Relat d'un viatge a Dinamarca amb nens

La tieta Anna ens ve a buscar a les 6:30 del matí, puntual i adormida. Volem ser d'hora a l'aeroport del Prat, que l'avió marxa a les 9:15. Entre la mala organització d' i la grandària de la nova T1 arribem a la porta 26 i embarquem quasi a l'instant amb sense ni temps de seure un moment. El vol és tranquil. La Mercè es mareja de bon principi, però després dorm força estona.

Un cop aterrem a Copenhagen recollim les maletes, comprem els bitllets de metro d'anada i tornada al mateix aeroport i l'agafem fins a Christianshavn, on ràpidament trobem l'apartament on dormirem 4 nits, tot caminant 5 minutets ben carregats amb totes les motxilles. Tenim una nota a la porta dient que hem de trucar l'Allan si arribem abans de les 14:00. Són les 13:15. Trucada ràpida i en menys de 5 minuts ja tenim l'Allan arribant amb bici i tot estiuenc, ja que fa força calor pels estàndards danesos. És simpàtic, però va per feina; en 10 minuts ja ens ho ha ensenyat tot, hem pagat les 4.000 DKK per les 4 nits i ens dóna quatre indicacions de la zona on estem i de coses que podem veure a la ciutat. La barriada on estem és a tocar del centre, en una zona de canals, i és molt tranquil·la.

Bici a Copenhagen

L'apartament té una habitació tancada amb totes les coses de l'Allan i la seva família, cinc en total pel que llegim, i és de terres de fusta clara i mobles blancs. Molt lluminós, cuina nova i amb bones vistes. Diria que hi estarem bé.

Descansem una mica i dinem un entrepà. Sortim a buscar un supermercat on comprar una mica de menjar i beure.

Fem les primeres compres en un de petitonet que trobem al costat de l'estació de metro i després en un segon intent en trobem un, de la cadena Netto, una mica més gran obert en diumenge.

La poca ciutat que hem vist fins ara ens sembla tranquil·la, no molt neta, però agradable i això si, plena de bicicletes. Bicicletes normals, bicicletes de càrrega, tricicles per a nens de les marques Nihola o Christiania, remolcs de càrrega o per nens, i les famoses bicicletes tipus Bicing que aquí són gratuïtes, però que costen de trobar, apart que són molt rudimentàries. Més diversitat impossible.

Ens hem llevat d'hora ja que no hi ha persianes i el sol surt molt i molt d'hora, però hem descansat bé. A les 10 ja sortim per la porta de l'apartament direcció el centre.

Tot just entrar a la part antiga, un cop travessat el riu (que en realitat és el mar), arribem a la nostra destinació matinal. Farem un tour amb vaixell pels canals i els entrants del mar que travessen la ciutat. És una visió interessant del passat, el present i el futur de la ciutat. Edificis històrics com antigues esglésies es barregen amb edificis antics en desús durant molt de temps que ara han estat remodelats per ubicar-hi apartament o oficines i empreses; així com amb edificis de disseny creats pels arquitectes més prestigiosos, com l'edifici de l'Òpera, el teatre, la biblioteca o la seu de diverses empreses multinacionals. L'hora que dura el trajecte, que hem fet amb el Netto Boats (30 DKK per persona), val la pena de totes totes. Una cosa que també es veu des del vaixell és la famosa sireneta de Copenhagen, encara que aquest any precisament no hi és, ja que la tenen a l'Expo de Xangai, a la Xina, Al seu lloc hi ha una pantalla de cine on es projecten fotografies de la mateixa.

Imatge de Copenhagen

En acabar, sense rumb i buscant un lloc per dinar, hem passat per l'Slotsholmen, seu del govern actual, on hem vist quatre soldats de barrets peluts i alts mig desmanegats fent un petit canvi de guàrdia, un succedani d'estar per casa del canvi de guàrdia famós que es fa a Amalienborg Slot cada dia a les 12 del migdia. Hem passat a tocar del conegut parc d'atraccions del Tivoli, on hem vist l'estàtua de Hans Christian Andersen, el conegut escriptor danès de contes per a nens. Està a tocar de la Catedral (Radhus).

Llavors hem passejat una mica per Stroget, el carrer de vianants més llarg i ple de botigues de la ciutat, i hem anat a dinar i descansar a una placeta ombrívola, prop de la Holbro Plads.

