Des de Ras al-Hadd tornem a Sur per la mateixa carretera de l'anada. Són 61 km que recorrem en uns 40 minuts. En arribar a Sur no agafem la carretera que voreja la llacuna i seguim recte fins arribar a la rotonda nº 4, on girem a l'esquerra fins arribar a la rotonda nº 1. Aquí agafem la carretera cap a Muscat per l'interior (un senyal indica una distància de 340 km). Després de recórrer uns quants quilòmetres cap al sud desemboquem en la carretera d'Al Ashkarah a Muscat, en el petit poble del Kamil. Si ara girem a l'esquerra, en sentit oposat a Muscat, i després de recórrer 17 km arribem a les poblacions de Jaalan Bani Bu Ali i Jaalan Bani Bu Hassan (en aquest última hi ha un castell). Però si seguim cap a Muscat, direcció nord-oest, retrobem de nou a la nostra dreta el sistema muntanyenc del Hajjar Oriental que ja havíem vist en la ruta Muscat-Sur per la costa, tot i que ara per l'altra vessant.

Uns 15 km abans d'arribar a Al Mintarib trobem el desviament a Wadi Bani Khalid (veure apartat posterior). Al Mintarib és conegut pel seu castell, al costat d'un oasi de palmeres de dàtils, però sobretot per ser una popular porta d'entrada a la zona de Wahiba Sands (o Sharqiyah Sands), una de les majors superfícies del món de desert de pura duna. Per ella es desplacen grups de beduïns nòmades amb els seus dromedaris. Si es disposa de temps i no s'ha vist mai un mar de dunes pot ser molt interessant fer una incursió en la zona, però caldrà contractar un tour amb una agència local o bé fer-lo conduint un vehicle 4x4, tot i que en aquest últim cas cal ser un expert en conducció sobre sorra i en navegació amb GPS, a més de tenir la precaució d'anar acompanyat d'almenys un altre vehicle 4x4. En el nostre cas no vam contemplar el fer aquesta excursió per falta de temps i perquè ja havíem vist grans zones de dunes en el cor del Sahara. En qualsevol cas, conduint per aquesta carretera Muscat-Sur, als voltants del Mintarib, el mar de dunes és clarament visible ja que el seu límit oriental transcorre paral·lel a la carretera durant uns quilòmetres.

Seguint la carretera a Muscat altres 43 km arribem a la ciutat d'Ibra, on els dimecres al matí hi ha un peculiar mercat d'artesania on tant els venedors com els clients són només dones, vingudes de tota la regió (per tant, abstenir-se homes). Nosaltres vam passar per Ibra un dijous, pel que no vam tenir la possibilitat de plantejar-nos la seva visita (almenys la Yolanda). Molts quilòmetres després, en arribar a Ligure ens desviem a l'esquerra i deixem la carretera a Muscat per agafar la de Samail, on vam connectar amb l'autovia Nizwa-Muscat. Després d'uns quants quilòmetres més per aquesta ràpida autovia vam arribar finalment a Nizwa.

Majan Guest House (P.O. Box 1262; Tel. 25431910), a 8 km del centre de Nizwa, entre les rotondes Firq i Al-Hashar. Paguem 20 RO per una habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar (recomanem demanar una habitació que no doni a la carretera). Molt bé l'hotel i l'esmorzar. És potser l'hotel amb millor relació qualitat-preu de Nizwa. Però la nostra primera nit a Nizwa la vam passar en el Safari Hotel (P.O. Box 202; Tel. 25432150), on vam pagar 35 RO per una suite molt gran (però desangelada) i amb esmorzar inclòs. Està a 10 km del centre de Nizwa. No el recomanem i de fet ens vam quedar aquí forçats pel fet de no trobar habitació disponible en cap altre hotel de la zona, ja que estàvem en plena festivitat religiosa de l'Eid i pel que sembla els hotels estaven plens de omanites que havien vingut a Nizwa per al mercat especial de l'endemà.

Per a menjar a Nizwa recomanem el restaurant Al-Arzaq, en la zona del soc. Per a variar de menú hi ha un Pizza Hut, a 5 km del centre, al costat de la carretera Muscat-Nizwa. I per a connectar-se a Internet: CyberCafé (0,6 RO/hora, connexió molt ràpida).

Wadi Bani Khalid és una excursió super-recomanable en la ruta Muscat-Sur per la carretera de l'interior. De fet el desviament està entre Al Kamil i Al Mintarib. Són 24 km fins al poble pròpiament dit per una bonica carretera que ascendeix per les muntanyes per a després tornar a baixar una mica. L'ascensió proporciona algunes vistes impagables sobre les muntanyes circumdants i fins i tot sobre les dunes de Wahiba Sands en la llunyania. En arribar al poble cal desviar-se a l'esquerra per una carretera més estreta que, després de 7 km, finalitza en un aparcament.

Aquí deixem el cotxe i caminem uns 250 metres per un estret camí que transcorre paral·lel a un aflaj (sèquia) fins arribar a la zona on comencen les piscines d'aquest gran wadi, amb aigua tot l'any. El paisatge circumdant és realment preciós, amb moltes palmeres i vegetació que fan d'aquest lloc un lloc idoni per a banyar-se o fer pic-nic. De fet aquí vam trobar força gent, entre població local i turistes.

És una llàstima que hagin fet una mena de vestuaris en ciment que desentonen totalment amb el lloc. D'altra banda, el color de l'aigua i l'entorn rocós del wadi són fantàstics. Des de la zona de piscines es pot anar caminant, amb moltes dificultats ja que el camí no és evident ni fàcil (cal sortejar, pujant a elles o passant per sota, grans roques caigudes sobre el wadi) i fins i tot caldrà vadejar alguna zona d'aigua, però si superem tots aquests obstacles podrem arribar a la cova Moqal. La cova en si no té res d'especial, però l'interessant i bonic és el camí fins a ella.

En un gran rètol a l'entrada del wadi s'esmenta la possibilitat, per als més aventurers, de realitzar una ruta que suposa diversos dies fins a Wadi Tiwi, a l'altre costat les muntanyes Hajjar. Lògicament, per les característiques de la ruta és necessari estar en forma, anar preparat amb el material necessari i contractar els serveis de guies locals que coneguin bé el terreny.

NIZWA (pronunciat nis-ua) és una ciutat històrica situada en una planura envoltada de les altes muntanyes del Hajjar Occidental, a 165 km de Muscat. Nizwa sempre ha tingut fama de ser una ciutat molt conservadora i tant és així que a mitjans del s. XX no se li va permetre l'entrada a l'explorador britànic Wilfred Thesiger. Per alguna cosa serà que rep l'àlies de Perla de l'Islam. Avui dia no hi ha cap problema en visitar Nizwa, però, per respecte, convé ser dicrets en el vestir i en el comportament.

Nizwa té algun punt d'interès per al viatger i és útil també com a base per a explorar la regió.

Nizwa Fort. De tots els forts que hi ha a Oman aquest és el més característic per la seva enorme torre circular en el centre de la construcció. Fou construït en el s. XVII i es van trigar 30 anys en acabar-lo. Val la pena recórrer les seves dependències i sobretot pujar a la torre i merlets per a gaudir d'una fantàstica vista sobre la ciutat vella que hi ha darrere del fort, amb els seus estrets i laberíntics carrerons i les seves cases de teulades planes, l'enorme oasi de palmeres datileres i les muntanyes Hajjar de fons. L'entrada al fort costa 0,5 RO i està obert de 9:00 a 16:00, de dissabte a dijous, i de 8:00 a 11:00 els divendres.

