Relat d'un viatge de 26 dies a Uganda i Rwanda

Surto de Barcelona en un vol de KLM per 599 € + taxes, via Amsterdam (Schiphol). Aproximadament 1h 50 min. Bcn-Schiphol i unes 8 h Schiphol-Entebbe.

El tràmit del visat a l'aeroport d'Entebbe (30US$) em suposa més d'una hora de cua i oblido demanar visat de múltiple entrada. Surto de l'aeroport passades les 22 h. A la sortida de l'aeroport, negra nit, només hi ha taxis. La tarifa oficial de taxi fins a Kampala (uns 40 km) és de 25 US$, i per anar a Entebbe ciutat (6 km) em demanen 10 US$. Com no tinc confirmació de la reserva que vaig fer via e-mail uns dies abans per a l'Entebbe Tourists, decideixo tirar pel dret i anar fins a Kampala en taxi. Canvio el mínim de diners a l'aeroport, a 1€ = 2.000 UGX.

Arribo al Blue Mango, però em diuen que està ple i em deriven a l'hotel que hi ha just enfront, anomenat Forest Cottages, on després de mooooolt regatejar aconsegueixo una habitació individual molt bàsica per 20 US$ amb lavabo compartit i esmorzar inclòs. Malgrat ser temporada baixa és cap de setmana, i els bons hostels com el Blue Mango acostumen a estar plens de treballadors i voluntaris de diferents ONG's.

L'endemà em trasllado al Blue Mango, i pacto per dues nits, la primera en un dormitori de 4 pax (16.000 UGX), i la segona en un de 6 pax -segueix a tope -. Els jardins són molt bonics, i la zona chillout que envolta la piscina és molt acollidora. No m'estranya que estigui ple, tot i que els lavabos comunitaris i els serveis al viatger deixen molt que desitjar. No tenen servei d'internet però sí àrea Wi-Fi, amb la qual cosa hi ha molta gent treballant amb els portàtils arreu. Dino un steak força bo amb una cervesa Nile Special (17.000 UGX). Tot i que no és excessivament barat, tenen una carta força variada de cuina d'arreu del món. Em quedo tot el dia de relax. Sopo un peix anomenat Red Snapper amb arròs i cervesa Bell's (18.000 UGX) també força bo.

L'endemà, a l'anar a canviar-me d'habitació, em diuen que no tenen constància de la reserva i que està tot ple... i així funciona! Esmorzo una spanish omelette, curiosa mena de truita paisana, amb pastanaga i vegetals, molt estesa arreu de Uganda i Rwanda. Em torno a canviar d'allotjament, aquest cop al Backpacker's Hostel, en un boda-boda (4.000 UGX, tot i el regateig dur, crec que m'han fotut el pèl). Les instal·lacions del Backpackers són força més bàsiques que al Blue Mango, però l'staff em resulta més agradable, i el preu és força més baix. El jardí és un tros de bosc, amb arbres carregats de tot tipus d'ocells i micos. Habitació individual (18.000 UGX). Tenen sala d'internet a 2.000 UGX/h. Dino una bona hamburguesa amb un suc (6.800 UGX) i sopo el menú especial africà dels dilluns amb aigua (6.600 UGX). Passejo per Kampala i compro el bitllet de bus directe a Kigali (Rwanda) amb l'empresa Regional Coach (25.000 UGX) per a l'endemà.

Esmorzo al Backpackers un complet de fruita, suc, ous, salsitxes, torrades, te... (5.300 UGX). Agafo un boda-boda (moto-taxi) fins a l'estació del bus (2.000 UGX). Sortim a les 10.20 am (1h i 20min de retard). El trajecte de bus dura unes 10h i passa per Masaka, Mbarara (on després de 4 h de viatge fem 5 minuts de parada tècnica per toilette), Kabale, frontera de Katuna/Gatuna (on perdem gairebé 1h 30m formalitzant el visat rwandès, 60 US$) i arribem a Kigali a les 18.55 h hora local (1 hora menys que a Uganda).

