Guia i relat d'un viatge per lliure a Cap Verd

L'illa de Santiago és l'illa de major grandària de totes les que conformen Cap Verd i pertany al grup d'illes de Sotavent. D'alguna forma , aquesta illa és un compendi o resum de totes les illes capverdianes, per la qual cosa val la pena visitar-la.

La ciutat de Praia, capital de Cap Verd, està situada en l'extrem sud de l'illa de Santiago i fou en aquest viatge la nostra porta d'entrada i sortida del país.

Com arribar-hi

L'arribada a Praia al principi del nostre viatge va ser per via aèria, a través d'un vol de la companyia TAP provinent de Barcelona i amb escala a Lisboa.

Un taxi des de l'aeroport internacional Nelson Mandela fins al barri de Plató, en el centre de Praia, ens va costar 1.500 CVE (uns 13'5 €). Era de matinada, només quedaven un parell de taxis i el nostre marge de maniobra per a regatejar i obtenir un preu millor era molt escàs. Tot i així vam aconseguir rebaixar el preu des dels 25 € inicials.

El preu estàndard (de dia) per al citat trajecte en taxi hauria d'estar entre els 700-800 CVE.

I al final del viatge vam tornar a Praia, també per via aèria, però aquesta vegada en un vol domèstic de Binter des de l'illa de Sâo Vicente.

Per als desplaçaments per la ciutat vam utilitzar les cames i, alternativament, el taxi.

Allotjament a Praia

A Praia ens vam allotjar en la Pousada Praia Maria (Rua Pedonal, 30 - Plateau, Praia), on vam pagar 12.976 CVE per una nit en una habitació triple, amb esmorzar inclòs.

Aquest hotel és molt recomanable, sobretot per la seva immillorable posició, situat en un carrer per a vianants que és el centre del centre. L'habitació era gran i confortable, encara que potser esperàvem una mica més. El personal de l'hotel va ser molt atent i sempre va estar disposat per a resoldre els nostres dubtes.

Coses a veure i fer

PRAIA. La ciutat de Praia és el centre econòmic, polític i cultural de Cap Verd.

Va aconseguir el seu estatus de capital del país l'any 1770 gràcies a que la seva posició elevada i estratègica sobre un altiplà permetia defensar-la millor dels atacs dels pirates, per la qual cosa va acabar arrabassant-li aquest títol a la propera població de Ribeira Grande (Cidade Velha).

Barri de Platô (o Plateau). El poc que hi ha a veure a Praia es troba en aquesta zona central de la ciutat. És el barri més antic de Praia i està situat en un promontori elevat sobre el port i la línia de costa.

L'eix central del barri és la Rua Pedonal (o Av. 5 de Julho) i la Praça Alexandre Albuquerque.

Al voltant d'ell trobem alguns edificis públics i altres construccions d'importància, com el Palau Presidencial, construït a finals del segle XIX com a residència del governador portuguès.

També està l'Antic Ajuntament, un edifici amb una façana clàssica i una torre central quadrada, o l'església Nossa Senhora da Graça, d'estil neoclàssic. Darrera del Palau Presidencial i amb vistes a l'oceà trobem el monument de Diogo Gomes, el navegant portuguès que va descobrir l'illa de Santiago l'any 1460.

A més, vam veure aquí i allà altres bonics edificis d'estil neoclàssic i amb façanes de colors pastel.

En les dates d'aquest viatge, per Nadal, la Praça Alexandre Albuquerque estava decorada amb tota la parafernàlia nadalenca (llums, un Naixement, etc) i concentrava bona part de les activitats nadalenques, pensades sobretot per a famílies: atraccions per als petits, un mercat ambulant nadalenc, actuacions teatrals, música, quiosquets de menjar, etc.

Per a menjar enl zona de Platô vam provar el restaurant Cafe Sofia, amb una agradable terrassa exterior en una tranquil·la plaça. Excel·lent menjar i servei atent. Molt recomanable.

En la nostra última nit a Cap Verd vam poder gaudir a la terrassa d'aquest cafè d'una memorable jam session de músics i cantants locals que van tocar temes capverdians i van versionar coneguts temes internacionals. Fou el millor epíleg possible a aquest viatge.

CIDADE VELHA. . El centre històric de Ribeira Grande, així s'anomenava l'actual Cidade Velha fins a finals del s. XVIII, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2009.

Aquest va ser el primer assentament europeu en els tròpics africans, l'any 1460, i la primera capital de Cap Verd.

També va ser lloc de parada d'històrics navegants, com Vasco da Gama en la seva ruta cap a l'Índia l'any 1497, de Cristòfor Colom, l'any 1498, en el seu tercer viatge a Amèrica, o de Magallanes l'any 1522.

La ciutat es va desenvolupar principalment gràcies al comerç transatlàntic d'esclaus provinents del continent africà. I la seva riquesa va atreure nombrosos atacs pirates, inclòs el del famós corsari anglès Francis Drake.

Actualment es poden apreciar encara algunes restes d'aquella època d'esplendor. Entre el ric patrimoni arquitectònic està l'església de Nossa Senhora do Rosário, l'església colonial més antiga del món, construïda l'any 1495 en estil gòtic portuguès.

Aquesta es troba al costat del Carrer Banana, el primer carrer urbanitzat pels portuguesos en la zona tropical.

I en la plaça principal trobem el pelourinho, un pilar de pedra on eren encadenats els esclaus per a ser mostrats als seus possibles compradors.

Al costat de la carretera a Praia vam veure les ruïnes de la Sé Catedral, la qual va trigar 140 anys a ser acabada per a ser atacada i destruïda pels pirates només 19 anys després, l'any 1712.