Soc de Nizwa. Molt aprop del fort, darrere d'un enorme i bonic tros de muralla, es troba el soc de la ciutat. Part d'ell, el corresponent al mercat de fruites, verdures, peix i carn, està allotjat en nous edificis, però construïts seguint patrons tradicionals. Val la pena recórrer-lo per a veure els productes exposats i sobretot a la població local en el seu ambient. Aquí vam tenir l'oportunitat de veure comprant algunes dones vestides amb màscares tradicionals. És especialment interessant el mercat d'animals vius (a l'esquerra de l'entrada en la muralla), ja que permet veure com es realitzen les transaccions per a la venda dels animals. Veient als omanites, vestits amb les seves robes tradicionals, comprovant l'estat de la mercaderia a comprar (una cabra, per exemple) i negociant el preu final a pagar, fins i tot a crits, hom pensa que aquest mercat ha canviat poc al llarg dels segles. Potser la diferència és que ara es duen les cabres a casa en la part del darrere d'un flamant pick-up 4x4 (!). Pel que sembla aquest mercat és més actiu a primera hora del matí dels dijous, però nosaltres vam estar en ell un divendres i potser per coincidir amb la festa de l'Eid (molt important en el calendari musulmà) vam trobar una gran activitat. Finalment, en la part del soc més propera al fort estan les botigues d'artesania i records, en les que és possible comprar l'afamada plata de Nizwa o un khanjar (pronunciat janyár), un punyal tradicional omanita que està omnipresent en tot el país i és un dels seus símbols.

Bahla, 46 km a l'oest de Nizwa, té el major fort de tot el país, el qual és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de l'any 1987. Es creu que algunes parts del fort de Bahla daten de temps preislàmics. La mala notícia és que està tancat al públic des de fa temps perquè s'està portant a terme un profund treball de restauració que durarà diversos anys. Tot i així val la pena aturar-se (està al costat de la carretera Nizwa-Ibri) per a veure'l per fora ja que les seves dimensions són senzillament descomunals. Al costat del fort està la mesquita més antiga d'Oman (s. X), també tancada. A l'altre costat de la carretera i al llarg d'1 km encara es poden veure restes de la muralla original que envoltava al castell. Sota la muralla s'estén la ciutat de Bahla, amb un dels pocs socs tradicionals que queden . A l'entrada de Bahla, venint des de Nizwa, i desviant-se a la dreta per una carretera estreta s'arriba a algunes botigues i tallers on es ven la famosa terrisseria de Bahla (les més allunyades són les més tradicionals i on és possible veure com es fan les peces.

Jabrin és un magnífic castell construït cap a l'any 1670 com a residència palatina en el zènit de la dinastia Ya'aruba. És una remarcable barreja d'arquitectura defensiva i sofisticada habilitat artística, amb més ornaments que de costum, com les seves famoses pintures en sostres i les seves talles en fusta. La seva solitud en un entorn completament pla i desolat el fa destacar encara més. Tot i que s'hagin vist molts altres castells a Oman no cal perdre's aquest per res del món, perquè gaudirem cadascun dels seus racons. És dels millors, sinó el millor, de tots els que vam veure (i van ser uns quants!!). Val la pena dedicar-li una bona estona i recorre'l amb tranquil·litat, des de les càmeres amb tombes subterrànies fins als merlets superiors. L'entrada val 0,5 RO i està situat a 7 km de Bahla seguint la carretera a Ibri i després desviant-se a l'esquerra. Només es pot arribar a ell si es disposa de transport propi.

Jebel Shams és la muntanya més alta d'Oman (3.075 m.) i també l'excursió de muntanya més popular, gràcies al Wadi Ghul, el qual forma un espectacular canó conegut com el Gran Canó d'Aràbia. Amb temps suficient és possible fer impagables trekkings per la vora del canó, però si no es disposa d'ell val igualment la pena perquè els paisatges i les vistes durant el trajecte fins al cim són igualment impressionants. Per a aquesta excursió també és necessari disposar de transport privat, el qual pot ser un 4x4 o un vehicle normal, tot i que hem de reconèixer que en aquest últim cas el cotxe pateix molt en algunes de les costerudes rampes que hi ha en el trajecte, tant per a pujar com per a baixar (cal resar perquè les marxes i els frens del cotxe aguantin, glups!).

Per arribar a Jebel Shams s'ha d'agafar la carretera de Nizwa a Bahla i després de recórrer uns 30 km (passada la petita població de Tanuf) girar a la dreta, en una estació de servei BP. Continuar durant 12 km cap a Al Hamra i girar a l'esquerra en arribar a una estació de servei Shell. Ara la carretera segueix la llera de Wadi Ghul durant uns 9 km fins a l'inici de l'ascens, a 16 km de la benzinera, on podrem veure a l'esquerra el fotogènic poble abandonat de Ghul (val la pena desviar-se a la dreta per una pista per a acostar-se i poder-lo veure més de prop; no hi ha paraules per a descriure el paisatge). A partir d'aquí una pista, que recentment ha estat millorada i asfaltada a trossos, puja fins a un altiplà, a 2.000 metres d'altura (com hem dit abans hi ha algunes rampes de por). En aquest altiplà és possible acampar, gairebé al costat del canó, però cal tenir en compte que estem a uns 1.800 m. i les nits poden ser fredes. Curiosament aquí, enmig del no-res, vam trobar un quiosquet on gent local venia catifes de llana de cabra.

En aquest punt una pista ascendeix cap al cim de Jebel Shams, amb noves rampes que posen a prova el vehicle. Hi ha trams d'aquest trajecte que no són aptes per a gent amb vertigen, ja que hi ha grans desnivells a tocar de les rodes del cotxe. En el cim de la muntanya hi ha una estació de radar de la Royal Air Force omanita, gràcies a la qual s'intenta que la pista estigui sempre en bon estat. En els 39 km que hi ha des de Ghul fins al cim hi ha diversos punts on podem detenir-nos per a contemplar les fantàstiques vistes que hi ha sobre el canó o sobre els voltants d'aquesta zona muntanyenca. En resum, i tal com dèiem abans, aquesta excursió és molt molt recomanable.

Al Hamra. A la tornada de la nostra excursió a Jebel Shams ens desviem uns pocs quilòmetres per a visitar aquesta població, una de les més antigues d'Oman, amb la intenció de veure unes poques cases d'estil iemenita que, segons la guia LP, es troben aquí, en la part vella d'Al Hamra, però la veritat és que després de donar unes quantes voltes per la zona vam haver de marxar sense estar segurs d'haver-les vist. Però bo, va ser l'excusa per a veure aquesta població omanita, als peus de les muntanyes Hajjar.

La nostra primera etapa per a anar A Salalah és tornar a Muscat des de Nizwa. Amb el cotxe llogat recorrem els 170 km que separen ambdues ciutats en una mica menys de 2 hores, incloent algunes aturades per a fer fotos. Ja a Muscat retornem el cotxe en l'oficina on el vam llogar (a Ruwi). Finalment vam recórrer amb ell un total de 1.326 km en 5 dies, pel que vam haver d'abonar 16 RO extres pels 326 km que excedien els 200 km/dia inclosos en el preu, a raó de 0,05 RO/km. Això sí, vam recuperar els 50 RO que havíem deixat de dipòsit. Des d'aquesta oficina caminem uns 300 metres fins a la terminal d'autobusos ONTC, a Al-Jaame St, on vam comprar els bitllets d'autobús a Salalah (7 RO cadascun).

Hi ha diversos autobusos diaris Muscat-Salalah, però nosaltres vam agafar el nocturn. Surt a les 19:00 de la terminal de Ruwi Muscat i vam arribar a la terminal ONTC de Salalah, al costat del nou soc, a les 6:00 de l'endemà. Per tant va emprar només 11 hores per a recórrer uns 1.040 km (!), incloent una aturada per a sopar i una altra per a anar al lavabo. L'autobús no estava malament, tot i que els seients eren una mica estrets.