Durant els trajectes en bus o matatu és habitual comprar quelcom per a menjar, bé des de la finestra o bé fent pujar als venedors ambulants que, literalment, es tiren a sobre del bus -panotxes de blat de moro (100 UGX), manyac de 18 plàtans (1.000 UGX), matokkes a la brasa, trossos de pinya (200 UGX), xapatis (200 UGX), brotxetes de pollastre o vedella (500 UGX), galetes, begudes, etc- aprofitant les parades d'escassos minuts que fa el bus per a recollir i deixar passatgers, o per a fer benzina, doncs no es fan més aturades.

Compte si canvieu moneda als nois que hi ha a la frontera: podeu aconseguir un bon canvi, però si badeu fan jocs de mans imperceptibles i un cop han marxat sempre falten bitllets. Assegureu-vos de tornar-los a recomptar per darrer cop en la seva presència.

Canvio € per francs rwandesos a la mateixa estació del bus. M'allotjo al Isimbi Hotel, en una habitació individual amb banyera (15.000 RWF) que em recorda als antics hotels europeus de 3*. Sopo al restaurant de l'hotel un pepper steak boníssim (5.000 RWF) tot i que el servei és molt lent.

Esmorzo a l'hotel (2.250 RWF). Vaig a la ORTPN (oficina turisme oficial) i reservo el trekking dels goril·les (375 US$) per a l'endemà, doncs novament no ha funcionat la reserva per e-mail. No hi ha problema de places ja que és temporada baixa i encara època de pluges. Faig una volta per la ciutat i visito el Kigali Genocide Memorial Centre, que a més de posar-me la pell de gallina em fa vessar unes quantes llàgrimes.

Per a dinar torno a l'hotel, un buffet lliure fluixet però correcte per preu (1.500 RWF). Compro el tiquet de bus (en realitat és un matatu amb horari fixat de sortida) cap a Ruhengeri per a les 15:30h punt de partida per al trekking, amb l'empresa Okapi Car (1.000 RWF), però posteriorment l'anul·len. Ells mateixos m'acompanyen a una altra empresa Muhabura Travel Service, situada al costat de la oficina a la rotonda de la Independència (on hi ha un bon cybercafè) i em fan els tràmits perquè pugui sortir a la mateixa hora amb un altre bus -mateix preu-. Em sorprèn molt agradablement tanta amabilitat i implicació.

El trajecte a Ruhengeri dura 1h 30min aprox. Recomanable dir-li al conductor que ens avisi en arribar, doncs no és fàcil saber en quin lloc ens trobem amb tantes parades i gairebé em passo de llarg.

M'allotjo al Tourist Rest House, habitació individual (5.000 RWF), moooolt bàsic, però amb WC i dutxa (d'on no sempre surt aigua i per descomptat no sempre calenta) dins l'habitació i mosquiteres als llits.

No trobo ningú amb qui compartir el viatge fins als Headquarters del Parc des Volcans (15 km), així que contracto un xofer -en Frances- al Tourist Rest House, per 50 US$ (preu oficial per anar, esperar-se fins que torno del trekking i tornar a l'hotel). Encarrego un entrepà per endur per a esmorzar, doncs el xofer m'ha de recollir a les 6am i la cuina és tancada.

Parc dels Volcans

Visito el grup de goril·les anomenat Sabinyo, un dels més propers a les oficines del parc (o park headquarters), que consta de 8 membres. Comencem el trekking a les 8.20am, els trobem després de gairebé 2 hores de caminar muntanya través amunt i avall, entre ortigues enooormes, bambús, i molt de fang. Una experiència gratificant. Recomanable impermeable per la humitat de la vegetació -al marge de la possible pluja- i guants tipus jardiner o hípica, doncs sovint toques plantes amb punxes, ortigues, formiguers... Una horeta observant-los i de tornada cap al cotxe. A les 13.15 h ja estic al Tourist Rest House. Dino allà mateix, perquè plou molt, pollastre amb spaghetti i cervesa (8.500 RWF). Descobreixo un cibercafè a 100 m de l'hotel (400 RWF/h). Sopo a l'hotel (torna a ploure a bots i barrals) un guacamole molt bo amb xapati (1.000 RWF). Tornem a estar sense llum.

