Relat d'un viatge de 16 dies pel país dels maies

A les 10 del matí surt el nostre avió de l'aeroport del Prat amb destinació a Madrid, des d'on a les 12:40 s'enlaira l'avió fins a Mèxic DF. Què dir d'un dia de viatge? Pesat, tot i que miris d'aprofitar el temps per fer les darreres planificacions, buscar les ultimes informacions, etc. Són moltes hores tancat dins un avió, que en aquest cas ens ha donat un servei pèssim en quant a menjar i entreteniments. Després d'aquesta experiència no recomanem sota cap concepte viatjar amb Iberia.

A les 7 de la tarda arribem a l'aeroport Benito Juárez de Mèxic DF. Per a dirigir-nos a l'hotel que ja tenim reservat, agafem un taxi. Hi ha uns taulells, just a la sortida, amb les diferents companyies autoritzades i que funcionen amb un preu fix. 240 $ per un vehicle gran per a quatre i equipatge. Conductor i camàlic demanen propina. Això és Mèxic!.

La primera visió de la ciutat és depriment: Av. Insurgentes amb prostitució, carrers bruts i el xofer que ens diu que no obrim finestres per seguretat.

Arribats a l'hotel, ens posem a dormir, són prop de les 8 a Mèxic, a Catalunya son les 3 de la matinada i com és normal, tenim son.

Comencem aviat, el nostre rellotge biològic ens desperta a les 5 de la matinada.

Esmorzem i ens dirigim a peu fins al Zócalo. És diumenge al matí i la plaça es va omplint de tot un univers de persones. Hi ha paradetes on es venen tota mena de coses. Menjars, joguines, petits regals, però el que més crida l'atenció són dos coses: els bruixots o suposats xamans adornats amb plomes com els antics indis que et poden fer qualsevol ritual per millorar el teu estat, i els professionals que anuncien els seus serveis al costat de la reixa de la Catedral: lampistes que es defineixen com a cirurgians de canonades, paletes, pintors etc.

Al Zócalo, els punts d'interès cultural són la Catedral, la més gran d'Amèrica, d'estil espanyol. Just al costat el Temple Major asteca (entrada 51 $, com la majoria de llocs arqueològics). Hem de pensar que els conqueridors van voler tapar amb la catedral, un lloc de ritual cristià, l'antic lloc de ritual pagà. I, finalment, el Palau Nacional amb els murals de Diego Ribera que, a nosaltres, és el que ens ha agradat més.

Per la tarda anem a Xochimilco. Agafem el metro (3 $), el viatge és una mica llarg, però distret ja que coincidim amb un partit de futbol a l'estadi Azteca. Els seguidors de l'Amèrica omplen els vagons i xerrem de la rivalitat que tenen amb el Chivas de Guadalajara que ells comparen amb un Barça-Madrid.

Xochimilco és un espectacle que no s'ha de perdre qui viatja a Mèxic DF. Les coloristes trajineras van amunt i avall dels canals, entre barques de mariachis o d'altres que serveixen antojitos. Tot una metàfora de la vida. El preu no el sabem, vam pagar 50 € per una passejada de 2 hores, però creiem que el preu real és inferior, val la pena regatejar i comparar entre més d'un embarcador.

Continuem llevant-nos aviat. A la recepció de l'hotel contractem els serveis d'un guia federal, ens ensenya les credencials, que ens farà la ruta del nord de Ciutat de Mèxic amb el seu cotxe. Preu: 1.500 $, entrades no incloses.

Comencem per la Plaça de les 3 Cultures. És un espai molt gran d'aspecte buit on conviuen restes d'un mercat asteca, una església colonial i un barri, Tlatelolco, que el govern mexicà dels 60 va qualificar de model pel futur del país. El guia no ho explica però la plaça és tristament famosa per la matança d'estudiants de l'any 68.

