Relat d'un viatge de 21 dies a Mongòlia

Dia 1: Volem de Barcelona a Beijing en un vol de KLM, amb escala a Amsterdam.

Dia 2: Arribem a Beijing, on agafem un taxi després d'haver canviat uns dinerons (75 € cada una, crec). Ensenyem al taxista un paper amb el nom en xinès de l'alberg que havíem reservat, el Happy Dragon Hostel. Impressionant l'entrada a la ciutat. El tamany dels nous edificis, l'alçada dels blocs de pisos i la quantitat!.

El taxi al hostel ens costa 80 cèntims d'euro, si no recordo malament. Ens instal·lem i explorem la ciutat, tot buscant la famosa Ciutat Prohibida, que no trobem tot i semblar molt fàcil sobre mapa. Descobrim uns iaios molt simpàtics fent gimnàs al parc, gent molt amable i menjar autèntic xinès! I ... un carrer ple de paradetes de pinxos per menjar!. Evidentment allà ens quedem!. Provem el tauró i altres coses de les quals no en sabem el nom ni volem saber-lo!.

De cop es posa a diluviar i tornem cap a l'alberg a peu al cap d'una estona de barallar-nos amb taxistes, els quals s'aprofiten i demanen preus més alts.

Dia 3: Passem el dia a Beijing. Primerament, però, anem a buscar els bitllets del transmongolià a l'agencia que ens els ha tramitat, el CITS, situada en un edifici gran i modern sobre grans botigues de fotografia de casament empalagoses com els dolços més dolços que hàgiu tastat mai. Fascinant.

Bé, arribem al CITS després d'un parell d'hores buscant-lo, tot i estar a prop de l'alberg i resulta que és festa i no hi ha personal. De casualitat localitzem a dues persones treballant i intenten localitzar la persona que ens ha gestionat els bitllets. Dues hores després ens els dóna i molt amablement es disculpa. Sort que la nena ha vingut, perquè sinó no marxem a Mongòlia fins dies més tard!.

Amb els bitllets a la mà, ara ja estem lliures per recórrer la ciutat: Tiananmen, la Ciutat Prohibida (sota un sol de justicia i els milers i milers de xinesos i pocs guiris), els hutongs (per 5$ una horeta amb un conductor molt trempat) i el parc Beihai. El hutongs estan desapareixent ràpidament, ja que les autoritats els estan destruint per deixar pas a gegantins edificis moderns. Seria interessant passar-hi temps i observar el dia a dia de la gent que hi viu.

I un consell que us donem: si veieu alguna cosa que us agrada molt, compreu-la al moment. No cometeu l'error que vam cometre nosaltres al dir: "quan tornem ho venim a buscar".

Després xino xano de camí a l'alberg a peu, trobem un lloc per sopar en un carrer molt animat del xinesos joves. Plats picants. Noies que es demanen un munt de plats i amb qui xerrem en anglès i una nena xinesa de 6 anys que parla anglès perfecte, francès i canta en castellà!. M'encanta.

Dia 4: A les 6 del matí agafem un taxi que ens porta a la Gran Estació per agafar el tren transmongolià cap a Ulan Bator, la capital de Mongòlia. A Beijing hi ha varies grans estacions de tren i cal assegurar-se des de quina sortiu si feu cap viatge en tren!. Quina immensitat d'estació i quin munt de gent. Fan controls d'equipatge i hi ha molta gent i molt poc guiri. Ens esperen 30 hores de tren, que podrien ser tranquil·lament menys, però ho fan tot molt lent.

És tot molt emocionant. Comprem menjar a l'andana, fem les fotos corresponents al rètol en rus i xinès, als revisors drets com uns pals als costats de les portes dels vagons, identifiquem el nostre vagó i compartiment i fem tot el viatge soles en un soft berth de 4 llits.

Aviat arrenca el tren. Creuem un llarg tros de la ciutat, a estones sembla tot una gran obra. Blocs i blocs i blocs en construcció de dimensions gegantines i grues i més grues i grans carrers i carreteres i poc trànsit fora del centre. Aquest mateix paisatge continua així fora de Pekín. És com estar en una pel·lícula.