L'endemà al matí, després d'esmorzar a l'hotel (1.150 RWF) agafo un matatu a l'estació d'autobusos de Ruhengeri (400 RWF) cap a la frontera Cyanika. El trajecte és bonic i no gaire massificat. Torno a fer el visat ugandès, i em permeten pagar en Euros (20 € = 25 US$) tot i que el canvi me'l tornen en US$. L'única opció per a continuar camí fins a Kisoro (14km) és agafar un special hire -cotxe-taxi-(10.000 UGX) o un boda-boda. La carretera és de les pitjors que trobo en tot el viatge, però el trajecte només dura 20 min. Un cop a Kisoro agafo un matatu (7.000 UGX) fins a Kabale (88 km) per una carretera de muntanya amb un paisatge preciós, i unes vistes increïbles, que triga 3 hores aprox. Irrefutablement, un dels trajectes més encisadors de tot el viatge. Un cop a Kabale torno a agafar un special hire (10.000 UGX) fins al llac Bunyonyi (7 km) -descarto novament l'opció del boda-boda per anar massa carregada i ser una carretera força dolenta.

M'allotjo al Lake Bunyonyi Overland Resort, en un cottage individual amb lavabo inclòs i porxo amb hamaca damunt el llac (30.000 UGX), senzill però correcte. Al resort tenen servei d'internet, encara que de vegades la connexió va molt lenta. Al resort sopo crayfish (el cuinen de diverses maneres) i cervesa (11.000 UGX).

Llac Bunyonyi

Contracto una canoa amb remer al mateix hotel per voltar pel llac (6.000 UGX / 2h). Molt relaxant, passem entre les diferents mini-illes que hi ha al llac. El paisatge és molt bonic. Passo tres dies de relax total, sortint a passejar pels voltants entre xàfec i xàfec.

Torno a Kabale, on agafo un bus cap a Mbarara (144 km) que triga 2 hores i 15 minuts (10.000 UGX).

A Mbarara agafo un matatu en direcció a Kasese, fins a la Katunguru Gate (120 km; 2 h 30 min. aprox.) -porta principal del Queen Elisabeth NP- (altres 10.000 UGX, preu mzungu, calculo que hauria d'haver costat 7.000 o 8.000).

Un cop a Katunguru l'única opció per arribar a Mweya (20 km), població dins del parc, és agafar un special hire que triga uns 35 min (20.000 UGX). A la porta principal del parc pago l'entrada per a 2 dies (1dia: 25 US$; 2 dies: 35 US$; 3 o més dies: 50 US$) i continuem camí cap a Mweya.

M'allotjo al Mweya Hostel (busco el dorm per 15.000 UGX de l'Ecology Institute, que diu la Lonely Edició Juny 2006, però sembla que ja fa anys va estar privatitzat i actualment és el Mweya Hostel, a més em diuen que no han hagut mai dorms, ni abans de la privatització). Em volen cobrar 60.000 UGX per una doble (no hi ha individuals lliures), que finalment aconsegueixo rebaixar a 45.000 UGX (esmorzar inclòs, bany compartit). Les instal·lacions són tan simples que el preu em resulta desorbitat. Em diuen que l'Student's Camp només és per a estudiants, i estic massa cansada per a comprovar-ho...

