Aquest és el relat, dia a dia, d'un viatge de nou dies que vam fer a Oman una família formada per quatre adults (pare, mare i dues filles majors d'edat) en els darrers dies de l'any 2024 i els primers del 2025.
Donades les dimensions d'Oman i els dies disponibles en aquest viatge, la nostra ruta va quedar compresa, més o menys, en el triangle format per les poblacions de Nizwa, Masqat i Ras Al Hadd, en la part nord i nord-est del país.
Del 28 de desembre de 2024 al 5 de gener de 2025.
• Avió. Per al vol internacional entre Barcelona i Oman vam fer les anades i tornades amb companyies diferents i escales en aeroports també diferents.
El vol d'anada, amb la companyia Saudia Airlines, va sortir de la terminal 1 de l'aeroport de Barcelona/El Prat (BCN) a les 15:40 del dia 28 de desembre i va arribar a l'aeroport internacional King Abdulaziz de Jiddah (JED) a les 22:55, amb una durada del vol de 5 hores i 15 minuts. La diferència horària entre Jiddah (Aràbia Saudita) i Barcelona és de +2 hores en l'horari d'hivern.
Després d'una escala de 3 hores i 50 minuts en aquest aeroport saudita el següent vol, amb la mateixa companyia, va sortir a les 2:45 del dia següent i va aterrar a l'aeroport internacional de Masqat (MCT) a les 6:45 del matí. La durada del vol fou de 3 hores.
A Oman hi ha una diferència horària de +1 hora respecte de Jiddah i de +3 hores respecte de Barcelona.
El primer tram del vol de tornada, amb la companyia Etihad Airways, va sortir de l'aeroport internacional de Masqat a les 11:40 del matí del dia 5 de gener i va aterrar a l'aeroport internacional Zayed d'Abu Dhabi (AUH) a les 12:50. La durada del vol fou d'1 hora i 10 minuts.
L'emirat d'Abu Dhabi (Emirats Àrbas Units) no té diferència horària amb Oman i per tant suposa +3 hores respecte de Barcelona en horari d'hivern.
I després d'una curta escala d'1 hora i 40 minuts en aquest aeroport, el següent vol, amb la mateixa companyia, es va enlairar a les 14:30 i va aterrar a l'aeroport de Barcelona/El Prat a les 19:00 hores, amb una durada de vol efectiva de 7 hores i 30 minuts.
• Cotxe de lloguer. A l'aeroport de Masqat teníem reservat un cotxe de la companyia Budget per a tota l'estada a Oman.
Vam reservar els allotjaments d'aquest viatge a través del portal Booking.com en quatre llocs diferents del país.
La moneda oficial a Oman es el Rial Omanita (abreujat OMR o RO). En les dates d'aquest viatge el canvi mitjà va ser de 1 € = 0,3822 RO o. el que és el mateix, 1 RO = 2,61 €.
La benzina era quasi “regalada”, ja que costava 60 cèntims d’euro el litre. Els preus dels aliments, en canvi, eren relativament cars. Els restaurants, molts pocs, però bé de preu.
L'hivern és temporada alta a Oman, ja que la resta de l’any la calor és insuportable, arribant fins a temperatures entre els 44ºC i els 50ºC i amb xafogor.
Dades de temperatures durant les dates de la nostra estada a Oman (mes de gener):
La temperatura de l’aigua del mar en aquelles dates era de 24ºC. El sol sortia a les 6:45 del matí i es posava cap a les 17:30 de la tarda. No va ploure cap dia, ni quasi cap núvol.
La seguretat a Oman és total. Cap problema, ni a les ciutats ni conduint per la carretera.
Anàvem amb una assegurança de viatge.
Els endolls elèctrics i les preses de corrent són del tipus G, com les que trobem a Gran Bretanya.
A Oman l'àrab és l'idioma oficial, però l'anglès s'ensenya des d'edats primerenques.
En els allotjaments i tots els llocs turístics es por parlar anglès sense problemes, així com en els supermercats i socs. Gran part de la immigració asiàtica parla també anglès.