Parem en diferents punts, comprem menjar, puja gent, ara baixa, ara passa el revisor amb cara de pocs amics. Al tren hi ha una mena de caldera amb aigua bullent pee als passatgers, un lavabo i un petit ventilador dins el compartiment. Estem molt bé.

Quan ens endinsem a la part est del desert del Gobi, i sense adonar-nos-en, una capa de pols uniforme es va assentant a tot arreu: finestres interiors, ambient. Tenim els cabells encartronats de la pols de fora tot, tot i estar les finestres tancades.

De nit arribem a la frontera xino-mongola, el millor del tot el viatge en tren. Música clàssica per donar-nos la benvinguda a Erlian/Erenhot. Els controls de duanes a la frontera són com estar en una peli dels anys 70, revisions meticuloses del tren a cada banda de la frontera. Em pregunto si d'alguna manera pretenen mantenir l'esperit mític i en certa manera èpic de la idea de viatjar en el Transiberià o realment el contraban és un problema tant real com diuen.

Literalment passem tancats amb cadenat durant 3 hores en un edifici a la frontera amb Mongòlia a les 12 de la nit, mentre fan el canvi de rodes al tren, ja que les vies dels dos països tenen diferent amplada. Comprem menjar al petit super mercat ple de gent i de colors i de productes que no hem vist mai abans. I a la sortida s'acumulen un munt de persones locals carregats amb capses de cartró i bosses.

De tornada al tren recuperem a l'americana perduda!. Ens fem uns noodles quan tothom els havia fet dins l'edifici. Un cop més veiem que a tot arreu proporcionen aigua bullint gratis per fer-se te i instant noodles. Entrem a Mongòlia i un altre control fronterer de mitja hora més mooolt exhaustiu. Observem, veiem soldats, sentim sorolls de gent inspeccionant les entranyes del tren, per dalt i per baix, llanternes a munt i avall. Un cop més tot és de pel·lícula. Se'ns emporten els passaports unes dones grosses amb cara seriosa.

Ja de matí, després de fer un bon son durant la nit, veig de ple el Gobi, amb símbols budistes que ja havia identificat al Tibet. Desert. Alguna persona que deu anar a treballar. Una passada de ser aquí. De mica en mica entrem a estepes i veiem les primeres iurtes.

Dia 5: Arribem a Ulan Bator al migdia. Ens recullen els de l'alberg amb un 4x4 últim model, amb seients de pell i una carrosseria més brillant que una bateria de cuina nova. Tot va molt ràpid. És Àsia. M'encanta l'ambient de les ciutats asiàtiques, tot i que Ulan Bator és una ciutat lletja a primera vista. Al cap d'unes hores decidim marxar l'endemà mateix, enlloc d'estar-nos a Ulan Bator els dos dies inicialment planejats.

Parlem amb Nassan, la dona dels tours i allotjament, sobre el que volem i ens deixem assessorar. Es una dona molt viva, però amb el calerons no ens deixem enganyar, tot i que es fa la longui en vàries ocasions. Es desviuen per oferir un bon tracte al client per tal de tenir una bona critica a internet.

Tot i que volíem veure nord i sud, descartem el desert de Gobi i ens centrem en el nord.

Dia 6: Després de visitar el monestir de Gandan i un orfenat de nens orfes o abandonats, agafem el tot terreny rus i carretera i manta!. Ens han donat un conductor que parla un anglès molt rudimentari, però suficient. Se'l veu bon home, em cau bé.

La sortida de la ciutat és interessant: veus grans blocs d'habitatges comunistes, gent a tot arreu i com més lluny més a la vista queden les muntanyes cobertes de petits rectangles foscos, les tanques de les parcel·les de les iurtes.

Visitem dunes i el parc nacional de Hustain, on s'hi troben cavalls en estat salvatge i finalment busquem allotjament amb una família de nòmades fora del parc. Aquí és quan, per primer cop, entrem en una iurta. És com estar dins dels llibres que tantes vegades he fullejat a la llibreria Altair.

Amb la família que estem allotjats ens trobem molt a gust. Ballem, juguem i mirem com cuinen. És la primera vegada per a tots: ells mai havien tingut turistes i nosaltres mai havíem dormit en una iurta amb nòmades.