Vaig a l'oficina de la Uganda Wildlife Authority (UWA) de dins del parc, al costat del Mweya Hostel i del Mweya Lodge i contracto el launch trip o passeig en barca de 2 hores pel Kazinga Channel, que uneix els llacs George i Edward, per a l'endemà a les 15h (15 US$).

No trobo ningú amb qui compartir un game drive (recorregut en vehicle pels camins del parc per a veure les bestioles), així que per a fer-lo, contracto el mateix xofer special hire (un cotxe Toyota Corolla) que m'ha portat des de Katunguru al preu de 70 US$ per 3 hores de game drive. Em demanaven 120 US$ per a fer-lo amb un 4WD.

Tothom em desaconsella moure'm del hostel caminant un cop s'ha fet fosc (pels animals salvatges), així que sopo en el mateix hostel un estofat de vedella acompanyat de matokke que està força bo (6.000 UGX). Durant la nit uns quants hipopòtams vénen a menjar-se la gespa del hostel. Em desperta el soroll tan peculiar que fan, i durant una estona no puc deixar d'observar-los per la finestra tota emocionada, els tinc a tocar.

Comencem el game drive a les 6am, quan encara és fosc. Durant el recorregut veig grapats de búfals, diverses famílies d'elefants, molts antílops de diferents tipus, warthogs (o Pumbas), una hiena, els Crater Lakes, pelícans, flamencs, cormorans, etc.

Després d'esmorzar faig un passeig fins al Campsite, a la vora del riu, i paro a la Tembo Canteen per prendre una Coca-Cola, on hi ha unes vistes fantàstiques. Me'n assabento que quatre lleons merodejaven els jardins del hostel de matinada... o sigui que seria molt recomanable tenir un orinal dins l'habitació i evitar les escapades nocturnes al WC.

Faig el passeig en barca, una mena de golondrina africana de dos pisos, on el guia ens va donant explicacions d'allò que veiem, molts hipopòtams, algun cocodril, un grapat de búfals i molts ocells diversos. És molt bonic. Canvio Euros al Mweya Safari Lodge (molt bonic, llàstima que sigui car), el canvi més favorable de tot el viatge.

La major part de la tarda nit no hi ha llum i al hostel no tenen generador. L'endemà al matí surto cap a Katunguru en special hire (20.000 UGX), amb el meu ja gairebé xofer oficial, en Pascal Baguna (tel. 0772 668 851) un home de molt bona pasta, molt amable, nascut a Katunguru, que es coneix molt la zona i la gent. A Katunguru agafo el bus Kalita (7.000 UGX) fins a Fort Portal (110 km aproximadament; 2 hores) i gairebé em torno a passar de llarg la parada.

M'allotjo al Continental Hotel de Fort Portal, habitació individual amb bany compartit (12.000 UGX), moooolt bàsic, lavabos no del tot correctes i moooolt sorollós, però força barat. Dino a l'hotel chicken in a basket (4.000 UGX) correcte. Faig un volt per la ciutat i vaig a internet. Intento sopar a l'African Village, però se'n ha anat la llum i tenen la cuina tancada. Sopo una hamburguesa boníssima a l'hotel (3.000 UGX), doncs tenen un generador i, tot i que fa molt soroll, no es pateixen els talls de llum molt freqüents.

Reservo el chimpanzee tracking (70 US$ als que s'ha d'afegir l'entrada al parc d'un dia 25 US$), directament amb el cap de l'oficina de la UWA del Kibale NP, pel mòbil que em faciliten els del cibercafè en veure'm desesperada, doncs han canviat els telèfons i els nous no apareixen enlloc. Hi ha dificultat de transport per anar al Kibale NP a primera hora, i la tornada tampoc no queda garantida, així que llogo un special hire per anar a fins a Kibale NP, esperar-se i tornar-me a Fort Portal, que em surt caríssim (60.000 UGX). El trajecte dura uns 45 minuts.

Utilitzo el servei de bugaderia de l'hotel. Em sorprèn gratament la rapidesa i la netedat de la roba (500 UGX/peça).

