes 10 hores i 15 minuts de vol efectiu. Aterrem en l'aeroport Charles de Gaulle de París a primera hora del matí i la veritat és que el vol se'ns ha fet curt, malgrat l'avió no té cap tipus d'entreteniment a bord. Després de recollir el nostre equipatge vam canviar de terminal per a agafar el nostre següent vol, en aquest cas de la companyia EasyJet i amb destinació a Barcelona, on vam aterrar després d'un vol d'1 hora i 45 minuts.