Piràmide de la Lluna (Teotihuacán)

D'allà, seguim cap a Teotihuacán, el plat fort del dia (entrada 51 $). Visita imprescindible de les ruïnes d'una ciutat anterior a maies i asteques, una civilització de la que ben poca cosa es sap i, que com passa en aquests cassos, dóna peu a innombrables hipòtesi sobre el seu nivell i sobre la seva misteriosa desaparició. Pugem a les dues piràmides: la Lluna i el Sol. Per els amants o tafaners de ciències esotèriques, comentar que d'aquesta ultima es diu que és una mena d'enorme pila on s'emmagatzema energia, fet investigat per l'Alemanya nazi i per altres estudiosos d'aquests temes.

De tornada a la ciutat, parem al Santuari de Nuestra Señora de Guadalupe. Una cara més de la identitat mexicana. Quan sentim la història de com la Verge va aparèixer a l'indi Juan Diego i analitzem els diferents símbols que envolten la imatge santa, ens adonem de com els conqueridors van voler fusionar les creences cristianes amb les indígenes per tal de dominar aquells nous territoris. De fet, els governants actuals encara segueixen aquesta línia quan defineixen el Mèxic actual com la síntesi de les cultures indígenes i espanyola.

A punt d'acomiadar-nos, la policia pretén multar-nos per tenir el cotxe mal aparcat, ¿mordida?, i el guia es defensa al·legant la mala imatge que donen del país. Resultat: els policies marxen remugant.

És ultima hora de la tarda i passegem per l'Alameda, on entre paradetes de menjar ens topem amb la Policía Turística, dalt d'un cavall i amb barret charro, que no saps si està allà per defensar l'ordre o per ser fotografiada. Esperem que les dues coses.

Dia de trasllat. Des de l'hotel ens criden un taxi fins a l'aeroport (180 $), més econòmic que en l'altre sentit. A les 10, agafem l'avió cap a Cancún i, un cop arribats allí, recollim el cotxe de lloguer que ens permetrà moure'ns pel Yucatán.

De Cancún a Tulum, seguim l'autovia de la costa, 130 quilometres on s'alternen els grans ressorts amb les atraccions turístiques i algun parc temàtic.

Arribem a Tulum, on tenim l'hotel reservat, a l'hora de dinar. Comprem quatre coses en un supermercat i fem tarda de platja. Sorra blanca, palmeres i un sol de justícia per la nostra pell blanca de final d'hivern. A les 6 de la tarda, i per la latitud on estem, el sol cau molt ràpidament i de sobte és negre nit. Temps de donar un volt pel poble, sopar i dormir.

Com que ens continuem llevant aviat, avantatges del jet lag, anem a la platja a veure sortir el sol.

A les 8 estem a les ruïnes de Tulum (ntrada 51 $). Val la pena anar-hi ben aviat, o ben tard, doncs no són massa grans i s'omplen dels turistes provinents dels ressorts propers. Les ruïnes en sí no són res de l'altre món, i més quan les compares amb els altres grans centres maies que veurem els propers dies. El més bonic és l'entorn, just al costat d'un mar intensament blau i amb dues petites platges de sorra blanca, en una d'elles et pots banyar si vas preparat. Quan acabem la visita, el lloc està ja molt ple.

Després d'això, anem a un cenote. A l'hotel ens recomanen el de cenote de Kape-Ha. Es troba a la carretera de Tulum a Boca Paila, un petit cartell a la dreta quan arribes als darrers hotels de Tulum. Ens cobren 100 $ pels quatre, sense tiquet. El cenote és una mena de piscina natural d'aigua dolça formada per l'erosió del terra calcari. Aquest de Kape-Ha no és massa gran i només té una precària escala de fusta i una corda per ajudar-se a entrar i sortir. N'hi ha d'altres molt més ben condicionats. La gràcia és que estem sols veient els petits peixos, la vegetació i les curioses formes del fons.