El trekking és molt fàcil, senders a peu pla, però amb la dificultat del fang que en ocasions ens engoleix literalment les botes. Trobem els ximpanzés una hora i mitja més tard, i ens passem una hora perseguint-los, doncs al contrari que els goril·les, els ximpanzés no paren quiets ni un moment. Una experiència divertida.

Dino a The Gardens un pepper steak boníssim (8.900 UGX). Sopo al Ruwenzori Travellers Inn, hotel que fa molt bona pinta però que no té cap individual disponible, un Special Chef's Chicken amb xapati, boníssim. Torno a dormir al Continental Hotel, amb ajuda dels taps per a les orelles. Fort Portal és realment una ciutat molt sorollosa i l'hotel també, ja que tenen una gran TV a tot volum en el pati interior, on donen totes les habitacions, engegat fins tard.

Per anar cap a Kampala (319 km) agafo el Post Office Bus de Fort Portal (10.000 UGX) que surt de l'oficina de correus, a prop del mercat, a les 6am.-en teoria és directe, però fa més parades que un matatu i les 3 h 30 min de previsió de trajecte es converteixen en 6 hores-. Diuen que és el mitjà de transport més segur d'Uganda. El trajecte és bonic, entre petites localitats molt rurals... Esmorzo, comprant per la finestra, una panotxa de blat de moro bullida (100 UGX) i més tard, un xapati (200 UGX).

A Kampala em dirigeixo al New Taxi Park per agafar un bus cap a Jinja. Faig una parada tècnica per a estirar les cames, dinar i recuperar forces al Diamonds Hotel, just a sobre el Taxi Park. Dino estofat de cabra amb matokke, una mica dur (6.500 UGX).

Agafo el bus cap a Jinja (80 km, 1 h 30 min, 4.000 UGX).

Un cop a Jinja vaig al Explorers Backpackers, on reservo el Full Day White River Rafting per a l'endemà (95 US$, inclou nit d'allotjament en un dorm, esmorzar, ràfting de tot el dia, dinar a la barca i sopar de barbacoa al campsite).

Nena a Bujagali Falls

Vaig a Bujagali Falls (8 km) en un boda-boda (3.000 UGX) i m'allotjo en una banda a l'Explorers Campsite (15 US$). Un lloc preciós, ubicat en una terrassa damunt el Nil amb unes vistes espectaculars. Sopo al restaurant The Black Lantern, molt bonic, dins l'Explorers Campsite, la millor telapia de tot el viatge (15.000 UGX). Dins el campsite hi ha també un resort de luxe, anomenat The Nile Porch. Els talls de llum aquí no son problema, doncs tenen generador. La música del bar funciona a bon volum fins ben entrada la matinada...

El ràfting (grau 5) és per a aquells a qui agraden les emocions fortes. Parem a la meitat en zona d'aigües manses i dinem una mica de pinya i algunes galetes. Estem de tornada al campsite cap a les 17h. La meva estada coincideix en cap de setmana (molta gent d'ONG's) i amb el Nile Freestyle Festival '06, amb la qual cosa dissabte al vespre no hi ha lloc.

M'allotjo a l'Speke Campsite, en una banda (25.000 UGX/nit). Està situat més avall de l'Explorers Campsite, a uns 10 minuts a peu, a nivell del riu. La situació és ideal, però les instal·lacions són més cutres i està tot una mica deixat, ja que ha estat comprat per uns inversors que pretenen fer un macroresort de superluxe en breu. Llàstima! No tenen generador, i a Jinja i voltants hi ha llum un dia sí i l'altre no... les espelmes, però, també fan el seu servei i tenen el seu encant!!

