UZBEKISTAN / KIRGUIZISTAN
Relat d'un viatge a l'Àsia Central: Uzbekistan i Kirguizistan
Data viatge: 
Introducció
L'elecció de la destinació per aquest viatge va ser bastant peculiar. Un cop vam quadrar les dates de les vacances, ens quedava poc temps per a decidir la destinació. Portàvem una bona estona donant voltes a diferents països que ens cridaven l'atenció al voltant del món, però no ens acabàvem de decidir perquè per en cada nou país trobàvem algun inconvenient que ens feia descartar-lo.
Al final vam decidir tornar a agafar el mapamundi i, casualment, la vista va caure sobre les ex-repúbliques soviètiques de l'Àsia Central. Ens vam preguntar: ¿què dimonis hi deu haver en aquests països?. Vam buscar una mica d'informació i la idea d'anar-hi ens va acabar seduint a tots dos.
Fitxa tècnica del viatge
Data del viatge
Del 16 de juliol al 3 d'agost de 2011.
Despesa en vols
607 € : vol Barcelona-Taixkent / Bixkek-Barcelona (amb Aeroflot)
71 € : vol Taixkent-Urgench (amb Uzbekistan Airlines), comprat a través del cercador eDreams
154 € : vol Taixkent-Bixkek (amb Uzbekistan Airlines)
Visats
El visat per a l'Uzbekistan el vam tramitar a través de l'ambaixada de l'Uzbekistan a Madrid (Paseo de la Castellana 45, 4 dcha. - 28046 Madrid; tel. 91 310 16 39), per correu i sense dificultats. Preu 70 €.
El visat per al Kirguizistan el vam obtenir al mateix aeroport de Bixkek, en només 10 minuts. Preu 70 US$.
Diners
A l'Uzbekistan la moneda oficial és el Som uzbek (UZS).
Tant en euros com en dòlars americans hi ha una diferència substancial en el canvi oficial de moneda respecte del canvi en el mercat negre. Nosaltres, per exemple, a l'aeroport de Taixkent vam fer un te (chai) i pagàrem amb un bitllet de 20 US$, demanant que ens tornessin el canvi en soms, i així aconseguírem el nostre primer feix de bitllets uzbeks lligats amb una goma de pollastre. El canvi al dòlar, en aquell moment i al mercat negre, és d'uns 2.500 soms per dòlar i uns 3.350 soms per euro. El bitllet més gran és de 1.000 soms, uns 25 cèntims d'euro, així que ja us podeu imaginar el nombre de bitllets de 1.000 i 500 que ens van tornar!.
Tenint en compte que el canvi oficial a l'Uzbekistan és bastant més baix (1.700 per dòlar i 2.500 per euro aproximadament) que al mercat negre, no és recomanable treure diners en un caixer o pagar amb targeta de crèdit perquè en aquests casos s'aplica el canvi oficial. És millor portar euros o dòlars en metàl·lic i canviar-los al mercat negre. Nosaltres sempre hem preguntat a altres turistes quin era el canvi actual i hem negociant el preu final amb els banquers de carrer. No hem tingut cap dificultat ni ens han estafat (sempre vam contar els feixos de bitllets i mai en faltava cap). De la mateixa manera, en els grans hotels convé pagar en soms, ja que ells també fan el canvi oficial i, per tant, el preu en divisa estrangera és més car. Aquest truc no val a les pensions o hotelets, perquè ja s'ho saben i fan el canvi oficiós.
Al Kirguizistan la moneda també es diu Som (KGS o som kirguís) , però té un altre valor: 63 soms per euro o 44 soms per dòlar. Aquest cop no hi ha canvi oficial i oficiós, així que podem canviar a les guixetes que hi ha per tot el país, o treure diners de caixers automàtics (alguns també dispensen dòlars).
Diferència horària
A l'Uzbekistan l'hora local és +3 hores respecte al nostre horari d'estiu, mentre que al Kirguizistan és de +4 hores.
RELAT DE VIATGE a l'UZBEKISTAN i el KIRGUIZISTAN
Dies 1 i 2
Sortim de Barcelona a mig matí: és un dia d'avions i aeroports. Fem escala a Moscou, on estarem unes 4 hores, i continuem fins a Taixkent, la capital de l'Uzbekistan, on arribarem a les 3 de la matinada del dia següent.