I a una altura de 120 metres sobre la ciutat destaca imponent el Forte Real de São Felipe, un fort construït l'any 1590 per a defensar la ciutat de possibles atacs.

Cidade Velha està situat uns 15 km al nord-oest de Praia. Per a arribar a ella des de Praia nosaltres vam anar caminant des de Plató fins a la zona del mercat de Sucupira i allà vam agafar un minibús (100 CVE/pax).

La carretera és bona i en menys de 30 minuts ja estàvem a Cidade Velha.

Per a arribar a la parada de minibusos (aluguer) que envolta al gran mercat de Sucupira des del centre del barri de Platô n'hi ha prou amb anar al carrer Antonio Mena i allà baixar per unes escales que baixen cap a la zona del mercat.

Per a menjar a Cidade Velha recomanem el restaurant Santiago Fishing. A més de menjar molt bé a la seva terrassa exterior, situada al costat d'una bonica platja de pedra negra, es pot pagar amb targeta.

RUTA PER L'ILLA DE SANTIAGO. L'últim dia del nostre viatge a Cap Verd vam llogar un cotxe en l'aeroport de Praia per a creuar l'illa de sud a nord i anar fins a Tarrafal, aprofitant per a fer parades pel camí.

Sortint de l'aeroport vam prendre la carretera Circular da Praia i en deixar enrere el nucli de Ribeirão Chiqueiro ens desviàrem a l'esquerra, en direcció a São Domingos.

En arribar a São Domingos vam deixar la carretera principal i vam creuar el poble fins a enllaçar amb una carretera local bastant estreta que puja cap a Rui Vaz.

Rui Vaz. Aquesta petita població està situada a 4 km de São Domingos i a una altura de 800 metres, sent un dels llocs més alts de l'illa.

Aquest poble és una excel·lent base per a fer senderisme pels espectaculars paisatges dels seus voltants.

Donat que nosaltres no teníem temps per a fer senderisme, vam pujafr fins a Rui Vaz per a gaudir de les extraordinàries vistes que hi ha des del poble i també en el trajecte que ascendeix des de São Domingos.

La veritat és que val molt la pena desviar-se cap a Rui Vaz i gaudir d'uns paisatges que treuen l'alè.

Continuem la nostra ruta tornant per la mateixa carretera sinuosa per la que havíem pujat. En arribar a São Domingos vam agafar la carretera principal cap al nord.

La ruta abans d'arribar a Assomada ofereix també imatges espectaculars, amb pics rocosos que ens van recordar les muntanyes Simien d'Etiòpia.

Uns quilòmetres més al nord d'Assomada la carretera torna a ascendir pels vessants de la Serra Malagueta, unes muntanyes d'origen volcànic i que són el punt més alt de l'illa de Santiago (1.064 metres).

En arribar al punt més alt de la carretera vam veure l'entrada al Parc Natural de Serra Malagueta.

Tot aquest trajecte és francament espectacular, molt bonic, amb un paisatge molt verd que contrasta amb l'aridesa de bona part de l'illa.

A continuació la carretera descendeix aquests mil metres en direcció cap al mar, fins a arribar a la població de Tarrafal, gairebé en l'extrem nord de l'illa.

Tarrafal. El nostre interès en arribar fins aquí no era un altre que la seva preciosa platja. A més, en estar al costat d'una petita badia la platja de Tarrafal queda més protegida dels corrents i fa que el bany aquí sigui segur.

A més de ser un lloc molt agradable i recomanable per al bany i el relax, la imatge d'aquesta platja de sorra daurada amb la muntanya Graciosa a la seva esquena és molt bonica.

En l'atractiva praça Tarrafal, a només 150 metres de la platja, destaca l'església Sant Amaro.

Per a dinar a Tarrafal vam provar el restaurant Baia Verde, amb una estupenda terrassa exterior sobre la platja. Vam menjar força bé, però el servei va ser molt lent.

Des de Tarrafal vam tornar cap a Praia per la mateixa carretera per la que havíem vingut, pujant fins a la Serra Malagueta.

Uns 2 km abans d'arribar a Assomada vam prendre una carretera a l'esquerra que va cap a la costa oriental de l'illa, cap a Calheta de São Miguel.

En arribar a la costa vam continuar per la carretera costanera en direcció sud, passant per Cancelo i Pedro Badejo. Continuant cap al sud la carretera connecta de nou amb la carretera principal nord-sud, en un punt a uns 2 km al sud de São Domingos.

Continuem cap a Praia, creuem la ciutat en direcció sud i ens dirigim a l'hotel Pestana Trópico, on havíem acordat retornar el cotxe de lloguer, donant per finalitzada aquesta ruta per l'illa de Santiago.

L'illa de Boavista és la tercera illa de Cap Verd en grandària i també és la més oriental de Cap Verd, per la qual cosa també és la més propera al continent africà. Pertany al grup d'illes de Sobrevent.

Els grans atractius d'aquesta illa són les platges i els paisatges àrids, sobretot el fantàstic desert de Viana. Això sí, fora de les carreteres que van a l'aeroport i als grans complexos turístics, la resta són pistes que fan necessari disposar d'un vehicle 4x4.

La població de Sal Rei és el principal nucli habitat de l'illa i està situat a la cantonada nord-oest de l'illa.

Com arribar-hi

Nosaltres vam arribar a l'aeroport Aristides Pereira de Boavista en un vol des de Praia, en l'illa de Santiago. El nostre vol, en un avió ATR 72 d'hèlixs, només va durar 27 minuts.

