EL SALVADOR
Recorrent la Ruta de Paz Lenca a Morazán
Fecha viaje: 
Introducció
En les províncies frontereres entre dos països d'Amèrica Central, El Salvador i Hondures, es troba la Ruta de Paz Lenca Marcala Perquín, una iniciativa nascuda l'any 2004, gràcies al Programa Binacional de Desarrollo Fronterizo d'aquests dos països i amb el suport de la Unió Europea, de recuperació de la memòria històrica d'una zona que va viure convulsament força anys del segle passat (especialment les dècades dels 70 i 80) i al mateix temps, de desenvolupament turístic d'una zona privilegiada cultural, ètnica i geogràficament.
La Ruta de Paz Lenca s'estén per la serra de Nahuaterique (que forma part dels dos països) entre diferents poblacions i indrets de gran bellesa que comparteixen una cultura i una història comuna ja que els seus habitants majoritàriament formen part de l'ètnia lenca, un poble que des de fa més de mil anys viu en aquestes terres i que al voltant de l'any 1530 va organitzar una guerra de resistència a la conquesta per part dels espanyols que va durar prop de deu anys i que va acabar amb la mort del cacic Lempira.
Avui en dia, la presència identitària lenca més important es redueix a petites comunitats del departament de Morazán, a El Salvador, que intenten preservar viva la seva cultura, l'artesania (especialment la terrissa) i certs ritus religiosos, com la Compostura o los Guancascos, mentre que les seves llengües (el potón i l'ulúa) només resten vives en la toponímia: Gotera (Turó alt), Araute (Vall de les quatre cases), Guatajiagua (Lloc amb cultius de tabac), Torola (Els tres caps), Jocoro (Poble de foc), Osicala (Turó dels nou vents), Quelepa (Jaguar de pedra), etc.
Aquesta ruta turística de recuperació de la memòria històrica està constituïda per set municipis de la zona nord de Morazán, a El Salvador, i sis del departament de La Paz, a Hondures, essent les principals ciutats a banda i banda, Perquín (Camí de brases) i Marcala (Lloc de presons).
El Salvador és un país força desconegut on destaquen l'amabilitat de la seva gent, l'extraordinària bellesa dels seus paisatges i l'amagada riquesa de la seva cultura... El departament de Morazán, per on transcorre aquesta Ruta de Paz Lenca, es troba a la part nord-oriental del país, amb altituds d'entre 500 i 1.500 metres sobre el nivell del mar i amb una topografia espectacular i relativament accidentada. També és bo recordar la història propera d'aquest país i d'aquest departament, conegut per ésser terra de resistències.
Ja a finals del segle XIX l'exèrcit salvadorenc va actuar decididament sota les ordres de les oligarquies locals i les estrangeres, garantint així el control econòmic, polític i social en mans de poques persones, al servei del govern estranger d'Estats Units i creant una minoria immensament rica. Lluny quedava enfrontar-se a l'extrema pobresa, a les descomunals desigualtats, a la fam i les malalties o a la inexistència de drets mínims en el país. Aquesta situació es va anar repetint durant totes les dècades del segle XX amb tragèdies com la repressió a la insurrecció de l'any 1932, els recurrents cops d'estat, les dictadures militars o la guerra amb Hondures de 1969. Finalment, a principis de 1981 va esclatar la guerra civil a El Salvador que va durar fins la signatura dels Acords de Pau de Chapultepec de l'any 1992.
La Ruta de Paz Lenca ens acosta a conèixer, a reflexionar i a dignificar molts d'aquests darrers esdeveniments que van tenir lloc a Morazán, una de les zones que la Força Armada salvadorenca va considerar més perillosa per la seva organització popular i per la penetració de l'organització guerrillera, cosa que va dur a triar-la com a objectiu militar prioritari.
Fitxa tècnica del viatge
Data del viatge
Mes de Febrer de 2009.
Itinerari
Dia 1: San Salvador - San Francisco Gotera - Meanguera - Comunidad Segundo Montes
Dia 2: Comunidad Segundo Montes
Dia 3: Comunidad Segundo Montes - El Mozote - La Guacamaya - Com. Segundo Montes
Dia 4: Comunidad Segundo Montes - Jocoaitique - El Rosario
Dia 5: El Rosario
Dia 6: El Rosario - Torola - San Fernando - El Rosario
Dia 7: El Rosario - Perquín - Arambala - El Rosario
Dia 8: El Rosario - San Salvador
Aquest viatge ha estat realitzat en cotxe per la zona nord del departament salvadorenc de Morazán, amb inici i final a San Salvador, la capital salvadorenca.