És l'hora de tornar a l'apartament a descansar. Deuen ser quarts de tres de la tarda. Descansem i passem l'estona fins cap allà les 5 de la tarda, hora en que anem al parc de darrera a casa a jugar amb la Mercè. Aprofito per anar a comprar al mateix supermercat d'ahir.

Són les 22:30 i encara hi ha llum solar a fora.

Avui directes a peu cap a l'estació central de trens, on amb no molta dificultat hem aconseguit agafar un puntual tren cap a Roskilde, una població a l'extrem d'un fiord, llarg i difícil de veure a simple vista.

A part d'una bonica i gran catedral, diferent de les que estem acostumats, la ciutat també té un centre de vianants tranquil i agradable, tot i que el motiu principal de la nostra visita a la població és un museu on hi ha les restes originals de cinc vaixells víkings.

Vaixell víking a Roskilde

A més hem trobat a mig camí de l'estació de trens i el museu un tranquil parc on la Mercè s'ha pogut esplaiar amb tobogans i gronxadors i ja de pas, hi hem dinat uns entrepans.

El museu Vikingeskibsmuseet, petit, ens permet conèixer una mica més la cultura vikinga, que durant uns 300 anys es va expandir per Europa, Àfrica del Nord, Àsia i fins Amèrica del Nord. Ens desapareix del cap la idea de violadors amb cascs de banyes, per la de viatgers incansables, mercaders i gent forta amb grans dots de navegació.

Jo segueixo admirant la diversitat de bicicletes i el que més és d'admirar: la relació que tenen amb els danesos. Són un element del seu dia a dia, com una extremitat més. Per anar a la feina, a passejar, a fer esport o per portar els nens a l'escola. Cadascú te la seva i n'està orgullós, tot i que també és cert que molts diria que no les cuiden gaire.

Com a curiositat, hem vist unes guies a mode de rail, en un costat d'una escala, per tal de poder pujar les escales caminant tot pujant la bici per la guia. Més endavant també ho veurem a les estacions de tren, on s'ha de pujar per les escales amb la bici.

Intent frustrat de llogar bicicletes per visitar la ciutat. El destí deia que avui no tocava. Primer no hem contactat amb el Hans de Bullitt, un conegut que ens havia de deixar unes bicicletes de càrrega. Llavors hem anat a una botiga on havien de tenir bicicletes (a l'estació de tren d'Osterport), i si que en tenien, i moltes, però no tenien cadiretes de nen petit, només remolcs, però massa cars per només un dia. Finalment, i quan ja tornaven cap a casa, hem trobat la botiga Københavns Cyklebørs que sí que en llogaven i amb cadireta. Total, que avui no ens tocava, el destí. Si les necessiteu, almenys ara ja teniu un lloc on en tenen, tot i que millor reservar-la abans.

Al final, doncs, hem canviat els plans sobre la marxa i hem passejat pel bonic jardí botànic i l'Ostre Anglad, el parc que hi ha al costat i on feien un espectacle per nens. L'anada i la tornada l'hem fet amb metro. Al vespre he anat a comprar de nou al supermercat.

L'apartament on hem estat té, com la majoria, una zona comunitària interior amb gronxadors o taules on es pot sortir en qualsevol moment a prendre la fresca una estoneta. També hi ha una zona per les escombraries i llavors un extens pàrquing de bicicletes.

El dia ha estat llarg. Primer he anat a buscar el cotxe a peu a Hertz, al costat de l'estació de trens, i ja de pas he entrat a l'oficina de turisme a preguntar on s'agafa el bus cap a Bornholm. Tot controlat: surt de davant mateix de l'estació, molt a prop de l'oficina de turisme on he preguntat. Després, carretera i manta fins a Sonder Omme, al bell mig de Jutland i a uns 300 km de Copenhagen.

Fortalesa víkinga de Trelleborg

A mig camí, i per no fer-ho tot d'una tirada, hem fet escala a Trelleborg, una petita població que hi ha abans de creuar el pont cap a l'illa de Funen, per visitar una de les fortaleses circulars víkingues més ben conservades i de 1.000 anys d'antiguitat. Ha estat interessant de veure i també veure les reproduccions de les cases de la fortalesa i com vivien els víkings i les seves famílies. Hi ha també un museu amb restes arqueològiques de la zona i amb informació interessant dels víkings.