Dino a l'Eden Rock Resort (just enfront de l'Explorers Campsite), una telapia al grill amb matokke i cervesa (11.500 UGX). Força bé. És un lloc bonic, amb un gran jardí de gespa on pots acampar amb la teva tenda o llogar-ne una, també tenen dorms (6 US$), i l'opció de Bed & Breakfast (25 US$), amb lavabos i dutxes actualitzats i molt nets, però queda a la banda de muntanya i no tenen vistes al Nil. Lloc molt tranquil.

Agafo un boda-boda i vaig a Jinja (6.000 UGX a/t) a veure les fonts del Nil (entrada 5.000 UGX). Com és diumenge a la tarda hi ha molt moviment de grups de gent molt mudada, orfes que canten i ballen per recaptar diners per a l'orfenat i un grup que assatgen danses tradicionals ètniques de l'est d'Uganda, que es troben cada diumenge. M'hi quedo enganxada fins que acaben, amb la posta de sol. També hi ha algunes paradetes d'artesania. Torno a sopar al Black Lantern, una amanida Cèsar boníssima amb una cervesa (13.000 UGX) que no és del tot barat, però està força bé.

Després d'esmorzar llogo una barca amb remer (10.000 UGX) a l'Speke Campsite, que em porta fins a una de les mini-illes que hi ha al mig del Nil, on passejo i em relaxo una estona, i tornem.

Sopo al bar de l'Explorers Campsite una telapia al curry força bona (10.000 UGX). Marxo cap a Jinja en la caixa d'una pick-up que em recull, després de portar gairebé 45 minuts esperant que passi un matatu amb una vacant pel creuament de la carretera. Increïble que no parin per anar plens! A Jinja agafo el bus costa fins a Kampala (3.000 UGX), sospitosament 1.000 UGX més barat que a l'anada...

A Kampala dino al restaurant indi Haandi, chicken tandoori, amb garlic nan, coca-cola i lassi (17.000 UGX) molt bo i bonic, però no barat. Just enfront del Haandi hi ha un gran cibercafè (2.000 UGX/h).

M'allotjo al Red Chilli Hideaway, on contracto el Murchison Falls 3 day trip (145 US$, que inclou nit d'allotjament en un dorm a Kampala (sense mosquitera) abans de sortir, viatge d'anada i tornada en minivan privada, 2 nits d'allotjament en tenda amoblada al Red Chilli Rest Camp Paraa, un game drive de 4 hores en minivan descapotable, un launch trip de 3 hores a les cascades Murchison i una excursió a peu a les cascades). Per cert, aquest és el hostel que més em convenç de Kampala. No té el jardí més maco, ni tampoc piscina, però trobo que hi ha molta més informació i serveis per als viatgers, internet gratuït (connexió soporífera, però) més ambient motxiller, i és també el que està més net, tot i que és el que està més allunyat del centre de Kampala. Sopo una altra telapia al Red Chilli (6.500 UGX).

Sortim cap a Masindi cap a les 8.30 am (213 km, 3 hores aproximadament).

Un cop a Masindi dinem al Traveller's Corner Restaurant, steak amb patates i coca-cola (5.500 UX), bé. Continuem camí cap a Paraa, ja dins del Murchison Falls NP (1 hora 45 minuts).

Vida animal al P.N. Murchison Falls

Sopo al Red Chilli Rest Camp Paraa, menú sopar, 3 plats a escollir (6.000 UGX). Encarrego l'esmorzar per endur al game drive, ja que a les 6 està tancada la cuina.

Durant el game drive veiem mooooooolts elefants, búfals, girafes, diversos tipus d'antílops, hipopòtams, diversos tipus d'ocells... i un parell de shoebills!!!.

Dinem al Rest Camp, espaguetis bolognesa força bons i sortim al passeig en barca on veiem moooooolts hipopòtams, cocodrils, búfals, ocells de diversos tipus... i les cascades!.

L'endemà al matí fem una mini excursió a la part inferior de les cascades i després pugem fins a la part superior.

Tornem cap a Kampala.