Improvisem un picnic amb quatre coses i per la tarda ens dirigim a Chichén Itzá, on arribarem a temps de veure l'espectacle de so i llum (entrada 116 $, inclou l'espectacle de so i llum i la visita de l'endemà). Hem vist espectacles d'aquests millors, ara bé, veure la gran piràmide il·luminada mentre una veu en off t'explica el mite de la creació segons els maies és força recomanable.

Passem la nit a l'hotel Villas Arqueológicas, a la mateixa entrada del parc. Val la pena dormir a l'entorn per poder fer la visita a primera hora del matí.

Comencem la visita de Chichén Itzá a primera hora. Val la pena per dues raons: aprofitar la fresca del matí, tot esquivant la forta calor del migdia, i per veure tranquil·lament bona part del recinte abans que arribin els autocars amb els turistes dels ressorts, els quals acostumen a fer-ho a partir de les 10, quan nosaltres ja fa un parell d'hores que hi som.

Relleus al «Convento» (Chichén Itzá)

Chichén Itzá està molt restaurat. El seu pol principal d'atracció és la piràmide anomenada El Castillo. Al seu voltant una enorme explanada i més enllà d'aquesta tot un grapat d'edificis, alguns millor i altres pitjor conservats o restaurats.

Els més destacats: l'edifici de les mil columnes, el gran Joc de Pilota, el Caracol i, per nosaltres el millor, el Convento, amb els seus treballadíssims relleus.

A mesura que passa l'estona, el recinte de les ruïnes es va omplint de visitants i de venedors ambulants. Veient aquests darrers, descendents dels maies, hom no pot evitar reflexionar sobre l'evolució que tenen les societats a través dels temps.

Al migdia, el termòmetre s'enfila fins els 40 graus, temps de piscina a l'hotel.

Per la tarda anem fins a Mérida, on tenim el proper hotel. Al vespre passegem pel centre de la ciutat: Catedral, Districte Colonial i Palau del Governador. Potser és que estem cansats, però la visita ens resulta decebedora.

Des de Mérida anem fins a Uxmal, a on arribem a les 8 del matí. Entrada: 116 $. Aquest conjunt està també molt ben conservat i és molt més tranquil que els altres que hem visitat.

S'entra per una llarga escalinata, al final de la qual es veu la gran piràmide del Adivino. Igual que a Chichén Itzá, no està permesa la pujada per a evitar accidents. La decoració dels edificis, entre els que destaquen el Palau del Governador, i el Quadrangle de les Monges, és molt elaborada, és el que es qualifica d'estil Pu-uc. Aquest és el tret distintiu de Uxmal. Aquest i les nombroses iguanes que prenen el sol mandrosament entre les pedres.

A la tarda tornem a creuar la península del Yucatan fins a Playa del Carmen. És una bona estona de carretera, amenitzada, això sí, pels cartells amb recomanacions per als viatgers: "Si toma, no maneje", "Cuide su vida, no se distraiga", "No deje piedras en la calzada", "Esta vía no es de alta velocidad", "Conceda cambio de luces", "Maneje con cuidado, su familia lo espera"... En fi, missatges i més missatges que et fan reflexionar, un quilòmetre darrera l'altre, sobre el sentit profund de la vida.

I al final del dia, Playa del Carmen. Carrers plens de guiris, alcohol barat i música a tot volum. És Mèxic com podria ser Platja d'Aro o Benidorm. En fi, només vam passar una nit i perquè ja era tard i teníem l'hotel reservat.

Esmorzem ràpid per marxar abans. És el nostre darrer dia a Mèxic i volem aprofitar-lo. Autovia cap al sud i tornem a Tulum que tan bon record ens va deixar a l'anada.

Fem un parell de volts fins trobar un hotel, el Diamante K, amb cabanes a primera línia de mar. Prenem el sol i ens banyem fins al migdia, gaudint del dolce far niente.

