Impressions d'un viatge al Brasil

Vam arribar a Rio de Janeiro, via Lisboa. Vam agafar un taxi a l'aeroport, es pre-paga i es dóna el tiquet al conductor, els taxis valen el mateix que a Barcelona i no es regategen, ni els taxis ni res!. Així arribem a Edificio Jucati, una mena d'aparthotel on havíem reservat una habitació per als 5 (R$ 690 per a les 3 nits que hi vam estar). Els dies a Rio anàvem al súper i esmorzàvem a l'habitació, així vam comprovar que els súpers brasilenys i els de Barcelona són força semblants tant en productes com en preus.

Vista aèria de Rio de Janeiro

Rio és una ciutat fantàstica des de l'aire. La ubicació geogràfica la fa única amb els edificis entre les muntanyes i el mar, el Pão de Açúcar, el Corcovado, les platges mítiques de Copacabana i Ipanema,.... Com que està a l'hemisferi sud, el mes d'agost per a ells és hivern i tot i que havíem previst agafar algun jersei, vam passar una mica de fred.

El primer dia vam pujar al Corcovado, des d'on hi ha una vista esplèndida de la ciutat, i vam visitar el centre històric, amb edificis colonials interessants, però no gaire ben conservats, un problema a moltes ciutats de Brasil. Vam fer una parada a la Confeiteria Colombo, una pastisseria d'estil modernista on vam prendre una queijoadinha i un cafè. Malgrat que Brasil és un gran productor de cafè, el que veuen ells no val gaire la pena.

Després de l'aturada tècnica vam anar amb tranvia al barri de Santa Teresa i Lama.

A l'endemà vam aprofitar que feia bo per anar a la platja d'Ipanema. Com que era diumenge i és un barri pijo tothom estava fent footing i passejant els gossos; uns gossos que acabaven de sortir de la perruqueria i que fins i tot portaven sabatetes!. A la platja, mentre ens preníem uns cocos gelados, beguda habitual d'aquests dies, vam poder comprovar el culte al cos dels carioques. Si ara que és hivern estan així, com serà a l'estiu???.

Vam dinar a un restaurant de la platja, lula com arroz e brocoli, boníssim, em vaig quedar amb la recepta per provar-ho algun dia a casa i després vam anar amb bus fins al telefèric del Pão de Açúcar per a veure la posta de sol des d'allà, on vam comprovar un altre cop que l'encant de Rio és quan veus la ciutat des de l'aire.

Al vespre vam sondejar els bars d'ambient de Rio, vam anar a una mena de karaoke, on vam prendre la primera caipirinha i a una disco, però allà tot està molt barrejat i no hi ha tanta distinció entre heteros i gais. Els brasilenys tenen un concepte bastant més liberal del sexe que els europeus!. Un cop més, barreja de races per tot arreu: blancs, morenos, mulatos, negres,... diuen que Brasil és un exemple d'integració racial i d'antiracisme, però no sé per què la majoria d'alts càrrecs, dirigents i polítics són blancs.

Vista de les cascades d'Iguaçú

Vam arribar a Foç do Iguaçú amb avió. A l'aeroport ens estava esperant l'Evelina, una senyora de 70 anys que té la Pousada Evelina (habitació quíntuple, 37 R$ per persona i nit). El lloc és impolut i ella és tot un personatge: hospitalària, amable, preocupada, quina energia!.

Com que vam arribar per la tarda i només ens hi quedàvem dos dies ens va portar directament a la banda brasilera de les Cascades d'Iguaçú perquè al dia següent poguéssim anar a la banda argentina.

Indiscutiblement, la part argentina és molt millor, tant per les vistes, ja que passes per sobre dels salts amb unes passarel· les, com per les infraestructures. Les cascades són impressionants, un espectacle total de la naturalesa i això que ens van dir que no portaven gaire aigua perquè era l'època seca.

Van agafar una petita barca que et porta fins a sota d'un dels salts i evidentment et quedes xop del tot, però ja és part de l'atracció. La visió des de la Garganta do Diablo és increïble, realment vaig quedar impressionat i fascinat, potser perquè no m'ho esperava i ha estat indiscutiblement un dels punts forts del viatge.

