Relat d'un viatge de 7 dies a Eslovènia

Eslovènia és país de vacances tranquil·les. Un petit país i una enorme varietat de paisatge con- formen l'escenari idoni per aquell que vol carregar les piles abans de tornar a la feina del dia a dia.

Allà on conflueix Centreeuropa amb la Mediterrània trobem tot el que hom espera trobar en un país: els Alps Julians amb els seus idíl·lics paisatges, una petita línia costanera de poblets acollidors, un interior de menudes viles artístiques, una capital a on veure passar la vida des de la terrassa d'un cafè...

És, a més, un país còmode, amb un bon nivell de vida i per tant no tan barat com altres estats de l'antiga Europa de l'est, bones comunicacions, ben equipat en quant a hotels i restaurants... I tot això amb unes distàncies que et permeten anar d'un lloc a un altre en molt poc temps.

Aquest relat fa referència a un viatge que és la continuació (de fet comença on acaba aquell) d'un viatge per terres alemanyes i que també trobareu detallat en aquest mateix web: Relat d'un viatge de 4 dies a Baviera.

Arribem a Bled al punt del migdia. El dia és gris i a les muntanyes amenaça pluja. Un taxi en duu de l'estació de tren al centre, on recollim el cotxe de lloguer.

Cases venecianes (Piran)

Consultem el temps per internet i veiem que a la costa s'espera bon temps, així que decidim començar el nostre viatge per allà. Durant el trajecte per l'autopista plovisqueja, però tan bon punt hem vist el mar, el cel ha esdevingut d'aquell blau mediterrani tan intens.

Quan arribem a Piran els hotels estan plens i ens costa trobar habitació, però com deia la cançó, "a veces el diablo va y se pone de tu parte", i potser per això acabem per arribar a l'Hotel Tartini, a Piran. El poble és molt i molt maco. Carrers estrets, cases i esglésies d'estil venecià, el mar... i tot això amb els cotxes sense poder circular, aparcats a l'entrada. El lloc perfecte per oblidar-se de tot i de tots passejant, prenent un gelat, descansant al sol, sopant en una terrassa...

Per la tarda ens arribem una estona a la platja de Fiesa. La guia diu que és la millor d'Eslovènia: una petita llenca de pedres i un espigó de formigó que s'endinsa uns metres i des d'on els nens es llencen a l'aigua. Realment, la costa eslovena és maca, encara que no es pot dir que hi hagin platges, si més no com les entenem nosaltres.

Aprofitem el matí per fer un darrer volt per Piran. Pugem fins l'església de Sant Jordi tot passant pel claustre del monestir franciscà i tornem a baixar passant pel mercat que es fa darrera l'Ajuntament. S'està tan a gust que triguem en marxar fins a la nostra propera parada: Skocjan.

Les grutes de Skocjan estan declarades Patrimoni de la Humanitat (entrada: 14 €). Realment són espectaculars. El seu atractiu no són les formes sinó les dimensions: són enormes i et recorden un escenari de pel·lícula fantàstica de mons subterranis. S'ha de caminar una mica, uns tres quilometres en total, i fa una mica de fred a l'interior, per tant val la pena anar ben calçat i amb alguna roba d'abric.

I d'aquí, cap a Lipica. Es poden veure els cavalls des de la mateixa carretera, que és el que fem nosaltres, o en una exhibició. També es pot dormir en un dels dos hotels, l'altre estava en reformes.

Optem per seguir cap al nord i dormir a Nova Gorica. Ciutat estranya. La frontera s'ha desplaçat diversos cops en aquest indret on en els darrers cent anys han confluït l'Imperi austrohongarès, l'estat iugoslau i actualment Itàlia i Eslovènia. L'any 1945, Gorica va passar a territori italià amb el nom de Gorizia, i el nou estat iugoslau va construir una nova ciutat amb l'original nom de Nova Gorica.

Carrers rectes i edificis freds i atrotinats, l'activitat més visible son els casinos que atrauen als visitants italians. Que ningú esperi trobar una còpia de Las Vegas o de Montecarlo, sinó una ciutat atrotinada i amb un cert aire decadent.

Avui és el dia de l'alta muntanya. Fa un sol esplèndid i el paisatge és majestuós. La carretera s'enfila seguint la vall del riu Soca on es poden practicar diversos esports d'aventura, però nosaltres seguim cap a dalt, cap al Pas de Vrsic.

Passat Bovec, la carretera comença a enfilar-se amb bones pendents. 50 corbes de 180 graus, la meitat a cada vessant permeten superar aquesta barrera de la natura.

La carretera va ser construïda durant la I Guerra Mundial per presoners russos. El camp de batalla entre italians i austrohongaresos estava situat a la vall del riu Soca i aquests darrers havien de rebre els seus subministraments a través d'aquest pas de muntanya i aquest va ser el motiu per emprendre aquesta difícil obra.

Llac de Bled

Fem diverses aturades, tant durant la pujada com a la baixada. Parem al Jardí Alpí que ens decep, segurament està millor en primavera quan deu estar ple de flors.

Més amunt, aparquem el cotxe i ens arribem fins diversos miradors, tots ells espectaculars. Dalt del coll hi ha molta gent fent excursions pels voltants.

Un cop en el descens veiem la capella russa i, just abans de Kranjska Gora, un petit llac on ens aturem a dinar tot fent un picnic.