Visat
Pels ciutadans de l'estat espanyol no cal visat. Per a qualsevol consulta es pot contactar amb l'Ambaixada de El Salvador a Madrid (C/ General Oraá, 9 - 5º Dcha. - 28006 Madrid; tel. 91 562 80 02) o també amb el Consolat General Honorari de El Salvador a Barcelona (C/ Muntaner, 260, 3º - 08021 Barcelona; tel. 93 209 36 58).
Salut
Per a conèixer qualsevol aspecte relacionat amb la salut es pot consultar el web del Ministerio de Sanidad y Política Social o també el web del Centre de Salut Internacional de la Generalitat de Catalunya.
Transport i allotjament
A nivell de transport la zona disposa de rutes regulars de bus local i de pick-up entre les poblacions més importants i també és possible llogar pick-ups i autocars per a grups. Les distàncies en aquesta zona del nord de Morazán són relativament curtes i per tant són fàcils les visites i excursions diàries.
A nivell d'allotjament hi ha una creixent (encara que minsa) oferta de casas de huespedes, hostals, eco-hotels o terrenys d'acampada a Perquín, San Fernando i Arambala.
Guies de viatge
La veritat és que no existeixen masses guies de viatges sobre El Salvador. Es pot consultar la guia Nicaragua & El Salvador de Lonely Planet. També es poden consultar algunes webs amb pàgines dedicades a aquest país com Narinant.cat, Cibercity, Lonely Planet, El SalvadorTips, o el Ministerio de Turismo de El Salvador.
A Perquín es troba un Centre d'informació Turística sobre la Ruta de Paz Lenca on es pot comprar una guia específica de la Ruta i també hi ha petites oficines de turisme a la majoria de poblacions que esmentem.
Lectures recomanades
- Informació sobre la història d'El Salvador:
• 1932. Rebelión en la oscuridad, Jeffrey L. Gould i Aldo Lauria Santiago (Ediciones Museo de la Palabra y la Imagen MUPI, 2007, San Salvador).
• La guerra del fútbol y otros reportajes, Ryszard Kapuscinski (Ed. Anagrama, 2008, Barcelona).
• Veinte años de historia de El Salvador (1969-1989), Ignacio Ellacuría (UCA Editores, Col. Escritos Políticos, 2005, San Salvador).
• Un día en la vida, Manlio Argueta (Editorial Txalaparta, 2006, Tafalla).
- Informació sobre la Comunidad Segundo Montes:
• El soroll de la Milpa. Lluita i organització a Chiapas, El Salvador, Guatemala i Nicaragua, Diversos autors (Ed. REDS - Col·lecció Camino del Sur, 2004, Barcelona).
- Informació sobre El Mozote:
• Luciérnagas en el Mozote, Rufina Amaya, Mark Danner i Carlos Henríquez Consalvi (Ed. MUPI, 1998, San Salvador).
• El Mozote. Vidas y memorias, Leigh Binford (UCA Editores, 2007, San Salvador).
- Informació sobre els fets de Villa El Rosario:
• Rompiendo silencios. Desobediencia y lucha en Villa el Rosario, Fina Rubio i Eduard Balsebre (Ed. MUPI i REDS, 2009, San Salvador/ Barcelona).
• Imposible Olvidar, documental (52min.) de Jordi Oriola. Es pot veure el documental on-line.
- Informació sobre Radio Venceremos:
• La Terquedad del Izote. La historia de Radio Venceremos. Carlos Henríquez Consalvi (Ed. MUPI, 2003, San Salvador).
Els llibres editats pel MUPI, UCA i REDS no es troben en totes les llibreries de casa nostra i per això es recomanable contactar amb l'entitat REDS, amb seu a Barcelona, que els pot facilitar.
DIARI DE VIATGE A EL SALVADOR
Dies 1 i 2: SAN SALVADOR - MEANGUERA - COMUNIDAD SEGUNDO MONTES
Sortim des de San Salvador en cotxe cap a l'est per la Carretera Panamericana CA-1 i després girem cap el nord per la Carretera CA-7 en direcció al Departament de Morazán. Comencem el nostre recorregut pel sud d'aquest departament, travessant per la seva capital, San Francisco Gotera, i arribar al municipi de Meanguera que es troba a 189 km de San Salvador, la capital del país. Aquest municipi destaca per tenir en els seus límits dos indrets plens d'història: per una banda, la Comunidad Segundo Montes, i per l'altra, El Mozote.
La Comunidad Segundo Montes (CSM) sorgeix dels milers de persones que van haver de fugir cap a Hondures durant tota la dècada dels 80, concretament en els mesos previs i durant la guerra civil que va assolar El Salvador durant 12 anys. Van fugir per salvar-se de la mort, però també per resistir i donar suport a la lluita del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN). Ho van fer des del campament de refugiats de Colomoncagua (Hondures), i ho van continuar fent des del nou assentament salvadorenc a Meanguera.