Vam sopar en un rodizio, uns restaurants especialitzats on pagues un preu fix i pots menjar tot el que vulguis. En aquest cas va ser un de sopes, com que era hivern i feia fred, van anar la mar de bé!.

D'Iguaçú vam anar a Cuiabá, la capital del Mato Grosso per a veure el Pantanal, una zona inundada refugi de molts animals. Ara és època seca, per tant, no hi ha gaire aigua, fet que afavoreix la visió de molts animals que es concentren a les basses i rierols.

Per a visitar el Pantanal vam contractar un paquet de 3 dies/2 nits des de Barcelona a Ecoverdetours per 750 R$ per persona (inclou transports, allotjament al Pantanal i Cuiabá i excursions). Ens van venir a buscar a l'aeroport i vam anar directes per la carretera transpantaneira a una fazenda, on vam passar la primera nit.

Posta de sol al Pantanal

Els marges de la carretera estaven plens de jacarés o caimans, semblaven posats com una catifa, milers, de tant en tant, es veien famílies de capibares, el rosegador més gran del món, coatís, llúdrigues gegants, un tapir, un ós formiguer, petjades de jaguar i munts d'ocells de tot tipus: garces, jaribús, tucans, guacamais, ibis,... tot un espectacle de fauna. Recordo la imatge d'un jacaré creuant la carretera davant de la furgoneta, estones de lectura a les hamaques envoltat de natura i la sortida del sol trencada per milers de crits d'ocells que es cridaven com per despertar-se uns als altres...

Vam passejar amb barca, a peu, a cavall i vam veure munts d'animals. La segona nit vam dormir en hamaques en una fazenda diferent. Són més còmodes del que em pensava, però vam passar moltíssim fred (ens vam queixar al responsable d'Ecoverde i ens va tornar 50 R$ per persona).

D'aquí vam tornar cap a Cuiabá i ens vam allotjar a la Pousada Ecoverde, el propietari de la qual, Joel, ens va organitzar l'excursió pel Pantanal. Està en una antiga casa colonial, una mica destartalada, però amb encant.

Vam sopar en una pracinha, una plaça petita, a l'aire lliure, envoltats d'ambient local brasileny, uns pastéis de queijo, carne e bacalhau deliciosos i barats amb una bona cerveja gelada!.

L'últim matí vam passejar per Cuiabá, una ciutat amb cases colonials boniques, però que demanen una urgent restauració abans que caiguin a trossos i ens vam prendre una deliciosa vitamina (suc de fruites amb llet) en una botiga-cafè tradicional que ens va encantar a tots i vam aprofitar per comprar guaranà, un arbust les llavors del qual es molen i són estimulants. Els indígenes les fan servir com a medicina per a mil coses i la dona de la botiga ens va dir que si se'n pren una mica cada dia no tindrem problemes de salut i viurem molts anys, així que tots en vam comprar per si de cas...

Amb avió fins a Manaus, la capital de l'Amaçones brasiler, una ciutat enorme enmig de la selva i amb un teatre que sembla el Liceu. Ens vam allotjar a l'hotel 10 de Julho (habitació doble 95 R$).

Per a visitar la zona vam contractar una excursió de tres dies per la selva a Amazongerotours (550 R$ per persona, 3 dies/2 nits, tot inclòs). Primer vam agafar una barca fins al Encontro dos Aguas, lloc on es barreja el Rio Negro amb el Rio Solimões per formar l'Amaçones. El primer té l'aigua de color negre perquè porta molts sediments terrosos i l'altre és color verdós perquè té més matèria orgànica vegetal i la seva aigua és uns 15ºC més freda, no es barregen del tot fins uns quants quilòmetres més avall.

Nens a l'Amaçones

El riu Amaçones és enorme, no es veu una riva des de l'altra i el lloc més ample té 33 km, sembla veritablement el mar!. Vam continuar per la carretera transamaçònica i després vam agafar una llanxa ràpida que ens va dur al lodge al mig de la selva en un afluent que es diu Rio Ararinha i ens vam banyar. L'aigua està calentíssima, la primera sensació és d'angúnia, no sé si per la temperatura de l'aigua o per la por que vingui algun peix o serp des del fons, però t'acostumes i és genial.