Per després de dinar quedem per fer una sortida de snorkeling. S'ha d'aprofitar que ben propera a la costa hi ha la segona barrera de corall més gran del món (la primera és l'australiana). Al llarg de la platja trobes diversos llocs on organitzen sortides, nosaltres ho fem amb un noi que ens han recomanat a l'hotel. La passejada dura un parell d'hores i els cost serà de 50 USD els quatre, material i begudes incloses. Veiem un munt de pescados com els anomena el guia i fins i tot ens topem amb una tortuga. És una experiència que recomanem.

Dia de trasllats. Volem de Cancún a Flores amb TACA. És un petit avió d'hèlice al qual accedim després de donar-nos la mà amb el pilot a peu d'escaleta. En el moment de facturar ens cobren 20 USD per persona com a taxa d'aeroport, tot i que al comprar el nostre bitllet per internet posava que totes les taxes estaven incloses.

L'avió sobrevola la costa mexicana fins a la frontera amb Belize. A partir d'allà, marxa cap a l'interior sobrevolant la selva fins al perdut aeroport de Flores. Només baixem 7 passatgers de l'avió. A la pista, tres avionetes i un helicòpter, cap avió comercial a part del nostre, no hi ha autobusos per arribar a la terminal, ni tampoc cintes per les maletes, només una gran sala on un policia mandrós ens estampa el visat d'entrada a Guatemala al passaport.

Un cop al carrer ens recull la furgoneta que ens ha contractat l'hotel per 25 USD per portar-nos fins a El Remate, un petit poble al costat del llac de Petén on tenim l'hotel.

Fa molta calor i passem la tarda al llac, on et pots banyar i prendre el sol en alguna de les plataformes que s'endinsen a l'aigua. L'aigua és transparent, talment una illa paradisíaca, però el terra és de llot i en trepitjar-lo s'enterboleix. Algú ens diu que hi ha cocodrils, suposem que fent broma doncs la gent del país també es banya.

El poble té molt poca cosa, només quatre botigues de records i un parell d'hotels.

Al matí, visitem Yaxhá. Tenim prop de una hora de camí, molts cops de terra, des d'El Remate fins a les ruïnes de Yaxhá. Ens porta la mateixa furgoneta del dia abans. Aquest cop, a més del xofer portem també un guia, contractat a traves de l'hotel. El paquet ens costa 244 USD pels quatre i inclou l'anada i tornada a Yaxhá, el trajecte per la tarda fins a Tikal, els serveis del guia, les entrades i un dinar de picnic.

Només baixar del vehicle comencem a sentir els xiscles dels monos aulladors. És la música de fons que tots associem a unes ruïnes perdudes enmig de la selva perquè això són. No són espectaculars, però l'entorn en quant a flora i fauna i la llunyania les revesteix d'un gran atractiu.

El guia ens parla d'altres encara més remotes, entre elles El Mirador, on s'hi arriba després de caminar una setmana per la selva en un viatge que es podria qualificar quasi bé d'iniciàtic, però nosaltres no disposem de tant temps i ens conformem amb les pedres, els ocells, els arbres i tantes altres coses que hem descobert avui.

Després de dinar, desfem el camí i anem cap a Tikal. El trajecte a través de la Biosfera Maia deixa entreveure la degradació que està patint aquest ecosistema pressionat per camperols i ramaders que cada cop fan més petita la jungla.

I al final, Tikal, la ciutat perduda, engolida pels arbres i tot just redescoberta una petita part. Deixem la visita més a fons per l'endemà, però aquesta tarda fem una primera passejada fins a la Gran Plaça, on estarem fins que es faci fosc. Allà ens concentrem els pocs turistes que hi som en aquesta darrera hora i un petit grup que fa una cerimònia en un altar maia. És un d'aquells moments irrepetibles, plens de màgia, i que valen per tot un viatge.