El 10 d'octubre de 1980, abans de l'inici del conflicte bèlic, les Forces Armades salvadorenques van iniciar un fort operatiu militar al nord de Morazán. Els soldats destruïen els conreus i les cases que es trobaven pel camí, alhora que mataven tant els animals domèstics com les persones que no aconseguien fugir. Milers de famílies van haver d'escapar-se per protegir les seves vides, obligades a vagarejar pels boscos durant més de dos mesos, amagant-se de dia i caminant de nit.
El 12 de Desembre de 1980 va arribar un primer grup, d'aproximadament 600 persones, a territori hondureny. Progressivament, van continuar arribant més famílies, instal·lant-se en indrets públics del poble de Colomoncagua (esglésies, convents, parcs, mercats i pistes esportives). Així es constituïa el refugi de Colomoncagua.
El procés de repatriació a El Salvador va començar el 18 de novembre de 1989, amb la tornada de 712 persones que, sense cap tipus de suport, van anar a peu fins el municipi de Meanguera. El campament de Colomoncagua es va tancar el 27 de febrer de 1990, amb la sortida de l'últim grup de persones. Es van realitzar 1.500 viatges amb camions per traslladar unes 8.000 persones amb totes les seves pertinences fins el nou assentament. Un mes més tard, el 25 de març de 1990, s'inaugurà oficialment a Meanguera la Comunidad Segundo Montes.
Actualment, aquesta Comunitat acull, gràcies a la seva organització transversal i comunitària hereva de l'experiència en l'exili, un seguit de projecte i accions únics en tot el país: programes escolars i formatius de gran qualitat, una escola de música on han sorgit grups reconeguts internacionalment, emissores de ràdio, programes cooperativistes, xarxes de salut, etc.
A més cal destacar el desenvolupament de projectes turístics, com la Posada El Torogoz, hotel i restaurant en el terme municipal de Jocoatique, el millor lloc per una bona estada compartint la tranquil·litat i la pau de la zona i on podem gaudir de la cuina del nord d'El Salvador (la sopa de gallina índia, el churrasco o la fruita amb mel) o les botigues d'artesania lenca Morazán sin límite o Florazul.
En els voltants de la Comunidad val la pena fer dues visites: durant el dia anar al riu Torola a gaudir de les seves aigües i de la rica natura que l'envolta i als capvespres acostar-se a Los Quebrachos, i en concret, al Mirador El Barrancón, on es pot descobrir una bona vista de les muntanyes i de la posta del sol...
Per últim, també es pot visitar en aquesta comunitat el Museu Comandante Schafik Vive, dedicat a explicar el naixement i la història de la comunitat i diferents esdeveniments de la guerra civil a Morazán.
És imprescindible una visita a la Comunidad Segundo Montes per poder conèixer de primera mà els valors de la justícia, la llibertat i la revolució d'aquest poble i poder compartir el seu amor a la vida.
Dia 3: EL MOZOTE - LA GUACAMAYA
Tanmateix, en l'altre extrem de la vida es troba el lloc històric de El Mozote, internacionalment i tristament famós ja que durant els dies 10, 11 i 12 de desembre de 1981 més de 1.000 persones foren assassinades a mans dels soldats del batalló Atlacatl de l'exèrcit d'El Salvador, sota el comandament del Coronel Domingo Monterrosa Barrios.
Actualment, a la plaça de l'antiga església hi ha un memorial on es troben els noms de totes les persones assassinades i on familiars de Rufina Amaya (única supervivent de la matança i que va viure fins a l'any 2007) han rebut el seu testimoni i ens acompanyen en la visita.
Al costat mateix de l'església es troba també El Jardín de los niños inocentes, un delicat espai dedicat a la memòria dels centenars d'infants que van morir a mans de l'exèrcit durant aquells dies. Cada any, entre l'onze i el tretze de desembre El Mozote s'omple d'activitats culturals i religioses en memòria de les víctimes de la guerra a El Salvador.
Uns quilometres més enllà i seguint un camí de terra s'arriba fins La Guacamaya, un dels indrets ocupats per la guerrilla del FMLN i el seu centre d'operacions a l'inici de la guerra civil. Encara avui en dia es poden veure les restes de refugis antiaeris i de trinxeres.