Si hi ha un producte típic a Oman i que vam trobar per sobre de tots els altres, aquest és l'encens. També els dàtils els trobareu per tot arreu.
La gastronomia d'Oman està influenciada per les d'altres països àrabs, les iranianes, les de l'Índia, les asiàtiques o les africanes, fruit de la posició d'Oman com un centre comercial en la intersecció de les rutes comercials d'espècies. Els plats sovint es basen en pollastre, peix i xai, així com en l' aliment bàsic de l'arròs.
La majoria dels plats omanites tendeixen a contenir una rica barreja d'espècies, herbes i adobs.
Tot i que la cuina omanita varia dins de les diferents regions del país, la majoria dels seus plats tenen un element bàsic de curri, carn cuita, arròs i verdures. Les sopes també són comunes i generalment estan fetes de pollastre, xai i verdures com, per exemple, les albergínies fumades.
El pa és un element fonamental en la gastronomia d'Oman, ja que molts dels plats tradicionals s'acompanyen amb aquest aliment. Els omanites tenen diversos tipus de pans tradicionals, un gruixut i circular, i un altre prim i cruixent de menor grandària. També trobaràs els típics pa pita del món àrab, que et serviran en la majoria dels restaurants.
Alguns dels palts típics de la cuina omanita:
Quant a les begudes el cafè és la beguda nacional omanita, mentre que el te es beu per hospitalitat. Altres begudes populars inclouen el laban (un tipus de sèrum de mantega salat), les begudes de iogurt i els refrescos.
Destaquem el kahwa, un cafè omanita barrejat amb pols de cardamom i sovint servit com a símbol d'hospitalitat. Se sol servir amb dàtils i dolços halwa.
Sortim de la terminal 1 de l'aeroport de Barcelona/El Prat a les 15:40 en un vol de la companyia Saudia Airlines i arribem a l'aeroport internacional King Abdulaziz de Jiddah (Aràbia Saudita) a les 22:55, amb una durada del vol de cinc hores i quinze minuts. La diferència horària amb Barcelona en l'horari d'hivern és de +2 hores.
En aquest aeroport teníem un temps d'escala de 3 hores i 50 minuts. Vam intentar, sense gaire èxit, dormir el més possible.
El següent vol, amb la mateixa companyia, va sortir a les 2:45 de la matinada. Tenia una durada de 3 hores, però a Oman hi ha una hora més que a l'Aràbia Saudita, així que vam arribem a l'aeroport de Masqat a les 6:45 del matí. Durant el vol vam fer més intents de dormir.
Teníem el visat d'Oman fet des de Barcelona a través del web en línia Oman eVisa.
El canvi de diners a l’aeroport de Masqat és molt dolent, així que feu-lo a les cases de canvi de la ciutat, on n’hi ha moltes perquè el 50% de la població a Oman són immigrants d'origen filipí, indi, pakistanès i d’altres llocs d’Àsia que envien diners a casa seva.
A l'aeroport vam comprar una targeta SIM de 5 OMR (uns 12,98 €) per a 10 dies i amb 4GB de dades.
També vam recollir un cotxe de lloguer de la companyia Budget que havíem reservat via web. Amb ell ens vam traslladar des de l'aeroport fins a Masqat, la capital omanita.
A la ciutat de Masqat vam visitar els següent punts:
Sultan Qaboos Grand Mosque. Aquesta mesquita és moderna. Els no musulmans poden visitar-la de 8:00 a 11:00 hores de dissabte a dijous, perquè els divendres estan designats per al culte.
La mesquita està construïda amb 300.000 tones de gres de l'Índia. La musalla, o sala d'oració principal, és un quadrat que fa 74,4 metres de costat i té una cúpula central que s'eleva 50 metres per sobre del terra. Precisament aquesta cúpula, el minaret central (amb una alçària de 90 metres) i els quatre minarets laterals (de 45,5 metres) són les principals característiques de la mesquita.
A la sala d’oració hi ha la catifa d'una sola peça més gran del món.