Dia 7: Ens despertem i juguem amb els nens de la família en la iurta que ens va acollir, ens ensenyen els cavalls i marxem. Avui molt de cotxe i dunes. Quina immensitat i baixíssima densitat de població, fins i tot el substantiu densitat sembla poc adequat aquí. Dormim en una iurta per a nosaltres soles. La familia no és tant agradable com l'altre, tot i que mengem millor. Tempesta i llum espectacular, dunes al fons.

Dia 8: A la ciutat de Kharakhorum visitem el monestir Erdene Zuu, un dels monestirs principals de Mongòlia. I fem carretera cap a Orkhon. El paisatge, no cal repetir-ho, espectacular tota l'estona. Manats de cavalls, vaques, genets, camells, etc. És de pel·lícula.

Dies 9 i 10: Aquests dos dies ens estem per aquesta zona i fem molt de cotxe... Arribem i visitem l'Orkhon Valley, amb un salt d'aigua. Un paisatge que em va fer plorar d'agraïment de poder veure aquell lloc. Passem pel monestir Tovkhon Kiid, un lloc de turisme local. Fa xim xim i plovisqueja.

Un altre tute de cotxe per arribar a Tsaagan Nuur, ja al cap vespre. Uf, al juny està ple d'una mena de mosquits molt molestos que no piquen. Ple, però ple. Núvols d'insectes!. Fan futbol, el mundial i els homes estan mirant la tele a la caseta de la família.

Dia 11: Al matí estem per Tsaagan Nuur, el llac blanc, però els mosquits fan que sigui molt molest i de les dues nits que volíem passar allà, no hi estem ni un dia. Al llac t'hi pots banyar i es un lloc molt bonic.

Dia 12: A la tarda arribem a Moron, on mirem el correu i fem una mica shopping. Les ciutats són com pobles semi deserts i grans extensions de tanques rectangulars fetes amb bidons y fusta. És la Sibèria mongola!. Quina passada de lloc.

Entrem a Khatgal, poblet a la vora del llac Khovsgol i el lloc on estem és xulo, una guesthouse amb Nescafè a dojo. Pugem a una muntanya, admirem les vistes, caminem per allà, pel petit port del llac.

Dia 13: Ens despertem i està plovent. Ens canviem de guesthouse i pugem a una muntanya amb vistes sobre el llacs i els cims del voltant. Passem el dia per la zona de la vora oest del llac. Relax i gaudir del paisatge. El cotxe i el conductor ho agraeixen, suposo. Dormim allà també i ens fa una tempesta de mil dimonis davant del llac, amb uns llamps com mai hem vist. Va valer la pena i per primera vegada un noi molt eixerit ens fa el sopar.

Dia 14: Marxem i passem per la zona de Selenge, al costat d'un riu, on per primer cop veiem arbustos i vegetació gairebé mediterrània, amb una quantitat d'insectes ja inimaginable aquí, que et fa adonar que cada vegada n'hi ha menys a casa!. I unes flors silvestres de tots colors. Passem per una zona termal i tastem la llet fermentada. Després de molta carretera i bots passem la nit en una guesthouse.

Dia 15: Avui més carretera, fins al monestir Amarbayasgalant Kiid. Dormim en una iurta al costat del monestir. Hi ha com una mena de població allà. Només s'hi veuen quatre ànimes i una mena de bar amb 2 o 3 nois joves.

Dia 16: Visitem el monestir Amarbayasgalant Kiid. Ens hi trobem eminències del Tibet visitant-lo i parlem amb la gent. M'hauria passat hores escoltant els joves que estudien per ser monjos mentre recitaven els seus textos i alhora espiaven a les occidentals que els visitaven!. Hi havia dos turistes més, francesos, un pare i un fill.

I ja és el final de viatge, d'aquí ja no parem fins arribar a Ulan Bator a les 6 de la tarda, per acabar arribant a l'alberg passades les 19h per culpa del trànsit en la principal arteria de la ciutat, la Peace Avenue. Fem shopping, sopem i després una dutxa ben merescuda, només la tercera o quarta des de que estem a Mongòlia.

Dies 17 a 21: El primer dia tenim un vol cap a Beijing, on ens hi quedem quatre dies més, fins que ja tornem cap a casa.