Salalah Hotel (A'Suq St, PO Box 823; Tel. 23295626), a només 100 m. de l'estació d'autobusos ONTC i del nou soc. Paguem 12 RO per una habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar. Potser la millor relació qualitat-preu de tots els hotels que vam provar a Oman, a més de tenir un staff molt atent.

A Salalah podem recomanar el restaurant Al-Masqoof (as-Salam St). A Mughsail vam menjar molt bé en el restaurant de l'Al-Mughsail Beach Tourist House (també és hotel), just davant d'una enorme i bonica platja. A Mirbat recomanem el restaurant Sharah Tourism, on vam menjar molt bé en una terrassa al costat del mar.

Per a canviar diners res millor que els canvistes indis que hi ha al voltant de a cruïlla dels carrers As-Salam i An-Nahdah. Per a connectar-se a Internet hi ha un internet-cafè al costat del nou soc (0,8 RO/hora).

SALALAH és la capital de la província meridional de Dhofar, sent la segona ciutat del país en població i el lloc de naixement de l'actual sultà Qaboos bin Said. De fet, en la tradició omanita el sultà del país solia viure a Salalah, fins que Qaboos va trencar aquesta norma i viu a Muscat des que va arribar al poder en l'any 1970. Però una branca de la família real omanita va governar en la illa de Zanzíbar, en la costa oriental d'Àfrica, fins l'any 1964, pel que no és estrany que Salalah tingui un caràcter africà molt distintiu que la fa ser bastant diferent de les ciutats del nord d'Oman. La gran quantitat de palmeres cocoteres que hi ha per tot arreu també li donen un aire molt particular i atractiu.

Per a visitar el Dhofar es fa necessari disposar de vehicle propi, ja sigui llogant un vehicle o contractant un taxi. Nosaltres vam optar per la primera opció i aquesta fou la primera gestió que vam fer un cop aconseguit l'hotel. A través de l'hotel vam aconseguir, in extremis, un cotxe de la companyia Rent A Car LLC / Sixt (va ser l'únic que trobàrem disponible), llogant un Hyundai Sonata automàtic, de gamma alta, per 16 RO/dia, incloent un quilometratge de 200 km/dia. El vam llogar per dos dies i amb ell vam recórrer un total de 442 km (tot i que la companyia ens va perdonar els 42 km extres en el moment de lliurar-lo). A més la companyia de lloguer ens va dur el cotxe a l'hotel i ens va permetre retornar-lo en l'aeroport.

A Salalah hi ha diverses coses a veure, però una de les més interessants són les ruïnes del-Baleed, obertes al públic fa pocs anys, i que són les restes arqueològiques de l'antiga ciutat establerta aquí en el s. X. Visitar les ruïnes suposa un agradable i llarg passeig mentre es llegeixen alguns panells explicatius, al costat de restes d'antics molls, mesquites, edificis o tombes. També el museu al costat de les ruïnes és molt recomanable per la cuidada exposició. Estan situades a uns 3 km de Salalah per la sortida a Mirbat i l'entrada al recinte costa 1 RO. Dintre de la ciutat, però no molt lluny de l'aeroport es troba la tomba de Homran, on es creu que està enterrat el pare de la Mare de Déu. Seguint el carrer An-Nahdah cap al mar aquest desemboca just davant del palau del Sultà, però només veurem els seus alts murs ja que està tancat al públic. Al llarg del carrer As-Salam, el centre comercial de la ciutat, hi ha multitud de botigues i negocis de tot tipus, majorment portats per indis. Però per a comprar encens, perfums o algun record en general el millor és anar al soc Al-Hosn, al costat del mar, al sud de la ciutat. En ell hi ha moltes botigues on poder veure i comparar. Per a comprar encens nosaltres recomanem la botiga Al Shahanda Shop (carrer Saruq; tel. 92302155), regentada per l'amable Sr. Hassan.

Per a banyar-nos vam escollir la platja de l'hotel de luxe Crowne Plaza Resort, a 7 km del centre de Salalah en direcció a Mirbat, amb una enorme platja de sorra blanca, molt bonica i neta. I no hi ha cap problema en utilitzar-la perquè la platja aquí no està tancada. A més vam tenir l'oportunitat de veure una curiosa escena: un grup de pescadors traient unes enormes xarxes de pesca de l'aigua utilitzant un 4x4 per a tirar d'elles (és la pesca d'arrossegament amb 4x4). En la ruta del centre de Salalah a l'hotel hi ha unes quantes paradetes de fruita sota uns cocoters que constitueixen una estampa molt fotogènica. I uns 250 m. més enllà de l'hotel hi ha una petita zona d'aiguamolls on vam poder veure nombroses aus, entre elles molts flamencs.

Finalment, durant l'època del khareef s'organitzen nombrosos esdeveniments en Salalah sota el nom de Khareef Festival.

Ruta de Salalah a Mirbat. Agafem la carretera asfaltada que parteix de Salalah cap a l'est i ens dirigim a Mirbat, a 70 km de Salalah i punt final d'aquesta ruta, per a després tornar a Salalah pel mateix camí. Mirbat va ser famós en el s. IX gràcies a la cria i exportació de cavalls, així com pel comerç de l'encens. Avui és una petita població de pescadors. Just a l'entrada de Mirbat, a la nostra dreta, podem veure la cridanera tomba de Bin Ali, amb una doble cúpula de color blanc. A Mirbat és interessant el port, amb els seus dhows de pesca, algunes cases de mercaders amb les seves boniques finestres de gelosia de fusta, o el fort (tancat en el dia de la nostra visita).

En el camí de tornada a Salalah, uns 4 km abans d'arribar a Taqah, trobem a la dreta una carretera, amb la indicació Tawi Attar, que surt cap a les muntanyes. L'agafem i la seguim durant uns 4 km fins arribar a Wadi Dharbat, un lloc que no cal perdre's per res del món. Pel camí trobem infinitat de dromedaris, vaques i ases vagarejant lliurement per la carretera i camps adjacents, i és que en aquesta època de l'any membres de la tribu Jibbali estableixen aquí el seu campament, visible des de la carretera, perquè els animals puguin pastar en l'herba verda del wadi. Sí, verda...!! Perquè en arribar a Wadi Dharbat sorprèn la gran quantitat d'aigua que encara duu el riu, estant com estem ja en l'època seca, i el color verd de l'herba al voltant d'ell. No és estrany, doncs, que sent diumenge el dia que vam estar aquí hagués una gran quantitat de famílies índies (hi ha una important comunitat índia vivint a Salalah) fent pic-nic al costat del riu. Al voltant del wadi i des de la carretera que arriba fins a ell podem veure imponents muntanyes, tallades en vertical i amb nombroses coves en les seves parets calcàries, com la cova Taiq, un dels majors avencs del món. En aquesta zona també es troba l'anomenada carretera màgica, un camí sense asfaltar i en pendent on es produeix un curiós fenomen que sembla desafiar les lleis de la física, però que en realitat és una il·lusió òptica: deixant el vehicle en punt mort i sense frenar hom percep que el cotxe es mou pendent amunt en comptes de pendent avall (assegureu-vos que controleu bé la direcció del cotxe).