Avui dormirem en el càmping de Sonder Omme, en una caseta de fusta d'una sola habitació, amb una mini cuina que segurament no farem servir, doncs no té ni aigua corrent i a més la comunitària del càmping està molt més ben assortida. Abans de sopar hem anat al súper que hi ha a la cantonada.

Al càmping hi ha una bona zona de jocs per a la Mercè, amb un llit elàstic que és com un globus enganxat al terra inflat que la fa botar sense parar. És un càmping força familiar, tranquil i net, i no gaire gran. Els amos són holandesos i per això molts dels estadants també. Té lavabo familiar amb dutxa i lavabo. La propietària és molt atenta i ens dona indicacions de tot el què es pot fer a la zona, que ja us dic que és molt (platja, muntanya, ciutats medievals, la ciutat de Billund, excursions diverses, activitats aquàtiques a llacs, vistar el parc d'atraccions de Legoland, etc).

Visitem el districte de llacs i turons, el District Lake, més famós, i segurament l'únic, del país. A Dinamarca, una cosa a tenir en compte és que el país no té res espectacular a nivell de natura, però del que tenen ells n'estan molt i molt orgullosos, i per això tot per a ells és súper espectacular i maco. Per arribar a Silkeborg des de Sonder Omme hi ha una hora de cotxe aproximadament. Fem servir el mapa de carreteres que ens va donar Hertz, tot i que és una mica rudimentari. Les indicacions de les carreteres són abundants i força correctes.

El districte de llacs està ubicat al centre de la península de Jutland, prop de Silkeborg. Si bé inicialment volíem anar a fer una excursió a peu al cim més alt del país des de Ry, de 147 metres (sí, ho he escrit bé, el punt més alt està a 147 m.), hem trobat l'opció de llogar bicis a la població de Ry i no ho hem dubtat ni un segon. Hem fet una volta circular de 20 km, tot veient boscos, prats i llacs enmig d'un territori lleugerament ondulat fins a Boes tot passant per Om.

Tot tornant, i ja que era la intenció inicial, anem amb cotxe fins al peu del cim més alt del país, el Himmelbjerget, i caminant 10 minutets som dalt, amb bones vistes del llac Sono. El pàrquing val 10 DKK. Dalt del cim hi ha una gran torre, tancada quan hi arribem nosaltres, que et permet arribar segurament uns 7 o 8 metres més amunt.

Ens prenem el dia en calma, per descansar una mica, però a mig matí no aguantem més al càmping i decidim anar a la població de Ribe, a una hora escassa en cotxe aproximadament.

Ribe és la població més antiga del país, ja que fou fundada a l'any 869, de carrers empedrats i cases ben arreglades. Per visitar-la fem el recorregut que surt a la guia Lonely Planet i que et permet descobrir els racons més tranquils del centre de Ribe. Val la pena passejar-hi, i ja de pas menjar-se un gelat gegant a la gelateria que hi ha al carrer principal.

Tornem a mitja tarda al càmping i comencem a preparar les motxilles per a l'endemà, que ens espera el dia més llarg del viatge. Ja anem preparant la Mercè perquè demà serà un dia cansat. Hem de conduir fins a Copenhagen i llavors agafar un autobús i un ferri fins a l'illa de Bornholm.

Com era de preveure, avui és un llarg dia de viatge. Primerament 300 km en cotxe fins a Copenhagen, després 1h 15min en bus a través de Suècia fins a Ystad, llavors 1h 25min de ferri fins a Ronne, capital de l'illa de Bornholm, i finalment 5 minuts d'autobús local fins al càmping (agafem la línia 2, tot i que la 1 també ens hi portaria, o almenys això ens diu l'amable conductor).

Marxem a les 11 del matí i arribem al càmping baldats, a les 20:45. S'ha fet llarg, sobretot l'estona de l'autobús, on hi feia molta i molta calor. Per sort els horaris han anat força rodats. El càmping és el Ronne Nordskov, al nord de la capital de l'illa, en direcció a Allinge.

A mig matí, poc després de sortir, i per no fer de nou tot el viatge d'una tirada, parem a visitar l'històric poble de Jelling, important com a centre de pelegrinatge de tot danès, doncs hi ha les tombes dels primers reis danesos i una pedra amb inscripcions rúniques on es fa per primer cop referència a la paraula danès. També hi ha una bonica església medieval de parets blanques immaculades, sobre la tomba del rei que és localitzable per una marca platejada al terra. A més, és un lloc important que marca la transició entre el paganisme i el cristianisme, i així ho corrobora una pedra que té el dibuix de Jesús, però amb la forma pagana.