Al dia següent, tot just arribar a Taixkent, passem els controls de duanes. Tot i que a la guia Lonely Planet havíem llegit que són molt llargs (més de 3 hores), ni a l'entrada ni a la sortida del país van trigar més de 30 a 40 minuts. A l'aeroport de Taixkent canviem a la terminal domèstica i ens esperem fins les 7 del matí per agafar un vol intern a Urgench. Aquest vol ens apropa a uns 25 km de Khivà, el nostre primer objectiu. I d'Urgench a Khivà agafem un taxi per 18 US$ (per 10 US$ hi hauríem arribat també, però estàvem recent aterrats i no hi havia ganes de regatejar).
A Khivà tenim el primer tast d'Uzbekistan. Ens impressiona l'arquitectura i la calor asfixiant que ens obligarà a arrossegar-nos per les ombres. També ens crida l'atenció la quantitat d'or que llueix als somriures dels uzbeks. Tenen vertadera passió per posar-se tot l'or que poden a la dentadura. O potser no és or tot el que llueix...
Dies 3 i 4
Visitem Khivà. El centre emmurallat de la ciutat (itchan-qala) és una mena de museu a l'aire lliure farcit de mesquites, madrasses i minarets, tot molt ben restaurat.
Per accedir als monuments del centre històric cal pagar una entrada conjunta de 10 US$, però després, a la meitat de llocs, et demanen un special ticket per accedir a la part més interessant. És a dir, que has d'anar pagant 3.000 soms (aprox. 1 €) per aquí i per allà.
Els llocs que més ens agraden són el Khuna Ark, Kalta Minor, mesquita Juma, palau Tosh-Hovli, minaret Islom-Hoja i mausoleu Pahlavon Mahmud.
A Khivà ens allotgem a l'hotel Orient Star Khivà, una madrassa rehabilitada, per 55 US$/nit. L'hotel és bonic i agradable.
El recepcionista de l'hotel ens aconsegueix un cotxe per portar-nos a Bukharà, a 450 km. El preu és 60 US$ sense aire condicionat i 70 US$ amb aire.
El taxista del cotxe amb aire condicionat ens recull puntualment a primera hora del matí. No tardarem en descobrir que l'aire condicionat no funciona massa bé...
En cas de que per arribar a Khivà hagueu d'anar i tornar en cotxe des de Bukharà i només vulgueu visitar el centre històric de Khivà, i si a més ja heu estat a Samarkanda i Bukharà, us podeu plantejar no anar-hi.
Khivà és un lloc remot, el trajecte en cotxe per arribar-hi és llarg i feixuc i en només un dia haureu vist tot el que hi ha d'interessant al centre històric.
La carretera de Khivà a Bukharà és bona el primer i últim terç del trajecte, però inexistent durant els 200 quilòmetres restants. Sembla que n'estan construint una de nova al costat, però mentrestant és un camí de sots no asfaltat que es fa bastant pesat. Tardem unes 7 hores en fer el trajecte de Khivà a Bukharà.
Un cop arribem a Bukharà ens allotgem a l'hotel Malikjon B&B per 20 US$ la doble. No surt a la guia Lonely Planet, però està prou bé.
Al barri jueu, al sud de Lyabi-Hauz, la zona on es troba el mateix Malikjon, hi ha moltíssims hotelets per triar.
Dies 5 i 6
Avui visitem Bukharà. La ciutat ens va agradar molt, especialment Abdul-Aziz Khan, la mesquita i minaret Kalon, Bolo Hauz i la plaça de Lyabi Hauz, on hi ha una chaikana (restaurant) molt animat.
Al dia següent emprenem el camí cap a Samarcanda en taxi, per 50 US$ (3 hores i escaig). Aquest cop desistim de l'aire condicionat.
En arribar a Samarcanda ens allotgem a l'hotel Antica (el pick de la Lonely), per 45 US$ la doble. L'habitació és decent i acollidora, amb una decoració bastant original. El millor és el jardí de la casa i, sobretot, l'inacabable i exquisit esmorzar que serveixen al matí. S'endú el primer premi de tot el viatge.
De Samarcanda destaquem la visita al Registan (el monument més impressionant que hem vist a tot l'Uzbekistan), la mesquita Bibi Khanum, Gur-e-Amir i Shan-i-Zinda.
Dies 7 i 8
(Samarcanda)
Resulta que als guardes que vigilen el Registan durant la nit, els agrada convidar els turistes a que vinguin a veure el monument a les 5 del matí, per poder veure sortir el sol des de dalt d'un dels minarets, i poder passejar per les madrasses sense passar calor i sense que et molestin d'altres turistes. Això sí, aquests amables guardes de l'exèrcit només accedeixen a deixar-te entrar fora d'hores després d'acordar l'import del suborn que ronda els 10.000 soms (3 €) per persona. És una bona matinada, però val la pena si vols veure el Registan sense gent ni calor. Cal dir que aquesta pràctica és il·legal, que la pujada al minaret no està habilitada per a la visita durant el dia i només és recomanable per als aventurers, que trobareu parts interiors dels recintes tancades i que a les 5 del matí la llum per a fer fotos no és la més desitjable (perdoneu, però algú ho havia de dir).