Tornem a la carretera de Salalah i una mica més enllà ens desviem per a una ràpida visita a Taqah, a uns 35 km de Salalah. Pugem per una pista fins al fort de Taqah. No val molt la pena, però està situat sobre un promontori des del que hi ha una estupenda vista sobre el mar, la platja i la pròpia població. Uns 5 km més enllà agafem una pista a l'esquerra per a intentar trobar Khor Rori (Samhuram), un port que 2.000 anys enrere va ser el centre comercial de l'encens i del que ara només queden unes ruïnes. Seguim per la pista uns 3 km més, per a després tornar pel mateix camí fins a la carretera. La veritat és que el millor de tot va ser la impressionant vista sobre el mar que hi ha des de l'alt d'un penya-segat que vam trobar pel camí.

Ruta de Salalah a la frontera iemenita. Sortim amb el cotxe en direcció a Mughsail i al cap de poc ja veiem les enormes grues del port de Salalah. Arribem a Mughsail, uns 48 km al sud-oest de Salalah, població que té una preciosa platja de sorra blanca de més d'1.5 km de llarg. Ens aturem al costat de l'Al-Mughsail Beach Tourist House i caminem una estona per l'enorme platja. En l'extrem oest de la platja trobem una atracció local, els respiradors de Mughsail, l'equivalent al Peine del Viento de Donosti. Quan hi ha suficient onatge l'influx del mar fa que l'aigua passi a pressió a través de la roca porosa i el resultat és un so impressionant. Al costat dels respiradors hi ha una zona de pic-nic (el pic-nic és un dels esports nacionals omanites i dels immigrants indis) des del que la vista sobre el mar i els penya-segats és meravellosa.

Reprenem la ruta cap a l'oest i només deixar Mughsail la carretera ascendeix ràpidament uns 1.000 metres entre les increibles muntanyes Jebel al-Qamar fins arribar a un altiplà. Per a salvar aquest desnivell ha estat necessària una veritable obra d'enginyeria, ja que la carretera zigzagueja enganxada a una paret vertical de roca. Senzillament impressionant. Val la pena aturar-se per a gaudir de la vista des de dalt. El paisatge en aquesta zona del Dhofar és molt diferent del de Salalah. Encara continuem durant uns quilòmetres fins a arribar gairebé a Sarfait, un dels punts fronterers d'Oman amb el Iemen. Aquí vam donar la volta per a tornar per la mateixa carretera, aturant-nos en altres llocs per a veure la vista sobre l'oceà i l'acinglerada costa d'aquesta zona tan agresta i salvatge.

Uns 8 km abans d'arribar de nou a Mughsail ens aturem en un wadi, deixem el cotxe i anem caminant uns metres per la llera del wadi a la recerca d'arbres de l'encens, els quals no triguem a trobar. Va ser emocionant poder veure i tocar aquests arbres. L'encens és una resina dura obtinguda de la saba d'aquest arbre que només creix en el sud d'Oman i en algunes parts de Somàlia i l'Índia, encara que l'encens omanita és el de major qualitat. L'arbre en si és acoscollat i no massa atractiu, però, clar, tenint en compte el mitjà natural hostil en el que creix... Després d'una estona aquí reprenem la ruta i tornem cap a Salalah. En resum, es diu que la ruta de Salalah a Sarfait és la més espectacular d'Oman i una de les top en el món. Potser això sigui exagerat, o no, però en qualsevol cas us podem dir que nosaltres la vam gaudir moltíssim i la recomanem totalment.

Terra de l'encens. Els llocs de Wadi Dawkah, Shisr/Wubar, Khor Rori i Al-Balid (tots en la regió de Dhofar) van ser declarats en l'any 2000 Patrimoni Cultural de la Humanitat per la seva importància històrica en l'antiga ruta comercial de l'encens, ja que aquest era el centre de producció d'aquesta mercaderia, molt usada i preuada en el món antic (de fet tan valuosa com l'or). Avui dia els omanites continuen usant molt l'encens, cremant-lo sobre brases de carbó vegetal per a fumigar habitacions i roba, o barrejant-lo amb altres ingredients per a obtenir perfums (Salalah és coneguda com la capital del perfum d'Aràbia). També es crema encens per a donar la benvinguda o acomiadar als convidats en noces o festes.

Ruta al nord-oest de Salalah. L'objectiu principal d'aquesta ruta és visitar la Tomba de Job, on suposadament reposen les restes d'aquest profeta bíblic. Està situada sobre un turó a 30 km de Salalah. Per arribar a ella partim de Salalah en direcció a Mughsail, però abans girem a la dreta només passar pel costat de l'hotel Hamilton Plaza. Després de recórrer uns 22 km cal girar a l'esquerra, seguint la indicació An-Nabi Ayyub, i seguir una petita carretera durant 1 km. Per a entrar a la mini-mesquita en es troba la tomba cal treure's les sabates a l'entrada i les dones cobrir el seu cap (a l'entrada hi ha mocadors per a qui no en dugui), però no hi ha cap problema en fer fotografies un cop dins. Independentment de les conviccions religioses, pensem que val la pena visitar aquest lloc. A la sortida es recomana deixar un donatiu. Al costat de l'aparcament que hi ha a l'entrada del mausoleu hi ha un restaurant (tancat el dia que vam estar allà) des del qual hi ha bones vistes de l'entorn, inclosa la petita població de Ghadwa.

Acabada la visita al mausoleu tornem fins a la carretera principal i en comptes d'anar cap a Salalah vam agafar la direcció contrària, cap a Al Mazyounah, continuant durant uns 8 km abans de tornar. Pel camí vam veure grans grups de dromedaris pasturant en els vessants dels turons, proporcionant una postal molt fotogènica. Cal dir que la conducció per aquesta zona del Dhofar permet veure paisatges extraordinaris (encara vam poder veure zones en les que es mantenia l'herba que el khareef havia fet aparèixer sobre el desert mesos enrera). En el camí de tornada a Salalah ens aturem en un mirador que permet gaudir d'una vista fantàstica, tot i que una mica dissipada per la calima, sobre la plana en la que es troba Salalah, uns 600 metres per sota nostre.

En les oficines d'Oman Air de Salalah (en l'interior de l'edifici Haffa House, al costat de la rotonda Clock Tower) comprem, amb dos dias d'antelació, els bitllets del vol Salalah-Muscat. Vam pagar 36 RO per cada bitllet (pagables amb targeta de crèdit) i la gestió de la compra va ser molt ràpida i més barata que si l'haguéssim fet a través d'una agència local (havíem preguntat preus a Muscat). Per si a algú li interessa també vam esbrinar que hi ha un vol, de la mateixa companyia, que va directe de Salalah a Dubai (81 RO).

L'aeroport de Salalah està tot just a 2 km del centre. El nostre vol d'Oman Air va sortir de Salalah a les 13:10 i va arribar a Muscat a les 14:25. Els seients de l'avió eren amplis i còmodes i se'ns va servir un dinar. Molt bé.

Un cop a l'aeroport internacional Seeb de Muscat, a 30 km de Ruwi, vam esbrinar que no havia cap servei d'autobús regular amb la ciutat. Però si no es vol agafar un taxi l'alternativa és fàcil: n'hi ha prou amb caminar uns 200 metres fins a la gran rotonda que hi ha davant de l'aeroport i esperar en el voral a que passi un minibús amb destinació a Ruwi. La nostra espera va ser de tan sols 2 minuts. El trajecte ens va costar 0,3 RO cadascun i va acabar en el costat sud-oest de la rotonda Ruwi (Ruwi R/A).

Aquesta vegada Muscat va ser només una etapa per a sortir a l'endemà cap a Dubai, agafant un autobús a primera hora del matí. Per aquest motiu vam mirar un parell d'hotels que estan al costat de la terminal d'autobusos ONTC de Ruwi, el Sun City (35 RO l'habitació doble) i el Wafa Flat (20 RO), però finalment decidim tornar al Corniche Hotel, a Muttrah, on ja vam estar l'altra vegada. La decisió va tenir a veure sobretot amb que la zona de Muttrah ens havia agradat molt. Veure Muscat (I).