Dinem en un dels parcs de la zona, sempre ben assortits de bancs i taules de fusta.

Amb bici per l\illa de Ronne

Quina calor que fa!. Ja tenim les bicicletes, que hem llogat per als cinc dies que estarem a l'illa, juntament amb un remolc per a la Mercè de dues places per poder portar paquets i la Mercè, i unes alforges i unes cistelles al manillar, que ens permetran moure'ns lliurament per l'illa amb tot l'equipatge que portem.

Ara però, a esperar que no faci tanta calor, tot i que està clar que millor sol que pluja.

Hem anat a comprar força menjar per aquests dies, doncs tenim el supermercat una mica lluny (a uns 2 km del càmping). El càmping és gran, però tranquil. No és modern, però està força net. Hi ha també lavabos familiars.

Hem anat a l'oficina de turisme de Ronne, ubicada al costat de la botiga de bicicletes, i que també està al costat del supermercat més gros de l'illa.

Allà hem comprat un mapa amb les rutes en bici per tota l'illa i hem preguntat quines platges de la zona estan bé per anar a banyar-nos. Ens recomanen una, darrera mateix del càmping on estem, i allà passem la tarda refrescant-nos i jugant amb la sorra blanca i finíssima de l'illa. S'hi pot anar a peu des del càmping. Això si, l'aigua estava molt i molt freda.

Avui hem fet la primera pedalada per l'illa de Ronne. Hem anat a veure una de les quetre famoses esglésies circulars que té l'illa, l'església de Nylars, blanca i ferma. Aquestes edificacions foren inicialment utilitzades per a guardar el menjar i com a protecció contra els saquejos pirates. Actualment són símbols identificatius de l'illa i encara s'usen per fer misses els diumenges.

Església de Nylars

Hem fet uns 25 km, la majoria d'ells per rutes ciclistes marcades sense trànsit (la cyckelvej 21 primerament i després hem enllaçat amb la cyckelvej 22 de tornada). Bornholm té 235 km de rutes ciclistes marcades, que passen majoritàriament per llocs on no hi passen cotxes o per carreteres secundàries molt poc transitades. Això fa que aquest sigui el mitjà de transport més atractiu i comú a utilitzar per visitar l'illa d'una manera més relaxada i directa i propera. A més, les distàncies tampoc són molt grans.

Quan hem tornat a Ronne hem aprofitat per anar a canviar la bicicleta de la Marta per una de 7 marxes (la primera només en tenia 3), ja que demà anirem carregats amb les motxilles i necessita més marxes per a superar els turons que anem trobant. Amb bicicleta, per molt que es digui que el país és pla, sempre hi ha pujades o baixades. A Bornholm hem superat desnivells del 17% i fins i tot del 22%, de curta distància, però que t'obliguen fàcilment a baixar de la bici.

Tot arribant al càmping han caigut quatre gotes, que ens han tirat enrere el pla inicial de tornar a banyar-nos a la platja, ja que ha refrescat una mica, però de totes maneres hi hem anat igualment a jugar amb la sorra.

Si us agrada la cervesa, Dinamarca, apart de la coneguda Carlsberg, té moltes altres marques de cervesa que són recomanables. Per exemple la Tuborg o l'Svaneke, la cervesa local de Bornholm.

Canviem de zona i de càmping, i per tant hem de posar tot l'equipatge a les bicicletes. Al remolc posem una de les motxilles, junt amb la Mercè i a l'altra bicicleta omplim les alforges de menjar i a sobre hi posem l'altra motxilla i la subjectem amb uns pops elàstics.

Cases de xemeneies piramidals a Hasle

Fem una bona pedalada fins al càmping, situat un parell o tres de quilòmetres al sud d'Allinge, al nord oest de l'illa.

La ruta ha estat força variada, a través de bosc primerament, passant després per la població de Hasle, on parem a descansar i a comprar quatre coses al supermercat i on veiem per primer cop les conegudes cases amb xemeneies piramidals on fumen el peix.

Llavors hem passat per un bonic, relaxant i tranquil tram tot vorejant el mar i hem superat a peu un pujador del 22% d'inclinació tibant les bicicletes i amb l'ajuda d'uns excursionistes.