Muttrah Souq. Aquest soc cobert es troba a Muttrah, una ciutat costanera situada a l'est de Masqat, formant part de la seva àrea metropolitana. Aquest soc encara no s’ha convertit per al turisme. De fet, érem relativament pocs els seus visitants estrangers aquell dia. Preneu-vos el vostre temps per a passejar pels seus carrers estrets.
En aquest soc vam comprar encens, olis essencials i alguna joia.
Marxem de Masqat i anem cap al sud parant en diversos llocs pel camí. Vam fer uns de 290 km.
La nostra primera parada va ser en el poble de pescadors de Qurayyat, a 102 km de Masqat. El poble de Qurayyat té molts llocs històrics, però tot és molt petit.
El primer d'aquests llocs és el fort de Qurayyat, el qual va ser construït per Said bin Khalfan Al Busaidi fa uns 200 anys, tant per a ús defensiu com amb finalitats residencials. El fort va ser modificat l'any 1987 per a convertir-se en un museu on es mostra la ceràmica i l'armament històrics de l'estat.
Tot seguit vam anar al moll de pescadors, a la Corniche i la Torre Al-Serah de la pròpia Qurayyat.
Continuant ruta cap al sud, i a pocs quilòmetres de Qurayyat, vam passar per l'estuari de Khor Al Milh, on hi ha les salines de Qurayyat.
Conduint uns altres 37 km més arribem fins a l'anomenat Bimmah Sinkhole, una profunda depressió natural plena d’aigua. Fruit del col·lapse del terreny es va crear un enorme forat d'uns 40 metres de diàmetre i que es troba enmig del no-res. El nom oficial del lloc, per cert, és el de Parc de Hawijat Najm.
Després vam anar a Wadi Tiwi, un congost espectacularment profund i angost tallat a les muntanyes, que avança entre imponents penya-segats fins al mar. Molt maco.
Continuem ruta cap al sud fins arribar a Sur, població costanera famosa per les seves drassanes de dhows, les embarcacions tradicionals àrabs.
Per altra banda, el Far d'Al Ayjah és una altra atracció popular a Sur. Està situat al districte d'Al Ayjah i ofereix vistes panoràmiques de la ciutat i el mar circumdant. A prop del far, els visitants poden explorar l'antic fort d'Al Ayjah, que compta amb una sèrie de torres de vigilància i muralles defensives.
Finalitzada la visita a Sur, anem cap a Ras Al Hadd, on tenim l’hotel. És el punt més oriental del país, el lloc on el Golf d'Oman i el Mar Aràbic s'ajunten.
Les platges que envolten aquesta població són un dels majors centres de niuament de la tortuga verda a l'Índic. Es calcula que entre 20.000 i 30.000 exemplars posen els seus ous aquí cada any. Just a Ras Al Hadd, on es trobava el nostre hotel, crec que es pot passejat per les platges i, si tenim sort, veure aquestes tortugues.
També és interessant el castell de Ras Al Hadd, el qual fou construït entre els anys 1560 i 1590. Per la seva banda, la torre de Ras Al Hadd, situada a la vora d'una llacuna, va ajudar en el paper defensiu del castell i es pot visitar gratuïtament durant l'horari d'obertura.
NOTA: A la nit, es recomana visitar la Reserva de Tortugues que hi ha a Ras AI Jinz, mundialment coneguda perquè cada nit les tortugues verdes gegantines, en greu perill d’extinció, ponen els ous en la sorra d'aquestes platges.
La millor època per a veure tortugues a Oman és entre els mesos de juliol i setembre. L'entrada a aquesta reserva de Ras AI Jinz costa 7 OMR per persona (uns 18 €/persona), una clavada. Si no estàs allotjat en la reserva de Ras al Jinz, i en temporada alta, és recomanable reservar l'entrada amb antelació perquè les places són limitades. En fi, que com ja ho hem vist en altres llocs on hem estat , i no era temporada, vam passar d'anar-hi.