Aquesta llarga etapa va començar, per a nosaltres, agafant un minibús a Muttrah, a les 6:15 del matí, amb destinació a Ruwi (0,1 RO cadascun). Caminem els 500 m. que hi ha entre la rotonda Ruwi i la terminal d'autobusos ONTC. El bitllet per a l'autobús de les 7:00 del matí a Dubai l'havíem comprat la tarda anterior, aquí mateix, per 5 RO. Aquest autobús era més gran i còmode que el del viatge d'anada des de Dubai, però també s'atura més pel camí, pel que vam trigar més en arribar a Dubai. Finalment, després d'un viatge tranquil (incloent el pas sense problemes per les dues fronteres) i seguint la ruta que ja coneixíem, vam arribar a Dubai (Emirats Àrabs) a les 13:45. El lloc d'arribada, aprop del complex DNAT, era el mateix que el de sortida el primer dia.

La nostra idea inicial era llogar un cotxe per anar a la península de Musandam, perquè tot i que és territori d'Oman resulta ser més fàcilment accessible des de Dubai que des de Muscat. Vam mirar en unes quantes agències de lloguer de cotxes locals que hi ha al costat de la terminal ONTC, però cap d'elles llogava cotxes per anar a Oman, només per a moure's per Dubai o, a tot estirar, per anar a un altre emirat. Així que vam decidir agafar un taxi, que per 9,5 AED (amb taxímetre), ens duu a la terminal d'arribades de l'aeroport de Dubai. En aquesta terminal hi ha unes quantes agències de lloguer de cotxes, locals i internacionals, en les que també preguntem, però aquí ens trobem el problema de que totes ens demanen el permís de conduir internacional per a sortir de l'emirat de Dubai i anar a altres emirats o a Oman (veure Cotxe de lloguer).

Com que no disposàvem del carnet internacional, ni volíem perdre temps en obtenir-lo, vam optar per canviar la planificació inicial del viatge i limitar-nos a visitar els emirats d'EAU. Finalment vam trobar una companyia local, La Perle (tel. 04-2955011), que ens lloga un vehicle i ens permet sortir de Dubai i anar a altres emirats (però no a Oman) sense el carnet internacional. Per 160 AED/dia, tot inclòs i amb quilometratge il·limitat, tenim un Peugeot 307 automàtic que estrenem nosaltres. La companyia bloqueja l'equivalent a 750 AED durant 15 dies i a través de la targeta de crèdit per si haguessin multes de tràfic. En els EAU el preu mig de l'equivalent a la benzina Eurosuper era de 0,29 €/litre (!!!!).

Ja amb el cotxe sortim de l'aeroport i connectant diverses autopistes aconseguim arribar a Sharjah. Són només 8 km i està molt ben indicat, però el caos del tràfic era impressionant ja que segurament vam coincidir amb el final de la jornada laboral i la tornada a casa (a causa dels altíssims preus de l'habitatge de Dubai molta gent es veu obligada a viure a Sharjah). Potser per aquest motiu la forma de conduir aquí resulta ser força més agressiva que a Oman. Arribar al centre de Sharjah no va ser fàcil, ja que no disposàvem de mapa ni teníem cap referència, però finalment ho vam aconseguir.

Al Sharq Hotel (PO Box 20201 - Sharjah; Tel. 06-5620000), situat en el costat sud de la cèntrica plaça Al Rolla. Es tracta d'un hotel de preu mig en el que paguem 250 AED per una habitació doble amb bany privat, TV, nevera i A/C. A més vam disposar d'aparcament privat per al cotxe. Molt correcte i ben situat.

Per a menjar recomanem el restaurant libanès Automatic (Buheirah Corniche, al costat de la mesquita Al Noor), molt bé

SHARJAH és un dels 7 emirats d'EAU (el tercer en extensió) i l'únic que té alhora línia de costa en el Golf d'Oman i en el Mar d'Aràbia. El petroli primer i el gas després aporten una enorme riquesa econòmica a aquest emirat. Al 1998 la UNESCO va nomenar a aquest emirat com la Capital Cultural del món àrab a causa del seu compromís amb l'art, la cultura i la conservació del seu patrimoni. La veritat és que ens va sorprendre molt gratament i des d'aquí recomanem totalment la seva visita.

Les autoritats de Sharjah editen un petit llibretó, la Sharjah Visitor's Guide, que és una magnífica i útil guia turística. Es pot obtenir en hotels, museus, etc.

Heritage Area. Zona compacta, situada entre les avingudes Al Arouba i Al Corniche, i que forma part de la ciutat antiga de Sharjah. En ella trobem un conjunt d'interessants edificis, majorment antigues residències d'importants famílies locals, que van ser bellament restaurats a partir de 1995. Molt recomanable visitar aquesta zona de la ciutat per a veure i entendre la història i arquitectura locals. L'entrada a la majoria de museus de la zona val 5 AED, però en funció dels que es vulguin visitar pot ser interessant comprar un bitllet unificat que costa 20 AED.

El primer edifici que trobem és el fort Al Hisn, construït al 1820 i on va viure la família governant de Sharjah. La casa Bait Al Garbi (del xeic Sultan bin Saqr Al Qassimi) té tres tipus diferents de torres de ventilació (usades antigament com una mena d'aire condicionat natural). Bait Al Badoon, en canvi, és una casa de principis del s. XIX i és una mostra perfecta de casa tradicional dels Emirats. Tampoc cal perdre's el Museu Islàmic, on podrem veure una magnífica col·lecció d'objectes, com monedes, ceràmica, vidre, roba, or, instruments científics, etc. O el Sharjah Heritage Museum. També aquí trobem l'interessant soc Al Arsah, lloc de trobada dels beduïns amb els seus camells a principis del s. XX, i que ha estat reconstruït a la manera tradicional. Es pot acabar la visita prenent una beguda en un cafè tradicional del soc.

Una bonica ruta per a fer caminant és la que parteix de la plaça Al Rolla i surt cap a l'oest per l'avinguda Al Arouba, farcida de comerços indis, fins a arribar a la plaça Al Soor, des de la que podem veure en tota la seva extensió l'atractiu Central Souq, un enorme i modern edifici que hostatja més de 600 botigues de tot tipus i que s'ha convertit en un punt de referència a Sharjah. A la seva esquerra destaca la silueta de la mesquita King Faisal. A partir d'aquí caminem per la vora de la llacuna Khaled, per Al Buheirah Corniche. Després d'un llarg trajecte vorejant la llacuna arribem a la preciosa mesquita Al Noor (la seva forma ens va recordar vagament a la Mesquita Blava d'Istanbul, tot i que aquesta és més petita). Al costat de la mesquita trobem el cafè Al Gahwa al-Shahbeya (en el que curiosament no se serveix cafè), en un bonic edifici d'estil tradicional i amb una terrassa amb estupendes vistes sobre la llacuna. Uns 600 metres més enllà hi ha la mesquita Al Majaz, situada en un gran parc amb el mateix nom. Des d'aquí es pot tornar al punt origen desfent part del camí per a agafar després l'avinguda Al Zahra i passar per la plaça Government, amb els imponents edificis de Correus a un costat i l'Ajuntament a l'altre.

A peu (és un llarg passeig d'uns 8 km) o amb el cotxe val la pena donar la volta a la llacuna Khaled, al costat de la que s'estan construint alguns nombrosos i impressionants gratacels (amb bonics reflexos en l'aigua de la llacuna). Aquesta ruta ha d'incloure el pas pel pont Sharjah, recolzat sobre una de les illes que hi ha a la llacuna, i des del que hi ha una bona vista perquè està una mica elevat. Per altra banda, creuant el carrer Al Corniche des de l'Heritage Area s'arriba a l'actiu port de Sharjah, on es poden veure nombrosos dhows fondejats.