Per una altra banda, els locals (i els guiris atrevits) poden accedir gratuïtament a Shan-i-Zinda. Només cal entrar sense passar per la porta principal. Es pot fer a través del cementiri adjacent, per la part superior de la muntanya. Finalment, es pot accedir de nit a l'interior del mausoleu de Gur-e Amir per a observar tranquil·lament els magnífics sostres decorats. Això sí, prèviament s'ha de pagar el suborn del guàrdia.
Després de la visita exclusiva del Registan a primera hora del matí, i de tornar a l'hotel a dormir, anem a refrescar-nos a la piscina de l'hotel Afrosiyab Palace (12.000 soms), que està de luxe. Un cop fresquets acabem de visitar la ciutat.
Una altra de les coses que ens va agradar de Samarcanda és que hi ha un sistema de taxis que et porten a on vulguis de la ciutat a un preu fix de 1.000 soms per persona. En principi aquesta és la tarifa, però, com sempre, cal deixar-ho clar al taxista per a que no apliqui la típica tarifa excepcional per a prendre el pèl als guiris.
Al dia següent ens desplacem a la capital uzbeka, Taixkent. Aquest cop provem els shared taxis (taxis compartits). Els 300 km ens costen 20.000 soms per persona, uns 6 €. El trajecte s'acaba fent bastant incòmode.
A Taixkent ens allotgem a l'hostal Gulnara, per 40 US$ la doble amb lavabo. Al segon pis el lavabo no és gaire funcional ja que cada cop que el vols utilitzar has d'avisar per que obrin el pas de l'aigua.
Ens crida l'atenció que a Taixkent tots els cotxes són taxis. Simplement aixeques la mà, algú s'atura, li dius on vols anar, et demana quan li dones i, si li sembla bé, t'hi porta. A Taixkent hi ha poc a veure. Potser el que més ens agrada són les estacions del metro, especialment la dels cosmonautes, i Chorsu Bazar. Al dia següent marxem cap al Kirguizistan.
Dies 9 i 10
Nou vol amb la companyia Uzbekistan Airlines, aquest cop de Taixkent a Bixkek, la capital del Kirguizistan, on arribem a la tarda.
En arribar ens familiaritzem amb la nova moneda, el som kirguís (veure apartat Diners). A Bixkek no hi ha massa a veure, però almenys trobem algun restaurant interessant (japonès, libanès,..) que resulta encara més interessant comparat amb la poca diversitat culinària dels països de l'Àsia central. Ens allotgem al Sakura Guesthouse per 900 soms la doble.
Al dia següent marxem a Kochkor amb la intenció de fer algun trekking per la zona. Anem en un minibús, per 300 soms (la tònica habitual és que els estrangers paguen més que els locals i aquest és el preu que aconseguim després de negociar).
Un cop a Kochkor anem a l'oficina del CBT on contractem l'allotjament de la nit en un homestay (500 soms per persona) i l'excursió dels dies següents. Anirem a peu al llac de Kol Ukok. El guia, l'allotjament en iurta (la cabana estival dels pastors nòmades) i el sopar ens costa 3.700 soms.
Dia 11
Ens llevem enèrgics per començar el trekking de 17 km i amb uns 1.000 metres de desnivell. El guia que ens acompanya camina ben ràpid i costa seguir-lo. A més, té la curiosa afició de menjar-se les nostres galetes a les pauses (decidim anomenar-lo el lince de kochkor per la seva habilitat en aprofitar les oportunitats). Per variar, ell també ens pregunta si estem casats i quants fills tenim. Al final, triguem 4 hores i mitja caminant en arribar (amb pauses incloses són gairebé 6 hores).
Hem gravat el track de la ruta en GPS i està disponible com a wikiloc a Ruta Kol Ukok.
Quan arribem al llac Kol Ukok ens adonem de l'encert d'haver vingut: és un lloc autèntic, sense estrangers i amb 10 animals per cada persona. Hi ha quatre o cinc famílies acampades en les seves respectives iurtes, al voltant del llac.
Aquesta nit dormirem en una iurta que está a uns 3.000 metres d'alçada i pertany a una família (pare, mare i tres fills) que es dediquen a criar vaques, cabres i cavalls.