Com a curiositat, comentar que la terminal d'aquest petit aeroport té forma de castell de cartó-pedra.

En aquest aeroport aterren molts vols xàrter procedents d'Europa, sobretot del gran turoperador anglo-alemany TUI, que porten turistes als tres grans complexos turístics que hi ha al costat de les properes Praia das Dunas i Praia Cabral.

Un taxi des de l'aeroport fins al centre de Sal Rei (uns 7 km) ens va costar 700 CVE.

Allotjament a Sal Rei

A Sal Rei ens vam allotjar en l'apartament Estoril Beach Residence (João Cristão, Edifíci Morada Mistral - Sal Rei), on pagàrem 15.700 CVE per dues nits.

L'apartament és bastant gran, ben equipat i amb una bonica decoració. Està situat en un dels últims edificis del nucli urbà que hi ha en la zona sud de Sal Rei, a uns 800 metres del centre i a 200 metres de la preciosa Praia do Estoril. El solitari edifici està envoltat de petites dunes de sorra.

Coses a veure i fer

SAL REI. Aquesta petita població, fundada l'any 1815, és la capital de l'illa i no té més interès per al viatger que com a base logística (supermercats, bancs, restaurants, taxis, etc) i per algunes boniques platges que hi ha en el seu terme municipal, com les platges d'Estoril i de Cabral.

En la cèntrica Praça Sal Rei destaca l'església de Sâo Isabel. Al voltant de la plaça hi troabreu el banc BCA, alguns restaurants, botigues de records, minimercats, etc.

També aquí està la parada dels Hilux i taxis.

Enfront de la costa destaca l'Ilhéu de Sal Rei, un illot amb les ruïnes de l'antic Forte Duque de Bragança, el qual defensava a la ciutat dels atacs pirates.

Praia do Estoril. Caminant només uns 200 metres al sud del centre de Sal Rei s'arriba a aquesta preciosa platja d'aigües turqueses i sorra blanca.

És un lloc fantàstic per a banyar-se, prendre el sol, caminar o perquè els petits juguin en la sorra.

A més hi ha alguns restaurants i quiosquets. Nosaltres vam provar el restaurant del Tortuga Beach bar & cafe, en el qual vam menjar bé, però el servei resultà força lent.

En aquesta platja també vam veure llocs on llogaven planxes de surf o feien classes de surf, kitesurf, windsuf, etc.

EXCURSIÓ PER L'ILLA DE BOAVISTA. Per a visitar alguns dels punts d'interès de l'illa de Boavista ens vam arribar a plantejar el lloguer d'un cotxe, però l'estat de les carreteres per a arribar a aquests punts hauria estat necessari llogar un 4x4 i vam pensar que seria molt car, a més de la nostra nul·la experiència conduint aquest tipus de vehicles sobre sorra o pistes de roca.

També vam pensar en contractar una de les excursions ofertes per alguna de les agències de viatges locals, però no vam trobar cap que s'ajustés al que volíem nosaltres.

Així que finalment optàrem per anar a la praça Sal Rei i negociar amb un taxista, propietari d'un Toyota Land Cruiser, que estava allà estacionat.

Vam acordar un preu tancat per la visita d'una llista de llocs que nosaltres li vam indicar, sense límit de temps. El preu acordat va ser de 70 €

Així que vam pujar al vehicle i sortírem de Sal Rei cap al sud, en direcció a Rabil.

Vam creuar aquest poble i seguírem per una pista per a anar cap al Deserto de Viana.

Deserto de Viana. Aquest petit desert és com una extensió del Sàhara en la meitat de l'Oceà Atlàntic, amb unes dimensions d'1 km d'ample per 5 km de llarg.

Això és així perquè els vents oceànics transporten enormes quantitats de sorra des de la meitat nord del continent africà que queden dipositades en aquesta illa a causa de la seva orografia i també per ser la més pròxima al continent.

Aquesta sorra transportada ha anat formant amb el temps autèntiques dunes, esquitxades de vegetació esparsa i de roques volcàniques negres, donant lloc fins i tot a un paisatge lunar realment espectacular i que val la pena de veure.

Per a arribar fins a ell és necessari un vehicle 4x4, ja que la sorra fa impossible circular per la pista d'accés sense disposar de tracció total. Un cop allà, nosaltres vam donar una llarga volta a peu per la zona, pujant i baixant altes dunes. La nostra filla s'ho va passar en gran.

Vam tornar al vehicle i ens vam dirigir cap al sud, fins a arribar a la població de Povoação Velha.

Povoação Velha. Aquesta petita localitat és l'assentament més antic de Boavista i va ser la seva capital fins l'any 1810.

Aquí visitàrem la propera Capella Nossa Senhora da Conceição, amb bones vistes de l'entorn, i vam fer un volt a peu pel centre del poble, on vam veure algunes boniques cases.

Poques cosa més hi ha d'interès en Povoação Velha.

Vam sortir de Povoação Velha cap a l'oest per una pista en bastant mal estat (aquí un vehicle 4WD és realment necessari) i al cap d'uns 4 km arribàrem a la platja de Santa Mónica.

Platges del sud-oest de Boavista. La platja de Santa Mónica és una platja enorme i solitària, amb grans dunes i petits llacs d'aigua salada. Es troba situada en un lloc realment salvatge i espectacular.

Per a arribar fins aquí el nostre conductor va haver de pujar i baixar unes quantes dunes amb el Toyota Land Cruiser utilitzant el modus 4x4. Després caminàrem una estona per la zona i vam gaudir de la solitud del lloc.

A continuació, amb el vehicle, vam anar des d'aquí cap al nord per pistes de sorra i creuant paisatges que ens van captivar per la seva bellesa.