Sortim de Sharjah amb el cotxe en direcció a Fujairah, en la costa oriental, agafant el carrer Sheikh Mohd Bin Saqr Al Qassimi (seguir les indicacions a l'aeroport). Només sortir de Sharjah, a 15 km del centre, val la pena aturar-se un moment per a recórrer el campus de la nova University City, una de les majors ciutats universitàries de l'Orient Mitjà, ja que conta amb edificacions espectaculars i tot això enmig de jardins amb gespa i nombroses fonts (!!!).

Tornant a la carretera a Fujairah, al principi el paisatge és pla i desèrtic, amb petites dunes i arbustos, però abans d'arribar a la població de Masafi (on vam tenir l'oportunitat de veure el seu conegut mercat del divendres, però que ara és diari) el paisatge es torna muntanyenc i a estones bonic. Després de recórrer 110 km arribem a Fujairah, la capital de l'emirat d'igual nom, on agafem la carretera que segueix la costa del Golf d'Oman cap al nord, fins a arribar a Khorfakkan, a 26 km de Fujairah. La carretera entre Fujairah i Khorfakkan estava en obres en alguns dels seus trams. Tot i que el paisatge costaner que es veu des de la carretera no val gran cosa sí són boniques les muntanyes que arriben gairebé fins al mar.

Khor Fakkan Youth Hostel (Khor Fakkan; Tel. 06-2370886), situat en una casa just a l'entrada de Khorfakkan, venint des de Fujairah, a la dreta de l'autovia. Costa 150 AED una habitació doble privada molt senzilla amb bany compartit. Molt net. Vam estar pràcticament sols en la casa. L'altra alternativa d'allotjament a Khorfakkan és el car Oceanic Hotel (PO Box 10444; tel. 09-2385111), un resort de luxe on ens van demanar 695 AED per una habitació doble.

A Khorfakkan vam sopar en la popular cafeteria Al Fouj, en la carretera principal, no molt lluny del Youth Hostel. Correcta.

FUJAIRAH. Aquest petit emirat, amb només 1.450 km², es troba en la costa est dels EAU, enfront de la costa del Golf d'Oman. Fins a l'any 1952 formava part de l'emirat de Sharjah. Com en altres emirats aquí el creixement econòmic és palès per la quantitat de nous edificis i projectes immobiliaris en desenvolupament.

A Fujairah nosaltres ens limitem a fer un volt amb el cotxe per la ciutat, ja que no té res d'especial. Entrem en la ciutat per l'avinguda Hamad bin Abdullah, l'eix de la zona de negocis, i continuem fins arribar a la Corniche, des d'on es pot veure el port pesquer i el comercial. Des d'aquí seguim cap al nord per Al-Gurfah fins arribar a la rotonda amb una cafetera en el seu centre, on girem a l'esquerra per tal d'agafar Al-Nakheed i arribar fins a la ciutat vella de Fujairah, en la que es troba el fort (en reconstrucció). Pel camí creuem uns enormes jardins de palmeres datileres. Vist el fort per fora agafem el carrer Al-Sharqui per a tornar a l'avinguda Hamad bin Abdullah, completant així una volta de 8 km.

A Fujairah vam aprofitar per a dinar en el molt recomanable restaurant libanès Al-Meshwar (carrer Hamad bin Abdullah, enfront del Fujairah Trade Centre). El restaurant ocupa un curiós edifici que, tal com comenta la guia LP, sembla de cartró pedra i tret d'un decorat de pel·lícula, barreja dels Picapedra i d'un castell creuat. Menjar deliciós, lloc agradable i acollidor i amb preus més que raonables.

KHORFAKKAN. Aquesta ciutat, a uns 26 km al nord de Fujairah, pertany a l'emirat de Sharjah i és la segona en importància en la costa est dels EAU. Compte amb una preciosa badia natural, al voltant de la que ha crescut la ciutat, la qual focalitza la seva economia en un gran port de contenidors que es troba en l'extrem sud de la badia.

La veritat és que tant la badia, la platja com el passeig marítim són molt bonics i l'única trava en aquest paisatge són el port i les seves grues a un costat i el lleig hotel Oceanic a l'altre. Des de la Corniche es pot veure, sobre un turó, el poc que queda de l'antic palau del sobirà de Sharjah.

Veure els detalls del nostre trajecte des de Khorfakkan a Dubai en l'apartat Ruta de Khorfakkan a Dubai.

En general, l'allotjament a Dubai és car i per tant hi ha molt poca oferta per a pressupostos molt ajustats. En el nostre cas, en el Florida Hotel Dubai (carrer Al-Sabkha, en el cor de Deira; Tel. 4-2268888) paguem 350 AED per una habitació doble amb bany privat, TV, nevera, A/C i esmorzar inclòs. La seva situació és molt convenient. Durant el dia hi ha molt moviment en la zona ja que es troba al costat del soc, però a la nit és bastant més tranquil·la. Per a nosaltres va ser una bona elecció. Si el pressupost dóna per a més (900 AED l'habitació doble) llavors recomanem l'Orient Guesthouse (Al Fahidi St; tel. 4-3519111). És un hotel boutique de només 10 habitacions que ocupa una antiga casa senyorial, situada en el centre de la zona històrica de Bastakiya, que ha estat restaurada amb totes les comoditats actuals, però mantenint la decoració d'estil aràbic de fa un segle. Nosaltres no vam tenir l'oportunitat d'allotjar-nos en ell (el vam descobrir per casualitat passejant per la zona), però la seva propietària va tenir l'amabilitat de mostrar-nos personalment algunes habitacions o el preciós pati central.

En la Cafeteria 4 Seasons (cantonada dels carrers Al-Sabkha i Naif, a només 50 metres de l'hotel Florida) és possible menjar un bon plat de shawarma, per exemple, a molt bon preu.

Per a connectar-se a Internet recomanem l'Al Jabreen Internet Cafe (3 AED l'hora), en l'interior d'un petit centre comercial, en la cantonada dels carrers Al-Sabkha i Naif, a l'altre costat de la Cafeteria 4 Seasons. D'altra banda, les trucades locals de telèfon a Dubai són gratuïtes.

Ruta de Khorfakkan a Dubai. Sortim a primera hora del matí de Khorfakkan i continuem cap al nord per l'autovia que transcorre enganxada a la costa, amb molts trams en obres. Vam veure iniciades les obres per a construir en aquesta porció de costa un enorme complex d'habitatges de luxe dintre del mar, similar a The Palm, a Dubai. A menys de 10 km de Khorfakkan trobem la petita població de Badiyah (pertany a l'emirat de Fujairah), una de les més antigues de la zona. Seguint la carretera cap al nord, just al sortir de Badiyah, trobem a mà esquerra una minúscula i preciosa mesquita, del s. XV (possiblement la més antiga dels EAU). Aquesta simpàtica mesquita en miniatura és una construcció pintada completament de blanc i amb 4 cúpules que se sustenten en un únic pilar central. Al veure'ns arribar l'imam de la mesquita va venir sol·lícit a preguntar-nos si volíem visitar l'interior de la mesquita. Vam acceptar la seva invitació (cal vestir apropiadament i les dones cobrir el seu cap amb una abaya que proporciona el mateix imam) i vam entrar a la mesquita amb l'imam, el qual ens fa de guia i ens explica coses sobre ella. Acabada la visita aquest amable senyor ens va regalar un llibre didàctic sobre l'Islam. Per a arrodonir aquesta super-recomanable visita pugem a una torre de guaita que hi ha darrere de la mesquita i des de la que hi ha una vista molt molt bonica sobre les muntanyes del Hajjar, la població de Badiyah, el palmerar i el mar.