A les 5 del matí, els crits dels animals de la jungla fan de despertador. És un dels avantatges de dormir en un dels tres hotels que hi ha al mateix Tikal, l'altre és que pots començar la visita ben aviat.

El preu de l'entrada a Tikal és de 150 Q (quetzals guatemalencs) i s'ha de pagar en moneda del país. Nosaltres l'hem comprat la tarda abans i en aquest cas te la segellen amb data de l'endemà i és vàlida per als dos dies.

Al restaurant ens espera el guia. Es diu Israel Segura i podem assegurar que és un magnífic cicerone (se'l pot contactar per e-mail o al telèfon 5734-1968). Els seus serveis costen 60 USD per tot el matí, unes cinc hores.

Vista del Temple V (Tikal)

Caminarem prop de 10 quilòmetres per visitar els principals punts del recinte després de saludar la Paola, el cocodril de l'entrada (i no és broma). És una passejada entre frondosos arbres: ceibes, copals, arbre de don Ramon, acompanyats de monos aranya, monos aulladors, pisones, oropèndules, tucans etc. No sempre se'ls veu, però se'ls sent.

Pugem al Temple V, no apte per qui pateix de vertigen, restaurat recentment per una missió arqueològica espanyola. D'aquí cap a la Plaça dels 7 Temples i la del Món Perdut. Entre unes i altres trobes petites elevacions del terreny que fan suposar l'existència de més edificis encara enterrats. També val la pena pujar al Temple IV, més alt i també més ben preparat. I per descomptat la Gran Plaça, amb els temples I i II i les acròpolis nord i central a cada costat.

Han estat unes hores intenses, atapeïdes, de les que es recorden durant molt de temps.

A les 15:00 tornem a estar a Flores per agafar l'avió de TACA cap a Ciutat de Guatemala, on ens esperen amb un cotxe per dur-nos fins a Quetzaltenango on tenim pensat dormir. És una tarda cansada entre el trajecte amb avió al qual has d'afegir les quasi 4 hores per carreteres de pèssima qualitat fins a la nostra destinació.

Quan arribem a Quetzaltenango, no tenim ja esma per veure alguna de les processons de Setmana Santa que recorren la ciutat.

Seran dos dies els que dediquem a veure l'altiplà guatemalenc. Hem contractat el transport i els hotels a traves de l'agència Adrenalina Tours que ens ha funcionat raonablement bé.

Per al primer matí ens han preparat una ruta pels voltants de Quetzaltenango, o Xela com l'anomenen els seus habitants. Hem començat per anar a les Fuentes Georginas (entrada 50 Q), petites piscines d'aigües termals on la majoria del públic és local.

Castel Zunil

D'allà, hem seguit cap a Castel Zunil, un poble força típic amb una gran església blanca de l'època colonial i a on la guia ens portarà a veure un San Simón o Maximón, mena d'esperit en forma d'estàtua de fusta a qui se li demanen favors o protecció a canvi d'ofrenes normalment de tabac, alcohol o diners, més endavant i en diferents llocs de l'altiplà en veurem més.

El recorregut acaba al poble d'Almolonga i els seus camps d'hortalisses. És un recorregut que ens ha deixat força indiferents.

Després de dinar, marxem cap a Chichicastenango, també anomenat Chichi. És dimecres sant i el mercat que habitualment es celebra els dijous s'ha passat al dia d'avui. Arribem quan el mercat ja va de baixa. Tot i així és un espectacle força curiós, amb molta gent vestida de forma tradicional i comprant i venent tota mena de mercaderies. A diferència d'altres setmanes, el dimecres sant és tradició que hi vagin venedors de mel per l'esmorzar de dijous; portant la mel en qualsevol recipient de vidre, plàstic o llauna i les abelles brunzeixen omplint el carrer.

A primera hora acabem de conèixer Chichi. Aquest matí tot està molt més tranquil i passegem pels carrers, tot entrant en algunes de les nombroses botigues d'artesania. Així mateix, visitem l'església de Santo Tomás, on trobem també una d'aquests nombrosos San Simón palplantat a la seva escalinata.