Dies 4, 5 i 6: JOCOAITIQUE - EL ROSARIO - TOROLA - SAN FERNANDO
Més al nord, podem visitar el municipi de Jocoatique, conegut com la ciutat dels vestíbuls pels amplis corredors exteriors de columnes que tenen els principals edificis de la població i, a nou quilometres trobem el poble de El Rosario. Aquest municipi, anomenat fa uns anys Villa El Rosario, destaca tant per la seva bellesa, amb una plaça principal on es troba l'església d'estil colonial de blanques parets construïda l'any 1830, com per la seva història recent:
L'octubre de 1980, abans de l'inici de la guerra civil, en el marc d'un operatiu militar dut a terme per les forces de l'exèrcit salvadorenc (el mateix abans esmentat en parlar de la Comunidad Segundo Montes), milers de persones es van veure obligades a refugiar-se en aquesta població fugint de l'estratègia de tierra arrasada. Allà, el capità Francisco Mena Sandoval que ostentava el comandament va rebre l'ordre d'assassinar a totes les persones refugiades i fer una terrible matança. Afortunadament aquest militar va desobeir l'ordre i va evitar les seves morts.
Avui es pot passejar pels seus carrers i parlar amb alguns dels protagonistes d'aquesta història. Molts dels homes i dones que van poder fugir i salvar la vida gràcies a la decisió del capità Mena Sandoval van refugiar-se a Colomoncagua i ara constitueixen la Comunidad Segundo Montes.
No existeix allotjament en aquesta petita i tranquil·la població que no siguin les invitacions particulars. Com anteriorment hem visitat la Comunidad Segundo Montes ens allotgem en cases d'alguns dels seus familiars i amics que viuen a El Rosario.
Des del parc que es troba en el cor de El Rosario es pot fer una caminada cap a la Cascada del Rio Araute, una impressionant caiguda d'aigua de 30 metres d'alçada on només s'arriba amb certes dificultats degut a l'accidentat del terreny.
Des d'aquí, en direcció oest, es poden visitar els pobles de Torola i San Fernando. El primer destaca, en aquesta ruta per la memòria històrica, per ésser uns dels municipis que va patir amb més cruesa la guerra i on podem trobar El Moscarrón, escenari d'un dels enfrontaments més durs a l'any 1982, i el segon, San Fernando, que ens porta per la Ruta de Paz Lenca fins a Hondures. O també, podem tornar a la carretera principal, en direcció nord-est, i anar fins a Perquín i Arambala.
Dies 7 i 8: PERQUÍN - ARAMBALA - SAN SALVADOR
A 44 Km de la capital del departament, San Francisco Gotera, i al final de la carretera CA-7 es troba Perquín, una població de poc més de quatre mil habitants que compta amb un interessant centre històric, reconstruït íntegrament després de la guerra civil i que conserva l'ambient dels pobles de muntanya, envoltat de cafetars i pinars. Així mateix, disposa de diferents tipus d'allotjament i serveis turístics, entre ells l'Hotel de Muntanya Perkin-Lenca.
A poca distància del centre de Perquín es troba el Museo de la Revolución Salvadoreña, un interessant centre de recuperació de la memòria històrica on, acompanyats d'ex-combatents que ens fan d'amables guies turístics, podem conèixer documents, imatges, armament, estris o cartells del temps de guerra i sobre la vida als campaments de la guerrilla del FMLN durant aquests anys.
Cal fer un esment especial a alguns dels petits tresors que guarda aquest museu, com els equips emprats per Radio Venceremos, l'emissora clandestina del FMLN que va emetre de forma ininterrompuda amb una gran audiència des de l'inici de l'ofensiva al gener de l'any 1981 i fou un dels objectius més preuats (i no assolits) de l'exèrcit durant el conflicte, o les restes de l'helicòpter en què viatjava el Coronel Monterrosa, abatut per mitjà d'un parany en la seva embogida obsessió per capturar l'equip de la Radio Venceremos.
Per acabar la nostra ruta per les muntanyes del nord d'El Salvador podem anar a Arambala, un lloc ideal per gaudir de la natura i de les ofertes d'ecoturisme i aprofundir d'aquesta manera en la vida i la cultura lenca.
Imprescindible una visita al riu Sapo, considerat el riu més net de El Salvador i una reserva natural que rep una quantitat considerable de visitants per gaudir de cascades i fredes aigües de color verd maragda. El riu s'obre camí entre formacions rocoses que semblen interminables sota de la vegetació frondosa i on es troba una gran diversitat de fauna (des de cérvols a una enorme varietat d'aus i papallones). Al llarg d'aquest riu el lloc hi ha àrees disponibles per acampar i de descans.
Vam tornar a sopar, amb la bona companyia de les pupusas, i descansar a casa de les nostres amistats a El Rosario i el dia següent vam refer el camí cap a San Salvador.