Per la tarda, ens arribem fins al trampolí de salts d'esquí abans de seguir ruta fins a Bled. Ens costa una mica trobar allotjament, hi ha molts visitants aprofitant els darrers dies de vacances.

Bled posseeix un paisatge serè. El llac amb l'illa rematada per una bella església; el castell dalt del turó; un conjunt d'antigues cases i hotels. Val la pena passejar al voltant del llac, el camí és planer i està perfectament senyalitzat i això és el que fem, això i pujar fins al castell per gaudir de les vistes sense arribar a entrar-hi.

Sortim de Bled sense destinació determinada. Per començar anem cap al proper llac de Bohinj. Aquest té un paisatge més de muntanya que no pas el de Bled, encara que això no impedeix que estigui totalment preparat per els visitants.

Bohinj Bistrica

No es pot aparcar a qualsevol lloc, només als grans pàrkings que hi han a l'arribada i on comença el camí cap a la cascada Savica.

És allà on parem, i és fins a la cascada que pugem caminant.

El camí és una mica feixuc, són tot escales i el paratge amb la cascada que hi ha al final, sense ser lleig, tampoc és impressionant.

Preferim el llac, on es pot fer senderisme pel bosc o banyar-se en alguna de les petites platges.

És un lloc tranquil, on, com anècdota, direm que l'Hotel Jezero, al primer parking, va ser utilitzat per la Gestapo, garantia del seu isolament.

Al voltant del llac i de camí, trobem uns quants pobles petits amb esglésies blanques amb el campanar amb sostre de ceba enmig d'un paisatge molt verd. Entre ells, destaquem la Bohinj Bistrica.

Per la tarda, seguim ruta tornant cap a Bled i seguint fins a Radovljica. Podem dir que està vist en mitja hora, però tot i així val la pena aturar-s'hi. A darrera hora arribem a SkofjaLoka. Ens quedarem a dormir en aquesta localitat. El casc antic format per esglésies i mansions és molt atractiu.

Dediquem el matí a veure les coves de Postojna. Aquestes coves són l'atractiu turístic més conegut i més massificat del país. L'entrada ens costa 27,90 € (22,30 els estudiants), i també inclou la visita al castell de Predjama, on anirem després de sortir de la cova.

Hi ha moltíssima gent a les coves, on les visites són guiades en diferents idiomes, nosaltres ens afegim al recorregut en francès doncs és un dels que té menys gent.

Tot i que Postojna presenta belles concrecions i formes, a nosaltres ens va impressionar més la grandiositat de Skockjan.

El dia és gris i a estones plovisqueja mentre visitem el castell de Predjama. L'entorn de la fortalesa és molt bonic i aquesta està magníficament situada. L'interior és una mica senzill, però no ens penedim d'haver-nos-hi arribat.

I d'aquí, prenem l'autopista i marxem cap a l'interior del país. El paisatge es va suavitzant: turons arrodonits i verds a costat i costat fins que arribem a Ptuj, on passem la nit.

Ptuj és una petita població típicament eslovena. El riu, un casc antic cuidat amb esglésies d'estil centreeuropeu i dalt del turó un castell dominant la situació. Passegem pels seus carrers i esmorzem a la terrassa d'un cafè. La pluja del dia abans ha deixat l'aire fred i una atmosfera neta que brilla sota el sol. El poble aviat està vist i marxem cap al sud del país.

La propera parada és Rogaska Slatina, un balneari dels de tota la vida. Jardins ben cuidats, edificis solemnes del segle XIX i una atmosfera a mig camí entre avorrida i decadent però, això si, elegant. No ens hi estem massa estona, tampoc hi ha molt per veure o fer a menys que un vulgui fer-se algun tractament.

I ja, a punta de migdia, arribem a Terme Olimia. Hem vist en diferents llocs que els eslovens acudeixen a aquesta mena de centres: grans complexes hotelers barreja d'aigües termals i parc aquàtic. Mentre els adults cuiden la salut o l'estètica, els petits juguen als tobogans i trampolins. L'adjectiu que ens mereix el lloc és el de curiós.

Catedral de Ljubljana

Torna a ploure intensament mentre anem per l'autopista des de Terme Olimia en direcció cap a la capital.

Ljubljana és una ciutat de mida humana. Si un agafa habitació en un hotel cèntric es pot desentendre del cotxe o del transport i anar a peu a tot arreu.

Algú va definir Ljubljana com la petita Praga i tenia raó.

El centre de Ljubljana està ple d'edificis de clar estil centreeuropeu.

Sense anar més lluny, la catedral, l'ajuntament, les esglésies, els palaus, els ponts damunt el riu, el castell, ... tot et recorda una d'aquestes clàssiques ciutats de Mittleeuropa, però, com tot el país, a petita escala.

El més valorat de la ciutat de Ljubljana acostumen a ser seus els ponts sobre el riu Ljubljanica. El pont triple, per exemple, és original i el pont dels Dragons és tot un símbol de la ciutat.

Pont dels Dragons de Ljubljana

A nosaltres ens agraden les vistes des del castell. La pluja del matí ha netejat l'atmosfera deixant un cel clar que ens permet veure, al fons, la carena dels Alps nevada tot i estar al mes d'agost.

Tanmateix els arbres del parc que hi ha entre el castell i la ciutat comencen a prendre el color groguenc de la tardor.

És una ciutat on prendre una tassa de xocolata en una cafeteria o un gelat en una terrassa al costat del riu, una bon lloc per acomiadar el viatge que s'acaba.