Continuem viatge per aquesta bonica zona costanera fins arribar a Dibba, 34 km al nord de Badiyah, població formada per tres nuclis, amb la curiosa particularitat que està regida per dos emirats i un sultanat. Venint des de Badiyah primerament trobem Dibba Muhallab (de Fujairah), zona en la que estan els hotels. Seguint cap al nord arribem a Dibba Hisn (de Sharjah), amb una enorme i bonica mesquita, visible des de molt lluny. Agafant el ramal nord que hi ha en la rotonda davant d'aquesta mesquita i recorrent altres 4 km arribem a Dibba Bayah (d'Oman). Passem davant un rètol informatiu que ens adverteix que estem en territori omanita, però no hi ha cap frontera visible. Arribem a veure un desviament del que partia una carretera amb la indicació Khasab, la capital del territori omanita de Musandam, a 110 km, però desconeixem si aquesta via és possible per a un vehicle que no sigui 4x4. En qualsevol cas, el costat omanita de Dibba és un enclavament especialment bonic, amb les muntanyes del Hajjar formant una paret de roca darrera de la que s'estén la península de Musandam. Com a curiositat (tot i que no ens va sorprendre) dir que també és més net, ordenat i ben posat que els altres dos nuclis de Dibba.

Tornant cap enrere de nou, fins a la rotonda de la mesquita de Dibba Hisn, agafem el ramal cap a Dubai. Uns 7 km més tard ens desviem a la dreta seguint la indicació RAK. Sembla una carretera relativament nova que passa per uns paratges preciosos i verges (deshabitats i gairebé sense signes de civilització). Absolutament recomanable. En un punt del trajecte, abans d'arribar a la població de Khatt, ens trobem amb que s'ha desprès la paret de roca d'una muntanya i ha enterrat un tram de carretera, pel que vam haver de desviar-nos per la llera d'un wadi per a salvar l'obstacle.

Ras Al-Khaimah (RAK), a 70 km de Dibba, és l'emirat més septentrional i fèrtil dels EAU, situat en la costa oest i fent frontera amb el territori omanita de la península de Musandam. En la nostra ruta des de Dibba vam arribar a RAK seguint la carretera que ve de l'aeroport (les muntanyes Hajjar, al fons, formen un fantàstic paisatge de benvinguda). En una rotonda d'Al-Nakheel, la zona comercial i de negocis de RAK, vam girar a l'esquerra (indicació Old Town) per agafar el carrer Al-Hisn que ens condueix a la ciutat vella (situada en una península sorrenca) després de creuar un pont que salva el braç d'aigua Khor Ras Al-Khaimah. Deixem el cotxe davant del Museu Nacional de Ras Al-Khaimah, situat en un fort del s XVIII. Fem un volt a peu per la ciutat vella i pel soc, adjacents al fort, ambdós sense massa interès.

Després de la ràpida visita a RAK reprenem la ruta i agafem la direcció sud, seguint la carretera que va enganxada a la costa. En el camí passem pels minúsculs emirats d'Umm Al-Qaiwain i Ajman, a 40 i 70 km de RAK respectivament, però no ens hi vam aturar per no tenir res que ens interessés prou. Això sí, des de la carretera vam poder veure algunes plataformes petrolíferes en el mar i també grans projectes d'urbanitzacions de luxe al costat del mar o directament dins del mar, en forma d'illes artificials. Els vorals i voltants de la carretera al seu pas per Umm Al-Qaiwain estaven molt bruts per a l'estàndard d'altres emirats, amb milers de borses i residus de tot tipus. Passem també pels afores de Sharjah i connectem amb l'autopista a Dubai, a on arribem després de recórrer uns 90 km des de RAK.

DUBAI és segurament l'emirat més actiu i modern dels set que formen la federació dels Emirats Àrabs. En els últims anys s'està reinventant a si mateix amb l'objectiu de convertir-se en el centre financer i econòmic de la regió, així com un pol d'atracció per a un turisme d'alt poder adquisitiu. I tot això per a diversificar els seus ingressos, ja que, a diferència de l'emirat d'Abu Dhabi, les seves reserves de petroli són escasses. Tot i així, qualsevol projecte constructiu, per absurd que pugui semblar, aquí és possible, ja que els diners a invertir no són problema. La mà d'obra necessària per a aquestes obres faraòniques s'importa des d'Àsia, sobretot de l'Índia (només un 19% de la població de Dubai té nacionalitat dels Emirats).

La ciutat-emirat de Dubai ha anat creixent a partir d'unes quantes cases de beduïns instal·lats en ambdues ribes d'un braç de mar (khor). Així la ciutat es divideix en dues parts, Deira en la riba nord i Bur Dubai en la sud. Dubai és una ciutat molt cosmopolita i situada ja entre les 10 ciutats més visitades del món. La nostra opinió és que realment val la pena visitar Dubai i dedicar-li almenys uns dos dies, a diferència de la resta d'emirats que noslatres vam visitar, exceptuant Sharjah, en els que una visita de passada és suficient.

Khor Dubai (o Dubai Creek en anglès) és el nom d'un braç de mar, en forma de riu, que separa Deira de Bur Dubai i que dóna un caràcter especial a la ciutat. També és el seu cor, la qual cosa es nota quan concorregut està a tota hora, amb multitud d'abras repletes de gent navegant pel khor. Les abras són petites embarcacions que fan de taxis aquàtics, creuant d'una riba a una altra seguint unes rutes preestablertes entre estacions, i cada trajecte costa 0.5 AED per persona. Per descomptat val la pena passejar per ambdues ribes per a gaudir de boniques estampes de la ciutat.

En la riba de Deira, per exemple, podem veure els molls de dhows (entre les estacions d'abras Sabkha i Deira Old Souq), on es carreguen i descarreguen mercaderies de tot tipus amb origen o destinació en qualsevol port del Golf o d'Àsia. Ofereixen doncs una imatge pintoresca del comerç que forma part ja del patrimoni històric de Dubai. No lluny d'aquí trobem el famós soc de l'or (un dels majors del món, on es venen des de simples lingots a joieria super-sofisticada), així com el soc de les espècies (estrets carrerons aromatitzats per una barreja de clau, cardamom, canyella, encens, i tot tipus de espècies) i el soc dels perfums. A última hora de la tarda és quan estan més concorreguts.

En l'altra riba, en la de Bur Dubai, tenim la interessant zona de Bastakiya, amb nombroses cases senyorials construïdes a principis del s. XX per rics mercaders i que ara estan sent restaurades. Aquestes cases tradicionals tenen un pati interior, i també torres de ventilació, usades antigament en aquesta zona del Golf per a refrescar l'interior de les cases. Al costat d'aquest barri està el Diwan, la residència oficial del xeic Maktoum que governa Dubai en l'actualitat. Darrere d'ell està el molt interessant Dubai Museum, el qual ocupa l'interior del fort Al Fahidi, del s. XVIII. Sense escatimar en mitjans, amb diorames, audiovisuals o hologrames, el museu ofereix una fascinant visió de la història i el patrimoni cultural de Dubai, amb seccions que mostren, entre molts altres aspectes, la vida tradicional dels beduïns en el desert o la dels bussejadors que buscaven perles en el fons del mar. L'entrada al museu és pel carrer 76A i costa 3 AED. Al costat del museu hi ha la Grand Mosque, però la veritat és que és més bonica per fora que per dintre. En el costat oest comença el Dubai Souq (soc de tèxtils), amb els seus carrerons coberts amb una bonica teulada de fusta. Caminant des d'ell cap a l'oest per la riba del khor arribem a la zona de Shindagha, prop de la boca del khor i lloc de les primeres construccions en Dubai. Aquí trobem l'Heritage & Diving Villages, una zona de nova construcció amb botigues i restaurants situats en edificis que segueixen l'arquitectura local. Just al costat, la Sheikh Saeed Al Maktoum House, una casa tradicional construïda en 1896 i que fou la seu del govern i residència oficial de l'avi de l'actual xeic. L'edifici està ben restaurat i és bonic, però creiem que el més interessant és la col·lecció de fotos que hostatja, amb imatges antigues de Dubai que permeten comprovar l'enorme transformació d'un grapat de cases de beduïns en el Dubai actual. També hi ha fotos de la família de l'actual xeic. L'entrada a la casa costa 2 AED.