També parem a visitar la Jons Capel, que no és cap capella sinó uns petits espadats al costat del mar on s'hi accedeix per unes costerudes escales de fusta i hem arribat finalment al càmping a primera hora de la tarda, després de superar una zona força trencacames, entre boscos.

Sobre el càmping Lyngholt, aquest és el què diuen un càmping familiar, té activitats diàries per als nens, amb piscina i amb tots els serveis de lavabo familiar, cuina ben equipada, piscina, moltes zones de jocs per nens, etc. És un bon càmping per estar-s'hi uns dies i descansar.

Passem la tarda a la piscina, tot menjant uns gofres, que es veu que avui era el dia del gofre.

Avui és un dia que, tot i prendre'ns amb calma, ens ha dut a fer uns quants quilòmetres amb bicicleta fins a les runes del castell de Hammershus Slot i al proper llac HammerSo, que és el més gran de l'illa i està a tocar de Sandvig. Llocs, ambdós, força turístics.

Passem la tarda a la piscina i veiem com preparen i fumen peix a les barbacoes. És l'activitat de tarda d'avui al càmping. Abans d'anar a dormir hem de fer uns petits primers auxilis a la Mercè, doncs té una paparra a l'engonal. Per sort, amb oli i unes pinces aconseguim arrencar-la i que no es quedi res clavat i per tant s'infecti.

Avui toca desfer en bicicleta la ruta de fa dos dies, fins a Ronne, ja que a les 13:00 tenim el ferri de tornada cap a Copenhagen.

En bici per l'illa de Bornholm

Ens llevem d'hora i marxem passades les 9 per no fer tard, doncs també hem de tornar les bicicletes llogades. Fem els primers quilòmetres per la carretera principal que uneix Allinge i Ronne, per evitar el darrer tram que vam fer al venir, força trencacames, i així guanyar temps. Agafem de nou la ruta d'anada a la Jons Capel. Parem de nou a Hasle per a recuperar forces i comprar de nou quelcom al supermercat. Desfem els 20 km en unes 3 hores fins a Ronne.

Per cert, a Dinamarca, quan compres una ampolla de plàstic o llauna, pagues un suplement que et retornen quan tornes l'envàs buit. Per tant sempre estàs anant als supermercats a retornar els envasos.

Després del ferri i l'autobús a través de Suècia i creuar el llarg pont Oresund (de quasi 8 km) que uneix els dos països, arribem de nou a Copenhagen, la gran ciutat, que després d'uns dies a l'aire lliure i a la natura, la veritat és que costa d'aterrar-hi.

Agafem l'autobús número 10 i arribem al B&B on ens allotjarem (Bed and Bath ens aclareixen en arribar, no fos cas que demanem l'esmorzar de bon matí) i on tenim dret a cuina i dormirem les dues últimes nits del viatge. De nou vam contractar l'allotjament a través del web Visit Copenhagen.

Una habitació en una casa no et dóna tanta llibertat com un apartament, però et permet conviure amb danesos i veure'n el seu dia a dia. En aquest cas convivim amb la propietària, els seus tres fills, dos gats i el seu immens desordre.

Passem el dia passejant de nou per la ciutat del disseny. Primer hem estat als carrers comercials de vianants del centre, tot entrant en alguna llibreria i botigueta de coses de la casa, que són molt típiques de per aquí; i després de dinar en una plaça, anem a passar la tarda als Jardins del Palau Reial, com fan molts danesos. És molt interessant veure tot el què hi arriben a fer en aquests jardins: dormir, llegir, jugar, celebrar festes d'aniversari, celebrar festes de disfresses, escoltar música, passejar, fer esport, etc. La veritat és que és molt distret i interessant de veure i és una agradable manera de passar una tarda.

Marxem a mitja tarda, quan el cel s'ennuvola i amenaça pluja, que al final no decideix fer acte de presència.

Ja som a casa. Ha estat una tornada plàcida, amb només una hora de retard. Al no haver hagut de llevar-nos especialment d'hora, no estem molt cansats.

En sortir del B&B hem anat a comprar quatre panets, per tenir quelcom per a dinar a mig vol, i després cap a l'aeroport de Copenhagen, amb tren i metro. Per gastar les darreres corones que ens queden comprem un souvenir ben típic, una caixa de Lego per a la Mercè, que la manté distreta la major part del vol.