Finalment vam arribar a la Praia da Varandinha, un lloc fascinant i que mereixia per si sol aquesta excursió per l'illa de Boavista.

En aquesta platja vam poder veure coves sota les roques, a més de les curioses formes d'aquestes roques que entren dins de la mar.

La Praia da Varandinha forma part de la reserva natural Morro de Areia. Al costat de la platja vam tenir l'oportunitat de veure un lloc de niuament de tortugues.

Després d'una estona aquí vam pujar novament al vehicle i vam tornar per pistes fins a la població de Povoação Velha, des d'on vam continuar per una altra pista cap al nord i després per carretera fins a arribar a Rabil.

Rabil i les platges de l'oest de Boavista. La població de Rabil està situada al costat de l'aeroport de l'illa. En ella ens vam limitar a visitar un artesanat i la seva església.

Acabada la visita a Rabil vam acordar amb el taxista que ens portés fins a la Praia do Chaves, situada a uns 3 km.

Aquí vam donar per acabada l'excursió inicialment acordada amb el taxista.

Però abans de marxar el taxista ens va recomanar, en aquesta mateixa platja, el restaurant Perola d'Chaves. La veritat és que hi vam menjar molt bé i el lloc on es troba és molt bonic.

Després de gaudir una bona estona d'aquesta bonica platja vam tornar fent un llarg passeig de 5 km seguint la riba de la mar, encadenant la Praia das Dunas i la Praia Carlota fins a arribar a la Praia do Estoril.

Molt recomanable, a més gaudint d'una posta de sol sobre l'oceà des del cim d'unes grans dunes de sorra.

L'illa de São Vicente pertany al grup d'illes de Sobrevent i és la segona més poblada de l'arxipèlag. El canal de São Vicente la separa de l'illa veïna de Santo Antão.

La ciutat de Mindelo és la capital de l'illa de São Vicente i amb 70.000 habitants és la segona ciutat més gran de Cap Verd, després de Praia. La ciutat concentra el 96% de la població total de l'illa.

Mindelo és considerada com la capital cultural del país, amb la música en un lloc predominant. Els gèneres musicals més significatius de l'illa són la morna i la coladeira.

I, sens dubte, la cantant capverdiana més popular, i nascuda a Mindelo, fou Cesária Évora (1941-2011), la primera de l'arxipèlag que va arribar a tenir repercussió mundial i que va arribar a col·laborar amb els artistes mundials més anomenats en el gènere de la world music.

Que Cesária Évora és una figura molt important a l'illa (i a Cap Verd en general) ho prova el fet que fàcilment trobarem la seva cara i/o el seu nom en llocs tan variats com bitllets, parets, museus, bars i restaurants, aeroports, etc.

En el nostre cas, en la petita illa de São Vicente nosaltres només vam visitar la seva capital Mindelo, però aquesta ciutat ens va agradar molt i la vam trobar força més agradable i bonica que Praia. A més és la lògica porta d'accés per a anar a la veïna illa de Santo Antão.

Com arribar-hi

Per a arribar a São Vicente des de Boavista vam haver d'agafar un vol de Binter fins a Praia (35 minuts de vol), on connectàrem amb un altre vol de la mateixa companyia cap a São Vicente (45 minuts de vol).

En sortir de la petita terminal de l'aeroport Cesária Évora de São Vicente ens vam trobar amb una estàtua dedicada a aquesta insigne cantant. Aquí vam agafar un taxi (1.000 CVE) fins a l'allotjament que havíem reservat en Mindelo.

Allotjament a Mindelo

A Mindelo ens vam allotjar en l'apartament en el Ocean View Stay (Alto Morabeza - Mindelo). Vam pagar 17.000 CVE per dues nits en un enorme i modern apartament (140 m²), molt ben equipat i amb unes vistes extraordinàries sobre Mindelo, la badia de Porto Grande i l'Illa de Santo Antão, ja que es troba en la novena planta d'una torre situada en una part elevada de la ciutat.

L'apartament té una piscina exterior i un petit parc infantil. I en els baixos de l'edifici hi ha un supermercat. Està situat a uns 600 metres del centre en un passeig agradable. Molt recomanable.

Al nostre retorn de l'illa de Santo Antão ens vam allotjar en el B&B Solar Mindelo (Alto Santo Antonio, Mindelo), on vam pagar 5.400 CVE per una estupenda habitació triple, amb esmorzar inclòs. A més, des de la seva terrassa exterior hi ha una vista molt bona sobre la ciutat i la badia de Porto Grande, ja que aquest B&B ocupa una casa situada en una zona alta de la ciutat, a només 600 metres en línia recta des de l'Avenida Marginal.

Solar Mindelo és un lloc que recomanem, encara que hem de reconèixer que la nostra primera opció havia estat novament el Ocean View Stay. Però no hi vam trobar disponibilitat per a aquesta nit i d'aquí el canvi.

Coses a veure i fer

MINDELO. A aquesta interessant ciutat li vam dedicar un dia i mig complets, però podíem haver-hi passat bastants més dies en ella perquè ens va semblar un lloc molt agradable.

L'Avenida Marginal voreja el bonic front marítim de la ciutat. En l'extrem sud d'aquesta avinguda hi ha el Mercado de Peixe i al costat d'ell la Torre de Belém, una rèplica de la seva homònima a Lisboa i que alberga el Museo do Mar.

Continuant cap al nord seguint aquesta avinguda, i mirant cap a la badia, trobem l'estàtua de Diogo Afonso, l'explorador portuguès que va arribar primer a l'illa.