Cap al costat oriental del barri de Bastakiya trobem un passeig que hi ha entre el khor i el carrer Al-Seef on s'instal·la una concorreguda fira durant el període en que es celebra el Dubai Shopping Festival. La nostra visita a la ciutat va coincidir amb aquest festival i vam tenir l'oportunitat de passejar per aquesta fira i veure un castell de focs artificials sobre l'aigua de Khor Dubai. Des d'aquesta riba tenim una vista privilegiada sobre el vistós edifici del National Bank of Dubai, un punt de referència al costat del riu i que amb la seva característica façana de vidre de forma corba reflecteix en colors daurats el tràfic fluvial.

Burj al-Arab. Aquest hotel de set estrelles (classificat així per les seves característiques realment excepcionals) és potser la icona més universal de Dubai i és una atracció turística en si mateix. L'hotel ocupa un singular edifici, la forma del qual està inspirada en una embarcació de vela, i està situat en una illa artificial, a 270 metres de la costa i connectat a terra ferma per un viaducte sobre la platja. Amb els seus 321 metres d'altura és l'hotel més alt del món i en la seva part superior crida l'atenció la plataforma que serveix d'heliport i també de pista de tennis quan està lliure.

És ja un clàssic per a molts turistes arribar fins als voltants de l'hotel per a poder fotografiar-lo (especialment de nit, quan tota la seva coberta exterior està il·luminada i es van succeint diferents combinacions de colors), però és tant o més espectacular vist des de dintre. El problema és que només es pot entrar a l'hotel si hom s'allotja en una de les seves 202 suites o si es té una reserva per a un dels seus múltiples restaurants. De fet, el més econòmic és realitzar una reserva per a l'Afternoon Tea en l'Skyview Bar (en una plataforma a 200 metres sobre el mar, amb espectaculars vistes de l'entorn) o en el Sahn Eddar (situat en la base de l'impressionant atri de l'hotel, el més alt del món), tot i que el preu és de 50 € o més. És imprescindible reservar amb antelació en el telèfon +971 4 3017600 o per e-mail. Quant a la vestimenta, en el cas dels homes, es requereix dur camisa amb coll, pantalons (no texans) i sabates tancades que no siguin esportives.

Podríem explicar moltes coses de l'hotel i tot el que l'envolta (personal, clients, serveis, etc), però el millor és que el veieu vosaltres mateixos. Sí us podem dir que falten sentits per a poder quedar-se amb aquest lloc tan especial, la màxima expressió del luxe aràbic. La pregunta del milió és si val la pena gastar-se tants diners per a visitar l'hotel i cadascú pot tenir la seva pròpia opinió referent a això. Per a nosaltres va ser una experiència que va valer totalment la pena, però també hem de dir que al final només vam pagar 15 € cadascun per la visita a l'hotel (un problema en la nostra reserva va fer que la central de reserves de l'hotel ens compensés amb un accés especial on només vam pagar la beguda que prenguérem en el bar Sahn Eddar).

Per a arribar al Burj al-Arab amb transport públic des de Deira s'ha d'agafar l'autobús 8 o 8A des de l'estació d'autobusos Gold Souq Bus Station. És un llaaaarg trajecte (2'5 AED), però ens deixa pràcticament a la porta. Si anem amb vehicle propi una possible ruta és la següent: vorejar el khor seguint Baniyas Rd cap a l'est fins arribar al pont Maktoum que creuarem per a accedir a la riba de Bur Dubai. Agafem l'avinguda Khalid Bin Waleed en direcció al port Rashid per a després girar pel carrer Al-Mina a l'esquerra i després l'avinguda Al-Jumeirah a la dreta. Seguint aquesta avinguda uns 16 km arribem a l'hotel, visible des de força abans. Altra possible opció més directa per arribar a Bur Dubai des de Deira és a través del túnel submarí Shindagha que creua sota el khor. Per a tornar a Deira des de l'hotel podem seguir l'avinguda Sheikh Zayed, la qual passa al costat dels enormes i impressionants gratacels ja construïts o a mig fer, com Burj Dubai (encara està en construcció, però ja és oficialment l'edifici més alt del món i està previst que arribi als 800 metres d'altura) o les Emirates Towers. Creuem a Deira pel pont Garhoud.

Centres comercials. Doncs si, encara que sembli mentida, una visita a Dubai no és completa si no es visita almenys un dels seus mega-centres comercials. Nosaltres ho vam fer, però no per a comprar sinó com a exercici de voieurisme per a un estudi sociològic, ja que els ciutadans dels Emirats (i també els expatriats de luxe) vénen a aquest tipus de llocs, deixant els socs del centre per als turistes i els immigrants asiàtics. Nosaltres vam triar el Mercato per ser un dels millors i perquè ve de camí a l'hotel Burj al-Arab. Aquest impressionant centre comercial reprodueix, de forma més o menys kistch, les formes dels palaus de la Toscana o el Véneto italians. No deixa de xocar la imatge dels emiratís (homes abillats amb la seva impecable dishdasha blanca i dones de rigorós negre amb l'abaya que les cobreix gairebé completament) asseguts en un Starbucks o fent cua davant unes multisales de cinema. En l'aparcament només veurem luxosos vehicles, majorment 4x4, on carreguen les seves compres. El Mercato està a Jumeirah Rd i s'arriba a ell amb vehicle propi o amb el mateix autobús 8/8A que per a anar al Burj al-Arab.

Altres activitats. Si tot el que s'ha dit no és suficient per a omplir la nostra estada a Dubai (i si la butxaca ho permet, clar) encara podrem realitzar activitats tan diferents com esquiar en l'Ski Dubai (la major de les seves 5 pistes té un desnivell de 60 m. i una longitud de 400), anar a les carreres de cavalls al Nadd Al Shiba Club o jugar al golf en l'exclusiu Dubai Creek Golf & Yacht Club. Però una activitat molt més econòmica i que pot ocupar-nos durant molt temps és la de veure des de la barrera, com els jubilats, les innumerables i espectaculars obres que esquitxen tot Dubai, com els singulars mega-projectes The Palm Jumeirah o The World, complexos residencials i d'oci, ja en construcció, i situats sobre illes artificials enfront de la costa de Dubai.

En l'estació d'autobusos Al-Sabkha, a Deira i a només 50 metres de l'hotel Florida, vam agafar l'autobús nº 401 a l'aeroport. Ens costa 3 AED i en 20 minuts ja estem en la porta de la terminal 1 de sortides. Després de passar els controls d'immigració trobem una oficina de canvi on canviem de nou a euros els AED que ens sobren.

El nostre vol amb la companyia Czech Airlines sortí puntual i 7 hores després ja estàvem en l'aeroport de Praga. Aquí vam connectar amb un altre vol de la mateixa companyia a Barcelona, a on vam arribar després de 2 hores i 15 minuts de vol.

I aquí s'acaba aquest breu, però intens viatge!.