De tornada a Kampala sopo al Krua Thai Restaurant (Windsor Crescent St), molt bonic i molt bo, però no barat (30.000 UGX). Compro objectes d'artesania al mercadillo que hi ha al descampat davant del National Theatre i a la botiga Banana Boat que hi ha al centre comercial Garden City i a Cooper Rd, a l'àrea de Kismenti-Kamwoya.

Vaig cap a Entebbe amb un special hire (40.000 UGX) amb el temps just per agafar el ferri cap a Kalangala, capital de l'illa de Buggala, la més gran de les illes Ssese. És un nou ferri que surt diàriament del Nakiwogo Pier d'Entebbe a les 14 h, arribant a Kalangala a les 17:30 h (10.000 UGX en 2a. classe i 14.000 UGX en 1a., diferència de seient de fusta o tou). Hi ha un mini-bar a bord, apte per a begudes, però només venen entrepans de margarina (horribles) i algunes pastes... per a casos d'extrema emergència.

M'allotjo al Ssese Palm Beach Resort (50.000 UGX/nit) en una banda amb bany i esmorzar inclosos, a primera línia de la platja privada, amb boniques vistes, molt ben situat a la part de Lutoboka, uns 15 minuts a peu de l'embarcador del ferri. Tenen generador. En aquesta illa tenen una especial mancança de corrent elèctric. Un altre hotel que també fa bona pinta, més senzill i més barat és el Pearl Gardens Beach.

Posta de sol a Kalangala

Sopo a l'hotel, un estofat de vedella amb verduretes i patates aixafades boníssim i cervesa (10.000 UGX) L'esmorzar són ous al gust, suc de fruita de la passió recent espremut (molt bo) una mica de pinya, i torrades amb margarina.

Després de passejar tot el matí per la platja, envoltada de falcons, dino a l'hotel, el famós pollastre en bicicleta (7.000 UGX) que tanta gràcia em feia quan l'esmentava en Javier Reverte a El Sueño de África (llibre que jo també recomano per a aquest viatge), realment tan fibrós que no es pot tallar ni amb el ganivet, sembla de goma.

M'acosto passejant fins al centre de la ciutat, darrera la muntanya... i no hi ha gaire res d'interessant, només una sucursal de l'Stanbic Bank i alguna mini botiga local. Anuncien un cibercafè, però no aconsegueixo trobar-lo, i d'altra banda, no hi ha llum. Em demanen a l'hotel si soparé allí i si vull telapia, per encarregar-li al pescador, així que sopo a l'hotel la meva darrera telapia (7.000 UGX) per encàrrec. Força bé.

Plou a bots i barrals i un senyor de l'hotel se'm ofereix per portar-me en un truck fins al moll, per agafar el ferri que surt a les 8 am de Kalangala. Arribo al Nakiwogo Pier d'Entebbe a les 11.30 h. (10.000 UGX en 2a. classe).

Agafo un boda-boda (2.000 UGX) fins al Entebbe Flight Mottel (actualment en remodelació/ampliació) i agafo una habitació de dia (30.000 UGX, incloent transport a l'aeroport) on poder descansar i dutxar-me, ja que l'avió no surt fins la nit. Els dimarts hi ha un colorit mercat a Entebbe, el Kabulu market, així que aprofito per a fer-hi una ullada tot passejant. Intento buscar al famós restaurant laosià de la LonelyPlanet, però sembla que fa anys que ja no existeix. Dino al restaurant del The Windsor Lake Victoria Hotel, ubicat a la terrassa de la piscina, uns espagueti bolonyesa força bons (7.500 UGX). Hi ha diversos cibercafès a l'estació de matatus, i un parell de botigues on graven CD's de música ugandesa a la carta (5 unitats 20.000 UGX).

Torno a l'hotel i marxo cap a l'aeroport, prèvia dutxa, i surto cap a Amsterdam, sense més històries que les que deixo enrera...