Durant la tarda observem com munyeixen els animals, fan diversos preparats amb la llet (eg kimiz - llet d'euga fermentada, kurut - boletes de kèfir que tenen gust a plastilina salada), veiem el naixement d'una vaca, etc... I tot envoltat d'un paisatge espectacular, amb el llac i les glaceres de les muntanyes veïnes sempre presents.
A la nit, després de sopar el peix que ens han pescat al llac, dormim en una iurta junt amb el guia. La família dorm a la iurta del costat.
Dies 12 i 13
Tornem a Kochkor pel mateix camí de l'anada. Tardem 4 hores en fer la baixada. Quan arribem a Kochkor, recollim les motxilles i agafem un minibús cap a Balykchy (100 soms), lloc on busquem un altre minibús cap a Karakol, la nostre destinació final (350 soms). A Karakol ens allotgem a la Marzey Guesthouse (1.400 soms la doble).
Al dia següent, a primera hora, visitem l'oficina del CBT de Karakol, on ens donen molta informació (desinteressada) sobre quines activitats fer a la regió. Aquell mateix dia decidim anar a Jeti Oguz a fer un picnic i veure unes formacions rocoses interessants (90 soms per trajecte, per persona).
A la tarda ens apropem al Yak Tours Hostel de Karakol per contractar el jeep que ens pujarà a Altin Arashan l'endemà, per 2.000 soms el cotxe.
Dia 14
Matinem, comprem provisions (aigua i galetes, com sempre) i anem a buscar el jeep, que ens puja uns 30 km per un camí de pedres i fang fins a Altin Arashan, a 2.500m d'alçada. La pujada en Jeep és una experiència inoblidable i Altin Arashan és una vall d'alta muntanya preciosa, digna de postal.
Al refugi de Yak Tours a Altin Arashan ens rep el Valentin. Malgrat la tarda anterior li havíem preguntat si hi havia lloc i ens havia dit que sí, ara ens diu que justament té un grup gran hostatjat amb ell i té problemes d'espai.
Ens ofereix la seva habitació que és la millor perquè està al costat de la cuina i per tant és la més calenta. Aviat descobrim que no està al costat de la cuina, sinó dintre de la pròpia cuina (no té porta i l'utilitzen de magatzem de la cuina, per tant entren constantment a buscar coses).
A més, la cuina està sorprenentment bruta, amb restes de menjar que seran servides en algun moment, escampades per tot arreu. Quan passem per la cuina no mirem massa al voltant, sobretot tenint en compte que soparem i esmorzarem allà (550 som per persona la mitja pensió). Aprofitem el primer dia per anar a dos llacs alpins propers, a 3.300m d'alçada, i decidim deixar l'excursió més forta, al llac Ala Kol, per a l'endemà.
Dia 15
La nostra panxa no ha resistit les condicions sanitàries del refugi i desistim de fer l'excursió al llac Ala-Kol. A les 8 del matí ja tornem a ser al Jeep, de baixada cap a la civilització.
Com que arribem a Karakol aviat, decidim anar a veure els National Horse Games. Són un fiasco total. Es tracta d'una trista i cutre exhibició per a guiris assedegats de cultura local. Al cap d'una hora, quan els cavalls encara no han ni arribat, decidim que no suportem més aquell circ i marxem.
Agafem un minibús cap a Tamga (100 soms). El poble està a prop d'un platgeta del llac Issik Kul, que encara no hem tastat, i tenim la intenció de fer-nos algun banyet. Ens allotgem a la Tamara Guesthouse, per 650 soms/persona. A la tarda ens banyem al llac, on les aigües ens sorprenen per ser netes i cristal·lines.
Dies 16 i 17
Des de Tamga programem una visita a fairy tale (una zona àrida i erosionada que recorda el desert d'Arizona) i a la cascada de Barskoon.
De tornada al poble tornem a tenir conflicte. Ens havien dit que el taxi costava 1.200 soms (que per la zona no és un preu barat), però en arribar descobrim que eren 1.200 soms per persona (!!). Això ens serveix com a últim recordatori que al Kirguizistan sempre s'han de confirmar els preus i assegurar-te que inclou l'anada i la tornada, tots els passatgers, el temps d'espera, ..., i tot i així t'arrisques a aquestes fluctuacions de preu. Trist.
Al dia següent tornem de Tamga cap a Bixkek en minibús (300 soms), durant gairebé 6 hores... A Bixkek tornem a gaudir de la cuina internacional i aprofitem per fer les últimes compres. Ens allotgem un altre cop al Sakura i ens acomiadem així de l'Àsia Central, ja que a l'endemà tornem cap a Barcelona.