Des de Ras al Hadd anem cap a l'oest i visitem Wadi Bani Khalid, un altre congost ubicat a les muntanyes. T'hi pots banyar, però no ho vam fer. És un dels uadis més accessibles d'Oman, ja que les primeres piscines es troben a tan sols cinc minuts a peu des de l'aparcament.
Aquest fou el lloc, en tota la nostra estada a Oman, on vam trobar més gent i més turistes.
Després ja vam anar cap a Al Wasil i des d'aquí, en un vehicle 4x4, a les Sharqiya Sands, una regió desèrtica d'Oman on hi ha uns quants campaments on poder passar la nit.
D'aquests campaments n’hi ha de tot tipus de preus i condicions, des de campaments com el nostre, més “tradicionals”, fins a resorts de luxe, on més que tendes són construccions a les que no els hi veig la gràcia. Però que tothom faci el que vulgui, és clar.
Nosaltres dormíem en una tenda del Sands Dream Tourism Camp, un campament situat en la regió anomenada arenes d'Al-Wahiba del desert d'Al Sharqiya. Vam arribar al campament en un vehicle 4x4 que ens esperava a Al Wasil, tal com havia acordat amb el personal de l'allotjament.
Només es pot arribar al campament en un 4x4 i el cotxe que havíem llogat no ho era, així que el vam deixar a Al Wasil fins al dia següent. I de fet, és millor no llogar un 4x4, ja que el seu preu és molt però molt més car, i paga la pena reservar el tema del desert directament amb la gent del campament.
La regió on es troba el campament va rebre el nom de la tribu Bani Wahiba. La zona està delimitada per un rectangle de 180 quilòmetres de nord a sud i 80 quilòmetres d'est a oest, amb una superfície de 12.500 quilòmetres quadrats.
Advertència pels que heu estat al desert de Wadi Rum (Jordània): no tenen res a veure. Wadi Rum té unes formacions rocoses i muntanyoses famosíssimes que no hi ha a Al-Wahiba. Geològicament no són àrees comparables. Una altra diferència és que a l’hivern a Jordània, molt més al nord, fa fred, mentre que a Oman no. Són dues vivències diferents.
El nostre campament era més tradicional, amb tendes que disposen de llits per a quatre persones i un lavabo fora, fet amb planxes, on la porta no tancava i estava sense sostre.
La tenda menjador del campament era comunitària, però molt agradable. Allà vam sopar i, al dia següent, esmorzar, amb un bufet variat i molt bo. Tot molt tranquil.
I apa, Cap d’Any al desert!!!!!.
Després d’esmorzar vam anar amb el vehicle 4x4 del campament fins a la població d'Al Wasil, on havíem deixat el nostre cotxe el dia anterior. Avui tenim l’hotel a la ciutat de Nizwa, on estarem dues nits.
Nizwa està situada al peu de les muntanyes, en una destacada cruïlla comercial de l'interior del país. Va ser la capital d'Oman durant els segles VI i VII.
Llocs que vam visitar a Nizwa:
Nizwa Fort. El fort de Nizwa va ser construït durant el regnat de l'imam Sultan bin Saif bin Malik Al Yarubi, a mitjans del segle XVII. La construcció del fort va trigar dotze anys. La seva alçada és de 34 metres i el seu diàmetre és de 45 metres. La seva torre compta amb obertures al voltant de la part superior per al foc de morter. L'entrada del fort té una escala estreta en forma de lletra "ح", una lletra àrab equivalent al so de la lletra hac en anglès. Té set portes i cadascuna d'elles té obertures defensives en la part superior.
L'horari de visita del fort és de 8:00 a 20:00 hores de dissabte a dijous. Els divendres obre de 8:00 a 11:30 i de 13:30 a 20:00 hores. El preu de l'entrada és de 5 OMR (12’5 €/persona).
Nizwa Souq. És un dels socs més antics del país i és un extens mercat que es dedica principalment a fruites i verdures, carn i peix. Una part del soc, la més propera al fort, està dedicada a l'artesania i s'adreça específicament al comerç turístic de pas. I és que Nizwa és particularment famós per l'elaboració del khanjar de plata, el punyal corbat tradicional d'Oman.