Altres 150 metres al nord arribem al luxós hotel Pont d'Agua i davant d'ell, en una petita rotonda, el curiós monument O pássaro.

Aquest monument està dedicat als aviadors portuguesos Gago Coutinho i Sacadura Cabral, els quals van completar l'any 1922 la primera travessia aèria de l'Atlàntic Sud, fent escala en la ciutat de Mindelo.

D'aquí surt cap al centre de la ciutat la Rua Libertad d'África, un carrer molt fotogènic i amb nombrosos exemples d'edificis colonials dels segles XIX i XX.

En aquest i en altres carrers del centre històric de Mindelo podem trobar interessants edificis colonials:

• Mercat Municipal, el qual ocupa un preciós edifici construït l'any 1878
• Palácio do Povo, un cridaner edifici situat al final de la Rua Libertad d'África i que fou l'antic palau de govern. Va ser construït l'any 1874 i ampliat en els anys 1928-34. Actualment és un centre d'exposicions.
• Paços do Concelho, de 1860–1873, que alberga la municipalitat de São Vicente
• Igreja da Nossa Senhora da Luz, de 1862
• Centro Nacional de Artesanato e Design, de finals del s. XIX i que ara allotja exposicions d'artistes capverdians
• Centre Cultural de Mindelo, construït en els anys 1858-1860 com l'antiga Casa de Duanes
• Antic consolat britànic, construït en la dècada de 1870

Però un tranquil passeig pels carrers del centre de Mindelo ens permetrà descobrir molts altres bonics edificis de cridaners colors, així com altres coses interessants.

Per exemple, en una gran paret lateral de l'edifici de la Biblioteca Municipal vam poder veure un fantàstic mural amb la cara de la famosa cantant local Cesária Évora. És la fotografia que il·lustra la introducció d'aquesta guia i relat de Cap Verd.

I en les parets exteriors del Mercado Africano que hi ha al costat de Rua Da Luz no cal perdre's els nombrosos i apassionants exemples de mosaics blaus que representen diverses escenes d'època a la ciutat de Mindelo.

En la Rua Guerra Mendes el Nucli Museològic Cesária Évora ocupa una discreta casa, però que no vam poder visitar per estar tancat al públic en les dates de la nostra visita.

En l'extrem nord de l'Avenida Marginal hi ha la bonica Praia da Laginha, de sorres daurades.

En les dates d'aquest viatge, en els dies de Nadal, vam tobar, al costat de l'Avenida Marginal, una fira nadalenca amb inflables, karts i moltes altres atraccions que feien les delícies dels més petits de la casa, inclosa la nostra filla. La fira estava situada al Parque Nhô Roque.

En la ciutat de Mindelo, per a prendre una beguda o menjar quelcom lleuger res millor que la Pastelaria Morabeza, en l'Avenida Baltasar Lopes da Silva núm. 21A. Té wifi.

Però per a menjars més consistents hi ha una relativament nombrosa oferta a la ciutat.

Un dels millors restaurants de Mindelo és el Nautilus, en l'Avenida Marginal, en l'edifici del Clube Náutico

I un altre lloc molt popular a la ciutat i que també ens va agradar és la Casa Café Mindelo, situada en la Rua Governador Calheiros núm. 6.

El Café Royal, situat en la Rua Libertad d'África, ocupa un bonic local que compta amb un escenari on havia cantat la pròpia Cesária Évora, com en tants altres llocs d'aquesta ciutat. En el Café Royal vam menjar un menú acceptable, sense més.

L'illa de Santo Antão, d'origen volcànic, pertany al grup d'illes de Sobrevent i és la segona major illa de Cap Verd en extensió i la tercera en població.

D'altra banda, també és l'illa de l'arxipèlag que està més al nord i més a l'oest, per la qual cosa és la que està més allunyada del continent africà.

L'interior de l'illa és molt muntanyenc, amb el Topo da Coroa, de 1.979 metres d'altura, com el punt més alt de l'illa. Aquesta complicada orografia va fer que durant molt de temps Santo Antão fos considerada com un lloc inaccessible.

A l'illa de Santo Antão nosaltres hi vam passar gairebé tres dies complets, però d'haver pogut haurien estat uns quants dies més, perquè vam gaudir moltíssim dels seus paisatges, de la grandiositat de les seves muntanyes i penya-segats o de l'exuberància de la vall de Paul.

Tot viatge a Cap Verd hauria d'incloure aquesta illa entre els llocs a visitar.

El seu paisatge muntanyenc i una xarxa de camins d'accés als seus petits pobles i als camps de cultiu que trobem en diferents valls de l'illa són alguns dels grans atractius que ofereix Santo Antão als viatgers interessats en el senderisme, el turisme d'aventura i l'ecoturisme.

Les opcions per a fer grans caminades a Santo Antão són innombrables. No ens va sorprendre trobar aquí més excursionistes francesos que de qualsevol altra nacionalitat, donada la gran afició dels francesos a les excursions i caminades a l'aire lliure (randonées).

Com arribar-hi

Per a arribar a l'illa de Santo Antão vam pujar a un ferri de la companyia CV Interilhas en el port de Mindelo.

Després de navegar una en poc més d'una hora els 17 km que separen les illes de São Vicente i de Santo Antão, en les aigües del canal de São Vicente, el nostre ferri va atracar en el port de Porto Novo.

Poc després d'abandonar Mindelo i la badia de Porto Grande, el ferri passa pel costat del Ilhéu dos Pássaros, un illot rocós situat al bell mig de l'oceà que alberga el fanal de Don Luis, també conegut com a far dels ocells, amb una curiosa torre amb forma de piràmide tallada.