Vam fer caminades per la seva, voltes amb barca, vam anar a agafar un caimà i a pescar piranyes, semblava que les haguessin posat expressament per a nosaltres perquè era tirar la canya i picar, en vam pescar un munt i a l'endemà ens les van cuinar, no són gaire bones perquè tenen molta espina i poca carn, però l'experiència és divertida. El millor va ser veure quantitat de dofins de l'Amaçones.

Com que ja havíem estat al costat peruà de l'Amaçones, a Iquitos, la comparació és inevitable. La veritat és que m'esperava més de l'Amaçones del Brasil, vam veure pocs animals, vam fer les mateixes activitats que a Iquitos, però allà és més autèntic, hi ha menys gent i la ciutat té més encant.

Arribem a Sao Luis, inici del Brasil costaner, i ens allotgem a la Pousada Portas da Amazonia (habitació doble 144 R$).

De fet, la ciutat de Sao Luis és la porta de l'Amaçones, de tipus colonial, patrimoni de la humanitat, però amb molta inversió en restauració per endavant. És la ciutat amb més població negra després de Salvador i s'hi respira un ambient diferent, la gent és al carrer, se sent música de batukada per tot arreu, els bars tenen terrasses a l'exterior amb música brasilenya en directe,... tot porta a prendre una caipirinha rere l'altra.

Lençóis Maranhenses

La raó d'anar fins a Sao Luis, destinació no gaire freqüent, és per visitar els Lençóis Maranhenses, un desert de dunes que arriba al mar i que en època de pluges es formen basses naturals d'aigua al mig de les dunes, és un paisatge espectacular. El vam visitar amb un paquet organitzat des de la pousada, 2 dies/1 nit per 300 R$ per persona. Ens hi vam banyar i hi vam veure la posta de sol.

A l'endemà vam anar als Pequenos Lençóis, amb més dunes i vam arribar a l'Atlàntic, vam dinar en un xiringuito de la platja on ens van fer un peix a la brasa i uns camarões deliciosos.

De tornada a Sao Luis, vam continuar amb les caipirinhes, la música al carrer,... Recordo que tots els bancs de les places estan ocupats per parelletes, noi-noia, noi-noi,... Ja he dit que al Brasil la sexualitat es viu de forma natural, però no deixa de sorprendre aquesta naturalitat, la barreja de colors de la gent,... fins i tot hi havia una zona on les transexuals estaven prenent les seves caipirinhes divinas de la muerte.

La penúltima parada, Olinda, una ciutat colonial patrimoni de la humanitat al costat de Recife.

Aquí la majoria de cases estan restaurades, com la Pousada dos Quatro Cantos (habitació doble: 152 R$) on vam dormir dues nits.

Resulta curiós el contrast que es veu entre les cases colonials multicolors i els gratacels de Recife que es veuen al fons. Val la pena visitar el convent de San Francesc, ple d'azulejos, i algunes de les 22 esglésies que hi ha. Vam aprofitar per fer múltiples compres de souvenirs, un aspecte que trobava a faltar del viatge, però que vam recompensar amb escreix!.

Cases colonials a Salvador

Acabem el viatge a Salvador. Una ciutat viva, plena de color, de les cases colonials, de la seva gent, de l'ambient del carrer.

Ens vam allotjar en un alberg senzill, l'Hostel Cobreu (habitació col·lectiva, 28 R$ per persona i nit), però que estava al costat de l'Escadária do Carmo, unes escales on cada dimarts fan un concert i, per casualitat, nosaltres hi vam estar del dilluns fins al dijous.

La música al carrer omple la ciutat, escoles de samba, batukada i capoeiria, barreja de ritmes africans i caribenys. Salvador és una part d'Àfrica a Amèrica.

La Cidade Alta és el barri antic i Pelourinho el centre del barri. Ens vam fer un fart d'anar amunt i avall, és una ciutat per descobrir i admirar.

Vam anar a un espectacle tradicional on vam quedar amb la boca oberta de la demostració de capoeira i samba que ens van fer i per a rematar-ho vam anar a dinar al restaurant de l'escola gastronòmica, un últim capritx abans de tornar cap a casa i deixar aquest país sorprenent per la barreja, el multicolor i l'ambient de carrer.