L'horari del soc és de 6:00 a 13:00 i de 16:00 a 22:00 hores. Tingueu en compte que a mig dia tanquen la majoria de les botigues a Nizwa. Els divendres, les botigues només obren fins a les 11 del matí.
Vam començar la jornada anant a visitar el Castell de Jabreen, situat a 42 km a l'oest de Nizwa. És molt maco. L'entrada al castell costa 3 OMR (uns 7 €) i l'horari de visita és de 7:30 a 21:00 hores.
Després vam anar al Fort de Bahla, uns 9 km al nord. Està inscrit com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. És realment magnífic. L'entrada val 4 OMR (uns 9 €) i l'horari de visita és de 9:00 a 17:00 hores.
Tot seguit vam anar fins a Al Hamra, un dels pobles més antics d'Oman. Es va fundar fa més de 400 anys sota el regnat de la dinastia Ya ́roubi. Està ubicat a 600 metres als peus de les muntanyes Al Hajar. De fet, al nord d'aquest poble es troba el pic més alt del país, l'anomenat Jebel Shams, amb els seus imponents 2.980 metres.
Al Hamra és interessant per la seva ben conservada filera de cases de fang, de dos i de tres pisos, construïdes a l'estil iemenita. Hi ha moltes cases abandonades a les parts altes del poble, que fan que el passeig sigui atmosfèric, especialment al capvespre, quan els edificis de color mel semblen fondre's en un.
El museu vivent de Bait Al Safah es troba a la part antiga d'Al Hamra.
La darrera visita del dia fou a Misfat Al Abriyeen, uns 7 km al nord-est d'Al Hamra. És un poble que compta amb increïbles terrasses agrícoles, bells carrerons i antigues cases construïdes sobre roca.
Aquí també veureu els canals de reg tradicionals omanites, els falaj, que permeten aprofitar les aigües subterrànies. Els carrers de Misfat Al Abriyeen segueixen sent com fa centenars d'anys, ja que no s'hi pot entrar en cotxe.
Abans de marxar de Nizwa visitem el seu mercat de bestiar, el qual només està actiu els divendres.
Tot seguit posem rumb cap a Masqat, situada 160 km cap al nord-est.
Avui visitem, des de Masqat, les illes Dimaniyat, una àrea protegida composta per nou illes en el Golf d'Oman i que assoleixen una superfície estimada en 100 hectàrees (equivalents a 1 km2). Aquestes illes es troben a uns 18 km de la costa omanita i uns 70 km a l'oest de Masqat.
La reserva compta amb un ric patrimoni natural i està farcida de diversos tipus d'esculls de corall, incloent algunes espècies que són molt rares. L'illa és la llar d'un gran nombre de tortugues marines que posen els seus ous i nius allà, i a més és un imant per a les aus migratòries i autòctones.
Fem un tour i esnòrquel amb l'empresa turística Daymaniat Shells, navegant a dos llocs diferents des del port esportiu de Seeb, a tocar de l'aeroport. Veiem tortugues (veure-les està assegurat, ja que en aquestes illes hi viuen fins a cinc espècies diferents de tortugues marines, incloent les carei i les verdes). La temperatura de l’aigua era de 24ºC.
Vam sortir a les 8 del matí des del port Al Mouj Marina de Seeb i vam tornar a les 13:30 hores. Ja de tornada a Seeb vam anar a visitar el Seeb Souk i a la Seeb Corniche.
Finalitzem el dia anant a visitar la moderna Royal Opera House Muscat, la qual és una joia arquitectònica única a la regió. No en va estem parlant de que aquest va ser el primer edifici d'òpera de tota la Península Aràbiga.
La seva construcció data de l'any 2011, tot i que l'inici de la mateixa va ser l'any 2007. Impacta la seva imatge exterior, d'un marbre blanc gairebé encegador.
Avui tornem cap a Barcelona, però ho fem diferent que a l'anada. Aquesta vegada volem amb la companyia Etihad Airways i fem escala en l'aeroport internacional Zayed, en l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units).