En desembarcar a Porto Novo vam sortir de la petita terminal marítima i trobàrem una legió de conductors amb rètols dels diferents allotjaments de l'illa a l'espera de viatgers.

Després de localitzar el del nostre allotjament (ja l'havíem concertat dies abans per correu electrònic) vam pujar a la camioneta pickup (Hilux) i al poc vam iniciar el viatge cap a Paul.

Vam deixar enrere Porto Novo i poc després ja estàvem immersos en un paisatge lunar, totalment volcànic. Vam passar al costat del petit cràter Morro da Tubarão i pocs quilòmetres després la carretera torna a anar enganxada a la línia de costa, entre les muntanyes i l'oceà.

Passàrem pel costat de Punta da Tumba, on destaca un far, i vam creuar les quatre cases del poble de Janela. Després vam recórrer altres 3 km abans d'arribar a Vila das Pombas, on ens vam desviar cap a l'interior de l'illa per una carretera local que s'interna en la vall de Paul.

Al cap de 2'5 km des de Vila das Pombas el nostre transport ens va deixar a la porta del nostre allotjament, Chez Jujo. Vam pagar 1.000 CVE per aquest trajecte de 31 km des de Porto Novo, d'altra banda molt bonic.

Allotjament a la vall de Paul

A la vall de Paul ens vam allotjar en Chez Hujo, situat al costat de la carretera que surt de la població de Vila das Pombas i s'interna a la vall de Paul.

Aquí vam pagar 22.920 CVE per tres nits en una habitació triple amb esmorzar inclòs. L'hotel és una mica rústic i només hi ha wifi en la zona comuna, però la seva localització a la vall de Paul és preciosa i molt pràctica per a fer caminades per la zona.

A més, el seu propietari, el francès Joël Beaudan, i la resta del personal de l'hotel són molt afables i atents, per la qual cosa aquí és fàcil sentir-se a gust.

A la terrassa exterior, amb unes fantàstiques vistes sobre la vall i les muntanyes circumdants, se serveixen els esmorzars, però també dinars i sopars.

L'hotel Chez Hujo està situat en un punt de la vall a 2'5 km del centre de Vila das Pombas, en la costa. Però no hi ha problema perquè per la carretera que passa per davant de l'hotel circulen aluguers i, en qualsevol cas, el personal de l'hotel pot cridar a un aluguer o a un taxi perquè us passi a buscar per l'hotel.

Pagàvem 50 CVE/pax pel trajecte de 2'5 km en aluguer des de l'allotjament fins a Vila das Pombas, però la majoria de vegades vam fer aquest camí a peu, perquè l'entorn és tan bonic i el camí tan relaxant que ens venia de gust caminar-lo amunt i avall.

Coses a veure i fer

VALL DE PAUL (Val do Paul en portuguès). Aquesta vall, situat en el nord-est de l'illa, es caracteritza pel seu paisatge escarpat i per la seva vegetació tropical que contrasta enormement amb l'aridesa de la resta de l'illa.

En un extrem de la vall (sud-oest) es troba el Cràter Cova, mentre que en l'altre (nord-est) està Vila das Pombas, localitat costanera que és la capital del municipi de Paul.

El seu especial microclima permet a aquesta vall gaudir d'unes pluges relativament regulars que donen lloc a una agricultura de cultius subtropicals, entre els quals destaquen la canya de sucre, el nyame, la mandioca, la banana, el mango, el blat de moro o el cafè.

De fet, de la canya de sucre es produeix el grogue, un tipus d'aiguardent produït localment i que és molt popular a Cap Verd.

A la vall de Paul encara és possible veure en funcionament alguns trapigs on es destil·la el grogue. El trapig (trapiche en portuguès) és un tipus de molí usat per a extreure el suc de la canya de sucre, per exemple.

El Parc Natural Cova-Paul-Ribeira da Torre, que figura actualment en la llista provisional de Patrimonis de la Humanitat de la Unesco, s'estén per la part alta de la vall de Ribeira do Paul, així com el cràter Cova, la part superior de la vall Ribeira da Torre i el Pico da Cruz (altura: 1.585 metres).

En el petit poble de Vila das Pombas no hi ha molt a veure, excepte algun bonic edifici de caràcter colonial (per exemple, l'Ajuntament), l'església o les magnífiques vistes des de l'alt d'un petit turó al qual es puja per unes escales. En el cim hi ha una gran figura de Crist visible des de molts punts.

Però a Vila das Pombas hi ha un caixer automàtic, alguns mini-mercats i restaurants, a més de la parada d'aluguers, davant del restaurant Veleiro II.

Excursió a peu de Cova a Paul. Aquesta ruta de senderisme és un clàssic i gairebé justifica per si sola la visita a l'illa de Santo Antão. Té el seu inici en el cràter Cova, puja fins a l'increïble mirador de Paul, en el punt més alt de la ruta i a continuació segueix un vertiginós descens de 750 metres per un impressionant camí empedrat en zig-zag que desemboca en el llogaret de Cha Manuel dos Santos, a la vall de Paul.

No es tracta d'una excursió especialment difícil, però pot sobrecarregar molt els genolls a causa del gran desnivell de baixada. La nostra filla de 8 anys va poder fer-la sense problemes, i això sense estar especialment acostumada a aquesta mena de rutes. Convé portar aigua, una mica de menjar i protecció solar.

Per a aquesta excursió vam estudiar diverses alternatives. Descartades les opcions de fer l'excursió d'anada i tornada a peu o bé de només anada pujant fins al cràter, finalment vam optar per llogar un taxi que ens portés fins al cràter Cova i un cop allà dalt iniciar la ruta a peu.