D'aquí, marxem cap al llac d'Atitlan. A la població de Panajachel ens espera el guia, en Juan Diego, un noi jove a qui recomanem a tot aquell que vulgui visitar la zona. En vaixell fem un recorregut que ens porta a Santiago Atitlan, el poble més conegut del llac, i a San Marcos de la Laguna, un recó ple de hippies i rodamóns occidentals.

No podem admirar massa el paisatge que composen els tres volcans que envolten el llac, doncs és molt habitual que estiguin tapats pels núvols a excepció de primera hora i aquest no és el cas.

A Santiago passem pel mercat i l'església i coneixem la senyora que es fa el tocat tradicional amb 20 metres de cinta al voltant del cap i ens topem amb un nou Sant Simón. A l'església ens corprèn la placa que recorda la guerra civil que va viure Guatemala i honora el capellà de Santiago, d'origen nord-americà, que va ser assassinat per forces militars degut a la seva defensa dels indígenes.

A San Marcos ens trobem amb una comunitat internacional on s'han desenvolupat diferents centres alternatius: teràpies naturals, ioga, bioenergia etc.

I d'aquí cap a Antigua, final del nostre viatge.

Processó de Divendres Sant (Antigua)

Divendres Sant a Antigua, la vella capital de Guatemala. Processons multitudinàries, natzarens, catifes de flors als carrers, devots, turistes i... carteristes. Si l'altiplà ens va deixar una certa sensació decebedora, Antigua ens refà.

Antigua és una ciutat molt coqueta amb els seus vells edificis colonials, les seves esglésies i en un dia con Divendres Sant el seu atractiu es multiplica.

Els carrers estan plens a vessar de turistes, però sobretot de gent vinguda de tot Guatemala, doncs la fama de les processons de l'Antigua Ciudad de Santiago de los Caballeros del Reyno de Guatemala, nom oficial que li atorgà el rei Felip II, ha traspassat fronteres.

És un dia en que no fem res concret. Ens deixem portar per la gent i pel nostre instint. Anem d'un costat a l'altre descobrint una vella església, un discret palau, un pati amagat, una finestra enreixada, un venedor ambulant...

Poc a poc els diferents monuments de la ciutat van passant davant els nostres ulls: l'església de la Mercè, l'Arc de Santa Caterina, la Catedral, l'Ajuntament, la Universitat de Sant Carles, ...

Anem a dormir tard, doncs les processons acaben ja de matinada amb els sons de les marxes fúnebres esquinçant la foscor.

Dissabte de Glòria. La ciutat es lleva amb una forta ressaca. Els forasters marxen i els antigüencs dormen. És una ciutat buida on només alguns viatgers, com nosaltres, surten buscant l'última imatge abans de tornar cap a casa.

Tornem a passar pels llocs del dia abans, la ciutat no és massa gran. Ens arribem també a Sant Francesc i a Santa Clara i trobem també la plaça amb els antics safarejos. Avui trobem la ciutat dolça, un xic nostàlgica, potser perquè a nosaltres també ens envaeix aquest sentiment en saber que el viatge arriba al seu final.

Al migdia fem el nostre darrer àpat a la Fonda de la Calle Real. No hi ha temps per a més.

Després de dinar ens recullen per anar a l'aeroport de Ciutat de Guatemala i començar el llarg viatge de retorn. L'avió d'Iberia arriba puntual. Com ja hem dit abans és l'únic vol amb Europa. Només uns pocs vols connecten Guatemala amb les altres capitals centreamericanes, Mèxic o Estats Units. L'avió fa una escala tècnica a Panamà abans d'endinsar-se en l'oceà i en la nit.

Ja a l'endemà arribem a casa, cansats però contents i començant a fer plans per a un proper viatge.