També havíem contemplat l'opció d'anar en un aluguer des de Vila das Pombas fins a Ribeira Grande i allí buscar algun transport per a anar fins a Cova do Paul, però el més probable és que un cop allà l'única opció fos també un taxi privat.

Així que a Vila das Pombas vam negociar un taxi que per 3.000 CVE ens portaria fins al cràter Cova en un trajecte de 29 km, podent fer totes les parades que volguéssim pel camí per a fer fotografies. La veritat és que va ser una decisió molt encertada.

Vam sortir de Vila das Pombas amb el nostre taxi a les 9:30. En el bonic camí fins a Ribeira Grande, seguint la línia de costa, ens vam aturar unes quantes vegades per a fer fotos.

Per exemple en el petit llogaret de Sinagoga, el nom del qual deriva del fet que va ser un assentament jueu en la segona meitat del s. XIX.

Encara es poden apreciar les ruïnes d'una antiga sinagoga situada sobre unes roques al costat del mar.

En arribar a Ribeira Grande ens vam aturar breument en un supermercat per a comprar una mica de menjar per a l'excursió.

A continuació vam reprendre el camí prenent l'antiga carretera cap a Porto Novo, la qual ascendeix ràpidament cap a les muntanyes. Ens vam aturar diverses vegades perquè els paisatges i les vistes són realment extraordinaris.

Aquesta estreta carretera empedrada va ser construïda per esclaus africans segles enrere. Un dels seus punts culminants és el conegut com Delgadinho, una estreta cresta muntanyenca per la qual transcorre la carretera amb vertiginoses caigudes de centenars de metres a costat i costat. Les vistes des de Delgadinho treuen l'alè.

Al fons de la vall que hi ha en el costat esquerre veiérem el petit poble de Xôxô, pel qual també passen nombroses rutes de senderisme. Després de creuar la població de Corda la ruta entra en un bosc de pins i xiprers.

I poc després arribàrem al costat del cràter Cova, una gran caldera volcànica d'1 km de diàmetre que està situada a una altura de 1.160 metres.

Des d'un mirador que hi ha en el seu costat oest hi ha una preciosa vista del conjunt.

Actualment el fons de la caldera està ocupat per camps conreats i per alguna casa, mentre que en les vores hi ha bastants arbres.

El nostre taxi va baixar al fons del cràter per una pista que el voreja per la seva part interior i ens va deixar al costat d'unes cases que hi ha en el costat nord-oest de la caldera.

Aquí ens vam acomiadar del nostre taxista i vam iniciar la ruta a peu per un camí que ell ens havia indicat. Eren les 12:30 del migdia.

El camí puja per la paret nord-est del cràter fins a arribar a un punt sobre la vora. Aquí apareix de cop, davant els nostres ulls, com a través d'una finestra, una vista absolutament increïble sobre la vall de Paul, les muntanyes que l'envolten i l'oceà com a fons. És el mirador de Paul.

Ens vam quedar una bona estona en aquest lloc intentant copsar tanta bellesa, primer amb els ulls i després amb la càmara fotogràfica. Aquí mateix vam menjar alguna cosa per a recuperar forces i estar més estona en aquest lloc tan extraordinari. Des d'aquí impressiona veure el camí en zig-zag que baixa cap a la vall, pel qual haurem de baixar a continuació.

Aquest camí de baixada salva un gran desnivell i sembla no acabar-se mai, però el paisatge i l'entorn compensen àmpliament l'esforç.

Creuàrem terrasses de cultius que els vilatans han hagut d'esculpir al llarg dels segles en els vessants d'aquestes agrestes muntanyes.

Cap al final del camí vam passar junt a plantacions de cafè, sent els cultius cada cop més tropicals: canya de sucre, mangos, plataners, papaies, alvocats, etc.

Vam trobar a unes camperoles que venien fruita i els hi vam comprar unes quantes peces per a menjar-nos-les allà mateix.

Unes 2 hores i 45 minuts després de sortir des del fons de la caldera del cràter da Cova vam arribar al nucli de Cha de Manuel Dos Santos, pertanyent a Cabo de Ribeira, el primer poble de la vall per aquest costat.

Seguint la carretera cap a la dreta vam anar fins al restaurant de l'allotjament Casa Maracujá, on vam menjar un plat local força consistent i vam descansar una estona abans de tornar per on havíem vingut i continuar a peu per la carretera en direcció cap a Vila das Pombas.

Vam caminar un parell de quilòmetres més, però després de deixar enrere Chã João Vaz ja estàvem força cansats i ens vam aturar a descansar al costat de la carretera i esperar que passés un aluguer.

Però va parar un cotxe d'una simpàtica parella formada per un capverdià i una luxemburguesa i ens van convidar a pujar. Després de pujar al seu cotxe, molt amablement ens van portar fins al nostre hotel, un parell de quilòmetres carretera avall.

Així vam donar per finalitzat un dia excepcional. Per descomptat aquesta excursió ens va deixar un record d'aquells que no oblidarem fàcilment.

L'endemà vam notar el cruiximent muscular, sobretot en pujar i baixar escales, però res greu. Per descomptat, si aneu a Santo Antão no us perdeu per res aquesta ruta.

RIBEIRA GRANDE. En la població de Ribeira Grande, situada uns 8 km al nord-oest de Vila das Pombas, conflueixen les valls dels rius Ribeira Grande i Ribeira da Torre.

La ciutat va ser fundada pels portuguesos en la segona meitat del segle XVII.

El seu interès, a més de ser un lloc de pas cap al nord de l'illa, radica en el seu petit barri antic, amb edificis colonials portuguesos del segle XIX.

Entre tots ells destaquem l'església de Nossa Senhora do Rosário i la casona de Roberto Duarte Silva, un científic nascut aquí, entre altres bonics edificis de colors apastelados.​

Un aluguer entre Vila das Pombas i Ribeira Grande costava 100 CVE/pax.

PONTA DO SOL. La població de Ponta do Sol, de poc més de dos mil habitants, està situada en l'extrem nord de l'illa de Sant Antao.

Entre els seus punts d'interès destaquem el seu petit barri antic amb arquitectura colonial del segle XIX, com l'edifici de l'Ajuntament o l'església de Nossa Senhora do Livramento.

També val la pena arribar-se fins al seu petit port pesquer (aquí vam poder veure una barca de pesca que tornava carregada de peixos espasa).

Al costat d'ell es pot veure el que queda del petit aeròdrom que va funcionar fins a principis d'aquest segle, però la reduïda grandària de les seves pistes i un greu accident ocorregut aquí van acabar per clausurar-lo.

Per a arribar des de Vila das Pombas fins a Ponta do Sol prenem primerament un aluguer fins a Ribeira Grande (8,5 km, 100 CVE/pax) i allà un altre fins a Ponta do Sol (5 km, 50 CVE/pax). Una vegada en Ponta do Sol el aluguer ens va deixar en la plaça que hi ha davant de l'església de Nossa Senhora do Livramento.

En la rua de Papasa, el passeig marítim de Ponta do Sol, hi ha diversos restaurants. Nosaltres ens decidim per la terrassa exterior del restaurant Caleta, bastant bé.

Per a tornar a Vila das Pombas vam fer la mateixa combinació, però al revés.

Excursió a peu de Ponta do Sol a Fontainhas. La petita localitat de Fontainhas, amb menys de 300 habitants, està situada al costat de la costa nord de Santo Antão, a només 3'3 km al sud-oest de Ponta do Sol.

Fontainhas és un lloc absolutament màgic i per moltes fotos que vegeu res supera a l'experiència de veure-ho amb els nostres propis ulls. La seva peculiar ubicació i entorn ho fan un lloc únic.

Fa uns anys la revista National Geographic va fer un reportatge sobre els 10 pobles amb les millors vistes del món i Fontainhas estava en el Top 3 de la llista.

Aquesta llista, com qualsevol altra d'aquest tipus, és discutible i cadascun tindrà les seves pròpies preferències, però nosaltres creiem totalment just que Fontainhas figuri en ella.

Des del centre de Ponta do Sol cal pujar cap a on es troba el cementiri, passar entre ell i la mar i poc després trobarem la pista que va cap a Fontainhas.

El camí d'anada va ascendeix bastant al principi i després ja és una mica més pla.

Però els últims 600 o 700 metres abans d'arribar a Fontainhas del camí són un de fort desnivell de baixada. De totes maneres, aquesta ruta no és difícil ni molt exigent.

El camí entre Ponta do Sol i Fontainhas transcorre per una estreta pista penjada sobre els penya-segats i l'oceà, amb espectaculars vistes sobre l'Atlàntic, la costa i les muntanyes que hi ha a la seva esquena. El paisatge, d'altra banda, és molt rocós i sec.

Per aquesta pista circulen els poquíssims vehicles que fan aquest trajecte: algun aluguer, vehicles de repartiment de mercaderies o dels veïns de Fontainhas. Però més enllà de Fontainhas ja només hi ha un camí per a vianants.

Vam fer un volt pel minúscul poble per a obtenir diferents perspectives sobre l'entorn.

I seguim el camí a peu cap a Corvo durant uns centenars de metres per a tenir una perspectiva del poble des de l'altre costat.

De retorn a Fontainhas prenem una beguda en l'únic bar que hi havia al poble, el Bar Tchù, abans d'iniciar el camí de retorn a Ponta do Sol. Una altra excursió molt recomanable.

Per als més andarines i amb una certa preparació hi ha una ruta de senderisme que va des de Ponta do Sol fins a Chã de Igreja, seguint la línia de costa i passant per Fontainhas, Corvo, Formiguinhas i Cruzinhas. En total són 16,64 km de distància, 1.829 metres de desnivell de pujada i 1.741 metres de desnivell de baixada.

I el viatge s'acaba ...

El dia de la nostra partida de Santo Antão concertem amb el nostre allotjament en Paul un aluguer que ens portés fins a Porto Novo (1.000 CVE els tres) a temps per a prendre el ferri que ja teníem reservat des de feia dies amb la companyia CV Interilhas.

Arribats al port de Mindelo , a l'illa de São Vicente, ens dirigim a l'allotjament reservat. Durant la resta del dia aprofitem per a passejar novament per aquesta agradable ciutat i comprar algun record.

Al matí següent, molt primerenc, prenem un taxi fins a l'aeroport Cesária Évora (900 CVE), on embarquem en un vol de la companyia Binter amb destinació a Praia , a l'illa de Santiago.

Després d'un plàcid vol de només 40 minuts aterrem en l'aeroport Nelson Mandela.

Per al nostre últim dia d'aquest viatge a Cap Verd havíem decidit llogar un cotxe que ens permetés dur a terme nostra planejada ruta per l'illa de Santiago.

A final del dia, després de retornar el cotxe en el centre de Praia, vam anar a buscar un alberg on poder dutxar-nos, canviar-nos i deixar l'equipatge unes hores abans d'anar a sopar i, poc abans de la mitjanit, traslladar-nos a l'aeroport per a prendre el nostre vol de retorn a casa via Lisboa.